Via Mas-Guash-Fornieles (255 m. V+) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Itinerari pioner a la Paret de Santa Cecília obert un ja llunyà hivern de l'any 1960. Transcorre per un terreny delicat, amb trams vegetals, altres un xic descompostos, però també amb altres de bon rocam. És un recorregut que va ser afectat en la seva totalitat per l'incendi de l'any 1986, per la qual cosa les condicions en què es troba actualment no són les mateixes que les inicials, amb un primer llarg no pas fàcil. Tot i això, trobarem llargs força estètics com el diedre de la tercera tirada. Al capdavall, una ascensió totalment recomanable per aquells esperits aventures i romàntics que saben gaudir de les escalades allunyades dels circuits habituals.

El delicat primer llarg (V+)

El magnific diedre del tercer llarg (V+)

Superant el quart llarg (Vº)

Un dels pocs burins de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material: joc de camalots (fins el 4), dues plaquetes recuperables, bagues savineres i 4 pitons variats (2 universals, 1V i 1U).

Horari: unes 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 3. Regió de Tàbor):

RESSENYA DE LA VIA MAS-GUASH-FORNIELES

Via Pax vobiscum (230 m. 6b/A1) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Escalada dificultosa, més del que pugui semblar quan donem un primer cop d'ull a la ressenya (en algun punt s'ha de pujar el grau, que és obligat). L'itinerari va enllaçant un seguit de fissures, les quals principalment s'escalen en lliure (atlètic), amb algun  tram d'artificial, fins abastir una ampla xemeneia (6è llarg), pertanyent a la via STAE. El nostre itinerari, però, s'enfila per l'esquerra de la xemeneia, seguint uns parabolts, i ús puc ben assegurar que si no s'arriba a l'1,90 metres d'alçada, la dificultat serà extrema, perquè les cames no donen per pujar en ramonage. Per sort, el company va pujar còmodament amb aquesta tècnica, ja que arriba a l'alçada requerida, però jo, que només faig 1,80 metres, vaig acabant pujant amb machards (placa llisa, lleugerament desplomada i assegurances distants). Sabem d'alguna cordada que el que ha acabat fent és pujar per la via STAE. Una vegada superat aquest tram farem un aeri flanqueig, cap a l'esquerra, per encarar el darrer llarg, el qual no s'ha de menystenir de cap de les maneres (rata morta). Ben mirat, una via feréstega en un entorn idíl·lic.

Inici de la via (V+)

En el contundent segon llarg (6a/A1)

El surrealista sisè llarg (V+ si fas 1,90 m. Si no,... buf)

Arribant a la darrera reunió (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (fins el vermell) i 1 baga savinera.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA PAX VOBISCUM