Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MALLO PISÓN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MALLO PISÓN. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de setembre del 2019

Via Serón-Millán (300 m. V+/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Clàssica entre les clàssiques, la via Serón-Millán és un magnífic itinerari i el primer que es va traçar de manera directa al Mallo Pisón. Té dues parts ben diferenciades: una primera que solca uns delicats murs per anar a buscar un sinuós diedre fissurat que abasta el coll del Puro, i una segona on des d'aquest es recorre una profunda xemeneia fins el final de les dificultats. Històricament la primera part pràcticament no s'escalava per la seva exposició, la mala qualitat de la roca i les poques assegurances existents, però fa uns anys es va restaurar (amb la xemeneia ja s'havia fet anteriorment), eliminant la sobre acumulació d'assegurances i substituint, no afegint, la resta de material. Per tant, el caràcter de la via segueix sent el mateix. En definitiva, una bona opció a tenir en compte en el majestuós regne dels Mallos de Riglos.

Peu de via amb la inscripció SM amb una fletxa
En el primer llarg de la via (Vº)
Iniciant el tercer llarg (V+/6a)
A mitja tirada del 3r. llarg (Vº/V+)
Escalant el quart llarg (6b o V+/Ao)
En el setè llarg (fins V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 a l'1, mig joc de tascons i una baga savinera.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ao a vista):


RESSENYA DE LA VIA SERÓN-MILLÁN

dilluns, 13 de maig del 2019

Via del Pájaro (300 m. 6b/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Mític itinerari al Mallo Pisón, la via del Pájaro és una joia de l'escalada riglera oberta per Fernando Cobo l'any 1981. Pràcticament no tenia repeticions, per la seva gran exposició i perillositat (només 12 burins en 300 metres), fins que l'any 2006 es va reequipar, canviant els ponts de roca ja existents i afegint assegurances, fet que va generar una certa polèmica. Tot i això continua sent una via difícil i exposada, amb trams obligats i amb molta distància entre assegurances, algunes de les quals són ponts de roca dubtosos, i on mantenir el cap fred resulta primordial. Això sí, si es té el grau i el cap necessaris per escalar-la, l'experiència serà brutal. I atenció: el darrer llarg ens recordarà que no podem perdre la concentració fins acabar la via.

Panoràmica del Mallo Pisón
Iniciant la via (només 6a ¿¿??)
Escalant el segon llarg (6a)

























Passos agosarats per superar el sisè llarg (6b+)
En el contundent setè llarg (6c o 6b/Ae)
Assegurances distants en el vuitè llarg (6b+ o 6b/Ae)
DADES DE LA VIA:  

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: camalot del 0,5 i un tascó (del núm. 7). Tot i això portar aliens i friends. Amb traça podrem col·locar alguna peça més, però no gaires.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de la pàgina web Via clásica. Escaladas de siempre):


RESSENYA DE LA VIA DEL PÁJARO

dilluns, 17 d’abril del 2017

Via Carnavalada (300 m. 6a+/Ae/A1) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Escalada feta aquest hivern, la Carnavalada és una itinerari directe, aeri, brutal i superb. Des del primer pas de la via fins el darrer de l'últim llarg els passos són atlètics. És una ascensió que demana molta pila de braços, tant si es va en pla clàssic com en free. I és tot un plaer recórrer la seva famosa "raya" del quart llarg, on sembla que estiguis volant sobre el bucòlic poble de Riglos. Parar atenció als llargs superiors, amb algun pas difícil obligat. Abans d'escalar-la tenir present que en cas de voler abandonar i rapelar pot ser força complicat baixar-se (excepte en els dos o tres primers llargs). En definitiva, és una via que et fa sentir orgullós i privilegiat de ser el que som: escaladors.
 
El Mallo Pisón, senzillament superb
Aproximació: Molt evident des del poble de Riglos. Agafar la pista que voreja el Mallo Pisón per la seva base i, tot seguit, adreçar-se més o menys al centre de la paret, cap a una cavitat característica anomenada "Cueva de la Virgen". (Uns 10 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Remuntar el sostre de la "Cueva de la Virgen" (Ae o 6c) i abastar una fissura vertical que escalarem fins la reunió (Ae/V+ o 6a). Trobarem abans una altra reunió, però no és recomenable fer-la.

A la meitat del primer llarg
2n. llarg: Continuar per la fissura-diedre (V/V+). Trobarem un parell d'estretaments difícils (V+/Ao o 6b). Al sortir d'un d'aquests hi ha una reunió, però haurem de seguir uns metres més per assolir l'autèntica reunió.

Escalant la fissura-diedre del segon llarg (V+)
3a. llarg: És el llarg més assequible de la via. Seguirem per la fissura (V+, amb algun pas més difícil). Arriba un moment que aquesta s'eixampla, formant una "entosta", que escalarem fins arribar a un replà, al peu del mur desplomat de la "raya".
Iniciant el tercer llarg (V/V+)
4t. llarg: És el famós llarg de la "raya". Es pot pujar amb A1e (algun pas d'A1), amb alguna sortida en lliure de V+, o tot en lliure (7b), com va fer el company. És un llarg força llarg.

Escalant el famós llarg de la "raya" (Ae/V+ o 7b)
5è. llarg: Sortir de la reunió per l'esquerra per arribar a l'inici d'una canal mal definida i molt vertical amb diverses panxes. La reunió la trobarem a la sortida d'una gran panxa, en una còmode repissa, i on la canal ja es defineix clarament. Llarg d'A1e/A1, amb alguna sortida en lliure atlètica de V+, o de 7a.

A l'inici del cinquè llarg (Ae)
6è llarg: Continuarem per la canal, amb alguna panxa (A1e i V+). Cap el final del llarg haurem de superar una darrera panxa on hi ha un pas força dur i obligat (6a+). D'aquesta manera arribarem a una gran cornissa, i anant clarament cap a la dreta uns metres trobarem la reunió. Llarg de 7a.

Finalitzant el sisè llarg (Ae/6a+, o 7a)
7è llarg: Encarar directament un desplom molt atlètic davant de la reunió (Ae/6a o 6b). A continuacseguirem pel mur, amb algun pas difícil, fins arribar al final de les dificultats.

Al cim del Mallo Pisón després d'haver escalat la via Carnavalada
Descens: Des del cim del Mallo Pisón haurem d'anar cap el coll, situat a la dreta de la paret. De seguida trobarem un cable passamà que ens portarà a una primera instal·lació de ràpel. Des d'aquest punt encadenarem una successió de fins a 7 ràpels (35m./35m./30m./35m./35m./35./35m.), amb diveros trams de desgrimpada, de cables i de passamans entre mig. (Aproximadament 1 hora i 15 minuts).

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: vam fer servir només cintes. Tot i això, es pot portar algun alien o friend.

Horari: unes 5/6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog Mundo vertical:

RESSENYA DE LA VIA CARNAVALADA