El Serrat del Patriarca sempre ha viscut una mica a l'ombra de les dues parets que l'envolten: les emblemàtiques Paret dels Diables i Paret de l'Aeri. Tot i així, hi destaquen un bon nombre d'itineraris que recorren la seva cara nord-est, alguns dels quals s'han d'afrontar amb esperit aventurer i mentalitat tot terreny, com és el cas de la via Tempête. Pel que fa a la via en si, hem de dir que és un itinerari força variat: hi trobem des d'exigents plaques amb passos obligats i un xic exposats, fins a atlètics diedres, a més d'algun tram amb roca delicada. En relació amb el nom de la via, té el seu origen en una tempesta que va atrapar els qui l'estaven obrint cap al final de l'escalada, motiu pel qual van buscar unes canals herboses per poder sortir ràpidament de la paret. Per això, quan la vam repetir, vam obrir dos llargs de sortida, els quals ressegueixen unes plaques d'un aeri esperó situat a l'esquerra de les canals superiors. Creiem que, d'aquesta manera, queda una ruta més estètica i homogènia, en consonància amb la resta de la via. En definitiva, una escalada amb prou caràcter i bellesa per fer-se recordar.
 |
Superant la placa del tercer llarg (6a) |
 |
Plom de via trencat |
 |
A l'inici del quart llarg (6a+) |
 |
A l'atlètic diedre del cinquè llarg (6a) |
 |
Escalant la variant de sortida que vam obrir (V) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6b (pel primer llarg), 6a per la resta de la via.
Material: joc de totems, bagues savineres i 2 pitons (1U llarga i 1P mitjana). Molt recomanable portar camalots 3 i 4 (no els dúiem).
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (d'en David Hita):
 |
RESSENYA DE LA VIA TEMPÊTE (en vermell, la variant de sortida) |
Quina arrancada que té la via. Recordo penjat d'un boix com un koala per pillar la primera xapa...
ResponEliminaJo la vaig repetir en solitari fa uns quinze anys, però de l’arrencada del terra fins a agafar el primer espit encara me’n enrecordo el que vaig suar. Enhorabona per la variant de sortida.
ResponElimina