Considero la muralla nord dels Frares Encantats un dels indrets amb més encant de tot Montserrat. Tanmateix, quan t'allunyes dels seus itineraris clàssics, esdevé un indret feréstec, ple de caràcter. És el cas de la via Veni-Vidi-Vinci, una escalada envoltada de misteri i temor, la qual va ser definida pel conegut escalador Armand Ballart com la representació del trinomi més salvatge: roca mediocre, dificultat mantinguda i protecció precària. La temporada passada hi vam anar, però la qualitat de les assegurances ens va fer tirar enrere i vam sortir escopetejats amb la cua entre les cames. Enguany hi hem tornat, i mentre l'anàvem ascendint, hem canviat algunes de les peces més precàries (amb autorització del Patronat), fins reeixir l'escalada. Pel que fa al recorregut de la via, no serem pas nosaltres els que desvetllarem el misteri, però sí que podem confirmar que s'ha d'escalar, que hi ha bastants trams amb roca precària, que alguns son ben obligats, i que, excepte en les seccions d'artificial (Ae/A1), les assegurances són escasses. Tot i això, l'ascensió va ser fantàstica, i una vegada al cim, Montserrat ens va regalar una posta de sol memorable. Per cert, Armand i Jaume, per fi, després de molts anys, m'he pogut treure l'espineta; us creieu que ja me n'havia oblidat?. jejeje...
 |
| Placa que trobarem a la darrera reunió |
 |
| Restaurant alguna peça del segon llarg |
 |
| Pas delicat en el tercer llarg (Ae/V+) |
 |
| Metres finals del tercer llarg (V+/6a) |
 |
| En un pas difícil del setè llarg (A1/V+) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+/6a
Material: joc de tòtems, camalots 3 i 4, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 8 pitons (5 universals variats, 1V mitjana, 1 acanalada mitjana i 1 pitonissa).
Horari: unes 8 hores (comptant la semirestauració)
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de ressenya d'autor desconegut):
 |
RESSENYA DE LA VIA VENI-VIDI-VINCI |
Enhorabona, una gran via. La llàstima és que en Pep Torner ens va deixar fa molt poc i no ha pogut llegir la vostra piada.
ResponEliminaOstres. No ho sabia. Tampoc era tan gran, oi?. Quan va passar?.
EliminaVa morir el 26/1/2025 a l’edad de 71 anys doncs va néixer el 22/10/53 Manel & Ita
EliminaDoncs no era tan gran. Merci per la informació!.
EliminaUna via montserratina amb tots els ingredients de la nord: roca dubtosa, seguros lluny i pitonatge delicat. Gràcies per la restauració. Sols falta que possis una ressenya més ajustada a la realitat que aquesta. Com sempre, molt interessant el teu blog.
ResponEliminaMerci pel teu comentari!. Vam restaurar la via perquè l'any passat hi vam anar per escalar-la, però quan vam veure l'estat deplorable de les assegurances vam tenir clar que era un suïcidi continuar. Pel que fa a la ressenya, se'm fa sempre força difícil trobar el grau ajustat.
EliminaM'alegro que trobis interessant el blog. Salutacions i bones escalades!,
Gràcies per posar llum a la foscor Pau. Ara bé la graduació de 5sup/6a obligat i A1 pot induir a la confusió. Es van semblar seccions curtes però difícils amb falques que ja els agradaria de tenir en molts A2 de Montserrat. És una via obligada i la ressenya crec que no s'ajusta a la realitat. Pel demés només dir-te que el teu blog és una font constant d'inspiració per mi
ResponEliminaPotser hauré de pujar la graduació, però com deia en el comentari anterior, sempre em costa graduar correctament. Pel que fa als trams d'artificial, nosaltres no vam utilitzar falques. Però en aquest tipus de vies cadascú puja com bonament pot.
EliminaM'alegro que el meu blog t'inspiri. Sempre em pregunto si la gent se'l llegeix. Bones escalades!.