Itinerari exigent i mantingut, així com compromès i obligat, amb dues parts ben diferenciades, tant pel tipus d'escalada com per l'exigència. A la primera part hi predominen els diedres i les fissures, que es van enllaçant entre plaques i flanquejos. Així s'arriba al camí que travessa la meitat de la paret i que porta a l'inici de les vies clàssiques d'aquest pany. La segona part de l'escalada discorre per fines plaques, amb una distància respectable entre les poques assegurances existents, i amb trams exposats on no s'hi val caure. El darrer llarg és antològic: un mur de cinquanta metres que suposaran la cirereta del pastís. Finalment, només afegir que no deixa de sorprendre que aquesta via va ser oberta en solitari, per en Victor Esteve, i forçada posteriorment en lliure pel mateix escalador, i també sol. Sens dubte, una gesta impressionant i digne d'admiració. Per cert, no tots els claus que mostra la ressenya hi són; hi manquen alguns, fet que afegirà un plus de dificultat a una aventura que, de ben segur, sempre recordarem.
 |
En el diedre del tercer llarg (6a+) |
 |
Flanqueig delicat en el quart llarg (6a) |
 |
Pont de roca original de la primera ascensió |
 |
Darrer tram del cinquè llarg (V+) |
 |
L'aeri flanqueig del tretzè llarg (V+) |
DADES DE LA VIA
Grau Obligat: 6b+
Material: joc de tòtems, alien vermell i una baga savinera.
Horari: poc més d'11 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (d'en Víctor Esteve):
 |
| RESSENYA DE LA VIA FREC A FREC |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada