dissabte, 10 d’octubre de 2020

Via l'Enigma de Cid-Ta-Mar (140 m. 6c/Ae) al Cavall Bernat (Montserrat)

Escalar el Cavall Bernat sempre és una delícia, i fer-ho per un itinerari poc freqüentat encara més. Aquest cop la via escollida ha estat l'Enigma de Cid-Ta-Mar, un recorregut de caràcter esportiu i totalment assegurat que supera per la seva dreta la característica "berruga" del monòlit. Això sí, només començar ja t'adones que el grau del primer llarg no es correspon amb el reflectit a les antigues ressenyes. I pel que fa a la resta de tirades, la segona és realment molt obligada i difícil, sobretot en un pas amb aire entre assegurances on no s'hi val a badar, la tercera, tot i tenir també passos obligats, és força més assequible, i la darrera, una bona complaença que porta elegantment al cim d'aquesta emblemàtica agulla. En quant a l'estrany nom de la via, desvetllarem l'enigma: està dedicat a la Marta Cid (les síl·labes del seu nom s'han ordenat a l'inrevés; per tant, en comptes de Mar-Ta-Cid s'ha escrit Cid-Ta-Mar).

L'inconfusible Cavall Bernat
El contundent segon llarg (6c obligat)
Superant la "berruga" (6a/Ae)
Escalant l'estètic darrer llarg (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6c

Material utilitzat: només cintes exprés (via equipada).

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocat el primer llarg. Ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA L'ENIGMA DE CID-TA-MAR

divendres, 10 de juliol de 2020

Via Ray-Ban (235 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Itinerari que en l’actualitat ja no es recorre i que ressegueix una evident línia a partir de la segona reunió de la via GAM, que és on té el seu inici. Després d’una estètica travessa, de roca delicada, encara directament en escalada artificial uns murs verticals on, tot i estar força equipats amb burins que més val no mirar-se, ja que deixen bastant que desitjar, serà necessari fer alguna sortida en lliure obligada i pitonar algun pas. D'aquesta manera arribarem a la fissura final, poc equipada i entretinguda, en la qual haurem d'utilitzar força material per poder-la superar. Tot plegat una bona ruta, en una bona paret, que ens deixarà més que satisfets.
Iniciant la via Ray-Ban (Vº/A1)
En el quart llarg (V+/A2)
Arribant a la cinquena reunió (Vº/Ae)
En el treballós sisè llarg (V+/A2)
Un dels burins de la via
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2), tascons, 3 plaquetes recuperables, 1 ganxo, 1 falqueta de fusta, bagues savineres i 7 pitons variats (2V mitjanes, 1 bong, 1 lost arrow, 1 universal curt, 1 universal mitjà i 1U).

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 13 de juny de 2020):


RESSENYA DE LA VIA RAY-BAN

divendres, 12 de juny de 2020

Via Almira (165 m. V+/A1) a les Dues Puntes (Montserrat)

La Paret Nord d'Agulles presenta tot un seguit de vies que resten oblidades en el temps, i que quan de tant en tant són escalades poden passar bastants anys perquè tornin a rebre una altra ascensió. Un exemple clar d'aquest tipus de rutes el tenim en la via Almira, un itinerari dels anys vuitanta obert al més pur estil clàssic: plaques equipades amb burins, amb alguna sortida obligada en lliure, i fissures semi equipades. Menció especial pel segon llarg, i primer pròpiament de la via, de rocam més que discret, i amb una exposada entrada a la reunió on més val no caure, i pel darrer, sinuós i amb uns aeris metres finals.

Abans d'entrar a la segona reunió (V+)
Darrers metres del tercer llarg (Vº)
Inici del quart llarg (Ae/A1)
En un pas del quart llarg (Vº/V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (del groc al vermell), 3 plaquetes recuperables, bagues savineres, una baguetilla i 3 pitons (1 universal curt, 1 universal mitjà i 1 V petita).

Horari: unes 3 hores 20 minuts.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):


RESSENYA DE LA VIA ALMIRA

dijous, 16 d’abril de 2020

Via El filo del cuchillo (225 m. V+/A1e) al Mallo Cuchillo (Riglos)

El Mallo Cuchillo, amb una forma que recorda l'objecte que li dona nom, pertany al grup de mallos més coneguts de Riglos. I com tot bon ganivet presenta un afilat tall, en aquest cas aeri i desplomat, el qual és recorregut per la poc transitada via El filo del cuchillo. L'itinerari és més que estètic, d'una lògica insuperable, però té un petit inconvenient: presenta trams de roca delicada, fet que fa que sigui força difícil pujar-lo íntegrament amb mentalitat esportiva. En tot cas no és una excusa per no anar-hi, i resseguint-lo podrem gaudir d'una escalada autèntica amb unes vistes superbes sobre el bucòlic poble de Riglos, i sobre la seva església, tan propera a la seva base que el mallo sembla una prolongació d'aquesta. En resum, una bona escalada, romàntica i vertical.

El Mallo Cuchillo des de la seva base
En els darrers metres del tercer llarg (V+)
Iniciant el quart llarg (V+/A1e)
Començant el cinquè llarg (V+)
En el setè llarg (V+)
Al cim del Mallo Cuchillo després d'escalar la via El filo del cuchillo
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien gris i camalots (0,5 i 1).

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ressenya.net):


RESSENYA DE LA VIA EL FILO DEL CUCHILLO

dimarts, 17 de març de 2020

Via Fissura de l'avortó (150 m. 6a/Ao) als Degotalls (Montserrat)

És ben sabut que a Montserrat hi ha lloc per a tot tipus d'itineraris; per tant, en tindrem d'agraïts, però també de poc amables i escassament recorreguts. I un bon exemple d'això el trobem en la Fissura de l'avortó, una escalada ferèstega i ombrívola amb un equipament més aviat escàs i força malmès. De passos atlètics i obligats, en les haurem amb trams de roca delicada, d'altres amb vegetació, i algun d'exposat. Comentari a part es mereix l'aproximació, amb uns darrers metres salvatges i difícils de recórrer. En definitiva, una via autèntica que només gaudirem si sabem on es va...

Al mig de la imatge la Fissura de l'avortó
Passos difícils en el segon llarg (6a/Ao)
L'espectacular fissura del tercer llarg (6a/Ao)
Sortida curiosa de la quarta reunió (V/V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 5 (repetits fins el 4) i bagues savineres.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Maria Obregón, Juanan Guevara i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascenció realitzada el febrer del 2020):

RESSENYA DE LA FISSURA DE L'AVORTÓ

diumenge, 23 de febrer de 2020

Via Original (50 m. 6a/Ao) a la Filigrana (Montserrat)

Curiosament, el primer itinerari que es va traçar en aquesta altiva roca no és el més assequible o normal, ans el contrari, ja que la via Original a la Filigrana és una difícil i exposada ruta en el seu segon llarg, amb moviments fins i agosarats una vegada passat el filferro cimentat, i on no perdre els nervis resulta essencial per reeixir en l'escalada. Realment són dignes d'admirar els que van realitzar aquesta primera ascensió, en Jaume Mas, en Carles Balaguer i en Pere Bosquets, un ja llunyà 1943, i hauríem d'intentar no malmetre més la seva obra, ja que actualment hi ha dos espits afegits al mur final que li resten exposició, i que per ètica no vam voler emprar.

A la travessa del primer llarg (IV+)
Iniciant l'exposat segon llarg (6a+)
Passos agosarats en el segon llarg (Vº/V+)
Detall del filferro cimentat
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: un tascó mitjà, un cordino i un camalot del 0,75.

Horari: 1 hora (cordada de tres).

Cordada: Gerber Cucurell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (a partir del dibuix d'en Xavi Vidal):


RESSENYA DE LA VIA ORIGINAL

dilluns, 30 de desembre de 2019

Via Terrassa (15 m. 6a) al Dauet d'Agulles (Montserrat)

Hi ha escalades en què la seva curtedat és inversament proporcional a la seva dificultat i exposició, i un bon exemple el trobem en la via Terrassa del Dauet d'Agulles, un agosarat itinerari d'en Fredi Parera i en Xavi Espel de l'any 1977. En un sol llarg recorre un vertical esperó, únicament protegit amb un malmès pitó, el qual podrem reforçar amb una mica d'imaginació i habilitat. Tot i així continuarà sent una tirada compromesa, per la qual cosa l'arribada al cim ens proporcionarà un bon alleujament, sobretot quan vegem per sota els nostres peus el gran buit que acabem de deixar.

El Dauet d'Agulles
Moviments compromesos (6a)
Iniciant la via (6a)
Protegint-nos amb una mica d'imaginació
DADES DE LA VIA:

Grau Obligat: 6a

Material utilitzat: alien verd, dos excèntrics mitjans i un tascó petít.

Horari: uns 45 min. (cordada de tres).

Cordada: Gerber Cucurell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (a partir del dibuix d'en Xavi Vidal):

RESSENYA DE LA VIA TERRASSA