El Diedre d'Agost és una escalada clàssica en tècnica combinada d'un marcat diedre paral·lel a la via CADE (de fet, els primers metres són comuns). Ja era obert fins a la quarta reunió, en un antic intent, i el van acabar l'any 1982 l'Armand Ballart i la malaguanyada Anna Masip. Bàsicament, es tracta d'un itinerari que s'enfila per un sistema lògic de fissures i diedres; ara bé, cal tenir present que és una ruta amb un cert compromís, amb caràcter i un punt salvatge. Presenta rocam variable i algun tram amb vegetació, però el factor clau a tenir en compte és l'estat del material, força precari (por sort, després de la nostra ascensió l'Edgar Tous hi va tornar per fer una restauració: va substituir totes les expansions per parabolts i també va repicar els pitons emplaçats). Com a curiositat, els metres reflectits a la ressenya original: 190, quan nosaltres hem comptat només 140 (antigament es tendia a reflectir força més metres que els reals). Al capdavall, una ascensió genuïna en plena muralla nord dels Frares Encantats, amb una essència clàssica i un ambient auster que fan únic aquest racó montserratí.
 |
A l'inici del primer llarg (V+/A1e) |
 |
Terreny precari en el tercer llarg (V+/A1) |
 |
Panoràmica des de la tercera reunió |
 |
Detall d'un dels pitons de via |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material: joc de totems, tricams (negre i rosa), bagues savineres i 9 pitons (3V variades, 4 universals variats, 1 acanalada i 1 pitonissa).
Horari: unes 9 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):
 |
RESSENYA DE LA VIA DIEDRE D'AGOST |
