dijous, 7 de juny de 2018

Via Adagio (220 m. 6a/A3) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Exigent, agosarada, i una mica exposada, la via Adagio va a cercar l'imponent esperó central del Serrat del Patriarca. És un itinerari amb caràcter, amb un inici gens engrescador i un tram molt curt d'artificial, suficient però perquè el cor s'acceleri ràpidament (A3). La roca que trobarem va de discreta a força bona, amb algun pas amb vegetació, però en general a cada pas que fem haurem de vigilar d'on ens agafem; així ens estalviarem més d'un possible ensurt. Això sí, el darrer llarg és digne d'esment: supera un obligat i monolític mur, aprofitant les seves debilitats, fins porta-nos de la forma més elegant possible al cim culminant del Serrat. Senzillament sublim!!.

El superb Serrat del Patriarca
Primer llarg totalment mullat (V+/A2)
En un tram de l'exposat tercer llarg (Vº)
Diedre difícil del quart llarg (A1/V+)
Pas d'artificial del cinquè llarg (A3)
Iniciant l'obligat darrer llarg (6a/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 3 (pot anar molt bé repetir fins el 2), tascons, bagues (per a merlets i savines) i 7 pitons (1V petita, 1V mitjana, 1U, 3 plans curts i 1 lost arrow curt).

Horari: unes 8/9 hores (amb la paret amb trams força mullats).

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Teràpi@ vertical (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA ADAGIO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada