Via Aleje del mal (300 m. 6b+/A1e) al Tossal de l'Obaga de la Font (Oliana)

El Tossal de l'Obaga de la Font és una imponent cinglera, a recer del Tossal del Coscollet, amb un seguit d'itineraris que la recorren, tots força verticals, fins i tot desplomats, i ben orientada al sud-est; per tant, és un indret ideal per anar-hi a l'hivern. Pel que va a la via, és una ruta atlètica i semiequipada, amb especial atenció al tercer llarg, on ens les haurem amb un pas obligat, llarg, i difícil, i que segurament és l'origen del nom de l'itinerari (Aleje del mal). Pel que fa a l'aproximació, tot i no ser curta, és còmode; això sí, si feu com nosaltres i opteu per baixar a peu, el descens serà entretingut, poc evident i perdedor (2 hores 30 minuts fins al cotxe). En resum, una bona opció a tenir present pels amants dels llocs solitaris i dels paratges autèntics, allunyats de les gentades.

Per cert, bones escalades i bon any nou a tothom!!

 

El Tossal de l'Obaga de la Font

Iniciant el segon llarg (6b+)

Abans del crux de la via (7a o 6b+/Ae)

Inici del quart llarg (Vº)

En la fissura del cinquè llarg (6a+)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b+ 

 

Material utilitzat: joc de totems i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).

 

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

 

RESSENYA DE LA VIA ALEJE DEL MAL

Via Pax vobiscum (230 m. 6b/A1) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Escalada dificultosa, més del que pugui semblar quan donem un primer cop d'ull a la ressenya (en algun punt s'ha de pujar el grau, que és obligat). L'itinerari va enllaçant un seguit de fissures, les quals principalment s'escalen en lliure (atlètic), amb algun  tram d'artificial, fins abastir una ampla xemeneia (6è llarg), pertanyent a la via STAE. El nostre itinerari, però, s'enfila per l'esquerra de la xemeneia, seguint uns parabolts, i ús puc ben assegurar que si no s'arriba a l'1,90 metres d'alçada, la dificultat serà extrema, perquè les cames no donen per pujar en ramonage. Per sort, el company va pujar còmodament amb aquesta tècnica, ja que arriba a l'alçada requerida, però jo, que només faig 1,80 metres, vaig acabant pujant amb machards (placa llisa, lleugerament desplomada i assegurances distants). Sabem d'alguna cordada que el que ha acabat fent és pujar per la via STAE. Una vegada superat aquest tram farem un aeri flanqueig, cap a l'esquerra, per encarar el darrer llarg, el qual no s'ha de menystenir de cap de les maneres (rata morta). Ben mirat, una via feréstega en un entorn idíl·lic.

Inici de la via (V+)

En el contundent segon llarg (6a/A1)

El surrealista sisè llarg (V+ si fas 1,90 m. Si no,... buf)

Arribant a la darrera reunió (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (fins el vermell) i 1 baga savinera.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA PAX VOBISCUM