dimarts, 19 de desembre del 2017

Via El placer del gesto (200 m. 6a+/Ae) a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)

El placer del gesto, via oberta l'any 1984 per Armand Ballart i Xavi Cullell, és una lliçó magistral de com obrir un itinerari per sota i en lliure amb el mínim ús d'expansions, el qual va navegant per esplèndids murs cercant les debilitats de la paret. A la ressenya original, quan encara no existien ni aliens ni estris semblants, marcava portar només 4 cintes exprés, tota una declaració d'intencions. L'escalada té trams exposats amb passos obligats, però amb l'avantatge que al ser una via poc freqüentada trobarem un rocam ben adherent al tacte i sense sobar, fet cada vegada més difícil d'experimentar a la Roca dels Arcs.
En els primers metres de la via (Vº)
Atlètic desplom a l'inici del segon llarg (6b)
Poc abans d'arribar a la segona reunió (6a)
En Mohawk escalant l'exposat tercer llarg (6a)
La Laura en els darrers metres de la via (Vº)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 a l'1) i algun tricam.

Horari: unes 4/5 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Laura Piferrer i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA EL PLACER DEL GESTO

dijous, 30 de novembre del 2017

Via Navarro (60 m. V+/Ao/Ae) a la Cadireta d'Agulles (Montserrat)

Curta però extraordinària escalada, la més extrema en el moment de la seva obertura (any 1947). Encara avui dia conserva part de la seva fama, de compromesa, que va adquirir quan es va obrir. Les dificultats se centren únicament en el segon llarg, el qual es pot resoldre amb solvència amb els material que disposem en l'actualitat. Això sí, no val a badar. Finalment, des d'aquest blog, voldria reivindicar la figura d'Emili Navarro. És impressionant el que va fer aquest escalador a la seva època i amb els mitjans que tenia. Senzillament em trec el barret. I admiro el coratge amb què va afrontar el segon llarg de la via, "un dels més emocionants viatges sense retorn en la història de l'escalada montserratina", segons un conegut escalador.

Escalant el primer llarg (Vº/V+)
En un pas compromès del segon llarg (V+)
Al cim de la Cadireta d'Agulles després d'escalar la via Navarro
Material utilitzat durant l'ascensió
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 a l'1), 2 pitons (un universal curt i una p curta) i una falqueta de fusta.

Horari: poc més d'1 hora.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 26 de setembre de 2017):

RESSENYA DE LA VIA NAVARRO

dijous, 5 d’octubre del 2017

Via Carrizosa-Coll (250 m. V+/Ae/A1) al Bisbe (Montserrat)

Oblidat itinerari del vessant nord dels Frares Encantats amb tots els ingredients d'una típica escalada clàssica dels anys 70. Trobarem llargs de placa i de fissura, de lliure obligat i d'artificial, amb trams de roca bona i de dolenta, i amb vegetació o sense. El material que hi ha a la via és força vell (burins i pitons, excepte en els primers llargs, comuns amb la via Reina d'Escòcia, restaurats amb parabolts). No hem trobat cap burí en bon estat, ni a les reunions, fet que fa que tota l'estona pugis amb l'ai al cor (a la cinquena reunió hi ha un parabolt). A tenir present el cinquè llarg on, en els darrers metres, haurem de pujar per una fissura ampla amb una llastra molt delicada en el seu interior (exposat). Resumint, un gran itinerari el qual ens deixarà un bon regust a la memòria.

El Bisbe dels Frares Encantats
Escalant la fina travessa del tercer llarg (Vº/Ae)
L'herbós diedre del quart llarg (V+)
Metres finals del cinquè llarg (V+ expo)
Arribant a la setena reunió (V+)
Escalant els metres finals de la via (IV+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), camalots (del 0,5 al 4), una plaqueta recuperable, bagues savineres i un cordinillo per a merlet.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 4. Regió dels Frares Encantats):

RESSENYA DE LA VIA CARRIZOSA-COLL

dilluns, 11 de setembre del 2017

Via Original (120 m. 6a+/Ae/Ao) a l'Agulla de la Font de la Cadireta (Montserrat)

Des que va sortir la Guia d'escalada de la regió dels Ecos, d'en David Hita, sempre m'havia cridat l'atenció l'estètica foto de portada del llibre. Pertany a la via Original a l'Agulla de la Font de la Cadireta, itinerari poc concurregut sense cap tipus d'informació a la xarxa. En quant a la via, és una bona escalada on no es regala absolutament res i que recorre amb intel·ligència els punts més febles de l'imponent façana est de l'agulla, de gran bellesa i verticalitat: el llarg inicial ja et dóna un primer avís i fa posar-te les piles, en el segon cal donar la talla ja que és força exigent i obligat (sobretot si es va sense pitons. Nosaltres no en duiem), el tercer és el més fàcil i el quart té un inici obligat i finot. En definitiva, una via exigent situada en un marc d'una bellesa extraordinària.

Emulant la foto de portada de la guia d'Ecos
Finalitzant l'estètic primer llarg (6a)
Arribant a la segona reunió (V+)
En un tram del tercer llarg (Vº)
En l'inici obligat del quart llarg (6a/Ae)
DADES DE LA VIA: 

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 al 2), una plaqueta recuperable i una baga savinera.

Horari: unes 3 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA ORIGINAL

dilluns, 28 d’agost del 2017

Via Franco-española (400 m. 6a/A1) al Tozal del Mallo (Ordesa)

Ascensió número 98 del clàssic llibre d’en Bellefon de les 100 millors ascensions del Pirineu, aquesta escalada té dues parts ben diferenciades: la inferior, poc equipada i sinuosa, i amb alguna secció de roca delicada, la qual s’enfila buscant el camí més lògic, a base de curtes i aèries travesses, fins arribar a una gran repissa a la meitat de la paret coneguda com a Plaça Catalunya (dur una bona ressenya ja que pot ser perdedora), i la superior, més directa, i amb bastants pitons (molts de dubtosa qualitat). Aquesta segona part és força vertical i atlètica, amb trams desplomats, i hi trobarem una mica de tot: passos en xemeneia, en diedre, en fissura i, fins i tot, un sostre característic, el qual supera de forma elegant buscant el seu punt més dèbil. Sens dubte, una clàssica imprescindible i històrica del Pirineu.

El Tozal del Mallo, senyor d'Ordesa
Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) baixar per la carretera asfaltada. Als pocs minuts agafarem un camí que neix a mà dreta i el qual porta al Circ de Carriata (senyalitzat). Pujarem per forts pendents pel bosc fins que aquest s'acaba. Més o menys a l'alçada de la base del Tozal del Mallo abandonarem el camí principal i ens dirigirem cap a la paret en travessia. Haurem de contornejar per sota un contrafort característic per un camí amb bastant vegetació i, una vegada superat aquest, haurem de buscar el peu de via (evident). (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: La descripció dels llargs és aproximada, ja que poden variar en funció d'on es facin les reunions (diverses possibilitats).

1r. llarg: Pujar per un terreny escalonat amb una mica de vegetació al principi (III i IV+), i seguir en tendència cap a la dreta (IV+) fins arribar a una repissa, on haurem de muntar la reunió, aprofitant unes savines.

2n. llarg: Continuar per la dreta de la reunió a buscar un petit diedre (IV+/Vº), i seguir en diagonal esquerra cap a dos grans blocs caracerístics (III+). Farem reunió a la seva base.

3r. llarg: Superar aquests dos blocs (Vº atlètic) i, seguidament, una placa (Vº), per continuar per una vira ascendent cap a l'esquerra fins arribar a la base d'un petit diedre (Vº fi), que és on trobarem la reunió.

4t. llarg: Escalar el petit diedre (V+ difícil) i, després de remuntar uns metres, seguirem en travessa horitzontal cap a l'esquerra (Vº). Arribarà un moment que haurem de tornar a pujar (Vº amb roca delicada) fins arribar a una repissa, a l'esquerra, on farem reunió. Llarg perdedor.

Arribant a la quarta reunió (Vº delicat)
5è llarg: Remuntarem el diedre vertical i de roca compacte de just davant la reunió (V+ difícil). Quan la dificultat minva (Vº) haurem de superar un seguit de desploms a l'esquerra del diedre (6a i V+ atlètic) fins abastar una repissa amb vegetació (la Plaça dels Alls), on farem reunó.

Escalant el difícil diedre del cinquè llarg (V+)
6è llarg: Seguir per la dreta de la reunió per un terreny amb algun pas difícil d'assegurar (Vº). Després de superar un petit desplom (Ao) continuarem per una fissura (V+ atlètic). Quan s'acaben les dificultats trobarem un tram amb vegetació (IIº) i arribarem a una altra repissa (la Plaça Catalunya).

7è llarg: Per terreny fàcil arribar a un diedre vertical situat a la dreta de la reunió (Vº), el qual remuntarem fins a un sostre (V+/Ao atlètic). Seguidament travessar cap a la dreta per sota el sostre fins arribar a una fissura (Ao/A1). Poc després trobarem la reunió, penjada i incòmode.

8è llarg: Continuarem per la fissura per un terreny desplomat al principi (Ao). L'anirem seguint (V+), superant algun desplom més (Ao/A1), i sortirem en lliure  del darrer (6a), ja en diedre-xemeneia. Després d'un darrer pas (Vº) arribarem a la reunió.
En els primers metres del vuitè llarg (Ao)
9è llarg: Seguir recte pel diedre-xemeneia (V+/Ao). L'anirem remuntant (V+) i, al cap d'uns metres de superar un bloc empotrat (Vº), farem reunió (una mica incòmode).

10è llarg: Continuar pel diedre-xemeneia (V+ atlètic) i travessar cap a la dreta sota un gran sostre (Vº/Ao) fins arribar a una fissura desplomada situada al seu extrem dret. Una vegada superada aquesta (A1/Ao) haurem d'anar en tendència cap a l'esquerra, per unes plaques, fins arribar a un bloc sortint i aeri, on farem la reunió (V+/Ao).

Sortint del sostre del desè llarg (A1/Ao)
11è llarg: Del bloc de la reunió travessar horitzontalment  cap a l'esquerra (V+) per abastar un vertical diedre. El remuntarem uns metres (V+/Ao) per acabar sortint per la seva esquerra. Així arribarem a una gran repissa amb vegetació (IIº).
Sortint del diedre de l'onzè llarg (V+)
12è llarg: Continuar per un terreny una mica indefinit cap a un diedre força visible (IV+). Seguidament escalar la paret de la dreta del diedre (Vº) i, quan aquest s'acaba, pujar uns metres finals (IVº/IV+) fins el final de la paret.

Al cim del Tozal del Mallo després d'escalar la via Franco-española
Descens: Remuntar fins el cim del Tozal del Mallo i agafar el camí cap el Circo de Carriata (cap a la dreta). Anirem baixant fins arribar a una zona planera. En aquest punt haurem de fixar-nos en trobar unes fites que indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Salarons (a la dreta). Una vegada superades (atenció) seguirem baixant fins arribar al camí de pujada i, des d'aquest punt, el desfarem. (Aproximadament 1 hora 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,75 al 2) i bagues de diferents mides.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzda el 5 de juliol de 2017):

RESSENYA DE LA VIA FRANCO-ESPAÑOLA

dilluns, 31 de juliol del 2017

Via Sendero Luminoso (300 m. 6c/A3e/A1) a la Paret dels Diables (Montserrat)

La via Sendero Luminoso és un itinerari espectacular, el qual va ser prefabricat (obert parcialment per dalt) a mitjans dels anys 80 del segle passat gràcies a la influència "free" que arribava a les nostres parets. La via en sí és aèria, difícil i llarga, i s'ha d'escalar amb decisió. Es diu que travessa el sostre més gran de la paret. Es troba equipada amb burins (l'estat de molts és dolent, força oxidats, sobretot en els llargs d'artificial, i més d'un probablement no aguantaria una potencial caiguda) i amb algun pitó puntual. A tenir en compte el segon llarg, molt i molt obligat i sens dubte el clau de la via: és un llarg de supervivència total.
La sempre desafiant Paret dels Diables
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra fins just abans d'una gran canal amb unes cordes fixes (inici de la via Lluís Creus). La via té el seu inici per una placa a la dreta d'aquesta canal. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per la placa, burins visibles. Algun pas amb roca una mica costrosa. Obligat V+/6a (6a+ en lliure). 

Començant la via (6a)
2n. llarg: Sortir cap a l'esquerra i iniciar el llarg clau de la via. Dificultat molt obligada (6c), sense possibilitats d'escaquejar-se ni de posar material per reduir el grau. Sense dubte, un llarg contundent.

Iniciant el difícil segon llarg (6c/Ae)
3r. llarg: Sortir cap a la dreta (V). Més que un llarg és un canvi de reunió de pocs metres. Es pot empalmar amb el segon llarg (atenció al roçament de les cordes).

4t. llarg: Continuar recte i després en tendència cap a l'esquerra fins arribar al cim del "puro" que estem escalant (6a). Travessarem una canal amb roca una mica delicada fins trobar la reunió, la qual pertany a la via Sánchez-Martínez.

En els metres inicials del quart llarg (6a)
5è. llarg: Primers metres comuns amb la via Sánchez-Martínez per una fissura i un curt diedre-xemeneia (Vº). Just quan comença un Ae baixar una mica. Trobarem la reunió just a sota.

6è llarg: Llarg brut. Travessarem cap a l'esquerra fins a una canal (IVº). La remuntarem (IVº), i així arribarem a una placa que ens portarà a la reunió (Vº/Ae o V+/6a).
En Mohawk arribant a la sisena reunió (V+/6a)
7è llarg: Llarg totalment d'Ae que travessa un espectacular sostre. Haurem de recuperar cintes perquè hi ha moltíssims burins.

Panoràmica des del sostre del setè llarg (A3e)
8è llarg: Sortirem en diagonal dreta de la reunió. Passos fins en placa (obligat V+/6a i Ae).
En un tram de la placa del vuitè llarg (6a)
9è llarg: Llarg també totalment en Ae. Trobarem algun burí en força mal estat i un pas bastant llarg.

Finalitzant el novè llarg (Ae)
10è llarg: Llarg bastant estètic en placa. Al començament anirem una mica en diagonal dreta, per després anar una mica en tendència cap a l'esquerra i recte (obligat V+/6a i Ae).

Escalant els darrers metres del desè llarg (6a)
  Panoràmica des de la penúltima reunió

11è llarg: Sortirem recte de la reunió (Vº) cap a un petit desplom (Ae). Una vegada superat trobarem passos obligats en placa (6a) combinats amb algun Ae. Reunió al cim.

Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Sendero Luminoso
Descens: Des del cim anar cap a la banda contrària de la paret i fer una petita desgrimpada fins a un collet. Des d'aquest baixar a la dreta per una canal, la qual ens portarà ràpidament al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem tota la canal (vessant nord) fins arribar al camí de l'Arrel, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6c

Material utilitzat: camalots 0,75 i 1 i una baga savinera.

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya de la web La noche del loro:

RESSENYA DE LA VIA SENDERO LUMINOSO

dilluns, 1 de maig del 2017

Via A dónde hostias putas vas (250 m. 6a/Ae) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

A mesura que passen els anys com a escalador arriba un moment en què les vies clàssiques que estan al teu abast pràcticament s'acaben i has de començar a fer aquells itineraris que quasi bé ningú repeteix. I això és el que m'ha passat amb la Paret de l'Aeri, on ja havia escalat 18 vies diferents. Volia tornar a la paret més emblemàtica de Montserrat, i com feia temps que tenia curiositat per la via A dónde hostias putas vas, doncs dit i fet vam anar cap allà. Pel que fa a la via, és una escalada bàsicament de placa, amb assegurances distants, i on la dificultat ve més donada per l'exposició d'algun tram que per la dificultat en si. I la darrera cosa que queda per dir és que, tot i que mai esdevindrà un itinerari clàssic, bé es mereix de ser escalat.
 
La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta, senyalitzada amb una fita, la qual puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins arribar a la base de la paret. Haurem de buscar el primer llarg de la via Easy Rider, que es troba just a la nostra dreta, ja que la nostra via té l'inici en la primera reunió d'aquesta. (Uns 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Llarg inicial d'entrada a la via: Pertany a la via Easy Rider. Comença per un terreny una mica precari fins abastar una fissura (IV+). Seguir per la fissura (V+) i quan aquesta s'acaba continar per una placa fins arribar a la reunió (Vº).

Escalant el primer llarg de la via Easy Rider (V+)
1r. llarg: Aquí és on realment comença la via A dónde hostias putas vas. Haurem de sortir en diagonal cap a l'esquerra a cercar un primer espit (6a expo). Més a dalt hi ha un altre espit i sortirem en lliure (6a/Ae). A partir d'aquí s'ha de tenir fe i escalar la placa amb una mica de tendència cap a l'esquerra (Vº mantingut). Si tenim sort trobarem un pitó i després un espit. Llarg amb algun tram amb roca delicada.
 
Iniciant el primer llarg de la via (6a expo)
2n. llarg: Llarg de navegar per un mar de pedra impressionant. En 45 metres només trobarem un espit i un pitó (just abans de la reunió). Al principi la dificultat será de IVº/IV+ i haurem d'anar una mica cap a l'esquerra, i en els metres finals és on trobarem la major dificultat (Vº). Cercant podrem col·locar algun merlet i algun alien o friend (no evident).

En els metres finals del segon llarg (IV+/Vº)
3r. llarg: Només sortir de la reunió haurem de superar un petit desplom (V+), i continuarem per placa fins arribar a un segon desplom, el qual ja costa més de passar (un pas d'Ae i sortida en V+ difícil). De seguida arribarem a la reunió (Vº), que és comuna amb la de la via Fil·loxera vastatrix.

Arribant a la tercera reunió (Vº)
4t llarg: Sortirem a la recerca d'un pitó (Vº/V+), i una vegada passat aquest continuarem recte amunt (V+ fi). Després trobarem una fissura amb roca delicada (Vº) per anar a buscar una petita feixa amb savines. La reunió la farem a la dreta, al peu d'un diedre molt característic. (Atenció a no confondre's d'itinerari anant en diagonal esquerra des del pitó inicial del llarg, ja que per aquí és per on va la via Fil·loxera vastatrix).

En els darrers metres del quart llarg (Vº)
5è llarg: No continuar pel diedre (pertany a la via Tope Toni) sinó que flanquejar cap a la dreta a cercar una línia de burins, la majoria en força mal estat (A1e). Més a dalt ja trobarem espits. Haurem de fer alguna sortida en lliure obligada de V+. Més a dalt trobarem també parabolts (de la via Fraguel Rock, que s'uneix a la que estem escalant). En aquest tram farem Ae amb passos obligats i atlètics de 6a, amb alguna assegurança més lluny del que voldríem. El llarg acaba just abans d'arribar al petit cim característic de la Dent de la Paret de l'Aeri. (Atenció, llarg de 50 metres).

Iniciant el darrer llarg (Ae)
Descens: Haurem d'acabar de pujar a la Dent i, des d'una bona instal·lació, fer un curt ràpel (15 metres) que ens deixarà en un marcat collet. Des d'aquest punt escalarem un curt tram de paret de 15 metres fins arribar al bosc (III+/IV-. Actualment hi ha una corda fixa, malmesa en algun punt). A continuació pujarem cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada) i, al darrera d'aquesta (sud) cercarem el camí, el qual s'ha de seguir cap a la dreta. Uns metres més endavant, a la dreta, trobarem l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), la qual ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 1 hora).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (blau, verd i vermell), camalots (0,5 i 1) i bagues (per a merlets i un pont de roca).

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA A DÓNDE HOSTIAS PUTAS VAS