Via Aresta Bellver (160 m. V+/Ae) als Plecs de Llibre (Montserrat)

L'escalada és més que un grapat de graus i números, i l'Aresta Bellver n'és un clar exemple. Si mirem la seva ressenya podem tenir la falsa impressió que és una via amable, però només començar-la ens adonarem del parany que s'hi amaga al darrera. Com bé diu un company, aquest itinerari és el més semblant a pujar una paret en solitari integral, però encordat. Exposició garantida, on cal mantenir la calma i no deixar-se endur per la por. Això sí, l'entorn és bucòlic, i segurament no trobarem aglomeracions, tal i com passa a vies properes.

L'arrogant Aresta Bellver

Aproximació: des de Can Jorba, que és on deixarem el vehicle, s'ha d'agafar la pista que es dirigeix cap a la Vinya Nova (sudest). Abans d'arribar a la seva meitat, a mà esquerra, trobarem l'inici del camí dels Francesos (senyalitzat amb marques blanques i grogues de PR). L'haurem de seguir, en forta pujada, fins arribar al coll de Muset (a l'esquerra). En aquest punt abandonarem el camí que puja cap a la dreta i agafarem la desviació, a mà esquerra, que en suau baixada ens depositarà ràpidament al llit del torrent del Migdia. L'anirem remuntant parant atenció a trobar una gran fita a l'esquerra, al costat d'uns blocs. Aquí deixarem el torrent i pujarem per una tancada canal, la qual ens durà a la base de les successives arestes dels Plecs. (Gairebé 1 hora).

 DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per la placa de l'aresta per on la intuïció ens dirigeixi. Són quaranta metres on no hi ha absolutament res i potser, amb una mica de sort, podrem col·locar algun alien (IVº/IV+ expo amb un pas de V-).

Iniciant l'exposat primer llarg (IV+)

2n. llarg: Començarem escalant en tendència cap a l'esquerra i després cap a la dreta fins trobar la reunió. Aquest llarg es deixa fer bastant bé. Tot i haver només un burí trobarem emplaçaments per aliens (IVº/IV+ amb algun pas aïllat de Vº).

Escalant el segon llarg (V-)

3r. llarg: Sortirem per l'esquerra de la reunió per pujar per una placa vertical i fina (Vº sostingut i una mica expo) fins arribar a l'unic burí del llarg, força amunt. Amb una mica de traça podrem posar un merlet i algun alien. Més a dalt el terreny se jeu força (IV+ i IVº).

En el vertical inici del tercer llarg (Vº)

4t. llarg: Per la dreta evitar un ressalt i arribar a un primer burí, llunyà (Vº). Després d'un pitó superar un petit desplom (Ae de dos burins) i a continuació sortir en lliure per terreny vertical fins trobar la reunió (V+ expo). És el tram més psicològic de tota la via.

En l'exposat tram del quart llarg (V+)

Descens: Des del cim del Plec d'on acaba la via (Plec d'en Ballart) haurem de travessar la resta de Plecs, pel camí més evident, fins arribar al coll format pel conjunt d'aquests i el Montgròs (només trobarem un pas dificultós per guanyar una cota de IVº/IV+. Parar atenció). Des d'aquest coll farem un llarg ràpel, en direcció sud, i després anirem baixant, caminant, per trobar de seguida un camí (marques grogues) en direcció al torrent del Migdia i que passa pel peu de la via escalada. Des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Poc més d'1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens verd, groc, vermell, gris i lila, joc discret de tascons, 2 plaquetes recuperables i una baga per a merlet.

Horari: unes 3 hores 30 minuts.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA VIA ARESTA BELLVER