dijous, 14 de juny de 2018

Via del Somni (260 m. 6a/A1/Ae) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Interessant i poc conegut itinerari a l'extrem dret de la Paret dels Diables. Després d'una xemeneia inicial fa un recorregut sinuós per una sèrie de diedres i fissures per acabar enllaçant amb els dos darrers llargs de la via Hurtado-Carbonell (recomenable sortir per la magnífica placa de la darrera tirada de l'Esperó de Llucifer). Sense tenir una gran dificultat, la via en sí és més difícil del que pugui semblar, amb burins antics i trams de roca discreta. En definitiva, una bona opció per tenir una altra perspectiva d'aquesta emblemàtica paret de Montserrat.

Xemeneia del primer llarg (V+)
Inici del quart llarg (V+)
En el difícil cinquè llarg (6a)
Fissura del setè llarg (V+/A1)
Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via del Somni
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetir fins el 2), bagues (per a savines i un merlet), un cordino (per poder xapar un pitó) i un pitó universal mitjà.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Víctor Sans i J.C.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA DEL SOMNI

dijous, 7 de juny de 2018

Via Adagio (220 m. 6a/A3) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Exigent, agosarada, i una mica exposada, la via Adagio va a cercar l'imponent esperó central del Serrat del Patriarca. És un itinerari amb caràcter, amb un inici gens engrescador i un tram molt curt d'artificial, suficient però perquè el cor s'acceleri ràpidament (A3). La roca que trobarem va de discreta a força bona, amb algun pas amb vegetació, però en general a cada pas que fem haurem de vigilar d'on ens agafem; així ens estalviarem més d'un possible ensurt. Això sí, el darrer llarg és digne d'esment: supera un obligat i monolític mur, aprofitant les seves debilitats, fins porta-nos de la forma més elegant possible al cim culminant del Serrat. Senzillament sublim!!.

El superb Serrat del Patriarca
Primer llarg totalment mullat (V+/A2)
En un tram de l'exposat tercer llarg (Vº)
Diedre difícil del quart llarg (A1/V+)
Pas d'artificial del cinquè llarg (A3)
Iniciant l'obligat darrer llarg (6a/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 3 (pot anar molt bé repetir fins el 2), tascons, bagues (per a merlets i savines) i 7 pitons (1V petita, 1V mitjana, 1U, 3 plans curts i 1 lost arrow curt).

Horari: unes 8/9 hores (amb la paret amb trams força mullats).

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Teràpi@ vertical (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA ADAGIO

divendres, 23 de febrer de 2018

Via Meteora (210 m. 6a) al Roc de Benavent (Comiols)

Via poc repetida al Roc de Benavent, serra limítrof entre l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà, oberta pels incombustibles escaladors Armand Ballart i Ricard Darder. És un itinerari agosarat, amb "segell d'autor", que recorre unes plaques d'un conglomerat que a voltes haurem de tractar amb delicadesa. Pràcticament desequipat, només trobarem en tot el seu recorregut dos pitons i quatre spits (incloent-hi reunions), a més a més d'algun pont de roca. No sempre podrem assegurar-nos amb solvència, per la qual cosa ens obligarà a realitzar passos difícils i un xic exposats. De ben segur que podreu gaudir d'un entorn sense aglomeracions.

Escalant el primer llarg (V+)
Una altra istantània del primer llarg (V+)
Pas difícil del segon llarg (6a)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: alien gris, camalots (el 0,5 i el 0,75), cordinos per a ponts de roca, joc de tascons i bagues savineres.

Horari: unes 4/5 hores.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA METEORA

dilluns, 29 de gener de 2018

Via Integral Conan (200 m. 6a/A1/Ae) a la Torre de Sant Miquel (Montserrat)

El que en un principi semblava una via amable a prop de la Santa Cova al final ha resultat ser una via gens fàcil, digne de cara nord (però amb poc ambient). Graus desfasadíssims on s'ha de dur material divers si no som uns suïcides (a la ressenya posava via totalment equipada i portar només vuit cintes). Algunes assegurances de la via (burins i tacs) segurament no aguantarien una caiguda, però al menys a les reunions hi ha diversos burins en més o menys un estat acceptable. En definitiva, ha estat una via que ens ha sorprès, no sabem si positivament o negativament, i on te n'adones que en el passat anaven molt forts.
Tram una mica exposat del segon llarg (Vº)
Escalant el tercer llarg (V+/Ae/A1)
En el curt sisè llarg (Vº)
Atlètic diedre del setè llarg (6a/Ao/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4 (repetir el 4), alguna baga savinera i 2 pitons universals.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya original):

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL CONAN

dimarts, 19 de desembre de 2017

Via El placer del gesto (200 m. 6a+/Ae) a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)

El placer del gesto, via oberta l'any 1984 per Armand Ballart i Xavi Cullell, és una lliçó magistral de com obrir un itinerari per sota i en lliure amb el mínim ús d'expansions, el qual va navegant per esplèndids murs cercant les debilitats de la paret. A la ressenya original, quan encara no existien ni aliens ni estris semblants, marcava portar només 4 cintes exprés, tota una declaració d'intencions. L'escalada té trams exposats amb passos obligats, però amb l'avantatge que al ser una via poc freqüentada trobarem un rocam ben adherent al tacte i sense sobar, fet cada vegada més difícil d'experimentar a la Roca dels Arcs.
En els primers metres de la via (Vº)
Atlètic desplom a l'inici del segon llarg (6b)
Poc abans d'arribar a la segona reunió (6a)
En Mohawk escalant l'exposat tercer llarg (6a)
La Laura en els darrers metres de la via (Vº)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 a l'1) i algun tricam.

Horari: unes 4/5 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Laura Piferrer i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA EL PLACER DEL GESTO

dijous, 30 de novembre de 2017

Via Navarro (60 m. V+/Ao/Ae) a la Cadireta d'Agulles (Montserrat)

Curta però extraordinària escalada, la més extrema en el moment de la seva obertura (any 1947). Encara avui dia conserva part de la seva fama, de compromesa, que va adquirir quan es va obrir. Les dificultats se centren únicament en el segon llarg, el qual es pot resoldre amb solvència amb els material que disposem en l'actualitat. Això sí, no val a badar. Finalment, des d'aquest blog, voldria reivindicar la figura d'Emili Navarro. És impressionant el que va fer aquest escalador a la seva época i amb els mitjans que tenia. Senzillment em trec el barret. I admiro el coratge amb què va afrontar el segon llarg de la via, "un dels més emocionants viatges sense retorn en la història de l'escalada montserratina", segons un conegut escalador.

Escalant el primer llarg (Vº/V+)
En un pas compromès del segon llarg (V+)
Al cim de la Cadireta d'Agulles després d'escalar la via Navarro
Material utilitzat durant l'ascensió
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 a l'1), 2 pitons (un universal curt i una p curta) i una falqueta de fusta.

Horari: poc més d'1 hora.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 26 de setembre de 2017):

RESSENYA DE LA VIA NAVARRO

dijous, 5 d’octubre de 2017

Via Carrizosa-Coll (250 m. V+/Ae/A1) al Bisbe (Montserrat)

Oblidat itinerari del vessant nord dels Frares Encantats amb tots els ingredients d'una típica escalada clàssica dels anys 70. Trobarem llargs de placa i de fissura, de lliure obligat i d'artificial, amb trams de roca bona i de dolenta, i amb vegetació o sense. El material que hi ha a la via és força vell (burins i pitons, excepete en els primers llargs, comuns amb la via Reina d'Escòcia, restaurats amb parabolts). No hem trobat cap burí en bon estat, ni a les reunions, fet que fa que tota l'estona pugis amb l'ai al cor (a la cinquena reunió hi ha un parabolt). A tenir present el cinquè llarg on, en els darrers metres, haurem de pujar per una fissura ampla amb una llastra molt delicada en el seu interior (exposat). Resumint, un gran itinerari el qual ens deixarà un bon regust a la memòria.

El Bisbe dels Frares Encantats
Escalant la fina travessa del tercer llarg (Vº/Ae)
L'herbós diedre del quart llarg (V+)
Metres finals del cinquè llarg (V+ expo)
Arribant a la setena reunió (V+)
Escalant els metres finals de la via (IV+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), camalots (del 0,5 al 4), una plaqueta recuperable, bagues savineres i un cordinillo per a merlet.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 4. Regió dels Frares Encantats):

RESSENYA DE LA VIA CARRIZOSA-COLL