Via Pitonuda (120 m. 6b) al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Quan en una paret ja s'han repetit totes les vies clàssiques i imprescindibles ens queden dues opcions: o comences a repetir alguna, o t'aventures en un d'aquells itineraris oblidats en el temps en què et preguntes per què la gent no hi va. En aquest cas vam escollir la darrera opció, escalant la via Pitonuda, i així vam poder obtenir la resposta a les nostres inquietuds: trams amb una vegetació que es va apoderant de les fissures, terra i líquens en altres, i tot amanit amb un equipament més aviat escàs i amb autèntiques relíquies de museu. A més a més, trobarem passatges amb roca discreta, també passos difícils i obligats, i menys pitons respecte la ressenya que dúiem, segurament absorbits i desintegrats per l'òxid. Ben mirat, via recomanable si el que busquem és obtenir una altra perspectiva del Serrat dels Monjos i allunyar-nos de les vies més concorregudes.

Inici del primer llarg (6b)

Pitó a la primera reunió

Sortida delicada de la primera reunió (V+)

La "sòlida" tercera reunió

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6a 

 

Material utilitzat: camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX) i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 3 hores.

 

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Romàntic Guerrer, d'en Lluís Parcerisa):

 

RESSENYA DE LA VIA PITONUDA

Via Aleje del mal (300 m. 6b+/A1e) al Tossal de l'Obaga de la Font (Oliana)

El Tossal de l'Obaga de la Font és una imponent cinglera, a recer del Tossal del Coscollet, amb un seguit d'itineraris que la recorren, tots força verticals, fins i tot desplomats, i ben orientada al sud-est; per tant, és un indret ideal per anar-hi a l'hivern. Pel que va a la via, és una ruta atlètica i semiequipada, amb especial atenció al tercer llarg, on ens les haurem amb un pas obligat, llarg, i difícil, i que segurament és l'origen del nom de l'itinerari (Aleje del mal). Pel que fa a l'aproximació, tot i no ser curta, és còmode; això sí, si feu com nosaltres i opteu per baixar a peu, el descens serà entretingut, poc evident i perdedor (2 hores 30 minuts fins al cotxe). En resum, una bona opció a tenir present pels amants dels llocs solitaris i dels paratges autèntics, allunyats de les gentades.

Per cert, bones escalades i bon any nou a tothom!!

 

El Tossal de l'Obaga de la Font

Iniciant el segon llarg (6b+)

Abans del crux de la via (7a o 6b+/Ae)

Inici del quart llarg (Vº)

En la fissura del cinquè llarg (6a+)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b+ 

 

Material utilitzat: joc de totems i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).

 

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

 

RESSENYA DE LA VIA ALEJE DEL MAL

Via Pax vobiscum (230 m. 6b/A1) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Escalada dificultosa, més del que pugui semblar quan donem un primer cop d'ull a la ressenya (en algun punt s'ha de pujar el grau, que és obligat). L'itinerari va enllaçant un seguit de fissures, les quals principalment s'escalen en lliure (atlètic), amb algun  tram d'artificial, fins abastir una ampla xemeneia (6è llarg), pertanyent a la via STAE. El nostre itinerari, però, s'enfila per l'esquerra de la xemeneia, seguint uns parabolts, i ús puc ben assegurar que si no s'arriba a l'1,90 metres d'alçada, la dificultat serà extrema, perquè les cames no donen per pujar en ramonage. Per sort, el company va pujar còmodament amb aquesta tècnica, ja que arriba a l'alçada requerida, però jo, que només faig 1,80 metres, vaig acabant pujant amb machards (placa llisa, lleugerament desplomada i assegurances distants). Sabem d'alguna cordada que el que ha acabat fent és pujar per la via STAE. Una vegada superat aquest tram farem un aeri flanqueig, cap a l'esquerra, per encarar el darrer llarg, el qual no s'ha de menystenir de cap de les maneres (rata morta). Ben mirat, una via feréstega en un entorn idíl·lic.

Inici de la via (V+)

En el contundent segon llarg (6a/A1)

El surrealista sisè llarg (V+ si fas 1,90 m. Si no,... buf)

Arribant a la darrera reunió (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (fins el vermell) i 1 baga savinera.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA PAX VOBISCUM

Via l'Ull de la sèpia (230 m. V+/A2) a la Roca dels Aurons (Montserrat)

Difícil itinerari que va enllaçant un seguit de fissures fins empalmar amb la via Normal de la Roca dels Aurons. Després d'un inici incert, per terreny mediocre i exposat, continua per una fissura fins abordar un espectacular i estètic flanqueig, el qual té un tram final de roca més que delicada. I si no en teníem prou, seguidament, una sortida de reunió un xic estranya ens acabarà de posar a to. Sortosament, a partir d'aquest punt, l'escalada esdevindrà més amable, però no ens hem de confiar massa: qui hagi escalat la Normal de la Roca dels Aurons sabrà el perquè. Finalment, només dir que a la tercera reunió hi ha un característic forat, anomenat l'ull de la sèpia, que és el que dona nom a la via. A tall de conclusió, una bona escalada, situada en un entorn feréstec, ideal per trobar la tranquil·litat en una muntanya cada cop més massificada.

Inici del segon llarg (Vº/Ae)

Començant el tercer llarg (V+)

En un tram de la travessa (V+/A1)

Darrers metres del tercer llarg (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalots fins el 2, una baga savinera i 3 pitons variats (2 universals i 1V).

Horari: unes 4 hores 30 minuts.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA L'ULL DE LA SÈPIA

Via Oti-Parcerisas (95 m. V+/A2) a la Paret Nord d'Agulles (Montserrat)

Molts cops no sabem ben bé perquè escollim un determinat itinerari, sobretot quan es tracte de vies oblidades i amb nul·la informació a la xarxa. Potser és per la curiositat de veure què hi trobarem, o simplement per esbrinar què s'hi amaga darrere de tant de misteri. El cas és que ens vam fixar en la via Oti-Parcerisas, oberta ja fa més de trenta anys, hi vam anar, i de seguida vam poder resoldre el seu enigma: es tracte d'una escalada indòmita, poc amable, amb un primer llarg força delicat, un segon amb un equipament il·lògic, i un tercer més benevolent però on no s'hi val a badar. Per tant, tot té una raó de ser, i si determinades escalades tendeixen a quedar en l'oblit no és producte de l'atzar. Això si, si hi anem, l'experiència serà sublim. O no...

A l'inici de la via (V+/A2)

En el segon llarg (A1/V+)

Res millor que anar ben acompanyat

El darrer pas de la via (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), càmalots del 0,5 al 2, algun tascó, 6 pitons variats (2 universals, 3V i 1 lost arrow) i bagues savineres.

Horari: gairebé 3 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Montse Careta i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA OTI-PARCERISAS

Via Griso-Valera (210 m. V+/A2) a l'Asiàtica (Montserrat)

Itinerari que malgrat seguir una línia de fissures força lògica i contínua, la qual no deixarem fins el final de les dificultats, pràcticament no es repeteix (durant els deu primers anys, després de la primer ascensió, només es van contar tres repeticions). Tot i la seva bellesa trobarem algun tram amb roca discreta, parant especial atenció al tercer llarg, ja que fa anys un gran despreniment va modificar totalment la seva fisonomia: el que abans era una fàcil xemeneia avui dia és una precària i llarga llastra a equipar on vam patir moments de tensió al notar com alguna assegurança s'afluixava perquè la fissura s'expandia subtilment al pitonar-la. Sens dubte, una ruta que pot considerar-se una joia de la muralla nord de Frares Encantats, això sí, tenint present els seus peròs. Ah, i no us oblideu de gaudir de la bucòlica lleixa de la primera reunió, una de les més còmodes del massís, amb unes vistes fantàstiques, i de la curiosa formació calcària abans d'arribar a la tercera reunió.

Diedre precari a l'inici de la via (V+/A1)

Primers metres del segon llarg (A2)

La delicada llastra del tercer llarg (A2)

Burí precari a la tercera reunió

El darrer llarg de la via (Ae/A1+)

Posta de sol des del cim de l'Asiàtica

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc de tòtems, càmalots 3 i 4, mig joc de tascons, 12 pitons variats (5 universals, 6V i 1Z), una plaqueta recuperable, falquetes de fusta i bagues savineres.

Horari: poc més de 9 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada, del blog La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy).

RESSENYA DE LA VIA GRISO-VALERA

Via Fada Maldí (110 m. 6a+) a la Prenyada (Montserrat)

Ruta que pot ser considerada la germana gran de l'Esperó Màgic, ja que ambdues recorren de forma paral·lela l'esplèndid mur de la cara nord de la roca de la Prenyada, però amb la diferència que a la Fada Maldí les dificultats són superiors i l'equipament és pràcticament inexistent: en el primer llarg només hi ha un espit, el segon està totalment net d'assegurances, tot i que cap el final podrem aprofitar algun burí d'una via que el travessa, i a la difícil tercera tirada tan sols trobarem un pitó de protecció. Tota una declaració d'intencions, segell Josep Maria Alsina, on per reeixir en l'escomesa haurem de menester amb solvència l'autoprotecció i on, sens dubte, els grans protagonistes són els merlets. Al capdavall, tot una joia de l'escalada santbenedictina.

En el primer llarg (V+)

El vertical segon llarg (6a)

Merlet i microfriend en un tram del 2n. llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material: microfriends, camalots fins el 2, tricams i un bon grapat de bagues de diferents mides per a merlets i alguna savina.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ponosiclimb, d'en Juanan Guevara):

RESSENYA DE LA VIA FADA MALDÍ