dijous, 12 de novembre de 2015

Via Verdaguer-Sasot (180 m. V+/A2) al Cap de l'Arc (Montserrat)

Contundent recorregut a la Paret Nord d'Agulles amb dues parts ben diferenciades. Una primera part majoritàriament en lliure i amb passos puntuals en artifical que recorre un estètic arc fissurat, i una segon part d'artifical força desequipat i el qual ens farà treballar de valent. És un itinerari amb caràcter, amb passos agosarats i aeris, i ben representatiu de l'escalada dels anys vuitanta, on encara hi havia molt terreny verge per explorar i s'enllestien noves vies amb una concepció moderna i valenta.

Arc per on transcorre la via Verdaguer-Sasot
Aproximació: des del pàrquing de Can Massana agafar una pista en direcció al refugi Vicenç Barbé. En 10/15 minuts arribarem al coll del Guirló. No seguir un desviament a la dreta que porta al refugi Vicenç Barbé (senyal indicatiu), sinó que haurem de continuar cap a la Cadireta d'Agulles (evident). Poc abans d'arribar a aquesta característica agulla trencarem per una canal que neix a mà dreta, no gaire ben marcada, que ens menarà al peu de la cara nord de la Paret d'Agulles (trams equipats amb cordes fixes), la qual resseguirem cap a la dreta fins arribar a la base de l'arc, per on transcorre la primera part de la via. (Aproximadament uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començament estrany, amb vegetació i roca discreta, que es pot resoldre en A1. Posteriorment Vº delicat fins la reunió, la qual trobarem a la base del gran arc, a sobre d'un petit pedestal.

Començant el primer llarg (A1)
2n. llarg: Continuarem en lliure (V+) amb algun pas d'Ao per la placa situada a l'esquerra de la fissura que ratlla l'arc, que aprofitarem per assegurar-nos correctament. Llarg curt i poc equipat.

A l'inici del segon llarg (V+/Ao)
3r. llarg: Seguirem amb la tònica del llarg anterior, escalant per l'arc i fent servir la fissura per anar protegint la tirada. Passos en lliure de V+/6a i algun d'artificial en A1.

Escalant el vertical tercer llarg (V+/A1)
4t. llarg: Llarg espectacular. Continuarem per l'arc en V+/A1, fins que arriba un moment en què l'escalada esdevé horitzontal i aèria. Poc després, per atènyer la reunió, haurem de fer un petit pèndul de dreta a esquerre.

Poc abans d'arribar al pèndul del quart llarg (A1)
. llarg: Llarg treballós d'artificial on s'han de pitonar força passos en una fissura desplomada (A2). Tot i això, trobarem algun pas en lliure (Vº/V+). Algun pas de roca delicada.

Iniciant el cinquè llarg (A2)
6è llarg: Seguirem en lliure per la fissura-diedre (Vº), amb algun tram amb vegetació, per seguidament deixar-la per efectuar una gran travessa cap la dreta (Vº) fins trobar el ressalt final, menys fàcil del que pugui semblar (Ao/V+).

Superant el darrer pas de la via (Vº/V+)
Al cim de la via Verdaguer-Sasot
Descens: Haurem d'agafar el camí en direcció al refugi Vicenç Barbé (evident). Des d'aquest ens dirigirem cap el coll de la Portella i el desgrimparem. Poc després arribarem al coll del Guirló i seguirem la pista fins el pàrquing de Can Massana. (Aproximadament 40 minuts).

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits el 2 i el 3), 11 pitons variats i alguna baga savinera.

Horari: unes 6/7 hores.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA VERDAGUER-SASOT

divendres, 29 de maig de 2015

Via Sor Angustias de la Cru (150 m. V+/A1) a la Monja (Montserrat)

Curt però força interessant itinerari que recorre la cara est de la Monja, agulla situada al bell mig de la preciosa regió dels Frares Encantats de Montserrat. Tot i no ser una llarga escalada posseix un cert compromís amb passos agosarats com els del llarg inicial, o els del preciós segon llarg, totalment net i a equipar i no pas fàcil. Sens dubte, un recorregut a tenir present si el que volem és gaudir de l'escalada montserratina més tradicional: burins justos, plaques un xic exposades i fissures netes. Aneu-hi i gaudireu...

Aproximació: tenim diverses possibilitats. Una és des del refugi Vicenç Barbé (accessible des del pàrquing de Can Massana en uns 40 min.). Des d'aquest punt agafarem el camí horitzontal cap a l'est, i a uns dos minuts haurem de prendre el trencall esquerra que puja cap al nord, en direcció el Portell Estret (indicat), per la Canal Ampla, la qual remuntarem fins l'Agulla Sense Nom. Just abans d'aquesta agulla agafarem el desviament cap a la dreta, inici del camí de l'Alta Ruta dels Frares (marques blaves). L'anirem seguint, amb pujades i baixades i passant pel costat de diverses agulles, fins arribar al triple coll format pel Bisbe, la Monja i el Lloro, anomenat Coll d'en Xandri (nom visible en una roca). Ara nomes ens caldrà baixar en direcció sud per la canal formada entre el Lloro i la Monja (primers metres en desgrimpada), i localitzar una savina característica recolzada a la paret i per on ens haurem d'enfilar per iniciar el primer llarg de la via. (Uns 30/40 minuts des del refugi).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Ens enfilarem per la gran savina, la qual es mou força i no sembla molt ferma en la seva part superior. En un moment donat l'haurem de deixar i anar per la seva esquerra (Vº delicat). Seguirem per la placa neta d'assegurances, amb tendència diagonal esquerra (Vº sostingut i una mica exposat), fins abastar dos burins, els quals superarem en lliure o en artificial (Vº/V+ o dos passos d'Ae). Així arribarem a una petita feixa, a la base de la gran fissura del segon llarg, i farem reunió d'una savina, un pitó i un burí.

2n. llarg: Sortirem directament de la reunió, amb un pas d'A1e, per agafar la fissura, la qual haurem d'equipar en la seva totalitat (llarg totalment net on no trobarem cap assegurança). Els primers metres són desplomats i els escalarem en artificial (A1/Ao), continuarem en escalada combinada (V+/Ao), i quan la inclinació de la paret ens ho permeti seguirem en lliure (Vº) fins la reunió, de tres burins.  

En els darrers metres del segon llarg (Vº)
Nota: Aquest llarg es pot fer en lliure (mínim 6a).

3r. llarg: Continuar recte per terreny amb roca delicada (Vº) fins sota un sostre, i tot seguit flanquejarem uns metres cap a la dreta per sota el sostre (V+/A0), a la recerca dels dos únics burins que trobarem en tota la tirada i que ens ajudaran a superar-lo (A1e). Sortirem en lliure lleugerament en diagonal esquerra (Vº fi) i seguirem pel mur (IV+) fins trobar la reunió, de dos parabolts i tres burins.
Superant el sostre del tercer llarg (A1e)
4t. llarg: Sortir en travessa cap a la dreta (IIº), en un llarg totalment en flanqueig (màxim IIIº), per cercar una gran savina on farem reunió, la qual pertany a la primera reunió de la via Normal.

5è llarg: Correspon al segon de la via Normal. Continuar en diagonal dreta fins passar un espit (IV+ atlètic), i a continuació seguir cap a l'esquerra. Poc abans d'arribar al cim haurem de superar un darrer pas vertical i de roca discreta (Vº).

Al cim de la Monja després d'escalar la via Sor Angustias de la Cru
Descens: Des del cim fer un únic ràpel pel vessant nord (45 m.), per on puja la via Normal, el qual ens deixarà al costat del coll d'en Xandri. Des d'aquest punt tenim diverses opcions. Una és desfer el camí de pujada fins arribar al refugi Vicenç Barbé, i d'aquí dirigir-se al pàrquing de Can Massana (aproximadament 1 hora en total).

Material utilitzat: aliens, camalots (fins el 3,5), algun tascó, bagues savineres, 3 pitons variats (2V i 1 universal) i una falqueta de fusta.

Horari: poc més de 3 hores.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2015):

RESSENYA DE LA VIA SOR ANGUSTIAS DE LA CRU

dilluns, 6 d’abril de 2015

Via Voltadits (180 m. Vº/A2) al Cavall Bernat (Montserrat)

Després d'escalar el Cavall Bernat donant-li la volta anant cap a l'esquerra (via Jocs d'alçada), ara quedava fer-ho a l'inrevés, cap a la dreta, mitjançant la via Voltadits. Aquesta escalada també va enllaçant diferents vies ja existents a base de travesses i ràpels pendulars, i recorre en escalada artificial una aèria i espectacular fissura horitzontal d'una trentena de metres que ratlla de forma descendent la cara est d'aquesta agulla, i que és la raó de ser d'aquest itinerari. Una fissura que és l'únic tram inèdit d'aquesta via, i que ens donarà força feina perquè està pràcticament desesquipada. I una recomanació final: si és possible, qui faci de primer aquest llarg que sigui dretà, i qui el faci de segon esquerrà. Si hi aneu, ho entendreu de seguida... 

El majestuós Cavall Bernat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Un cop passat el característic Morral del Cavall trobarem a la dreta del camí una marcada canal que és el començament de la Canal del Cavall (hi ha unes fites que marquen el seu inici). Pujarem per ella fins el coll del Cavall. Des del coll haurem de superar un petit resalt grimpant uns metres (IIIº, parar atenció) fins a una gran savina característica, i superar a continuació un altre petit resalt, per trobar l'inici de la via Normal, que és on comença la nostra via. (Uns 55 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Correspon al primer llarg de la via Normal. Flanquejarem cap a la dreta (Vº finet), i quan arribem a la reunió, continuarem flanquejant en artificial equipat per sota la berruga, escalant el llarg inicial de la via GAM (A1e). Darrers metres ascendents. Trobarem la reunió a l'inici de la canal que forma la berruga amb la paret.
En els darrers metres del primer llarg (A1e)
2n. llarg: Curt ràpel pendular en tendència cap a la dreta d'uns 10 metres. Parar atenció ja que costa arribar a la reunió.

En el ràpel pendular del segon llarg
3r. llarg: És el llarg clau de la via. Haurem d'atènyer la fissura horitzontal descendent que tenim just a sobre la reunió (Vº delicat). Una vegada a la fissura la resseguirem cap a la dreta fins el final (A2). Està pràcticament desequipada, tot i que podrem aprofitar alguna assegurança de les vies que creua. Llarg força treballós.
        
Escalant la fissura horitzontal del tercer llarg (A2)
4t. llarg: Seguirem flanquejant cap a la dreta, en una curta travessa aèria (Vº delicat al principi), fins arribar a la reunió de la via Puigmal (parabolts). Llarg net on podem aprofitar una assegurança de la via Grau-Tarragó.


5è. llarg: Haurem de despenjar-nos mitjançant un llarg ràpel pendular cap a la dreta per anar a cercar la via Punsola-Reniu, i buscarem la reunió d'aquesta via que està situada sobre una característica llastra.

6è. llarg: Sortirem per la dreta de la reunió (Vº) i anirem seguint per un terreny rampós (IVº) per anar a buscar en un flanqueig descendent la canal de la dreta (un pas d'Ao i un altre de Vº). Muntarem reunió en una savina.

A l'inici del sisè llarg (Vº)
7è. llarg: Pujar per la canal entre arbres i vegetació (IIº/IIIº) fins arribar a un diedre amb roca delicada (màxim un pas de IV+/Vº). Una vegada superat aquest, tornarem a ser a l'inici de la via escalada (la via Voltadits no fa cim).

Al final de la via Voltadits, amb la ressenya a les mans
Descens: Haurem de desfer íntegrament el camí de pujada. (Uns 45 minuts).

Material utilitzat: aliens vermell i gris, camalots 1 i 2, uns 15 pitons variats i bagues savineres (tots els pitons i la majoria de la resta del material és bàsicament pel tercer llarg).

Horari: unes 5/6 hores.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA VOLTADITS

divendres, 20 de març de 2015

Via Aresta Brucs (110 m. 6a/Ao) a la Bessona Inferior (Montserrat)

Malgrat no ser un llarg itinerari, l'Aresta Brucs a la Bessona Inferior reuneix tots aquells ingredients necessaris perquè sigui una escalada amb caràcter i cert compromís: exposada en el primer llarg, amb diversos passos fins i tècnics en tot el seu recorregut, en el qual trobarem alguna asseguraça malmesa pel pas del temps i roca delicada en la darrera tirada. Una demostració més del bon fer dels germans Cerdà. Per acabar, només fer esment que hem sortit per la via original perquè, com ja s'ha dit anteriorment en aquest blog, mai hem entès fer les vies a mitges, amb l'excusa que sigui. És l'unica manera de copsar en tota la seva essència els itineraris escalats. Pur romanticisme potser...

La Bessona Inferior amb la Vespa al davant
Aproximació: des del refugi Vicenç Barbé (accessible des del pàrquing de Can Massana en uns 40 min.) agafar el camí en direcció nord que condueix fins a l'Agulla de l'Arbret. Una vegada passat l'Esquelet haurem de pujar per la següent canal que trobarem a mà esquerra, i una vegada remuntada aquesta cercarem una altra canal entre la Vespa i el Pingüí, que també pujarem, i al capdamunt de la qual trobarem el peu de via, en un coll que formen la Vespa i la Bessona Inferior. (Uns 15 minuts des del refugi).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per una placa vertical (Vº) cap a un característic llavi horitzontal, el qual passarem per la seva dreta amb una escalada força fina (V+/6a). Aquí trobarem els passos més compromesos de tota l'ascensió. Després anar en lleugera tendència cap a l'esquerra (Vº) fins trobar un pas de dos burins que podrem superar en Ae o en lliure (6a). Una vegada superat aquest pas anirem en diagonal cap a la dreta (Vº) per trobar la reunió.

2n. llarg: Sortir per l'esquerra de la reunió (IV+) a cercar un mur vertical equipat amb burins (Ae). Des del darrer burí continuar en lliure en diagonal cap a la dreta (Vº finet) fins arribar a una petita bauma, on trobarem la reunió.

Arribant al tram d'Ae del segon llarg
3r. llarg: Sortint per la dreta de la reunió continuar més o menys recte (IV+) cap a un gran forat, el qual superarem en Ae o en lliure, per continuar en lliure (Vº i després IVº) fins el peu d'un desplom, on farem reunió.

En els darrers metres del tercer llarg (IV+/Vº)
Nota: El segon i el tercer llarg es poden empalmar sense problemes, tal i com vam fer nosaltres.

4t. llarg: Flanquejar horitzontalment uns metres cap a l'esquerra (IVº) per trobar uns burins que superen un desplomet. Haurem d'equipar algun pas (Ae/Ao). Tram amb roca descomposta i precari. Sortirem en lliure delicat (Vº), amb una dificultat que anirà minvant ràpidament fins el cim. No fer una reunió intermitja en una savina.

Al cim de la Bessona Inferior després d'escalar la via Aresta Brucs
Descens: Des del cim fer un primer ràpel pel vessant oest fins el collet entre la Bessona Inferior i la Bessona Superior (35 m.). Des d'aquest punt farem un segon ràpel (15 m.) que ens deixrà al coll que formen les Bessones amb l'Agulla de l'Arbret i en el qual trobarem un camí amb marques vermelles. Des d'aquí tenim dues opcions:

a) Anar cap a la dreta on, en pocs minuts, arribarem al camí de pujada, el qual desfarem fins al refugi Vicenç Barbé. (Uns 15 minuts).

b) Anar cap a l'esquerra seguint les marques vermelles. Aquest camí ens durà al Pas de la Portella i, des d'aquest, ens podrem dirigir al pàrquing de Can Massana. (Uns 45 minuts).

Material utilitzat: aliens verd i groc i una baga savinera (material utilitzat només en el darrer llarg).

Horari: poc més de 2 hores.

Ressenya de la via: (ressenya antiga sense poder-ne esbrinar l'autor):

RESSENYA DE LA VIA ARESTA BRUCS

dilluns, 9 de febrer de 2015

Via Virolai (300 m. 6a/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

La Virolai és una via poc repetida on trobarem trams força variats: obligats passos de placa, atlètics diedres, alguna fissura vertical, una travessa aèria i agosarada a l'inici del darrer llarg i algun pas d'empotrament, tot amanit amb un rocam des d'excel·lent a discret, majoritàriament net de vegetació, però de forma puntual amb més vegetació de la que desitjaríem. Si a més a més li afegim que l'equipament és força escàs (només 10 espits en 300 metres, sense contar les reunions), tot plegat fa que sigui un itinerari exigent i poc atractiu pel gran públic. Una llàstima, perquè sincerament és una gran via, amb segell Ballart-Darder.

Aproximació: des del pàrquing de les Coves del Salnitre, que és on deixarem el cotxe, hem de saltar la tanca i desgrimpar el mur. De seguida comença un caminet poc fresat al principi, i resseguint més o menys la base de la paret arribarem a peu de via en uns 15 minuts. Atenció, costa localitzar l'inici de l'itinerari. El trobarem després de la via Don Cipote de la Mancha i pocs metres abans de la via Paradigma.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per un diedre amb vegetació (V+) per arribar a un pas de placa desplomat, a l'esquerra, amb un espit. Superar el pas (A1e) i sortir mig en lliure mig en artificial, una mica en xemeneia (Ao/V+), per acabar escalant un mur vertical a la dreta fins a la reunió (Vº), on trobarem un espit i un pont de roca. (45 metres i 2 espits)

2n. llarg: Continuar pel diedre de la dreta (Vº). Arriba un moment que s'estreta en una fissura i haurem de fer algun pas d'emportrament (V+). Sortirem d'aquest una mica a l'esquerra per abastar la reunió més a dalt, d'un sol espit (Vº delicat). (40 metres i 1 espit).

Nota: Aquí vam obrir una variant, escalant l'estètic esperó a la dreta del diedre del segon llarg, amb una dificultat homogènia de Vº i un pas puntual de V+. L'hem batejada com a "variant Innocentada", ja que la vam obrir per error el dia 28 de desembre de 2014. Està totalment neta d'assegurances. Posteriorment ens vam adonar de l'errada, així que vam baixar i vam fer el segon llarg de la via Virolai per on tocava.

3r. llarg: Haurem de fer una petita grimpada (Iº) i arribar al camí de les Feixades, que és on comença el llarg. Des del camí pujar per un diedre vertical amb vegetació (6a). Quan s'acaba el diedre anar cap a l'esquerra i escalar un petit mur (Vº/V+) per arribar a una fissura vertical. Pujarem per la placa de la dreta (Vº/V+) fins el final de la fissura, i una vegada en aquest punt només ens restarà superar uns resalts (Vº) per trobar la reunió, de dos espits. (15+50 metres i 1 espit i un pont de roca).

En un tram del tercer llarg (V+)
4t llarg: Sortirem recte i en tendència a la dreta (V+ una mica exposat) fins que haurem de fer una travessa horitzontal (IV+), a cercar un mur vertical a la dreta. Pujarem pel mur, de passos fins i obligats (V+/6a), i després de superar el darrer resalt (Vº) trobarem la reunió, de dos espits. (35 metres i 3 espits).

Escalant el mur del quart llarg (V+/6a)
5è llarg: Tram de rostoll mig caminant, mig grimpant (Iº-IIº), d'uns 100 metres de longitud. Algun pas de IVº per superar un ressalt al mig del llarg. Haurem de fer servir la intuïció per localitzar el següent llarg i muntar reunió. Una referència és fixar-se en un sostre característic. La via puja a la dreta de la línia vertical d'aquest sostre.

6è llarg: Seguir per una espècie de diedre. Trams amb roca discreta (Vº sostingut). La reunió, de dos espits, és just a la dreta del sostre característic. (50 metres i 1 espit).

A la meitat del sisè llarg (Vº)
7è llarg: Fer una aèria travessa cap a l'esquerra per sobre del sostre (V+ exposat) fins trobar dos espits seguits (V+/Ae). Després de superar-los haurem d'anar lleugerament a l'esquerra a buscar una estètica fissura, la qual no deixarem fins el final (Vº sostingut). La reunió, d'un únic espit, la trobarem a la dreta, al final de les dificultats. (45 metres i 2 espits).

Descens: A uns 10 metres a la dreta de la darrera reunió trobarem una instal·lació per rapelar (pertany a la via Matarratas), i farem tres ràpels per aquesta via (40m/45m/40m), el darrer per una canal amb força vegetació. Així abastarem la feixa que talla la paret, la qual sempre seguirem en tendència cap a les Coves, fixant-nos en alguna fita, fins arribar al camí de tornada al pàrquing (trams de desgrimpada i algun de pujada). (Uns 45 minuts).

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (fins el 3,5), bagues per a savines i ponts de roca, algun tascó i 5 pitons variats (2V, 1U i 2 universals).

Horari: unes 7 hores.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 28 de desembre de 2014):

RESSENYA DE LA VIA VIROLAI
Panoràmica del Serrat de les Garrigoses: de l'Armand Ballart, per localitzar la via:
PANORÀMICA DEL SERRAT DE LES GARRIGOSES

diumenge, 4 de gener de 2015

Via Fissura murciana (170 m. 6a/A1) al Penyagolosa (Castelló)

La cara sur del Penyagolosa ens ofereix una paret vertical que impressiona des de la seva base i on la via Fissura murciana hi va enllaçant una sèrie de fissures fins acabar en un estètic diedre final. És una escalada amb trams atlètics i, tot i que la paret és curta, sempre és té la sensació d'estar en una gran ascensió. Segurament si la paret fos més llarga seria més transitada (en plenes festes de Nadal vam estar completament sols). Això sí, un consell: durant el dia l'escalada al sol és agradable, però durant la nit les temperatures baixen vertiginosament sota zero. Avisats esteu!!.

La vertical paret sud del Penyagolosa
Aproximació: agafarem la pista que comença al santuari de Sant Joan de Penyagolosa i deixarem el vehicle en un replà, en el punt on comença el camí cap el cim del Penyagolosa (cartells indicatius). Seguirem aquest camí, i al cap d'una estona ens desviarem per un trencall a mà esquerra cap el Portellàs (indicat). Aquest camí ens durà ràpidament a un petit coll, el qual ens permetrà accedir al vessant sud de la muntanya. Baixarem un tros de tartera per ràpidament buscar una primera feixa horitzontal a la dreta. La seguirem, i en poc localitzrem el peu de via (hi ha una doble fletxa a l'inici). (Uns 25 minuts des del vehicle).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per un terreny una mica inestable (IV/Vº) cap a un petit diedre vertical. Escalarem el diedre (Vº sostingut) i poc després trobarem la reunió en una petita feixa.

Arribant a la primera reunió (Vº)
2n. llarg: Seguir recte pel diedre, vertical i sostingut, i menys difícil del que pugui semblar (Vº), fins arribar a la reunió.

A l'inici del segon llarg (Vº)
Nota: Aquests dos primers llargs es poden empalmar en un sol llarg de 55 metres.

3r. llarg: Continuarem per la fissura, força vertical i semiequipada (A1/V+). Anirem enllaçant fissures, trobant algun pas obligat en lliure (A1/6a), per cercar la reunió en un petit balcó a l'esquerra. Llarg antològic.

En un tram del tercer llarg (A1/6a)
4t. llarg: Des de la reunió fer una travessa ascendent cap a l'esquerra a buscar una petita repissa (Vº) fins arribar a una fissura vertical. Pujar per la fissura en escalada combinada (Ae/V+) i sortir en lliure amb roca delicada fins sota un desplomet (V+/6a). Superar el desplom (Ae/Ao) i, just després d'aquest, fer una petita travessa cap a la dreta per un bloc (IV+/V-, atenció) per trobar la reunió.

A la part central del quart llarg (Ae/V+)
5è llarg: Cercar el característic diedre final fent una travessa ascendent cap a l'esquerra (IV+/Vº). Una vegada en el diedre escalar-lo íntegrament fins que s'acaba (Vº atlètic), i grimpar uns metres més (IIº/IIIº) per anar a trobar la reunió.
Escalant el característic diedre final (Vº)
Al cim del Penyagolosa després d'escalar la via Fissura murciana
Descens: Pujar al cim del Penyagolosa (1.813 m.) que tenim a tocar i, des d'aquest, seguir tranquil·lament el camí de baixada cap a on tenim aparcat el vehicle. (Uns 30 minuts).

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (fins el 3,5) i bagues per algun pont de roca.

Horari: unes 4 hores.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya de la pàgina web La noche del loro:

RESSENYA DE LA VIA FISSURA MURCIANA