dilluns, 10 de juny de 2019

Via Trilogy (200 m. 6a/A2) als Plecs de Llibre (Montserrat)

La via Trilogy, també anomenada Aresta Integral dels Plecs, és una salvatge ruta al cor de Montserrat, dins la regió dels Ecos. Atrevida i exposada, escalar-la suposarà un increïble viatge vertical que ens permetrà assolir tots els cims dels Plecs, i ens exigirà un bon esforç mental d'autocontrol. Sense dubte, és un dels grans itineraris de Montserrat, i tot un referent d'aquelles escalades on el grau no és ni molt menys el factor més important a tenir en compte. Pel que fa a la via, després del llarg inicial hauem de superar un fantàstic diedre, desplomat al principi, per a continuació afrontar un seguit de murs on trobarem una mica de tot: passos fins i obligats en placa, trams de roca bona, d'altres de discreta, i seccions on val més no mirar enrere i no caure per res del món. En resum, un bon viot!!.
Escalant el primer llarg (Vº)
El fantàstic diedre del segon llarg (A2/6a)
En el pas clau del quart llarg (6a)
L'exposat tercer llarg (V/V+)

























El darrer pas difícil de la via (V+)
DADES DE LA VIA

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3, tascons, bagues savineres i 5 pitons variats (1 bong mitjà, 1V gran, 1V mitjana, 1 lost arrow i 1 universal curt). Els pitons únicament són pel segon llarg.

Horari: poc més de 5 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Gerber Cucurell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en Jean Charles Peña):

RESSENYA DE LA VIA TRILOGY

dilluns, 13 de maig de 2019

Via del Pájaro (300 m. 6b/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Mític itinerari al Mallo Pisón, la via del Pájaro és una joia de l'escalada riglera oberta per Fernando Cobo l'any 1981. Pràcticament no tenia repeticions, per la seva gran exposició i perillositat (només 12 burins en 300 metres), fins que l'any 2006 es va reequipar, canviant els ponts de roca ja existents i afegint assegurances, fet que va generar una certa polèmica. Tot i això continua sent una via difícil i exposada, amb trams obligats i amb molta distància entre assegurances, algunes de les quals són ponts de roca dubtosos, i on mantenir el cap fred resulta primordial. Això sí, si es té el grau i el cap necessaris per escalar-la, l'experiència serà brutal. I atenció: el darrer llarg ens recordarà que no podem perdre la concentració fins acabar la via.

Panoràmica del Mallo Pisón
Iniciant la via (només 6a ¿¿??)
Escalant el segon llarg (6a)

























Passos agosarats per superar el sisè llarg (6b+)
En el contundent setè llarg (6c o 6b/Ae)
Assegurances distants en el vuitè llarg (6b+ o 6b/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: camalot del 0,5 i un tascó (del núm. 7). Tot i això portar aliens i friends. Amb traça podrem col·locar alguna peça més, però no gaires.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de la pàgina web Via clásica. Escaladas de siempre):

RESSENYA DE LA VIA DEL PÁJARO

dijous, 18 d’abril de 2019

Via Cor agre (185 m. 6b/Ae) a l'Agulla del Centenar (Montserrat)

Difícil itinerari a la cara nord dels Frares Encantats, amb trams de roca discreta i de grau força collat, el qual comparteix l’inici amb la via Inocente García Picazo i el contundent diedre del seu quart llarg, de gairebé cinquanta metres, pràcticament desequipat i amb alguna secció en off width. També s’ha de dir que els primers metres de la ruta són desencoratjadors i gens agraïts, però a mesura que es van guanyant metres la roca millora. Tot i així és una escalada força obligada, no apte per a tots els públics, que assoleix magistralment el cim de l’Agulla del Centenar. Una bona opció pels més fanàtics de la cara nord montserratina.

En el desagraït primer llarg (6a)
Diedre força tècnic del segon llarg (6b+)
A la placa del tercer llarg (6b)
En el cinquè llarg (6a+)
El gran diedre del quart llarg (6b)
Iniciant el darrer llarg (6a+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 5 (repetits el 3 i el 4) i bagues savineres.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Juan Antonio Guevara (Juanan) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Pijuclimb):

RESSENYA DE LA VIA COR AGRE

diumenge, 27 de gener de 2019

Via Harondo (240 m. 6a+/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

Contundent itinerari al Serrat de les Garrigoses, amb llargs semiequipats i de grau collat, i on contínuament s'ha de donar la talla per anar resolvent els seus passos. També presenta algun tram exposat, amb assegurances distants, i una curta secció d'artificial que es resol prou bé. En definitiva, l'Harondo és una via difícil, on no és regala res, i que només té un petit inconvenient: la llarga feixa superior que s'ha de travessar, la qual, però, no li resta dificultat. I un avís: absteniu-vos d'anar-hi si el que busqueu és escalar una de les abundants vies domesticades d'aquesta franja del llevant montserratí. Avisats esteu...

Nom de la via just a peu de paret
En els passos més difícils del primer llarg (6a+ o 6a/Ao)
Diedre del segon llarg (6c+ o 6a/Ao)
Tram d'artificial del tercer llarg (A1)




















Escalant el quart llarg (6c o 6a/Ao)
Assegurances distants en el darrer llarg (6a)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 al 3), joc de tascons i algunes bagues.

Horari: unes 6/7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA HARONDO

dimarts, 15 de gener de 2019

Via Oferta especial (190 m. 6a/A2) al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Excel·lent itinerari en un vessant montserratí ben assoleiat, ideal pels dies més freds de l'any, amb escassíssima informació a la xarxa, i errònia, ja que quasi tota l'existent assenyala de manera incorrecta el traçat del tercer llarg. A més a més, hem entrat per la via original, un curt artificial força tens i totalment desequipat (ja he fet esment diversos cops en aquest blog que mai he entès fer una via a mitges). A destacar el sorprenent i estètic segon llarg (un aeri flanqueig), i l'exigent i obligada placa del tercer llarg, els quals representen una bona demostració del "savoir fer" dels seus obridors: en Armand Ballard i el desaparegut Fredi Parera. Sens dubte, una de les millors escalades de la zona (opinió personal).

Passat l'A2 del primer llarg (Vº)
El tens primer pas de la via
























A la travessa del segon llarg (6a/Ae o 6c)
Finalitzant el segon llarg (6a/Ae o 6c)
A la difícil i obligada placa del tercer llarg (6a)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (semàfor) i camalots del 0,5 al 3. Per fer l'entrada original afegir algun tascó i 2 pitons (2V mitjanes).

Horari: poc més de 4 hores.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):
 
RESSENYA DE LA VIA OFERTA ESPECIAL

dilluns, 26 de novembre de 2018

Via dels Químics (155 m. V+/A2) a la Bandereta (Montserrat)

La via dels Químics és un interessant i oblidat itinerari al vessant oest de la Paret d'Agulles de Montserrat, sense cap tipus de referència a la xarxa, i una mica més treballós del que pugui semblar en un primer moment. En ell trobarem trams d'artificial (portar falquetes de fusta ens ha resolt més d'un pas), altres de roca discreta, un estètic llarg en xemeneia que comparteix amb la via Vendrell-Surinyach-Ventura, i una obligada i exposada sortida en lliure per abastar la cinquena reunió. El material existent és força antic, i haurem de parar força atenció a l'hora de traccionar d'algun pitó o burí. En definitiva, una bona ascensió amb tota l'escència de l'escalada montserratina del anys vuitanta del segle passat.
Finalitzant l'artificial del segon llarg (A2)
Pitonant un pas del tercer llarg (A1+)
Sortint de la xemeneia del quart llarg (V)
Pas d'artificial del cinquè llarg (A2)
Inici del cinquè llarg (A2)
Darrers metres de la via (IV+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, 2 plaquetes recuperables, 5 pitons variats (2V, 2 universals mitjans i 1 universal curt) i falquetes de fusta (força útils).

Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Pau Costa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (1)
 
RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (2)

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Via Ciencia ficción (230 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Interessant itinerari de principis dels anys 80 que recorre el pany de paret just a la dreta de la via GAM. De fet, comparteix el seu segon llarg. És una escalada combinada de tipus clàssic, amb passos obligats en lliure i en artificial, i amb un inici força brut i més difícil del que diu la ressenya original. Menció especial al cinquè llarg, on ens les haurem amb una fissura aèria i poc equipada. I atenció al darrer llarg, una placa de 45 metres amb només 5 assegurances (una quasi bé al final, així que feu els càlculs de l'"aire" que hi ha entre elles) i menys fàcil del que voldríem quan tenim tota la timba sota els peus. Per acabar, una darrera informació: la via s'ha fet totalment en lliure (fins a 8a). Chapeau!!.

Arribant a la tercera reunió
En Jaume a la tercera reunió
En un tram de l'aeri quart llarg (A2e)
Darrers metres del quart llarg (A2e)
Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Ciencia ficción
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 2, tascons, bagues savineres, cordinos per a merlets i tres pitons variats (1V, 1U i 1 universal). 

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de la pàgina web La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy):
 
RESSENYA DE LA VIA CIENCIA FICCIÓN