Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SERRAT DEL PATRIARCA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SERRAT DEL PATRIARCA. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de novembre del 2021

Via Vagabundos del Dharma (230 m. 6a/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Itinerari lògic però, com sol passar en determinades vies poc mediàtiques, oblidat, el qual recorre una sèrie de fissures i diedres força atlètics, amb algun tram puntual amb vegetació. Trobarem algun llarg precari i difícil, i s'haurà de parar atenció a l'estat actual de l'equipament emplaçat ja que alguna peça es troba bastant deteriorada pel pas del temps (de fet, un pitó se'ns va trencar, amb la consegüent caiguda posterior). Menció especial pel sisè llarg, amb una travessa final obligada i exposada. En resum, un bon recorregut recomanat a tots els nostàlgics d'aquelles escalades més que clàssiques.

Superant el despom del segon llarg (A2)
Pitó de via
Iniciant el tercer llarg (A1)
Finalitzant la travessa del sisè llarg (6a)
A l'atlètic diedre del setè llarg (6a/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits fins el 2), joc de tascons, 6 plaquetes recuperables, bagues savineres i 7 pitons variats (4 universals i 3V).

Horari: gairebé 9 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA VAGABUNDOS DEL DHARMA

dijous, 7 de juny del 2018

Via Adagio (220 m. 6a/A3) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Exigent, agosarada, i una mica exposada, la via Adagio va a cercar l'imponent esperó central del Serrat del Patriarca. És un itinerari amb caràcter, amb un inici gens engrescador i un tram molt curt d'artificial, suficient però perquè el cor s'acceleri ràpidament (A3). La roca que trobarem va de discreta a força bona, amb algun pas amb vegetació, però en general a cada pas que fem haurem de vigilar d'on ens agafem; així ens estalviarem més d'un possible ensurt. Això sí, el darrer llarg és digne d'esment: supera un obligat i monolític mur, aprofitant les seves debilitats, fins porta-nos de la forma més elegant possible al cim culminant del Serrat. Senzillament sublim!!.

El superb Serrat del Patriarca
Primer llarg totalment mullat (V+/A2)
En un tram de l'exposat tercer llarg (Vº)
Diedre difícil del quart llarg (A1/V+)
Pas d'artificial del cinquè llarg (A3)
Iniciant l'obligat darrer llarg (6a/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 3 (pot anar molt bé repetir fins el 2), tascons, bagues (per a merlets i savines) i 7 pitons (1V petita, 1V mitjana, 1U, 3 plans curts i 1 lost arrow curt).

Horari: unes 8/9 hores (amb la paret amb trams força mullats).

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Teràpi@ vertical (de l'Armand Ballart):


RESSENYA DE LA VIA ADAGIO

dimarts, 8 de juliol del 2014

Via TIM o Sabadell (210 m. 6a/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Escalar una via TIM sempre serà sinònim d'assumir una sèrie de premisses com haver d'afrontar trams amb roca dubtosa, d'altres vegetals, i alguns de lliure dur i obligat. A més a més, mai mancarà aquell pas exposat que ens farà suar de valent, i de ben segur que no ens treurem aquella sensació d'ai al cor fins haver arribat al final de les dificultats. La TIM del Serrat del Patriarca, la qual realment s'anomena via CES (Centre Excursionista Sabadell), reuneix totes les característiques abans esmentades, i una vegada escalada només ens restarà respectar i admirar aquest magnífic grup d'escaladors montserratins que la van obrir, i preguntar-nos com carai s'ho van fer amb els escassos i rudimentaris mitjans de la seva època. Senzillament chapou!.

El Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, pujarem per ella fins trobar el peu de via. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.


En l'A1e del començament del primer llarg
2n. llarg: Escalar el diedre que tenim al davant (A1). Després de superar un tram que desploma (A1 a equipar), ens haurem de situar a l'esquerra, i des d'aquí iniciar una travessa cap a l'esquerra (V+ obligat), una mica descendent al principi, fins arribar a una canal amb vegetació (atenció pel de segon, pèndul assegurat en cas de caiguda) . Reunió al costat d'una gran savina.

Superant el tram desplomat (A1) del segon llarg
Nota: El primer i el segon llarg es poden empalmar si fem atenció al roçament de les cordes i si sabem gestionar correctament el material.

3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.

Arribant a la tercera reunió (Vº delicat)
4t. llarg: Escalar tota la fissura diedre que tenim al davant. Trobarem trams amb vegetació, d'altres terrossos, i alguns amb roca delicada. La part central desploma. Llarg difícil de 45 metres, el més treballós de la via en quant a equipar. Principalment el pujarem en artifical (trams d'A1 i algun A2), amb alguns passos obligats en lliure (V+). Reunió en unes grans savines.

5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.

6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat minva (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.

En els primers metres (V+) del difícil sisè llarg
7è llarg: Seguir recte per la fissura que tenim al davant (Vº) i al cap d'uns metres flanquejar en diagonal esquerra (IV+) uns metres fins arribar a una zona terrossa i amb vegetació (III+/IVº). Des d'aquest punt continuar amunt per de seguida decantar-se cap a l'esquerra (IIIº) a buscar alguna savina per muntar reunió.
Escalant l'inici del setè llarg (IV+/Vº)
8è llarg: Curt flanqueig a l'esquerra (IIº) per anar a buscar la canal de sortida, la qual farem caminant.

Al cim de la via TIM o Sabadell
Descens: Des del cim de la via continuar per l'esquerra (sud-est), fent alguna grimpada, fins a trobar un curt mur amb un parabolt (pas d'Aoe, vigilar). Una vegada superat el pas, seguirem caminant per la carena per de seguida desgrimpar una rampa (a la dreta) abans d'arribar al següent cimet. Aquesta rampa ens abocarà a una canal, la qual baixarem fins a creuar-nos amb un camí ben traçat. El seguirem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort agafarem un clar corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem la canal fins passar pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA TIM o SABADELL

divendres, 24 de gener del 2014

Via GESAM o Diablos (225 m. V+/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Oblidada via al Serrat del Patriarca escalada a l'estiu, la GESAM o Diablos és un itinerari que ja pràcticament no es repeteix, i el qual té dues parts ben diferenciades: una primera més salvatge i amb poc material posat, i una segona d'artificial equipat amb obligades sortides en lliure. A mitja alçada la via travessa un espectacular sostre fissurat que per si mateix ja mereix ser escalat, tot i que algunes peces d'aquest resten en un estat més que precari (tacs podrits). Ascensió amb caràcter, més entretinguda del que pugui semblar en un primer moment, de ben segur que deixarà més que satisfets a aquells escaladors que gaudeixen amb escalades d'un caràcter marcadament clàssic.

L'altiu Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, s'ha de pujar per ella fins pràcticament a dalt de tot, ja que la via que cerquem és la que cau més amunt de les existents. (Uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per un Ae (comú amb la via Tabor), i al cap d'uns metres desviar-se cap a l'esquerra per una espècie de fissura-feixa horitzontal (Ao, possibilitat de pitonar alguna cosa) fins arribar a dos burins (Ae), i d'aquí flanquejar cap a l'esquerra a buscar la reunió (Vº), la qual farem d'un arbre i d'un burí.

2n. llarg: Pujar al principi per una fissura amb vegetació, amb roca dubtosa i terra (A1, força delicat). Al cap d'uns 15 metres trobarem un burí, i fem un pas d'Ae. Continuar per una canal-diedre a l'esquerra, delicada, difícil, i sense equipar (V+, clavar algun pitó) fins a la reunió. Llarg en conjunt difícil.

3r. llarg: Seguir fins a un pedestal, on trobarem un burí (V+), i escalar una fissura desequipada, abans de la qual trobarem un plom (Ao/A1). De la fissura s'ha de sortir en lliure, a la recerca de dos burins (Vº), i una mica més a dalt trobarem la reunió.

4t. llarg: Continuar en lliure cap a una fissura desequipada al principi (Vº delicat). Equipar la fissura amb algun pitó i friend (A1), fins arribar a dos pitons, i sortir en lliure fins a la reunió (Vº), força precària i a la base del sostre característic.

Equipant el tram d'A1 del quart llarg
5è llarg: Sostre fissurat. Anar resseguint-lo al principi en horitzontal cap a la dreta (A2). Trobarem algun tac de fusta (un o dos millor ni tocar-los ja que estan podrits, i utilitzar friends grans). Més endavant trobarem algun burí i algun pitó precari (A1/Ae). S'ha de muntar la reunió en una gran savina.

Superant l'espectacular sostre del cinquè llarg (A2)
6è llarg: Flanquejar en lliure cap a l'esquerra (Vº) per cercar un tram equipat amb burins, amb dos passos obligats a equipar entremig (Ae/A1). Sortida en lliure de l'artificial (Vº) en tendència cap a l'esquerra fins arribar a una repissa amb algun arbre.

Arribant a la sisena reunió (Vº)
7è llarg: Continuar recte per un Ae, amb dues sortides en lliure obligades, la primera de Vº, i la segona de V+ (d'uns 3/4 metres a pèl sense possibilitats d'equipar). Així arribarem a un desplom equipat (A2e), del qual sortirem en lliure (Vº) amb tendencia cap a l'esquerra, fins arribar a la reunió.

8è llarg: Seguir per un fort desplom equipat (A2e), amb una sortida en lliure delicada (Vº). Al cim no hi ha reunió i no hi ha possibilitats de muntar alguna cosa.
En el tram d'A2e del darrer llarg
Al cim de la via GESAM o Diablos
Descens: Des del cim de la via s'ha de desgrimpar o rapelar pel vessant contrari fins arribar al bosc. El creuarem i assolirem un camí ben traçat. El continuarem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort trobarem un corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Una vegada iniciem el seu descens en poc passarem pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots 0,75 al 5 (5 repetit), aliens del verd al vermell, 2 plaquetes recuperables, bagues de 3mm, alguna baga savinera i 7 pitons variats (1 universal, 1V ample, 2U, 1 lost arrow i 2P).

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA GESAM o DIABLOS