dijous, 24 de juliol de 2014

Via Reencuentros (285 m. 6a+/A1) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

Poca broma amb la via Reencuentros. Darrera d'un itinerari aparentment ben equipat s'amaga un recorregut amb més d'un parany. En ell trobarem llargs amb assegurances distants i amb força trams exposats de dificultat obligada, sobretot en els de la segona meitat, on si es va amb el grau just els nervis ens podran jugar més d'una mala passada. Tot i així és una via preciosa, que recorre unes plaques amb un rocam excel·lent, excepte en algun tram puntual. Una recomanació, aneu amb el grau més que assolit per poder-la gaudir plenament, i no feu com nosaltres, que a causa de les nostres limitacions ens vam quedar amb la sensació d'haver passat un bon ensurt.

L'immensa Paret de l'Aeri de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. No hem de seguir els cables fins el final, ja que abans del darrer flanqueig cap a la dreta els hem d'abandonar i seguir recte, per arribar després d'una curta grimpada al peu de via. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Al principi va en tendència cap a l'esquerra per passar una espècie d'esperó (Vº/V+), amb un pas descendent, per entrar de ple a una placa, amb una fissura a la seva dreta (V+/Ae).

2n. llarg: Continuar recte per la placa (V+), amb assegurances força distants. Amb una mica d'imaginació potser podrem posar un merlet i un alien. La tònica del llarg és sempre la mateixa (Vº/V+). Llarg exposat i on no es pot caure.

Escalant l'exposat segon llarg (V+)
3r. llarg: Seguir per la placa (V+ al principi i després Vº) per arribar a una canal selvàtica. Parar atenció perquè el següent llarg comença a la dreta de la canal, al costat d'un cable metàl·lic.

En els primers metres del tercer llarg (Vº/V+)
4t. llarg: Sortida de la reunió cap a la dreta (Vº exposat al principi) per arribar a un desplom que superarem en Ae. Atenció: un burí té la plaqueta trencada, així que portar un cordinillo de 3mm per poder-lo llaçar. Sortida de l'Ae molt obligada i difícil. Estirant-se molt i amb una mica de traça podrem col·locar un merlet del qual penjar l'estrep, i fer un pas d'A1 fins el proper burí. Des d'aquest sortirem en lliure fins la reunió (6a obligat, vertical i atlètic).

Arribant a la quarta reunió (6a)
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió (V+) i després anar en diagonal esquerra (6a/Ae), per després fer una ziga-zaga més (obligat V+/6a).

Començant el cinquè llarg (V+/6a)
6è llarg: Continuar recte i passar per l'esquerra d'un petit desplom (V+/Ae). En algun punt les assegurances allunyen força en trams obligats de 6a. En el petit desplom hi ha una fissura on podrem posar un camalot del 0,5 o 0,75 per reduir la distància entre dos burins.

En un tram del sisè llarg (6a)
7è llarg: Sortir per l'esquerra de la reunió (V+/Ae), fins que arriba un punt on ens trobarem passos obligats força fins de placa de 6a+, amb distància entre els burins. Més a dalt la dificultat minva (6a obligat), i des del darrer burí fins a la reunió hi ha uns 15/20 metres sense cap assegurança de IV+/Vº. Es pot xapar alguna assegurança de la via Cristina Gómez Garcia, la qual passa molt a prop fins quasi trepitjar la part final del llarg.

Escalant els darrers metres (IV+/V) del difícil setè llarg
8è llarg: Curt llarg en flanqueig cap a l'esquerra (màxim IVº/IV+) fins el final de les dificultats.
Iniciant el fàcil flanqueig (IVº) del vuitè llarg
Descens: Pujar cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada), i al darrera d'aquesta (sud) cercar el camí, el qual seguirem cap a la dreta. Uns metres més endavant trobarem a la dreta l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), que ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Uns 45 minuts).

Material utilitzat: aliens gris, groc i vermell, camalots 0,5 i 0,75 i bagues per a merlets i per escanyar un burí trencat.

Horari: unes 6 hores

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de la pàgina web caranorte.com):

RESSENYA DE LA VIA REENCUENTROS

dimarts, 8 de juliol de 2014

Via TIM o Sabadell (210 m. 6a/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Escalar una via TIM sempre serà sinònim d'assumir una sèrie de premisses com haver d'afrontar trams amb roca dubtosa, d'altres vegetals, i alguns de lliure dur i obligat. A més a més, mai mancarà aquell pas exposat que ens farà suar de valent, i de ben segur que no ens treurem aquella sensació d'ai al cor fins haver arribat al final de les dificultats. La TIM del Serrat del Patriarca, la qual realment s'anomena via CES (Centre Excursionista Sabadell), reuneix totes les característiques abans esmentades, i una vegada escalada només ens restarà respectar i admirar aquest magnífic grup d'escaladors montserratins que la van obrir, i preguntar-nos com carai s'ho van fer amb els escassos i rudimentaris mitjans de la seva època. Senzillament chapou!.

El Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, pujarem per ella fins trobar el peu de via. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.

En l'A1e del començament del primer llarg
2n. llarg: Escalar el diedre que tenim al davant (A1). Després de superar un tram que desploma (A1 a equipar), ens haurem de situar a l'esquerra, i des d'aquí iniciar una travessa cap a l'esquerra (V+ obligat), una mica descendent al principi, fins arribar a una canal amb vegetació (atenció pel de segon, pèndul assegurat en cas de caiguda) . Reunió al costat d'una gran savina.

Superant el tram desplomat (A1) del segon llarg
Nota: El primer i el segon llarg es poden empalmar si fem atenció al roçament de les cordes i si sabem gestionar correctament el material.

3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.
Arribant a la tercera reunió (Vº delicat)
4t. llarg: Escalar tota la fissura diedre que tenim al davant. Trobarem trams amb vegetació, d'altres terrossos, i alguns amb roca delicada. La part central desploma. Llarg difícil de 45 metres, el més treballós de la via en quant a equipar. Principalment el pujarem en artifical (trams d'A1 i algun A2), amb alguns passos obligats en lliure (V+). Reunió en unes grans savines.

5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.

6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat mimba (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.

En els primers metres (V+) del difícil sisè llarg
7è llarg: Seguir recte per la fissura que tenim al davant (Vº) i al cap d'uns metres flanquejar en diagonal esquerra (IV+) uns metres fins arribar a una zona terrossa i amb vegetació (III+/IVº). Des d'aquest punt continuar amunt per de seguida decantar-se cap a l'esquerra (IIIº) a buscar alguna savina per muntar reunió.
Escalant l'inici del setè llarg (IV+/Vº)
8è llarg: Curt flanqueig a l'esquerra (IIº) per anar a buscar la canal de sortida, la qual farem caminant.

Al cim de la via TIM o Sabadell
Descens: Des del cim de la via continuar per l'esquerra (sud-est), fent alguna grimpada, fins a trobar un curt mur amb un parabolt (pas d'Aoe, vigilar). Una vegada superat el pas, seguirem caminant per la carena per de seguida desgrimpar una rampa (a la dreta) abans d'arribar al següent cimet. Aquesta rampa ens abocarà a una canal, la qual baixarem fins a creuar-nos amb un camí ben traçat. El seguirem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort agafarem un clar corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem la canal fins passar pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.

Horari: unes 8/9 hores.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA TIM o SABADELL