dilluns, 22 de desembre de 2014

Via Trinitat (130 m. V+/A2) a la Roca Plana dels Llamps (Montserrat)

No massa repetida ruta, la via Trinitat és una interessant escalada que recorre de manera intel·ligent la impressionant cara est de la Roca Plana dels Llamps, situada a la regió dels Ecos. En el seu recorregut va passant de manera sinuosa petites baumes fins arribar al desplom final, el qual supera directament a través d'una fissura. La via per si mateixa és preciosa, però ens obligarà a realitzar agosarats passos un pèl exposats, amb l'afegit que alguna assegurança està en un estat més que deplorable. De fet, amb l'autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat, prèvia sol·licitud per escrit, vam restaurar posteriorment alguna peça del quart llarg, i la tercera i la quarta reunió. També vam comentar que s'haurien de restaurar tots els burins i reunions de la via, i des del Patronat ens va respondre que ja ho estudiarien. La via bé que s'ho mereix; senzillament, és una petita joia.

La cara est de la Roca Plana dels Llamps
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció Can Massana, i l'anirem seguint fins trobar una desviació a l'esquerra que porta al coll del Migdia. Pujarem fins aquest i baixarem per l'altra vessant uns 5-10 minuts. Haurem de passar de llarg un primer desviament cap a la dreta per acabar agafant més a baix un segon trencall també a la dreta, direcció al Montgrós. Al cap de poca estona passarem per un estretament característic format per una llastra i la cara est de la Salamandra, i poc després ja veurem la impressionant cara est de la Roca Plana dels Llamps. Continuarem cap el Montgrós, i abans d'arribar al collet format entre aquest i la Roca Plana dels Llamps agafarem una petita traça pel bosc (a la dreta) fins arribar a peu de via. Al primer llarg de la via Trinitat no trobarem cap assegurança però es pot veure l'emplaçament de la primera reunió, a l'extrem esquerra d'una bauma allargada, a sobre d'una petita sabina. Una bona referència és buscar un parabolt a uns quatre metres del terra (pertany a la via Ummagumma). La via Trinitat comença just a la seva esquerra. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujarem més o menys recte, buscant el camí més lògic, amb un primer pas que ens agafarà en fred i costarà (Vº finet). Haurem d'anar cap a una gran bauma característica, amb uns darrers metres de roca delicada (Vº). Una vegada a la bauma cercarem el seu extrem esquerra (IV+/Vº) fins trobar la reunió. Llarg molt psicològic, sense cap assegurança, i on ens costarà protegir-nos correctament.

2n. llarg: Continuarem per l'esquerra de la reunió amb un pas d'A1e, i sortida en lliure cap a l'esquerra (Vº fi). Si volem podem aprofitar un espit de la via del Silenci que farà que el pas en lliure sigui menys obligat. Seguirem flanquejant cap a l'esquerra fins superar una altra bauma amb un sol pas d'A1e, on tornarem a sortir en lliure cap a l'esquerra (Vº). Arribarem a un Ae/A1, amb una sortida en lliure atlètica entremig (Vº), per acabar en lliure fins trobar la reunió (Vº).

Escalant la part intermitja del segon llarg (A1e/Vº)
3r. llarg: Sortirem per la dreta de la reunió a buscar un burí (IV+/Vº). Després d'aquest farem una essa d'esquerra a dreta fins arribar a una bauma (Vº força fi al principi). Des de la bauma haurem de cercar una fissura que hi ha a l'esquerra (V+ delicat), superar la fissura (Vº/V+), i quan aquesta s'acaba flanquejar cap a la dreta fins arribar a la reunió (Vº). En aquesta reunió hem posat dos parabolts.
Pas delicat a l'inici del tercer llarg (Vº)
4t. llarg: Continuarem per la dreta de la reunió en A1e. El segon burí estava en tan mal estat que només penjar-nos l'hem arrancat d'arrel, amb la conseqüent caiguda (posteriorment aquest burí l'hem substituït per un parabolt). Seguim en artificial per una fissura força desplomada, amb més d'un burí en un estat més que deplorable i mig sortit, algun pitó de museu, i passos a equipar (fins A2). I des del darrer burí (que també substituirem per un parabolt per evitar una cremallera en cas de caiguda) sortirem en lliure cap a la dreta i seguidement flanquejarem cap a l'esquerra per anar a trobar la reunió (Vº fi). En aquesta reunió hem posat dos parabolts.

En els primers metres del quart llarg (A1e/A2)
Dos burins del desplomat quart llarg
5è llarg: Des de la reunió sortirem en flanqueig cap a l'esquerra (IV+/V-) per al cap d'uns metres continuar recte fins arribar al cim (IVº i III). En aquest llarg no trobarem cap assegurança.

A l'inici del darrer llarg (IV+/V-)
Al cim de la Roca Plana dels Llamps després d'escalar la via Trinitat
Nota: En tots els llargs, excepte en el darrer, hem clavat algun pitó.

Descens: Des del cim baixarem per l'aresta sud en un o dos ràpels (50 m.). Una vegada finalitzats haurem de caminar uns metres cap el collet format entre la Roca Plana dels Llamps i el Montgrós i fer un darrer petit ràpel des d'una savina (10 m.). Una vegada al collet baixarem cap el coll del Migdia, trobant de seguida el camí d'aproximació realitzat, el qual haurem de desfer. (Aproximadament 1 hora 15 minuts fins al vehicle).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien vermell, camalots (del 0,5 al 3,5), bagues per a merlets, 5 pitons variats (1P, 1 pla, 1 universal, 1V i 1 lost arrow) i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA TRINITAT

dissabte, 22 de novembre de 2014

Via Jocs d'alçada (220 V+/Ae) al Cavall Bernat (Montserrat)

És evident que no deixa de fascinar-me escalar el Cavall Bernat, i una vegada escalades les seves vies més clàssiques i concurregudes m'encanta explorar les "altres vies", aquelles que per un motiu o altre pràcticament no es fan o de les quals la informació existent és gairabé nul·la (com per exemple la via Nanga Pardal o la via Sabadell). Aquesta vegada l'escalada escollida és un curiós itinerari que dóna tota la volta a l'emblemàtica agulla després d'anar enllaçant diferents trams de vies ja existents a base de travesses i aeris pènduls. Sens dubte, una original manera de pujar al seu cim.

El Cavall Bernat, font de constant inspiració
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Un cop passat el característic Morral del Cavall trobarem a la dreta del camí una marcada canal que és el començament de la Canal del Cavall (hi ha unes fites que marquen el seu inici). Pujarem per ella fins el coll del Cavall. Des del coll hem de superar un petit resalt grimpant uns metres (IIIº, parar atenció) fins a una gran savina característica, on trobarem l'inici de la via. (Uns 55 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Des de la savina fer un ràpel pel vesant nord d'uns 25 metres per una canal evident amb una mica de vegetació. S'ha d'arribar fins el peu d'un petit mur on trobarem un burí i un plom.

2n. llarg: A l'inici del llarg hi ha el burí abans esmentat amb la plaqueta trencada. Fem un petit arranjament doblegant el que queda de plaqueta a cops de martell i posant un cordino (que deixem). Per reforçar el pas col·loquem un plom (que també deixem posat) i triangulem les dues assegurances. Una vegada superat aquest pas (Vº finet) anar en diagonal cap a l'esquerra per continuar tota la resta de llarg en escalada descendent (IV+/Vº, trobarem algun burí) fins arribar a la reunió de sobre la característica llastra de la via Punsola-Reniu.

3r. llarg: Seguir recte pel curt llarg pertanyent a la via Punsola-Reniu (Vº/Ae), escalant-lo íntegrament fins la reunió.

4t. llarg: Continuar per la via Punsola-Reniu (Ae/Vº) per al cap d'uns metres fer un pèndul cap a l'esquerra, travessant la via La gran il·lusió, fins arribar a la via Puigmal, on superarem els darrers metres del llarg corresponent d'aquesta via (Vº).
Al tram pertanyent a la via Puigmal (Vº), just després del pèndul
5è. llarg: Llarg que pertany a la via Puigmal. Sortir per l'esquerra de la reunió en lliure (IV+/Vº) i continuar recte en artificial equipat (A1e). Atenció, a mig llarg no seguir per uns parabolts a la dreta, ja que pertanyen a la via Grau-Tarragó.

6è. llarg: Seguir per la via Puigmal uns metres (A1e) fins guanyar suficient alçada per poder fer un pèndul cap a l'esquerra, amb el qual creuarem les vies Nanga Pardal, Desiree i Edelweis, per acabar flanquejant horitzontalment en lliure (Vº) fins arribar a la reunió de la via Anglada-Guillamon.

7è. llarg: Fer vuit passos de la via Anglada-Guillamon (A1e), i des del darrer pas fer un petit pèndol cap a l'esquerra per iniciar un gran flanqueig horitzontal (al principi un pas de Vº/V+, i després IV+/Vº), per anar a buscar la reunió de sobre la berruga de la via Normal. Atenció, els primers metres del flanqueig són exposats, sobretot pel de segon, amb una potencial caiguda força lletja sobre una repissa situada uns deu metres per sota.

Escalant el tram que pertany a la via Anglada-Guillamon (A1e)
8è llarg: Continuar pel darrer llarg de la via Normal (IV+ i després III+) fins el cim del Cavall.

Al cim del Cavall Bernat després d'escalar la via Jocs d'alçada
Descens: En direcció sud, uns metres més a baix de la moreneta trobarem una instal·lació de ràpel. Farem un primer ràpel (20 m.) que ens deixarà a sobre la característica berruga del Cavall Bernat. Farem un segon ràpel (40 m.) cap a l'esquerra (mirant a la paret) fins arribar al peu de la via normal. Des d'aquest punt s'ha de buscar la canal del Cavall, que té el seu començament uns metres més endavant des d'on ens trobem, a l'esquerra. Baixar per la canal (trams equipats amb cordes), i una vegada que passem pel peu de la via escalada només haurem de desfer el camí de pujada fins arribar al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora des del cim del Cavall Bernat).

Grau obligat: Vº/V+

Material utilitzat: un alien vermell i una baga per a merlet.

Horari: unes 4/5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (vam utilitzar la ressenya original):

RESSENYA DE LA VIA JOCS D'ALÇADA

divendres, 17 d’octubre de 2014

Via TIM o Pere Carner (170 m. V+/A2) a la Paret Nord d'Ecos (Montserrat)

Amb aquesta increïble escalada finalitzo la pentalogia de les cinc vies TIM a les parets més emblemàtiques de la cara nord de Montserrat, les quals m'han costat uns quants anys, uns quants ensurts i molta adrenalina poder-les escalar, i que són les següents: via TIM a la Paret de l'Aeri, via TIM o Lluís Creus a la Paret dels Diables, via TIM a la Paret de Sant Jeroni, via TIM o Sabadell al Serrat del Patriarca i via TIM o Pere Carner a la Paret Nord d'Ecos. Sense cap dubte aquesta darrera és la més treballosa, i haurem d'utilitzar una bona tècnica de pitonatge per poder-la escalar en força trams amb vegetació i en molts trams de terra i sorra verticals i difícils, tot això combinat amb passatges de roca delicada i alguns de lliure obligat. I molta atenció al darrer llarg, curt però amb una sortida bastant exposada. Finalment m'agradaria remarcar que aquesta escalada no hauria estat possible sense el meu company d'aventures, en Jaume Prat, destre i hàbil com ningú per escalar trams vegetals i sorrencs.

La fissura central és per on discorre la via Pere Carner o TIM
Aproximació: Tenim diverses possibilitats. Una de bona és agafar com a punt de partida el lloc conegut com el Miracle (creu Regató), situat al quilòmetre 3,8 de la carretera que va del Monestir de Montserrat a Can Maçana (hi ha una esplanada per deixar el vehicle). Haurem de pujar per unes escales de ciment visibles, les quals de seguida ens portaran a un camí, que cal seguir cap a l'esquerra. Poc després arribarem a un altre camí ample (GR amb marques blanques i vermelles), i aquesta vegada agafarem el desviament de la dreta. Més endavant passarem per unes restes d'escales de ciment. En poc trobarem un camí a la nostre esquerra que haurem de seguir (marques blaves), abandonant el GR. Aquest camí ens portarà a la Canal del Miracle, incòmoda i dreta, i abans d'arribar a dalt de la canal (Collet del Miracle) haurem d'agafar un petit camí que surt a mà esquerra (fixar-se bé per localitzar-lo). Aquest camí és força planer i va travessant de forma horitzontal la regió fins arribar a la base de la Paret Nord d'Ecos. Trobarem algun tram amb passamans i alguna cadena. El peu de via el localitzarem després del darrer cable metàl·lic. (Aproximadament 1 hora).
Una altra possibilitat d'aproximació, més planera però més llarga, és la descrita a la via Esperó de l'Alba.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per la placa (Vº) per anar a buscar la característica canal-fissura de la dreta i que recorre tota la paret. Passos amb roca molt precària i amb vegetació (obligat V+ amb algun pas d'Aoe). Més a dalt tram d'artificial (A1) fins trobar la reunió.

Escalant els darrers metres del primer llarg (A1)
2n. llarg: Continuar per la fissura. En tot el llarg només trobarem dos pitons de via. Llarg treballós (A1 i A2), amb trams amb vegetació, roca dolenta i terra. Cap el final haurem de fer algun pas en lliure de Vº/V+.

A l'inici del segon llarg (A1)
3r. llarg: Pujar per terreny força precari (Ao/A1) i poc després sortir en lliure cap a una gran savina (Vº/V+). Des d'aquesta anar cap a l'esquerra per cercar la fissura (Vº/V+) i continuar per ella en artificial a equipar (A1/A2). Trobarem la reunió just a la dreta.

Arribant a la tercera reunió (A1/A2)
4t. llarg: Seguir per la fissura en A1/A2, a continuació en A2, per acabar el llarg en A1 amb algun pas obligat en lliure de V+. Llarg força treballós, potser el que més de tota la via.

Durant els primers metres del quart llarg (A1/A2)
5è llarg: Llarg més fàcil que l'anterior, però tot i així al principi s'ha de pitonar algun pas sobre terra (A1+). Després la fissura es fa més còmode de pujar fins arribar a la reunió (A1/Vº).

A la meitat del cinquè llarg (A1/Vº)
6è llarg: Anar a buscar la fissura que tenim al davant i pujar un curt tram mig en bavaressa (V+), per sortir per terreny vertical i molt inestable de terra i vegetació (atenció, Vº exposat). Reunió i final de via en un sòlid arbre.

Al cim de la via TIM o Pere Carner
Descens: Des d'on acaba la via baixar en direcció sud per una canal (algun pas en desgrimpada), la qual de seguida du a un camí que haurem de seguir cap a la dreta (oest). Trobarem en poc unes marques de color blau, i continuarem pel llarg camí, amb alguna pujadeta al principi, fins arribar al Coll del Miracle. Una vegada en aquest haurem de baixar per la Canal del Miracle i desfer el camí de pujada. (Aproximadament poc més d'1 hora fins al vehicle).
Una altra opció de descens a partir del Coll del Miracle és la descrita a la via Esperó de l'Alba.

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens (repetit), camalots fins el 3,5 (repetits del 0,5 al 2), algun tascó, 3 plaquetes recuperables, bagues savineres i uns 14 pitons variats.

Horari: unes 11 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascenció realitzada el 7 de juliol de 2014):

RESSENYA DE LA VIA TIM o PERE CARNER

dimarts, 19 d’agost de 2014

Via Nanga Pardal (260 m. V+/A1) al Cavall Bernat (Montserrat)

Sempre m'ha agradat pujar al Cavall Bernat, i si puc escalar-lo per un itinerari poc concorregut i allunyat de les típiques vies massificades encara millor (com per exemple la via Sabadell). Aquesta vegada la via escollida ha estat la Nanga Pardal, una escalada que feia temps que tenia a l'agenda de pendents. La via en sí és bona i aèria, pràcticament equipada, amb burins antics a vigilar i algun plom. Té unes quantes sortides en lliure força obligades de trams d'artificial equipat en les quals haurem d'apretar. De ben segur que si es reequipés (canviant tots els burins) no tindria res d'envejar a les seves veïnes Punsola-Reniu o Desirée, perquè senzillament és un itinerari injustament oblidat.

Típica panoràmica del Cavall Bernat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Un cop passat el característic Morral del Cavall trobarem a la dreta del camí una marcada canal que és el començament de la Canal del Cavall (hi ha unes fites que marquen el seu inici). Pujarem per ella. Més o menys en el punt que deixem la Canal per remuntar per unes cordes fixes que hi ha a l'esquerra haurem de buscar l'inici de la via. Aquesta es troba a l'esquerra de la via Grau-Tarragó (parabolts) i a la dreta de la Desirée (parabolts). Atenció, no confondre's amb una primera línia de burins just a l'esquerra de la via Puigmal. No condueixen enlloc (és un intent antic d'obertura abandonat). L'inici de la via no és evident. Ens haurem de fixar en una petita fissura amb una mica de vegetació, al peu d'unes grans savines. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Al principi seguir per una fissura una mica indefinida (IV+/Vº) fins que arriba un punt que l'hem de deixar i pujar per la placa de l'esquerra, seguint els burins (Vº/Ae), els quals ens duran a la reunió.

2n. llarg: Continuar per la placa (Vº) i seguir per un gran desplom (A2e). Una vegada superat aquest, sortir cap a la dreta en lliure finot (Vº). Trobarem una primera reunió, que no farem. Flanquegem fàcil uns metres més cap a la dreta i de seguida trobarem una segona reunió, la qual muntarem.

Superant el desplom del segon llarg (A2e)
3r. llarg: Llarg curt i sinuós. Sortir per la dreta de la reunió (curt tram comú amb la via Grau-Tarragó, que trepitja la via Nanga Pardal amb algun parabolt) i fer de seguida una petita diagonal cap a l'esquerra (Vº/Ae), per continuar seguidament un xic en diagonal cap a la dreta i, finalment, recte (obligat V+ i Ae).

A la meitat del tercer llarg (V+/Ae)
4t. llarg: Sortir recte (Vº/Ae) fins arribar a un gran desplom que superarem en artificial (A2e/A1). Algun pas de plom (ja posat). Atenció!!: en mig de l'A2e se m'ha arrancat un burí d'arrel, i m'he quedat penjat al buit. Al costat d'aquest burí hi ha un plom petat, per la qual cosa si no es canvia o el burí o el plom serà força complicat superar el pas, ja que està enmig d'un fort desplom. A mi el company m'ha hagut de fixar una corda per poder remuntar el tram a prussiks. Una vegada superat el desplom, continuar en lliure fins a la reunió (màxim Vº).

Arribant a la quarta reunió (Vº)
5è llarg: Continuar en lliure (Vº) per agafar un artificial equipat (A1e). Algun tram amb roca delicada. Reunió incòmoda i penjada al buit.

Escalant el cinquè llarg (A1e)
6è llarg: Flanquejar cap a la dreta a buscar uns burins (A1e), i després d'aquests sortida en lliure de V+ obligada i vertical, per continuar en A1/A1e, amb alguna sortida més en lliure obligat (V+). Trobarem una reunió intermitja, que si anem curts de material podem muntar, o seguir amb la mateixa tònica fins la reunió bona (entrada fina en V+/6a obligat).

Escalant un tram d'A1e del sisè llarg
7è llarg: Continuar recte, en una escalada combinada d'A1e amb lliure obligat (V+), fins arribar al cim del Cavall Bernat.

Panoràmica de l'aèria sisena reunió des del setè llarg
Al cim del Cavall Bernat després d'escalar la via Nanga Pardal
Descens: En direcció sud, uns metres més a baix de la moreneta trobarem una instal·lació de ràpel. Farem un primer ràpel (20 m.) que ens deixarà a sobre la característica berruga del Cavall Bernat. Farem un segon ràpel (40 m.) cap a l'esquerra (mirant a la paret) fins arribar al peu de la via normal. Des d'aquest punt s'ha de buscar la canal del Cavall, que té el seu començament uns metres més endavant des d'on ens trobem, a l'esquerra. Baixar per la canal (trams equipats amb cordes), i una vegada que passem pel peu de la via escalada només haurem de desfer el camí de pujada fins arribar al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora des del cim del Cavall Bernat).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: algun alien i camalot 0,5 (i espitador o un plom per superar el pas del quart llarg).

Horari: unes 5/6 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA NANGA PARDAL

dijous, 24 de juliol de 2014

Via Reencuentros (285 m. 6a+/A1) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

Poca broma amb la via Reencuentros. Darrera d'un itinerari aparentment ben equipat s'amaga un recorregut amb més d'un parany. En ell trobarem llargs amb assegurances distants i amb força trams exposats de dificultat obligada, sobretot en els de la segona meitat, on si es va amb el grau just els nervis ens podran jugar més d'una mala passada. Tot i així és una via preciosa, que recorre unes plaques amb un rocam excel·lent, excepte en algun tram puntual. Una recomanació, aneu amb el grau més que assolit per poder-la gaudir plenament, i no feu com nosaltres, que a causa de les nostres limitacions ens vam quedar amb la sensació d'haver passat un bon ensurt.

L'immensa Paret de l'Aeri de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. No hem de seguir els cables fins el final, ja que abans del darrer flanqueig cap a la dreta els hem d'abandonar i seguir recte, per arribar després d'una curta grimpada al peu de via. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Al principi va en tendència cap a l'esquerra per passar una espècie d'esperó (Vº/V+), amb un pas descendent, per entrar de ple a una placa, amb una fissura a la seva dreta (V+/Ae).

2n. llarg: Continuar recte per la placa (V+), amb assegurances força distants. Amb una mica d'imaginació potser podrem posar un merlet i un alien. La tònica del llarg és sempre la mateixa (Vº/V+). Llarg exposat i on no es pot caure.

Escalant l'exposat segon llarg (V+)
3r. llarg: Seguir per la placa (V+ al principi i després Vº) per arribar a una canal selvàtica. Parar atenció perquè el següent llarg comença a la dreta de la canal, al costat d'un cable metàl·lic.

En els primers metres del tercer llarg (Vº/V+)
4t. llarg: Sortida de la reunió cap a la dreta (Vº exposat al principi) per arribar a un desplom que superarem en Ae. Atenció: un burí té la plaqueta trencada, així que portar un cordinillo de 3mm per poder-lo llaçar. Sortida de l'Ae molt obligada i difícil. Estirant-se molt i amb una mica de traça podrem col·locar un merlet del qual penjar l'estrep, i fer un pas d'A1 fins el proper burí. Des d'aquest sortirem en lliure fins la reunió (6a obligat, vertical i atlètic).

Arribant a la quarta reunió (6a)
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió (V+) i després anar en diagonal esquerra (6a/Ae), per després fer una ziga-zaga més (obligat V+/6a).

Començant el cinquè llarg (V+/6a)
6è llarg: Continuar recte i passar per l'esquerra d'un petit desplom (V+/Ae). En algun punt les assegurances allunyen força en trams obligats de 6a. En el petit desplom hi ha una fissura on podrem posar un camalot del 0,5 o 0,75 per reduir la distància entre dos burins.

En un tram del sisè llarg (6a)
7è llarg: Sortir per l'esquerra de la reunió (V+/Ae), fins que arriba un punt on ens trobarem passos obligats força fins de placa de 6a+, amb distància entre els burins. Més a dalt la dificultat minva (6a obligat), i des del darrer burí fins a la reunió hi ha uns 15/20 metres sense cap assegurança de IV+/Vº. Es pot xapar alguna assegurança de la via Cristina Gómez Garcia, la qual passa molt a prop fins quasi trepitjar la part final del llarg.

Escalant els darrers metres (IV+/V) del difícil setè llarg
8è llarg: Curt llarg en flanqueig cap a l'esquerra (màxim IVº/IV+) fins el final de les dificultats.
Iniciant el fàcil flanqueig (IVº) del vuitè llarg
Descens: Pujar cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada), i al darrera d'aquesta (sud) cercar el camí, el qual seguirem cap a la dreta. Uns metres més endavant trobarem a la dreta l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), que ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens gris, groc i vermell, camalots 0,5 i 0,75 i bagues per a merlets i per escanyar un burí trencat.

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de la pàgina web caranorte.com):

RESSENYA DE LA VIA REENCUENTROS

dimarts, 8 de juliol de 2014

Via TIM o Sabadell (210 m. 6a/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Escalar una via TIM sempre serà sinònim d'assumir una sèrie de premisses com haver d'afrontar trams amb roca dubtosa, d'altres vegetals, i alguns de lliure dur i obligat. A més a més, mai mancarà aquell pas exposat que ens farà suar de valent, i de ben segur que no ens treurem aquella sensació d'ai al cor fins haver arribat al final de les dificultats. La TIM del Serrat del Patriarca, la qual realment s'anomena via CES (Centre Excursionista Sabadell), reuneix totes les característiques abans esmentades, i una vegada escalada només ens restarà respectar i admirar aquest magnífic grup d'escaladors montserratins que la van obrir, i preguntar-nos com carai s'ho van fer amb els escassos i rudimentaris mitjans de la seva època. Senzillament chapou!.

El Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, pujarem per ella fins trobar el peu de via. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.

En l'A1e del començament del primer llarg
2n. llarg: Escalar el diedre que tenim al davant (A1). Després de superar un tram que desploma (A1 a equipar), ens haurem de situar a l'esquerra, i des d'aquí iniciar una travessa cap a l'esquerra (V+ obligat), una mica descendent al principi, fins arribar a una canal amb vegetació (atenció pel de segon, pèndul assegurat en cas de caiguda) . Reunió al costat d'una gran savina.

Superant el tram desplomat (A1) del segon llarg
Nota: El primer i el segon llarg es poden empalmar si fem atenció al roçament de les cordes i si sabem gestionar correctament el material.

3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.
Arribant a la tercera reunió (Vº delicat)
4t. llarg: Escalar tota la fissura diedre que tenim al davant. Trobarem trams amb vegetació, d'altres terrossos, i alguns amb roca delicada. La part central desploma. Llarg difícil de 45 metres, el més treballós de la via en quant a equipar. Principalment el pujarem en artifical (trams d'A1 i algun A2), amb alguns passos obligats en lliure (V+). Reunió en unes grans savines.

5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.

6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat mimba (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.

En els primers metres (V+) del difícil sisè llarg
7è llarg: Seguir recte per la fissura que tenim al davant (Vº) i al cap d'uns metres flanquejar en diagonal esquerra (IV+) uns metres fins arribar a una zona terrossa i amb vegetació (III+/IVº). Des d'aquest punt continuar amunt per de seguida decantar-se cap a l'esquerra (IIIº) a buscar alguna savina per muntar reunió.
Escalant l'inici del setè llarg (IV+/Vº)
8è llarg: Curt flanqueig a l'esquerra (IIº) per anar a buscar la canal de sortida, la qual farem caminant.

Al cim de la via TIM o Sabadell
Descens: Des del cim de la via continuar per l'esquerra (sud-est), fent alguna grimpada, fins a trobar un curt mur amb un parabolt (pas d'Aoe, vigilar). Una vegada superat el pas, seguirem caminant per la carena per de seguida desgrimpar una rampa (a la dreta) abans d'arribar al següent cimet. Aquesta rampa ens abocarà a una canal, la qual baixarem fins a creuar-nos amb un camí ben traçat. El seguirem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort agafarem un clar corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem la canal fins passar pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA TIM o SABADELL

diumenge, 15 de juny de 2014

Via Rabadá-Navarro (400 m. V+/A1) al Mallo Firé (Mallos de Riglos)

Amb aquesta via Rabadá-Navarro dono per acabada la gran trilogia dels dos audaços escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro que vaig iniciar ja va uns quants anys, i de la qual formen part també la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i l'altra al Pilar de Cotatuero d'Ordesa. Inicialment batejada com a via Félix Méndez, és un itinerari extraordinari que va superant de manera intel·ligent els nombrosos obstacles existents mitjançant trams sinuosos i atrevides i aèries travesses que més d'un cop ens deixaran sense alè. És una escalada compromesa on haurem de fer front a diversos passos atlètics, a d'altres un xic esposats, a alguns amb roca dubtosa, i a un bon grapat amb roca ferma. Trobarem poques assegurances excepte en el torreó final, i haurem de tenir una bona dosi d'intuïció per anar desxifrant correctament l'itinerari. Atenció, hi ha un munt de variants i embarcaments, alguns equipats, per tant no cometeu l'error d'anar sense una bona ressenya.

El majestuós Mallo Firé
Aproximació: Molt evident des del poble de Riglos. Agafar la pista que voreja el Mallo Pisón per la seva base, i tot seguit, una vegada l'hem passat, prendre un cami a l'esquerra que puja fins el peu del Mallo Firé. Haurem de cercar una incripció amb les lletres R-N amb una fletxa per trobar el peu de la via Rabadá-Navarro. (Uns 15 minuts).

Peu de via amb la inscripció R-N amb una fletxa
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Iniciar l'escalada en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un diedre (IV+/V- exposat, potencial caiguda a terra), el qual seguirem (V+). De seguida ens desplaçarem cap a l'esquerra cap a un gran nínxol (V+, antiga reunió), i sense entrar en ell tornarem a la dreta a buscar un desplom (V+). El superarem amb dos passos d'Ae, i just a l'esquerra trobarem la reunió.

En el petit diedre del primer llarg (V+)
2n. llarg: Continuar en travessa cap a l'esquerra fins un burí (IV+), i seguir cap a l'esquerra per una repissa per arribar a una reunió opcional de parabolts (IV+). Des d'aquest punt continuar recte pel terreny més evident i ajudant-nos sempre per l'intuïció (Vº) fins trobar la reunió.

Escalant els darrers metres del segon llarg (Vº)
3r. llarg: No seguir recte sinó per la dreta per una àeria i estètica travessa (Vº), i quan portem uns metres veurem un parabolt a dalt a la dreta en un mur vertical. L'haurem de superar (V+) fins arribar a una llastra amb roca delicada, i una vegada a sobre de la llastra (Vº) trobarem la reunió una mica a la dreta.

A l'aèria travessa del tercer llarg (Vº)
4t. llarg: No continuar per la fissura obliqua que tenim uns metres per sobre de la reunió (coneguda com la cicatriu). Des de la reunió escalar un curt mur i fer una àeria travessa cap a l'esquerra per una estreta repissa fins a un burí (Vº). Superar el desplom on hi ha el burí i després un pont de roca (Vº/Ao), i el següent desplom que trobarem l'evitarem per la dreta (IV+/Vº), i a l'alçada d'un altra pont de roca seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (IV+/Vº).
Poc abans de la reunió del quart llarg (IV+/Vº)
5è. llarg: Sortir de la reunió escalant el mur vermell que tenim just a sobre (V+ atlètic), primer un xic cap a l'esquerra i després en diagonal cap a la dreta (V+), fins arribar a una zona de repisses, les quals anirem superant sempre anant una mica en tendència cap a la dreta i seguint la intuïció aribarem a la reunió (IV+/Vº).
En els metres finals del cinquè llarg (IV+/Vº)
6è llarg: Continuar per la fissura just a l'esquerra de la reunió (Vº) i arribar a un pitó que està sota un pas desplomat (Ao). Superat el pas desplaçar-se cap a l'esquerra per una estreta repissa (Vº delicat) i situar-nos sota la fissura central, de les tres que existeixen (reconeixible perquè hi ha una sabina). L'escalem (Vº), i més a dalt trobarem la reunió (dos burins força allunyats entre sí).

7è llarg: Novament sortirem en travessa cap a la dreta (IV+/Vº) uns metres, després pujarem recte, per tornar a fer una travessa cap a l'esquerra fins la reunió (IV+/Vº).

En el setè llarg. Enèssima travessa (IV+/Vº)
8è llarg: Superar un pas desplomat només sortir de la reunió (6a o Ae) i continuar en lliure una mica en tendència cap a l'esquerra (V+ atlètic) fins a una zona amb roca delicada. En aquest punt anar en diagonal dreta (Vº), i en poc trobarem la reunió.

9è llarg: Sortir per una repissa cap a la dreta uns 10 metres (IVº), fins trobar-nos un desplom conegut com "la Panza de la Francesa". Hi ha algun parabolt. Escalar en tendència cap a la dreta. Ae i passos obligats atlètics de V+/6a.

10è llarg: Continuar pel torreó final. La segona assegurança està força distant de la primera (V+ exposat). Anar seguint les assegurances. En un moment donat segueixen una clara tendència cap a l'esquerra, per seguir recte fins arribar a la reunió. Llarg amb força assegurances, però on haurem d'escalar entre elles (Ae/Ao i V+ atlètic obligat).

Acabant el desè llarg (IV+/Vº)
11è llarg: Escalar el diedre de sobre la reunió (Vº/V+), amb roca delicada. Una vegada superat aquest (algun pas d'Ao), desplaçar-se cap a l'esquerra, i seguir amunt (Vº atlètic, assegurances distants). Tobarem una reunió de rescat amb grans argolles.

12è llarg: Sortir per la dreta de la reunió amb roca delicada (IVº/IV+), per trobar-nos un parabolt a l'esquerra. Superat aquest pas (IV+) el terreny es tomba ràpidament, i arribarem a la Punta No Importa del Mallo Firé.

Al cim del Mallo Firé després d'escalar la via Rabadá-Navarro
Descens: Des de la Punta No Importa que acabem d'escalar, dirigir-se cap a la Punta Mateo (la següent que trobarem), i a la seva base cap a l'esquerra trobarem un ràpel. Fer el ràpel (uns 15 metres) en pèndul cap a l'esquerra (mirant la paret). Recomanable passar la corda per alguna assegurança per mimbar el pèndul. Arribarem a un petit coll, del qual neix una canal que haurem de desgrimpar ajudant-nos d'arrels d'arbres. Així arribarem a un segon ràpel (25 metres), i una vegada fet aquest, continuar per la dreta sense perdre alçada per de seguida agafar un trencall cap a l'esquerra. En una metres trobarem la instal·lació d'un tercer ràpel (35 metres) en una sabina. Fet aquest, arribarem al camí de baixada, que seguirem cap a la dreta, i el qual va a buscar la pista que neix a la base del Mallo Pisón. (Aproximadament 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens del blau al vermell, camalots del 0,5 a l'1, una plaqueta recuperable i bagues per ponts de roca i merlets.

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog A0 a vista (tot i que en un primer moment pugui sembla una ressenya poc convencional, és molt precisa i exacte):

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO