Continuem amb els itineraris "oblidats" de la Paret de l'Aeri. Després d'escalar l'any passat la via A dónde hostias putas vas, situada en el mateix pany de paret, aquest estiu ens hem decidit per la via Tope Toni, escalada d'esperit aventurer i poc equipada en general (excepte el magnífic diedre del penúltim llarg), amb trams sinuosos, exposats i de roca trencada. A la part superior la creuen diversos itineraris, per la qual cosa caldrà parar atenció per no confondre's de via. Escalada només recomenable si s'està habituat a aquest tipus de terreny, típic de cara nord de Montserrat. I atenció amb els graus de ressenyes antigues, propis dels anys 80 (els hem actualitzat).
 |
| La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro |
 |
| En l'exposat tercer llarg (V+) |
 |
| Precària primera reunió |
 |
| Sortint de la sisena reunió |
 |
| En el fi flanqueig del vuitè llarg (6a) |
 |
| Escalant el diedre del penúltim llarg (6a/Ao o 6b+) |
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: aliens (del blau al vermell), camalots (del 0,5 al 4), mig joc de tascons, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 2 pitons (1 lost arrow i 1 pla curt).
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| RESSENYA DE LA VIA TOPE TONI |
oblidades per els Joves,aquesta la vaig fer amb el santi llop el dia que es va homenetjar al Teixi. Mola fer el que no es fa.
ResponEliminaSí, són vies que avui dia la majoria de joves escaladors ja no fan. És una llàstima. I estic amb tu: mola fer el que no es fa!.
Elimina