La Paret Nord d'Agulles presenta tot un seguit de vies que resten oblidades en el temps, i que quan de tant en tant són escalades poden passar bastants anys perquè tornin a rebre una altra ascensió. Un exemple clar d'aquest tipus de rutes el tenim en la via Almira, un itinerari dels anys vuitanta obert al més pur estil clàssic: plaques equipades amb burins, amb alguna sortida obligada en lliure, i fissures semi equipades. Menció especial pel segon llarg, i primer pròpiament de la via, de rocam més que discret, i amb una exposada entrada a la reunió on més val no caure, i pel darrer, sinuós i amb uns aeris metres finals.
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: alien groc, joc de totems (del groc al vermell), 3 plaquetes recuperables, bagues savineres, una baguetilla i 3 pitons (1 universal curt, 1 universal mitjà i 1 V petita).
Horari: unes 3 hores 20 minuts.
Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| Abans d'entrar a la segona reunió (V+) |
 |
| Darrers metres del tercer llarg (Vº) |
 |
| Inici del quart llarg (Ae/A1) |
 |
| En un pas del quart llarg (Vº/V+) |
Grau obligat: V+
Material utilitzat: alien groc, joc de totems (del groc al vermell), 3 plaquetes recuperables, bagues savineres, una baguetilla i 3 pitons (1 universal curt, 1 universal mitjà i 1 V petita).
Horari: unes 3 hores 20 minuts.
Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| RESSENYA DE LA VIA ALMIRA |