Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARET DE CATALUNYA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARET DE CATALUNYA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de desembre de 2012

Via Diedre Audoubert (400 m. 6a/Ao) a la Paret de Catalunya (Montrebei)

Escalar a Montrebei sempre és sinònim d'aventura garantitzada. És un indret salvatge on els seus itineraris són quelcom més que xifres i graus, amb un descens que es pot complicar si no el coneixem o si ens atrapa la nit. La via Diedre Audoubert és una de les més clàssiques de la paret i recorre un característic diedre força visible que el va superant amb elegància i en el qual trobarem també passos en xemeneia, en off-width i en fissura, la majoria d'ells de caràcter atlètic. Aneu-hi i gaudiu, no ús en penedireu.

El Diedre Audoubert a la Paret de Catalunya
Aproximació: des del prat de Sant Llorenç, que és on deixem el cotxe, el travessem a buscar un camí que neix al seu final i a la dreta. Aquest camí va a buscar el peu de la paret i el va vorejant. Quan passem la vertical del diedre (evident), s'ha de pujar per unes feixes que van d'esquerra a dreta (passos delicats, recomanable encordar-se) fins arribar a peu de via (uns 25 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Se supera un desplomet amb Ao (un pitó) per sortir en lliure en Vº atlètic. Deixem a la dreta un evident diedre (via del Nazgul) i seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (Vº/V+).

2n. llarg: Seguir per una fissura (Vº) fins poc abans d'un sostret. Continuar per la dreta a cercar la reunió (llarg de Vº amb un pas de V+).

Jaume a l'inici del segon llarg (Vº)
3r. llarg: Superem un petit muret (IV+) per després continuar en tendència cap a l'esquerra per un terreny fàcil (IIIº).

4t. llarg: Comença recte amunt per dues fissures atlètiques paral·leles (V+) i s'abasta una fissura-xemeneia que queda a l'esquerra i que pugem fins el final (V+).
Jaume a la meitat del quart llarg (V+)
5è llarg: Escalar directament una fissura vertical i ample. No trobarem cap assegurança (llarg de màxim Vº sostingut).

Jaume a la fissura del cinquè llarg (Vº)
6è llarg: No seguir per la fissura que tenim al davant sinó per la fissura-xemeneia que queda a l'esquerra, i seguir-la fins el final. Reunió en un petit balcó amb vistes (llarg de màxim Vº).

7è llarg: Sortim a la dreta de la reunió a buscar un diedre amb roca delicada al principi (Vº). Continuem pel diedre fins que es transforma en una xemeneia (Vº sostingut).

8è llarg: Continuar pel diedre fins que es converteix en un off-wide dur i atlètic (V+ i després 6a). Quan es tanca anar a buscar la placa de la dreta on trobarem algun espit (6a+ no obligat) i continuar per la xemeneia (V+).

Sortint de la xemeneia del vuitè llarg (6a+)
9è llarg: Pujar recte amunt per un diedre amb vegetació al principi. Quan aquest es tanca fer un clar flanqueig delicat cap a la dreta a cercar una repissa (llarg de màxim Vº).

10è llarg: Anar en diagonal a l'esquerra per terreny fàcil (IIIº) fins arribar a un diedre. Passos verticals per arribar a la reunió (Vº).

11è llarg: Comencem el llarg en Ao per un tram atlètic i desplomat (pitons). Seguidament pujar mig en lliure (V+) mig en Ao (passos equipats i a equipar) fins que arriba un moment que hem d'anar en diagonal dreta a cercar una xemeneia-diedre (Ao i després V+) que desemboca en una canal. Farem reunió en uns arbres que trobarem.

Iniciant l'onzè llarg (Ao/V+)
12è llarg: Llarg de tràmit, amb un passet de màxim IV+, fins arribar al bosc, el qual pugem un tros abans de muntar reunió.

Descens: Pugem al llom i seguim un camí fressat, el qual després d'un pendent es converteix en una pista. Quan planeja trobem unes fites a la dreta, i les anirem seguint (alguna destrepada) per unes canals i tarteres, dirigint-nos sempre en direcció el prat de Sant Llorenç (aproximadament 45 minuts / 1 hora).

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits del 0,5 a l'1), una plaqueta recuperable i bagues savineres (en principi els pitons no fan falta).

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del blog rocaineu):

RESSENYA VIA DIEDRE AUDOUBERT