Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARET DELS DIABLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARET DELS DIABLES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de desembre del 2022

Via Armand-Fredi (300 m. 6a/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Contundent itinerari, situat en el marge esquerra del Plàtan de Diables, obert per dos emblemàtics escaladors catalans: l'Armand Ballart i el desaparegut Fredi Parera. És una escalada que recorre una evident línia fissurada, poc equipada, que ens exigirà avançar bàsicament en tècnica artificial, de pitonatge laboriós i no sempre evident, amb algun tram puntual obligat en lliure. També s'ha de dir, però, que s'ha ascendit gairebé tota en lliure, esdevenint una ruta força exigent si s'opta per aquesta modalitat.
El primer cop que hi vam anar, la tardor del 2021, el company va patir una forta caiguda. Vaig aconseguir baixar-lo a peu de via, però a causa de les lesions patides va ser necessari avisar al 112. Una vegada els equips d'emergència van ser al lloc el van estabilitzar ràpidament i va ser evacuat cap a l'hospital de Manresa. A mi em va tocar recollir tot el material i baixar caminant cap a Santa Cecília mentre reflexionava sobre tot el que havia passat. Sortosament, l'Edgar es va recuperar sense problemes i en unes setmanes tornava a escalar. Des d'aquí vull agrair l'eficàcia, la celeritat i la professionalitat dels GRAE del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i del SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques).
 
Maniobres dels GRAE durant el rescat de l'Edgar
L'Edgar evacuat amb helicòpter
Al cap d'uns mesos l'Edgar em va proposar de tornar-hi, i és així que aquest passat juny vam poder ascendir aquesta fantàstica ruta, sobretot gràcies al bon fer i la motivació de l'Edgar, que no es va arronsar gens ni mica després de la caiguda patida. I no content amb això, a finals d'estiu, i després d'obtenir el corresponent permís del Patronat, va restaurar tot sol la via, en dues jornades, substituint els malmesos burins per parabolts i canviant cordinos podrits per nous. A més a més, durant la nostra ascensió, se'ns van quedar tres pitons que no va haver manera de recuperar. Tot plegat fa que la ruta sigui un pel menys compromesa, però no us confieu, que ho segueix sent...
 
En un tram del segon llarg
La difícil tercera tirada (V+/A2)
Recuperant el material del tercer llarg
Escalant el cinquè llarg (V+/A2)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 a l'1, plaquetes recuperables, uns 16 pitons variats (10 universals, 5V i 1U), falquetes de fusta, cordinos fins i bagues savineres.

Horari: poc més de 12 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada, del blog Teràpia vertical, de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA ARMAND-FREDI

dilluns, 8 d’agost del 2022

Via Barrufets (300 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Amb aquest itinerari finalitzo la trilogia de les vies Barrufets al massís de Montserrat, el qual pot ser considerat la cirereta del pastís (els altres dos són la via Barrufets a la Palangana i la via Barrufets al Frare Gros). Sens dubte, i sense desmerèixer els altres, el de la Paret dels Diables és el més majestuós i superb però, avui dia, també el menys recorregut i més oblidat. El seu equipament mediocre i la poca qualitat del rocam, que trobarem en certs trams, el mantenen allunyat de la tendència actual de cercar bon equipament i bona roca. Però l'essència de l'escalada no només està constituïda per aquests dos factors, que podem considerar limitants, i va molt més enllà, ja que és tot un delit recórrer escalades que destil·len pur romanticisme, com és el cas.

En el difícil segon llarg (A2/V)

Recuperant el tercer llarg (V/A1)

En el precari quart llarg (A2)

Material malmès pel pas del temps

El desplomat cinquè llarg (A2e/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (inclòs el negre), camalots (del 0,5 al 2), joc de tascons, 3 plaquetes recuperables, 7 pitons variats (2 universals, 2V, 2P i 1 bong), alguna falqueta de fusta i cordinos prims.

Horari: poc més de 9 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Carles Llovet i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart, retocada):

RESSENYA DE LA VIA BARRUFETS

diumenge, 12 de juny del 2022

Via El Districte de les Bruixes (300 m. 6a-/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Acrobàtic itinerari que transcórrer pel bell mig de la Paret dels Diables, el qual té el seu inici en una pregonera fissura quasi bé horitzontal que trobarem a mitja tirada del tercer llarg de la clàssica via Sánchez-Martínez. És una ruta espectacular, i amb una retirada compromesa depenent del punt on estiguem (de fet, en puc donar fe, ja que després d'una caiguda en el tram més desplomat del recorregut vaig quedar totalment penjat al buit sense tocar paret, ni tampoc poder pujar ni baixar, i només després de més d'una hora de maniobres vam aconseguir resoldre la situació. Crec que ha estat el moment més angoixant que he passat a Montserrat). I per concloure un apunt final: atenció als darrers llargs, amb passos obligats en lliure i algun tram amb aire entre assegurances. Moltes cordades, però, eviten aquestes darreres tirades, i prefereixen finalitzar per la Sánchez-Martínez, quedant-se, malauradament, sense la possibilitat de dir que han escalat el Districte de les Bruixes (ja he fet esment diversos cops que sóc de l'opinió que si les vies no es fan íntegrament un no pot dir que les ha escalades. Això sí, que cadascú faci el que vulgui, que per això som lliures).

En el tercer llarg i primer de la via (V+/A1)

L'aèria quarta reunió

Panoràmica des de l'acrobàtic cinquè llarg (A2+)

Mirant el buit des del cinquè llarg (A2+)

Finalitzant el darrer llarg (A2-Ae)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, joc de totems, camalots (3 i 4), una plaqueta recuperable i 3 pitons universals (2 curts i 1 mitjà).

Horari: unes 10 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya d'en Nil Bohigas (atenció: els graus són de principis dels anys 80 i, per tant, estan totalment desfasats. Depenent del pas, s'ha d'afegir entre mig i un grau més. I no menystenir l'avís que hi ha en un petit requadre,  just a sota el material a portar):

RESSENYA DE LA VIA EL DISTRICTE DE LES BRUIXES

dimarts, 18 de gener del 2022

Via Integral Flash Gordon (450 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Bona combinació de dues vies que finalitza al mateix cim de la Paret dels Diables. A diferència d'altres integrals, aquesta recorre dos itineraris en la seva totalitat, aconseguint així una llarga escalada. Primerament ressegueix la clàssica via Reina-Sánchez del Ganivet dels Diables, la qual acaba en un marcat coll, punt on precisament té l'inici la següent via, l'Esperó de Llucifer, la cirereta del pastís. Excepte el curt llarg inicial, fàcil i de transició, els tres restants tenen el seu què: un llarg d'artifical de roca delicada i pràcticament net, un altre amb una fissura inicial atlètica i de bon equipar, i un darrer que s'enfila per una esplèndida aresta de roca excel·lent però on més val no mirar l'aire que hi ha entre els tres únics burins existents en quaranta metres de tirada, un dels quals situat al principi (feu els càlculs...). Finalment, només ens caldrà ascendir les rampes finals fins el cim. Sens dubte, una gran ascensió.

En els primers llargs de la via Reina-Sánchez (V+/Ao)

Finalitzant la via Reina-Sáncez (V)

L'arrogant Esperó de Llucifer

A l'artificial del segon llarg de l'Esperó de Llucifer (A2)

Inici fissurat al tercer llarg de l'Esperó (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), joc complet de tòtems, camalots 3 i 4, dos pitons V, i bagues per a merlets

Horari: poc més de 6 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Alberto Palatchi i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya de Fermín de Martín (atenció, els graus són de principis dels anys 80 i, per tant, estan totalment desfasats. Depenent del pas, s'ha d'afegir entre mig i un grau més. Avisats esteu!).

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL FLASH GORDON

dimarts, 13 d’abril del 2021

Via Jesús Barrientos (240 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

La Paret dels Diables sempre té un cert compromís però, tot i així, hi ha uns quants itineraris més o menys domesticats que són escalats amb assiduïtat. En canvi, hi ha d'altres que fa anys que no es repeteixen i dels quals no trobarem cap tipus d'informació a la xarxa, excepte alguna ressenya pretèrita. És el cas de la Jesús Barrientos, una ascensió amb un rocam generalment precari, amb poques assegurances i força malmeses pel pas del temps, i on haurem de ser destres en l'ús del martell per reeixir en l'escalada. Tanmateix, és un dels traçats més suggestius i complets d'aquest pany de la paret, i sens dubte ens deixarà més que satisfets.

Panoràmica des del segon llarg (V+/A1)

En l'ombrívol tercer llarg (V+)

Arribant a la tercera reunió (Ao)
Iniciant el sisè llarg (Vº/V+)
Algunes assegurances precàries de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (del blau al vermell), camalots (del 0,5 al 2), tascons, bagues de diferent diàmetre, 1 plaqueta recuperable, 7 pitons variats (4V i 3 universals) i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: Armand Ballart i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA JESÚS BARRIENTOS

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Via Indirecta (300 m. 6a/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Extraordinària combinació, amb entitat pròpia, que recorre el bell mig de la Paret dels Diables aprofitant els trams fissurats d'un seguit de vies emblemàtiques (Sánchez-Martínez, el Districte de les Bruixes, Directa, Barrufets i GAM). El resultat final és una fantàstica i contínua fissura fins pràcticament els darrers metres on trobarem trams de roca bona, d'altres de discreta, i un equipament més aviat escàs. El recorregut és d'una lògica tan evident que és sorprenent que no s'hagués obert amb anterioritat com un únic itinerari. A més a més, el material d'avui dia ens permetrà escalar-la sense portar el martell; això sí, caldrà anar ben assortits de material flotant per reeixir amb solvència en l'escalada, la qual haurem d'afrontar amb decisió, ja que no la regalen pas. Sens dubte, un dels recorreguts imprescindibles de la paret.

En el tercer llarg (6a/Ao)
Difícil travessa del quart llarg (6a/A2)
L'escombrera, el delicat cinquè llarg (V+/A1)

Arribant a la cinquena reunió (6a+ o V+/A1)
Darrers metres del sisè llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens (repetint el negre o afegint un camalot X4 vermell), joc de totems (repetint del blau al lila) i camalots 3 i 4.

Horari: 8 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Kalamontse):

RESSENYA DE LA VIA INDIRECTA

divendres, 10 de juliol del 2020

Via Ray-Ban (235 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Itinerari que en l’actualitat ja no es recorre i que ressegueix una evident línia a partir de la segona reunió de la via GAM, que és on té el seu inici. Després d’una estètica travessa, de roca delicada, encara directament en escalada artificial uns murs verticals on, tot i estar força equipats amb burins que més val no mirar-se, ja que deixen bastant que desitjar, serà necessari fer alguna sortida en lliure obligada i pitonar algun pas. D'aquesta manera arribarem a la fissura final, poc equipada i entretinguda, en la qual haurem d'utilitzar força material per poder-la superar. Tot plegat una bona ruta, en una bona paret, que ens deixarà més que satisfets.
Iniciant la via Ray-Ban (Vº/A1)
En el quart llarg (V+/A2)
Arribant a la cinquena reunió (Vº/Ae)
En el treballós sisè llarg (V+/A2)
Un dels burins de la via
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2), tascons, 3 plaquetes recuperables, 1 ganxo, 1 falqueta de fusta, bagues savineres i 7 pitons variats (2V mitjanes, 1 bong, 1 lost arrow, 1 universal curt, 1 universal mitjà i 1U).

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 13 de juny de 2020):


RESSENYA DE LA VIA RAY-BAN

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Via Ciencia ficción (230 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Interessant itinerari de principis dels anys 80 que recorre el pany de paret just a la dreta de la via GAM. De fet, comparteix el seu segon llarg. És una escalada combinada de tipus clàssic, amb passos obligats en lliure i en artificial, i amb un inici força brut i més difícil del que diu la ressenya original. Menció especial al cinquè llarg, on ens les haurem amb una fissura aèria i poc equipada. I atenció al darrer llarg, una placa de 45 metres amb només 5 assegurances (una quasi bé al final, així que feu els càlculs de l'"aire" que hi ha entre elles) i menys fàcil del que voldríem quan tenim tota la timba sota els peus. Per acabar, una darrera informació: la via s'ha fet totalment en lliure (fins a 8a). Chapeau!!.

Arribant a la tercera reunió
En Jaume a la tercera reunió
En un tram de l'aeri quart llarg (A2e)
Darrers metres del quart llarg (A2e)
Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Ciencia ficción
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 2, tascons, bagues savineres, cordinos per a merlets i tres pitons variats (1V, 1U i 1 universal). 

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de la pàgina web La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy):

 
RESSENYA DE LA VIA CIENCIA FICCIÓN

dijous, 14 de juny del 2018

Via del Somni (260 m. 6a/A1/Ae) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Interessant i poc conegut itinerari a l'extrem dret de la Paret dels Diables. Després d'una xemeneia inicial fa un recorregut sinuós per una sèrie de diedres i fissures per acabar enllaçant amb els dos darrers llargs de la via Hurtado-Carbonell (recomanable sortir per la magnífica placa de la darrera tirada de l'Esperó de Llucifer). Sense tenir una gran dificultat, la via en sí és més difícil del que pugui semblar, amb burins antics i trams de roca discreta. En definitiva, una bona opció per tenir una altra perspectiva d'aquesta emblemàtica paret de Montserrat.
Xemeneia del primer llarg (V+)
Inici del quart llarg (V+)
En el difícil cinquè llarg (6a)
Fissura del setè llarg (V+/A1)
Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via del Somni
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetir fins el 2), bagues (per a savines i un merlet), un cordino (per poder xapar un pitó) i un pitó universal mitjà.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Víctor Sans i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA DEL SOMNI