diumenge, 15 de novembre de 2020

Via de las Fisuras (325 m. 6a/Ao) al Mallo Firé (Mallos de Riglos)

Mítica via de finals dels anys 70 que recorre el fantàstic vessant est del Mallo Firé. Fa uns anys va ser restaurada (2012), però conservant el seu caràcter original i respectant l'estil dels seus obridors (únicament es van canviar burins per parabolts, tant en llargs com en reunions). Això sí, per abastar el seu inici cal pagar un petit peatge: escalar els pulits llargs inicials de la via Galletas fins a la cinquena reunió (nosaltres vam entrar per la seva variant directa, més interessant). En conjunt, és un bon itinerari, amb trams de roca discreta i d'altres força desequipats, com el diedre del tercer llarg, on en quaranta metres només trobarem dos pitons, un al principi. Magnífiques vistes des del seu solitari i aeri cim (la Punta Mallafré).

A la variant directa de la Galletas (6a)
Diedre inicial de la via de las Fisuras (6a+)
En el desequipat tercer llarg (V+/6a)
La travessa del quart llarg (Vº)
Al cim de la Punta Mallafré del Mallo Firé

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens (del verd al vermell), joc de camalots (del 0,5 al 3, repetint l'1) i bagues savineres.

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog La noche del loro 2):

RESSENYA DE LA VIA DE LAS FISURAS

diumenge, 25 d’octubre de 2020

Via Indirecta (300 m. 6a/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Extraordinària combinació, amb entitat pròpia, que recorre el bell mig de la Paret dels Diables aprofitant els trams fissurats d'un seguit de vies emblemàtiques (Sánchez-Martínez, el Districte de les Bruixes, Directa, Barrufets i GAM). El resultat final és una fantàstica i contínua fissura fins pràcticament els darrers metres on trobarem trams de roca bona, d'altres de discreta, i un equipament més aviat escàs. El recorregut és d'una lògica tan evident que és sorprenent que no s'hagués obert amb anterioritat com un únic itinerari. A més a més, el material d'avui dia ens permetrà escalar-la sense portar el martell; això sí, caldrà anar ben assortits de material flotant per reeixir amb solvència en l'escalada, la qual haurem d'afrontar amb decisió, ja que no la regalen pas. Sens dubte, un dels recorreguts imprescindibles de la paret.

En el tercer llarg (6a/Ao)
Difícil travessa del quart llarg (6a/A2)
L'escombrera, el delicat cinquè llarg (V+/A1)

Arribant a la cinquena reunió (6a+ o V+/A1)
Darrers metres del sisè llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens (repetint el negre o afegint un camalot X4 vermell), joc de totems (repetint del blau al lila) i camalots 3 i 4.

Horari: 8 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Kalamontse):

RESSENYA DE LA VIA INDIRECTA

dissabte, 10 d’octubre de 2020

Via l'Enigma de Cid-Ta-Mar (140 m. 6c/Ae) al Cavall Bernat (Montserrat)

Escalar el Cavall Bernat sempre és una delícia, i fer-ho per un itinerari poc freqüentat encara més. Aquest cop la via escollida ha estat l'Enigma de Cid-Ta-Mar, un recorregut de caràcter esportiu i totalment assegurat que supera per la seva dreta la característica "berruga" del monòlit. Això sí, només començar ja t'adones que el grau del primer llarg no es correspon amb el reflectit a les antigues ressenyes. I pel que fa a la resta de tirades, la segona és realment molt obligada i difícil, sobretot en un pas amb aire entre assegurances on no s'hi val a badar, la tercera, tot i tenir també passos obligats, és força més assequible, i la darrera, una bona complaença que porta elegantment al cim d'aquesta emblemàtica agulla. En quant a l'estrany nom de la via, desvetllarem l'enigma: està dedicat a la Marta Cid (les síl·labes del seu nom s'han ordenat a l'inrevés; per tant, en comptes de Mar-Ta-Cid s'ha escrit Cid-Ta-Mar).

L'inconfusible Cavall Bernat
El contundent segon llarg (6c obligat)
Superant la "berruga" (6a/Ae)
Escalant l'estètic darrer llarg (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6c

Material utilitzat: només cintes exprés (via equipada).

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocat el primer llarg. Ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA L'ENIGMA DE CID-TA-MAR

divendres, 10 de juliol de 2020

Via Ray-Ban (235 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Itinerari que en l’actualitat ja no es recorre i que ressegueix una evident línia a partir de la segona reunió de la via GAM, que és on té el seu inici. Després d’una estètica travessa, de roca delicada, encara directament en escalada artificial uns murs verticals on, tot i estar força equipats amb burins que més val no mirar-se, ja que deixen bastant que desitjar, serà necessari fer alguna sortida en lliure obligada i pitonar algun pas. D'aquesta manera arribarem a la fissura final, poc equipada i entretinguda, en la qual haurem d'utilitzar força material per poder-la superar. Tot plegat una bona ruta, en una bona paret, que ens deixarà més que satisfets.
Iniciant la via Ray-Ban (Vº/A1)
En el quart llarg (V+/A2)
Arribant a la cinquena reunió (Vº/Ae)
En el treballós sisè llarg (V+/A2)
Un dels burins de la via
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2), tascons, 3 plaquetes recuperables, 1 ganxo, 1 falqueta de fusta, bagues savineres i 7 pitons variats (2V mitjanes, 1 bong, 1 lost arrow, 1 universal curt, 1 universal mitjà i 1U).

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 13 de juny de 2020):


RESSENYA DE LA VIA RAY-BAN

divendres, 12 de juny de 2020

Via Almira (165 m. V+/A1) a les Dues Puntes (Montserrat)

La Paret Nord d'Agulles presenta tot un seguit de vies que resten oblidades en el temps, i que quan de tant en tant són escalades poden passar bastants anys perquè tornin a rebre una altra ascensió. Un exemple clar d'aquest tipus de rutes el tenim en la via Almira, un itinerari dels anys vuitanta obert al més pur estil clàssic: plaques equipades amb burins, amb alguna sortida obligada en lliure, i fissures semi equipades. Menció especial pel segon llarg, i primer pròpiament de la via, de rocam més que discret, i amb una exposada entrada a la reunió on més val no caure, i pel darrer, sinuós i amb uns aeris metres finals.

Abans d'entrar a la segona reunió (V+)
Darrers metres del tercer llarg (Vº)
Inici del quart llarg (Ae/A1)
En un pas del quart llarg (Vº/V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (del groc al vermell), 3 plaquetes recuperables, bagues savineres, una baguetilla i 3 pitons (1 universal curt, 1 universal mitjà i 1 V petita).

Horari: unes 3 hores 20 minuts.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):


RESSENYA DE LA VIA ALMIRA

dijous, 16 d’abril de 2020

Via El filo del cuchillo (225 m. V+/A1e) al Mallo Cuchillo (Riglos)

El Mallo Cuchillo, amb una forma que recorda l'objecte que li dona nom, pertany al grup de mallos més coneguts de Riglos. I com tot bon ganivet presenta un afilat tall, en aquest cas aeri i desplomat, el qual és recorregut per la poc transitada via El filo del cuchillo. L'itinerari és més que estètic, d'una lògica insuperable, però té un petit inconvenient: presenta trams de roca delicada, fet que fa que sigui força difícil pujar-lo íntegrament amb mentalitat esportiva. En tot cas no és una excusa per no anar-hi, i resseguint-lo podrem gaudir d'una escalada autèntica amb unes vistes superbes sobre el bucòlic poble de Riglos, i sobre la seva església, tan propera a la seva base que el mallo sembla una prolongació d'aquesta. En resum, una bona escalada, romàntica i vertical.

El Mallo Cuchillo des de la seva base
En els darrers metres del tercer llarg (V+)
Iniciant el quart llarg (V+/A1e)
Començant el cinquè llarg (V+)
En el setè llarg (V+)
Al cim del Mallo Cuchillo després d'escalar la via El filo del cuchillo
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien gris i camalots (0,5 i 1).

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ressenya.net):


RESSENYA DE LA VIA EL FILO DEL CUCHILLO

dimarts, 17 de març de 2020

Via Fissura de l'avortó (150 m. 6a/Ao) als Degotalls (Montserrat)

És ben sabut que a Montserrat hi ha lloc per a tot tipus d'itineraris; per tant, en tindrem d'agraïts, però també de poc amables i escassament recorreguts. I un bon exemple d'això el trobem en la Fissura de l'avortó, una escalada ferèstega i ombrívola amb un equipament més aviat escàs i força malmès. De passos atlètics i obligats, en les haurem amb trams de roca delicada, d'altres amb vegetació, i algun d'exposat. Comentari a part es mereix l'aproximació, amb uns darrers metres salvatges i difícils de recórrer. En definitiva, una via autèntica que només gaudirem si sabem on es va...

Al mig de la imatge la Fissura de l'avortó
Passos difícils en el segon llarg (6a/Ao)
L'espectacular fissura del tercer llarg (6a/Ao)
Sortida curiosa de la quarta reunió (V/V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 5 (repetits fins el 4) i bagues savineres.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Maria Obregón, Juanan Guevara i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascenció realitzada el febrer del 2020):

RESSENYA DE LA FISSURA DE L'AVORTÓ