dimecres, 26 de desembre de 2012

Via Diedre Audoubert (400 m. 6a/Ao) a la Paret de Catalunya (Montrebei)

Escalar a Montrebei sempre és sinònim d'aventura garantitzada. És un indret salvatge on els seus itineraris són quelcom més que xifres i graus, amb un descens que es pot complicar si no el coneixem o si ens atrapa la nit. La via Diedre Audoubert és una de les més clàssiques de la paret i recorre un característic diedre força visible que el va superant amb elegància i en el qual trobarem també passos en xemeneia, en off-width i en fissura, la majoria d'ells de caràcter atlètic. Aneu-hi i gaudiu, no ús en penedireu.

El Diedre Audoubert a la Paret de Catalunya
Aproximació: des del prat de Sant Llorenç, que és on deixem el cotxe, el travessem a buscar un camí que neix al seu final i a la dreta. Aquest camí va a buscar el peu de la paret i el va vorejant. Quan passem la vertical del diedre (evident), s'ha de pujar per unes feixes que van d'esquerra a dreta (passos delicats, recomanable encordar-se) fins arribar a peu de via (uns 25 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Se supera un desplomet amb Ao (un pitó) per sortir en lliure en Vº atlètic. Deixem a la dreta un evident diedre (via del Nazgul) i seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (Vº/V+).

2n. llarg: Seguir per una fissura (Vº) fins poc abans d'un sostret. Continuar per la dreta a cercar la reunió (llarg de Vº amb un pas de V+).

Jaume a l'inici del segon llarg (Vº)
3r. llarg: Superem un petit muret (IV+) per després continuar en tendència cap a l'esquerra per un terreny fàcil (IIIº).

4t. llarg: Comença recte amunt per dues fissures atlètiques paral·leles (V+) i s'abasta una fissura-xemeneia que queda a l'esquerra i que pugem fins el final (V+).
Jaume a la meitat del quart llarg (V+)
5è llarg: Escalar directament una fissura vertical i ample. No trobarem cap assegurança (llarg de màxim Vº sostingut).

Jaume a la fissura del cinquè llarg (Vº)
6è llarg: No seguir per la fissura que tenim al davant sinó per la fissura-xemeneia que queda a l'esquerra, i seguir-la fins el final. Reunió en un petit balcó amb vistes (llarg de màxim Vº).

7è llarg: Sortim a la dreta de la reunió a buscar un diedre amb roca delicada al principi (Vº). Continuem pel diedre fins que es transforma en una xemeneia (Vº sostingut).

8è llarg: Continuar pel diedre fins que es converteix en un off-width dur i atlètic (V+ i després 6a). Quan es tanca anar a buscar la placa de la dreta on trobarem algun espit (6a+ no obligat) i continuar per la xemeneia (V+).

Sortint de la xemeneia del vuitè llarg (6a+)
9è llarg: Pujar recte amunt per un diedre amb vegetació al principi. Quan aquest es tanca fer un clar flanqueig delicat cap a la dreta a cercar una repissa (llarg de màxim Vº).

10è llarg: Anar en diagonal a l'esquerra per terreny fàcil (IIIº) fins arribar a un diedre. Passos verticals per arribar a la reunió (Vº).

11è llarg: Comencem el llarg en Ao per un tram atlètic i desplomat (pitons). Seguidament pujar mig en lliure (V+) mig en Ao (passos equipats i a equipar) fins que arriba un moment que hem d'anar en diagonal dreta a cercar una xemeneia-diedre (Ao i després V+) que desemboca en una canal. Farem reunió en uns arbres que trobarem.

Iniciant l'onzè llarg (Ao/V+)
12è llarg: Llarg de tràmit, amb un passet de màxim IV+, fins arribar al bosc, el qual pugem un tros abans de muntar reunió.

Descens: Pugem al llom i seguim un camí fressat, el qual després d'un pendent es converteix en una pista. Quan planeja trobem unes fites a la dreta, i les anirem seguint (alguna destrepada) per unes canals i tarteres, dirigint-nos sempre en direcció el prat de Sant Llorenç (aproximadament 45 minuts / 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits del 0,5 a l'1), una plaqueta recuperable i bagues savineres (en principi els pitons no fan falta).

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del blog rocaineu):

RESSENYA VIA DIEDRE AUDOUBERT

dijous, 13 de desembre de 2012

Via de los Gómez (310 m. 6a/A2) al Tozal de Levante (Alacant)

Fantàstica escalada realitzada a principis d'any en una de les parets més emblemàtiques d'Alacant. Quan arriba el fred aquesta és una bona zona per anar a escalar en ple hivern. La via de los Gómez al Tozal de Levante (o també conegut com Single de Gaspar) és un itinerari exigent i compromès, que combina tant l'escalada en lliure obligada com l'artificial. A destacar l'espectacular travessa després del sostre on en un tram t'has de literalment arrossegar (pas conegut com " el paso del lagarto").

Tozal de Levante, senzillament espectacular
Aproximació: des del pàrquing agafem un cami paral·lel i a la dreta d'un torrent sec que baixa des del Tozal de Levante. Passem primer per la base de la Paret del Ponoig, després per la de la Torre de Enmedio, i arribem al peu del Tozal de Levante. (Uns 30/40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Es supera un curt tram (màxim IV+) per arribar a una feixa amb vegetació on s'ha de flanquejar un bon tram cap a l'esquerra.

2n. llarg: Es segueix flanquejant cap a l'esquerra fins arribar a un mur vertical i sostingut equipat amb algun pitó. (Llarg de V).

3r. llarg: Es flanqueja cap a la dreta per després seguir pujant en diagonal dreta fins arribar a una repissa a la base d'un fort desplom. Algun pas amb roca discreta. (Llarg de V).

4t. llarg: Supera un fort desplom en A2. Hi ha tant peces bones com precàries. Darrer pas per arribar a la reunió en lliure obligat de 6a.

Jaume en el tram d'A2 del quart llarg
5è. llarg: Llarg totalment en travessa cap a l'esquerra. Aquí és on trobem el famós "paso del lagarto", tram on has de passar arrossegan-te estirat. Passos aeris i espectaculars. Després d'aquest llarg la retirada és força complicada. (Llarg de V+).

A la travessa del cinquè llarg a la recerca del "paso del lagarto" (V+)
6è. llarg: Llarg combinat d'A1 i lliure de V+ atlètic i obligat. Passos equipats i a equipar.
Jaume a la part final del sisè llarg (A1/V+)
7è. llarg: Al principi lliure obligat pràcticament desequipat de V+ on s'ha de pujar amb decisió. S'arriba a una fissura delicada semiequipada (A1) amb algun pas en lliure. (Llarg de V+/A1).

8è llarg: Llarg en diagonal cap a l'esquerra amb passos fins i equipats amb algun pitó. (Llarg de V+).

9è i 10è llarg: El fem en un llarg. Tram força indefinit pràcticament desequipat i on ens hem de guiar per la intuïció. (Llarg de IV+ amb algun pas aïllat de V).

11è llarg: Pujar recta amunt per terreny fàcil fins el final de les dificultats. (Llarg de màxim IV).

Al final de la via. Al fons es pot distingir el Penyal d'Ifac
Descens: Des del cim anar a buscar la canal que hi ha entre el Tozal de Levante i la Torre de Enmedio. Resseguir-la, i quan està a punt de tallar-se (no seguir recte) girar a l'esquerra per trobar a pocs metres una línia de tres ràpels (12m/40m/35m), que ens deixarà en el camí de pujada, el qual baixarem fins el pàrquing (aproximadament 1 hora 15 minuts des del cim).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 2, una plaqueta recuperable, cordinillos i estreps.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (elaboració pròpia):

RESSENYA VIA DE LOS GÓMEZ

dissabte, 8 de desembre de 2012

Via Sant Baró (500 m. 6a/Ao) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

Enceto el bloc amb aquesta interessant escalada al Serrat de les Garrigoses de Montserrat realitzada el dia 7 de desembre de 2012.
La via en si té de tot: plaques, fissures, diedres, xemeneies, encastaments, roca bona, roca dolenta, trams de matolls... En definitiva, 500 metres d'escalada que de ben segur no us deixarà indiferents.

Aproximació: des del pàrquing de les Coves del Salnitre, que és on deixem el cotxe, saltem la tanca i desgrimpem el mur. Arribem a un caminet poc fresat al principi, i resseguint més o menys la base de la paret arribarem a peu de via en poc més de 5 minuts.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pas d'entrada tonto (V+/6a). Els matolls han crescut i costa trobar els pitons. Falten, però, alguns que marca la ressenya. Arribada a la reunió atlètica. (Llarg de 6a/Ao).

Víctor començant el primer llarg (6a)
2n. llarg: Va a buscar una curta xemeneia (V). Quan s'acaba girar a la dreta per una petita feixa a cercar un pont de roca, i enfilar-se recta amunt. Al sortir del pont de roca falta un pitó, així que toca escalar un petit tram un xic exposat en V+/6a. (Llarg de 6a/Ao).

3r. llarg: Comença al camí de les feixades, just a l'alçada d'una gran fletxa groga. Va a buscar una placa fissurada. Llarg generosament equipat, tot i no ser complicat (Llarg de màxim IV+/V).

4t llarg: S'enfila per un mur, amb tendència diagonal cap a l'esquerra, fins fer una travessa que et deixa al peu d'una gran placa fissurada. Anar seguint uns pitons fins on la fissura es fa més ample. Aquí s'han d'equipar els passos i s'arriba a una placa on no hi ha cap assegurança ni es pot posar res (V). Més amunt trobarem la reunió. (Llarg de 6a/Ao).

5è llarg: Tram de rostoll mig caminant. mig grimpant. Un curt pas de IV+ al mig del llarg. La resta del llarg II-III.

6è llarg: Diedre-fissura força atlètic (V+/Ao). Després placa cap a la dreta fins entrar a una mena de canal vertical i amb roca força discreta. Passos atlètics i verticals per arribar a la reunió. (Llarg de 6a/Ao).

En els primers metres de l'atlètic sisè llarg (V+/Ao)
7è i 8è llarg: Els fem en un llarg (quasi 50 metres). Sortida de la reunió a buscar uns passos mig en xemeneia (V+ atlètic). Després s'arriba a una fissura-encastament (6a/Ao atlètic). Passem la reunió per escalar un diedre vertical i obligat (6a/Ao). (Llarg de 6a/Ao).

Víctor al començament del setè llarg (V+)
9è llarg: Llarg de transició. Al principi un curt pas de IV+ per accedir a un esperó. La dificultat va baixant fins arribar a un jardí. Aquí toca caminar per buscar l'inici del darrer tram. (Llarg de màxim IV+).

10è llarg: S'entra per la dreta del gran esperó final (V). Es flanqueja cap a l'esquerra fins a una fissura, seguir amunt i navegar per una placa molt vertical, amb passos fins i obligats. (Llarg de 6a/Ao).

11è llarg: Se surt cap a la dreta a buscar una fissura totalment a equipar (V+ atlètic). Seguir amunt per terreny indefinit fins arribar a una placa vertical (6a al principi).

A la darrera reunió abans del cim
12è llarg: Llarga grimpada fàcil (II-III) fins arribar al cim del Serrat de les Garrigoses.

Descens: tenim dues possibilitats:

a) anar al coll que hi ha a la dreta del cim i baixar una mica per la canal per trobar una línia de tres ràpels (30m/50m/50m). Després anar seguint el camí evident sempre en tendència cap a les Coves, fixant-nos en alguna fita, fins que arribem al camí de tornada al pàrquing. (Uns 30/45 minuts).

b) continuar des del cim per terreny evident fins el camí que ve de Sant Miquel, resseguir-lo cap el sud, fins que en un trencall agafem el camí de les bateries, i quan estem a baix d'aquest girar cap a l'esquerra, des d'on ja veurem el pàrquing on hem deixat el cotxe. (1 hora).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens fins el vermell, camalots fins el 3 (el 5 útil per un pas del sisè llarg), mig joc de tascons i bagues savineres.

Cordada: Víctor Artís i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Amadeu Pagès i del Ricard Darder, autors de l'itinerari):

RESSENYA VIA SANT BARÓ