Via Xano Xano (190 m. 6b/A1) a la Paret de la Font del Llum (Montserrat)

Fins fa relativament poc, aquesta imponent paret montserratina, malgrat trobar-se en una zona molt concorreguda i en un indret de pas habitual per als escaladors que s'adrecen cap a la popular Roca d’en Sanhida, havia romàs verge. Aquesta situació va canviar el juliol del 2022, quan vam finalitzar d'obrir-hi la via Tempus Fugit, un itinerari bàsicament d’escalada artificial. Pocs mesos després és va obrir una altra ruta, la Xano Xano, però aquest cop concebuda amb un estil totalment diferent i que esdevé un clar contrapunt a l'anterior: hi predomina l'escalada en lliure, sostinguda i atlètica, amb passos obligats. Finalment, un consell: per a completar la jornada és molt recomanable continuar per alguna de les vies que ascendeixen al Camell d'Ecos, com ara l'Anglada-Eli o la Pintxo lirintxo (l'opció que vam escollir), aconseguint així una magnífica integral en aquest salvatge vessant montserratí.

A l'atlètic diedre fissurat del primer llarg (7a o 6b/Ao)

Arribant a la primera reunió (6a/Ao)

En un pas del quart llarg

Escalant el magnífic diedre del cinquè llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b

 

Material: joc de totems, camalot 3 i bagues savineres.

 

Horari: unes 6 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del blog Pastes de pedra, d'en Josep Sánchez "Pastes"):

 

RESSENYA DE LA VIA XANO XANO

Via Ni oblit, ni perdó (345 m. 6a/A2) a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Llarg itinerari que recorre el vessant nord-oest de la Paret de Sant Jeroni i que ofereix una escalada molt variada. Ens les haurem amb diedres, un off width atlètic, plaques verticals, fissures i travesses, fins a arribar a un dels passatges més singulars de la via: una escletxa que caldrà travessar per atènyer la canal de sortida (atenció, escaladors de talla ampla: el pas és realment ajustat i no hi ha cap variant possible. A més, el fet que es trobi al final del recorregut, després d'una gran diagonal, fa que l'abandonament des d'aquell punt sigui bastant delicat). Pel que fa al caràcter de la via, combina l'escalada en lliure obligada amb alguns llargs d'artificial, configurant un recorregut complet. En definitiva, un itinerari a tenir en compte en un vessant solitari i que finalitza de la manera més elegant possible: al mateix cim de Sant Jeroni (1.236 m), el punt culminant de Montserrat.

Escalant l'atlètic diedre fissurat del segon llarg

El monolític mur dels llargs centrals (6a/Ae)

A l'artificial del novè llarg (A2)

En Carles arribant a la novena reunió (A2)

Passant per l'estreta escletxa del desè llarg (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material: joc de tòtems, aliens, camalots (3 i 4) i bagues savineres.

Horari: unes 11 hores.

Cordada: Carles Llovet i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA NI OBLIT, NI PERDÓ

Via Integral Traveler (410 m. 6a/A2) al Serrat del Moro (Montserrat)

Llarg itinerari només recomanable pels esperits agosarats amants dels terrenys d’aventura. Ara bé, respecte de la via, s'han de fer un seguit de consideracions. Per a concretar-les, dividirem l'escalada en tres parts: la primera, que correspon a la veritable via Traveler, són només quatre tirades semiequipades que superen uns diedres fissurats a través d'una combinació de passos atlètics i obligats amb altres d'artificial. Una vegada superats aquests llargs inicials haurem finalitzat la via Traveler. És evident que els obridors van traçar sobre el paper una línia per enllaçar la seva via amb el diedre final de la via Santboiana, però que mai la van recórrer. Per tant, la segona part de l'itinerari discorre per un terreny salvatge i feréstec, sense cap tipus d'equipament, exposat, amb roca mediocre i vegetació. A mesura que anàvem pujant es feia patent que per allà no hi havia pujat mai ningú. Fins i tot vam ascendir una petita agulla verge enganxada a la paret que vam batejar com el Carallet. Vam obrir tres llargs, el darrer una autèntica selva vertical, fins arribar a una feixa amb dues opcions de sortida: la via Santboiana o la via dels Sostres. Nosaltres, com a tercera part de l'escalada, vam escollir la via dels Sostres.

Hem anomenat a l'itinerari Integral Traveler, una ruta indòmita que ens ha deixat una sensació d'aventura total. Això sí, no acabem d'entendre aquest fet d'atribuir-se un traçat quan realment només s'ha recorregut una part d'aquest. A més, l'únic repetidor que coneixem de la via ens ha confirmat que només va escalar els quatre primers llargs, els corresponents a la Traveler, i que veient el panorama que a partir d'aquell punt se li presentava va decidir baixar-se. Arribats fins aquí, estaria bé que si algú sap alguna cosa sobre la història d'aquest itinerari ens pogui il·lustrar. Per la meva part, he elaborat una ressenya amb les tres parts de la ruta diferenciades que poden servir d'ajut per a futurs repetidors de la integral.

 

Parabolt Lucky al primer llarg (sense comentaris)

En el diedre del tercer llarg (6a/A2)

Arribant a la tercera reunió (V+/Ao)

Obrint el sisè llarg (V+ expo)

Ascendint la bucòlica agulla del Carallet

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material: aliens, joc de camalots (fins el 4), tascons i bagues savineres.

Horari: unes 12 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (elaboració pròpia a partir d'un dibuix de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL TRAVELER

Via Leticia Sabater (125 m. 6b/Ae) al Ganivet dels Diables (Montserrat)

Itinerari amb un pintoresc nom que recorre el mur situat a la dreta de la clàssica Paul-Gustavo. És una escalada exigent, en general amb bona roca, tret d'algun tram de la zona superior. La via té originalment una tirada inicial de més de 60 metres de longitud, per la qual cosa és del tot recomanable fragmentar-la en dues per a estalviar material i evitar fregaments (es pot aprofitar la primera reunió de la via Paul-Gustavo). L'única assegurança del primer llarg és un burí sense plaqueta (que no hem trobat). El segon llarg és el més obligat, amb cinc espits (6b), i en el darrer, una placa vertical, només en trobarem un. Tot plegat fa que sigui un recorregut amb una certa exposició, poc repetit. Tanmateix, és una petita joia que bé que es mereix ser visitada amb més assiduïtat.

En un tram del primer llarg (V+/6a)

L'Aina poc abans d'arribar a la primera reunió (V/V+)

Recorrent l'afilat cim del Ganivet dels Diables

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material: joc de tòtems i 5 pitons (4 universals variats i 1U curta).

Horari: poc més de 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Edgar Tous, Aina Zabala i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA LETICIA SABATER

Via Bisbe poruc (220 m. 6b/Ao) al Bisbe (Montserrat)

Interessant itinerari que recorre un seguit de plaques i fissures del vessant nord del Bisbe. Pel que fa a les plaques, estan equipades però són força obligades. Respecte de les fissures, les haurem d'equipar. Els dos primers llargs de la via superen un diedre bastant atlètic. El tercer s'enfila per un tram una mica sorrenc, amb bastant vegetació, i el quart per una placa tècnica i mantinguda. Així s'arriba al peu d'una gran llastra fissurada lleugerament desplomada (és la mateixa llastra que supera l'exposada cinquena tirada de la via Carrizosa-Coll, però per la banda oposada). A continuació, ens l'haurem amb la cirereta del pastís: un llarg de placa de gairebé cinquanta metres. Finalment, dos llargs plens de romanticisme montserratí ens duran al cim del Bisbe, una de les agulles més emblemàtiques de la regió dels Frares Encantats.

En el diedre inicial (6a/Ao)

Escalant el segon llarg (6a/Ao)

Un dels pitons de via

Superant la llastra del cinquè llarg (6a/Ao)

En els llargs finals (IV+/Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material: joc de tòtems, camalot núm. 3 i bagues savineres (recomanable portar el camalot núm. 3 doblat i el 4).

Horari: unes 5 hores 30 minuts.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA BISBE PORUC

Via Veni-Vidi-Vinci (180 m. V+/6a-A1) a la Miranda del Lloro (Montserrat)

Considero la muralla nord dels Frares Encantats un dels indrets amb més encant de tot Montserrat. Tanmateix, quan t'allunyes dels seus itineraris clàssics, esdevé un indret feréstec, ple de caràcter. És el cas de la via Veni-Vidi-Vinci, una escalada envoltada de misteri i temor, la qual va ser definida pel conegut escalador Armand Ballart com la representació del trinomi més salvatge: roca mediocre, dificultat mantinguda i protecció precària. La temporada passada hi vam anar, però la qualitat de les assegurances ens va fer tirar enrere i vam sortir escopetejats amb la cua entre les cames. Enguany hi hem tornat, i mentre l'anàvem ascendint, hem canviat algunes de les peces més precàries (amb autorització del Patronat), fins reeixir l'escalada. Pel que fa al recorregut de la via, no serem pas nosaltres els que desvetllarem el misteri, però sí que podem confirmar que s'ha d'escalar, que hi ha bastants trams amb roca precària, que alguns son ben obligats, i que, excepte en les seccions d'artificial (Ae/A1), les assegurances són escasses. Tot i això, l'ascensió va ser fantàstica, i una vegada al cim, Montserrat ens va regalar una posta de sol memorable. Per cert, Armand i Jaume, per fi, després de molts anys, m'he pogut treure l'espineta; us creieu que ja me n'havia oblidat?. jejeje...

Placa que trobarem a la darrera reunió

Restaurant alguna peça del segon llarg

Pas delicat en el tercer llarg (Ae/V+)

Metres finals del tercer llarg (V+/6a)

En un pas difícil del setè llarg (A1/V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material: joc de tòtems, camalots 3 i 4, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 8 pitons (5 universals variats, 1V mitjana, 1 acanalada mitjana i 1 pitonissa).

Horari: unes 8 hores (comptant la semirestauració)

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de ressenya d'autor desconegut):

RESSENYA DE LA VIA VENI-VIDI-VINCI

Via Sherezade (225 m. 6b/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Tal com el famós personatge dels contes de Les mil i una nits, la princesa Sherezade, em trobo atrapat, però no dins del palau del sultà, sinó per una paret que no deixa de sorprendre'm cada cop que recorro les seves línies. En aquest cas, la línia escollida ha resultat ser un itinerari arrogant que s'enfila per un pany caòtic de Diables, ple de paranys, i amb un equipament força vell i precari. Atenció al cinquè llarg, amb els burins situats a una distància surrealista que obliga a portar una antena o invent similar. Tot i així, s'ha de sortir dels estreps a caçar les assegurances (aquest tram es va obrir des de dalt i sembla ser que no van calcular bé a l'hora de col·locar-les). I menció especial per a la sortida de la quarta reunió, un tram ben tens en travessa amb un buit absolut, totalment desplomat, amb unes llastres mig descompostes i algun pitó que més que donar-te moral el que fa és acabar de treure-te-la. Al capdavall, una opció a tenir en compte si el que necessitem és cremar adrenalina...

A l'inici del segon llarg (6a/A1)

Finalitzant el quart llarg (6b/A2)

Un dels pitons de via

En el tens desplom del cinquè llarg (A2+)

Arribant a la cinquena reunió (6b/Ae)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b

 

Material: joc de tòtems, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, 5 pitons variats (3 universals i 2V) i una antena (o similar).

 

Horari: gairebé 9 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del llibre d'en Luis Alfonso Luichy. Graus actualitzats):

 

RESSENYA DE LA VIA SHEREZADE