dilluns, 30 de setembre de 2019

Via Serón-Millán (300 m. V+/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Clàssica entre les clàssiques, la via Serón-Millán és un magnífic itinerari i el primer que es va traçar de manera directa al Mallo Pisón. Té dues parts ben diferenciades: una primera que solca uns delicats murs per anar a buscar un sinuós diedre fissurat que abasta el coll del Puro, i una segona on des d'aquest es recorre una profunda xemeneia fins el final de les dificultats. Històricament la primera part pràcticament no s'escalava per la seva exposició, la mala qualitat de la roca i les poques assegurances existents, però fa uns anys es va restaurar (amb la xemeneia ja s'havia fet anteriorment), eliminant la sobreacumulació d'assegurances i substituïnt, no afegint, la resta de material. Per tant, el caràcter de la via segueix sent el mateix. En definitiva, una bona opció a tenir en compte en els majestuós regne dels Mallos de Riglos.

Peu de via amb la inscripció SM amb una fletxa
En el primer llarg de la via (Vº)
Iniciant el tercer llarg (V+/6a)
A mitja tirada del 3r. llarg (Vº/V+)
Escalant el quart llarg (6b o V+/Ao)
En el setè llarg (fins V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 a l'1, mig joc de tascons i una baga savinera.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ao a vista):

RESSENYA DE LA VIA SERÓN-MILLÁN

dissabte, 21 de setembre de 2019

Via Gironella (140 m. V+/A1) a la Miranda dels Ossos (Montserrat)

La Gironella és un itinerari força lògic que segueix una evident línia fissurada i que aprofita en el seu tercer llarg el característic diedre de la via Lusilla. A continuació segueix per un delicada travessa ascendent fins abastar el diedre final, fissurat. En aquest llarg, el de la travessa, el terreny és tan tètric i impracticable que hi ha un tros de corda, en un estat més que dubtós i que penja d'uns burins, per superar aquest tram. En resum, una escalada amb un rocam que no acompanya i només recomanable per als més fanàtics de la cara nord. I un apunt final: via sense cim.

En el primer llarg de la via (V+/A1)
En el llarg comú amb la via Lusilla (V+/A1)
Iniciant el delicat quart llarg (Vº)
El quart llarg, vist des de la via Lusilla (Vº/A1)
Escalant el diedre final (V+/A1)
DADES DE LA VIA:
 
Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, algun cordino i 5 pitons (2 universals, 1U, 1V i 1 lost arrow).

Horari: poc menys de 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (fotografia de la pàgina web Kpujo.com)
 
RESSENYA DE LA VIA GIRONELLA

dissabte, 20 de juliol de 2019

Via Directa Nacho Ruiz (170 m. V+/A2) al Frare Gros (Montserrat)

La Directa Nacho Ruiz és una via amb escasses repeticions des que es va obrir, un ja llunyà any 1984, la qual realment no assoleix el Frare Gros sino un collet entre aquest i el Mànec del Bastó. Sense informació a la xarxa, és un itinerari que sempre ha gaudit d'un cert grau de misteri i inaccessibilitat, sobretot pel que fa al seu quart llarg, amb trams plens de vegetació (us puc ben assegurar que és del més surrealista que m'he trobat a Montserrat, amb diferència, on progressar entre els arbustos i les plantes és una tasca realment difícil, ja que formen una autèntica barrera bastant complicada de superar). En quant a la resta, els tres primers llargs són força entretinguts, amb roca delicada, sorra i herbes per netejar. I per finalitzar, una advertència: atenció amb la ressenya original (l'hem actualitzat). 
Arribant a la primera reunió (corda fixa)
En un tram del segon llarg (A1/A2)
En els darrers metres del segon llarg (A1/A2)
Passos d'artificial en el tercer llarg (A1/A2)
Iniciant el surrealista quart llarg (Vº)
En el quart llarg, abans d'arribar a la vegetació (V+/A1)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 2, una plaqueta recuperable, bagues savineres, uns 20 pitons variats i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 8/9 hores (cordada de tres).

Cordada: David Hita, Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA DIRECTA NACHO RUIZ

dilluns, 10 de juny de 2019

Via Trilogy (200 m. 6a/A2) als Plecs de Llibre (Montserrat)

La via Trilogy, també anomenada Aresta Integral dels Plecs, és una salvatge ruta al cor de Montserrat, dins la regió dels Ecos. Atrevida i exposada, escalar-la suposarà un increïble viatge vertical que ens permetrà assolir tots els cims dels Plecs, i ens exigirà un bon esforç mental d'autocontrol. Sense dubte, és un dels grans itineraris de Montserrat, i tot un referent d'aquelles escalades on el grau no és ni molt menys el factor més important a tenir en compte. Pel que fa a la via, després del llarg inicial hauem de superar un fantàstic diedre, desplomat al principi, per a continuació afrontar un seguit de murs on trobarem una mica de tot: passos fins i obligats en placa, trams de roca bona, d'altres de discreta, i seccions on val més no mirar enrere i no caure per res del món. En resum, un bon viot!!.
Escalant el primer llarg (Vº)
El fantàstic diedre del segon llarg (A2/6a)
En el pas clau del quart llarg (6a)
L'exposat tercer llarg (V/V+)

























El darrer pas difícil de la via (V+)
DADES DE LA VIA:
 
Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3, tascons, bagues savineres i 5 pitons variats (1 bong mitjà, 1V gran, 1V mitjana, 1 lost arrow i 1 universal curt). Els pitons únicament són pel segon llarg.

Horari: poc més de 5 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Gerber Cucurell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en Jean Charles Peña):

RESSENYA DE LA VIA TRILOGY

dilluns, 13 de maig de 2019

Via del Pájaro (300 m. 6b/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Mític itinerari al Mallo Pisón, la via del Pájaro és una joia de l'escalada riglera oberta per Fernando Cobo l'any 1981. Pràcticament no tenia repeticions, per la seva gran exposició i perillositat (només 12 burins en 300 metres), fins que l'any 2006 es va reequipar, canviant els ponts de roca ja existents i afegint assegurances, fet que va generar una certa polèmica. Tot i això continua sent una via difícil i exposada, amb trams obligats i amb molta distància entre assegurances, algunes de les quals són ponts de roca dubtosos, i on mantenir el cap fred resulta primordial. Això sí, si es té el grau i el cap necessaris per escalar-la, l'experiència serà brutal. I atenció: el darrer llarg ens recordarà que no podem perdre la concentració fins acabar la via.

Panoràmica del Mallo Pisón
Iniciant la via (només 6a ¿¿??)
Escalant el segon llarg (6a)

























Passos agosarats per superar el sisè llarg (6b+)
En el contundent setè llarg (6c o 6b/Ae)
Assegurances distants en el vuitè llarg (6b+ o 6b/Ae)
DADES DE LA VIA:  

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: camalot del 0,5 i un tascó (del núm. 7). Tot i això portar aliens i friends. Amb traça podrem col·locar alguna peça més, però no gaires.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de la pàgina web Via clásica. Escaladas de siempre):

RESSENYA DE LA VIA DEL PÁJARO

dijous, 18 d’abril de 2019

Via Cor agre (185 m. 6b/Ae) a l'Agulla del Centenar (Montserrat)

Difícil itinerari a la cara nord dels Frares Encantats, amb trams de roca discreta i de grau força collat, el qual comparteix l’inici amb la via Inocente García Picazo i el contundent diedre del seu quart llarg, de gairebé cinquanta metres, pràcticament desequipat i amb alguna secció en off width. També s’ha de dir que els primers metres de la ruta són desencoratjadors i gens agraïts, però a mesura que es van guanyant metres la roca millora. Tot i així és una escalada força obligada, no apte per a tots els públics, que assoleix magistralment el cim de l’Agulla del Centenar. Una bona opció pels més fanàtics de la cara nord montserratina.

En el desagraït primer llarg (6a)
Diedre força tècnic del segon llarg (6b+)
A la placa del tercer llarg (6b)
En el cinquè llarg (6a+)
El gran diedre del quart llarg (6b)
Iniciant el darrer llarg (6a+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 5 (repetits el 3 i el 4) i bagues savineres.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Juan Antonio Guevara (Juanan) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Pijuclimb):

RESSENYA DE LA VIA COR AGRE

diumenge, 27 de gener de 2019

Via Harondo (240 m. 6a+/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

Contundent itinerari al Serrat de les Garrigoses, amb llargs semiequipats i de grau collat, i on contínuament s'ha de donar la talla per anar resolvent els seus passos. També presenta algun tram exposat, amb assegurances distants, i una curta secció d'artificial que es resol prou bé. En definitiva, l'Harondo és una via difícil, on no és regala res, i que només té un petit inconvenient: la llarga feixa superior que s'ha de travessar, la qual, però, no li resta dificultat. I un avís: absteniu-vos d'anar-hi si el que busqueu és escalar una de les abundants vies domesticades d'aquesta franja del llevant montserratí. Avisats esteu...

Nom de la via just a peu de paret
En els passos més difícils del primer llarg (6a+ o 6a/Ao)
Diedre del segon llarg (6c+ o 6a/Ao)
Tram d'artificial del tercer llarg (A1)




















Escalant el quart llarg (6c o 6a/Ao)
Assegurances distants en el darrer llarg (6a)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 al 3), joc de tascons i algunes bagues.

Horari: unes 6/7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA HARONDO