dimarts, 17 de març de 2020

Via Fissura de l'avortó (150 m. 6a/Ao) als Degotalls (Montserrat)

És ben sabut que a Montserrat hi ha lloc per a tot tipus d'itineraris; per tant, en tindrem d'agraïts, però també de poc amables i escassament recorreguts. I un bon exemple d'això el trobem en la Fissura de l'avortó, una escalada ferèstega i ombrívola amb un equipament més aviat escàs i força malmès. De passos atlètics i obligats, en les haurem amb trams de roca delicada, d'altres amb vegetació, i algun d'exposat. Comentari a part es mereix l'aproximació, amb uns darrers metres salvatges i difícils de recórrer. En definitiva, una via autèntica que només gaudirem si sabem on es va...

Al mig de la imatge la Fissura de l'avortó
Passos difícils en el segon llarg (6a/Ao)
L'espectacular fissura del tercer llarg (6a/Ao)
Sortida curiosa de la quarta reunió (V/V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 5 (repetits fins el 4) i bagues savineres.

Horari: unes 5/6 hores (cordada de tres).

Cordada: Maria Obregón, Juanan Guevara i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascenció realitzada el febrer del 2020):

RESSENYA DE LA FISSURA DE L'AVORTÓ

diumenge, 23 de febrer de 2020

Via Original (50 m. 6a/Ao) a la Filigrana (Montserrat)

Curiosament, el primer itinerari que es va traçar en aquesta altiva roca no és el més assequible o normal, ans el contrari, ja que la via Original a la Filigrana és una difícil i exposada ruta en el seu segon llarg, amb moviments fins i agosarats una vegada passat el filferro cimentat, i on no perdre els nervis resulta essencial per reeixir en l'escalada. Realment són dignes d'admirar els que van realitzar aquesta primera ascensió, en Jaume Mas, en Carles Balaguer i en Pere Bosquets, un ja llunyà 1943, i hauríem d'intentar no malmetre més la seva obra, ja que actualment hi ha dos espits afegits al mur final que li resten exposició, i que per ètica no vam voler emprar.

A la travessa del primer llarg (IV+)
Iniciant l'exposat segon llarg (6a+)
Passos agosarats en el segon llarg (Vº/V+)
Detall del filferro cimentat
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: un tascó mitjà, un cordino i un camalot del 0,75.

Horari: 1 hora (cordada de tres).

Cordada: Gerber Cucurell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (a partir del dibuix d'en Xavi Vidal):


RESSENYA DE LA VIA ORIGINAL

dilluns, 30 de desembre de 2019

Via Terrassa (15 m. 6a) al Dauet d'Agulles (Montserrat)

Hi ha escalades en què la seva curtedat és inversament proporcional a la seva dificultat i exposició, i un bon exemple el trobem en la via Terrassa del Dauet d'Agulles, un agosarat itinerari d'en Fredi Parera i en Xavi Espel de l'any 1977. En un sol llarg recorre un vertical esperó, únicament protegit amb un malmès pitó, el qual podrem reforçar amb una mica d'imaginació i habilitat. Tot i així continuarà sent una tirada compromesa, per la qual cosa l'arribada al cim ens proporcionarà un bon alleujament, sobretot quan vegem per sota els nostres peus el gran buit que acabem de deixar.

El Dauet d'Agulles
Moviments compromesos (6a)
Iniciant la via (6a)
Protegint-nos amb una mica d'imaginació
DADES DE LA VIA:

Grau Obligat: 6a

Material utilitzat: alien verd, dos excèntrics mitjans i un tascó petít.

Horari: uns 45 min. (cordada de tres).

Cordada: Gerber Cucurell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (a partir del dibuix d'en Xavi Vidal):

RESSENYA DE LA VIA TERRASSA

diumenge, 1 de desembre de 2019

Fotogaleria (escalades diverses)

Escalar significa compartir en el sentit més ampli de la paraula. Compartim moments alegres i tristos, fred i calor, cansament, eufòria, projectes i, sobretot, records. Els records queden gravats dins nostre i podem acudir a ells per tornar a sentir les sensacions que vam viure. Alguns, però, també queden enregistrats en dispositius, la qual cosa ens permet mostrar-los. Aquí us deixo una petita mostra (a poc a poc aniré afegint-ne més):

Via Fisura Oblicua a la Paret de la Font Freda (2012)
Montsec d'Ares
Paso del Lagarto a la via de los Gómez (2012)
Tozal de Levante - Alacant
Via el Rap del Niño a la Paret de l'Enanito Duro - Cavallers (2015)
Pau & Francesc Canyameres & Luís Alfonso Luichy
Via del Somni a la Paret dels Diables - Montserrat (2018)
Pau & Víctor Sans Salla
Via Rabadá-Navarro al Naranjo de Bulnes (1993)
Picos de Europa
Aresta sud a la Chapelle de la Glière - Alps (2000)
Patrick Gabarrou & Pau
Via Regular Northwest Face al Half Dome (1999)
Yosemite
Via Tànger a la Paret del Pessó - Collegats (2016)
Pau & Rachel
Via Anna Rubio a l'Esperó de les Orenetes (2015)
Cinglera dels Espluvins - Oliana
Via Normal a la Castellassa de Can Torras - Sant Llorenç del M. (2011)
Josep Jané & Ricard Darder & Pau
Via Rabadá-Navarro al Pilar de Cotatuero (2012)
Ordesa
Via Sendero Luminoso a la Paret dels Diables - Montserrat (2017)
Josep Escoda Mohawk - Pau

Via Ecològica al Vermell del Xincarró (2018)
Montserrat
Via Mas-Colomer a les Roques de Benet - Ports de Beseit (2016)
Pau & David Cabañas
Aresta Brucs a la Bessona Inferior - Montserrat (2012)
Pau & Armand Ballart
Via Tàpia-Jover a les Agudes - Montseny (2015)
Laura Piferrer & Pau & Sandra Serra

Via Tirabous al Morro de l'Abella (2017)
Cingles de Tavertet
Via Cosmos 1402 a la Paret del Pessó - Collegats (2017)
Via Brothers Ruiz a la Pala Alta - Montroig (2018)
Clara Marquès & Pau
Via Rosaura al Plec de Llibre Superior (2012)
Montserrat
Via Inversión térmica al Cap del Ras - Àger (2010)
Cali Ribó & Pau & Jaume Prat
Via Anubis al Serrat del Moro - Montserrat (2017)
Juan Wenceslao & Josep Climent & Pau
Via Álvaro-Navarro-Ayats al Cap de Mort - Montserrat (2013)
Via Aire a la Paret de Sant Jeroni - Montserrat (2016)
Pau & Alba Pirata

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Via Parera-García (260 m. 6a/A2/Ae), entrant per la Casas-Chani, al Serrat del Moro (Montserrat)

Magnífica escalada que té el seu inici una vegada escalades les quatre primeres tirades de la via Casas-Chani i que recorre un evident sistema de fissures i diedres per abastar directament el cim de la paret del Serrat del Moro. El primer llarg ens oferirà un tècnic diedre seguit d'un aeri i delicat flanqueig, el segon és de tràmit, el tercer és l'anomenat "diedro huevo", un llarg amb personalitat pròpia, atlètic i desplomat, i el darrer puja per un tram ombrívol i feréstec que pràcticament ningú fa ja que les cordades prefereixen sortir per la via Circ Cric. He provat ambdues sortides, perquè no es digui, i puc ben assegurar que en cap de les dues es regala res.

Sortint del diedre inicial (V+/6a)
En l'aeri flanqueig del primer llarg (A2)
Escalant l'anomenat "diedro huevo" (6b+)
Darreres metres del tercer llarg (V+)
Llarg final per la via Circ Cric (6b+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4 (repetits de l'1 al 3), mig joc de tascons, una plaqueta recuperable i bagues savineres.

Horari: 6 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Damià Santiveri, Josep Santasusana i Pau Tomé.

Ressenya de la via: del blog "La Cordada Centenària" (surten ressenyats tant els llargs inicials per la via Casas-Chani com les dues possibles sortides, per la via original i per la via Circ Cric):


RESSENYA DE LA VIA PARERA-GARCÍA

dilluns, 30 de setembre de 2019

Via Serón-Millán (300 m. V+/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Clàssica entre les clàssiques, la via Serón-Millán és un magnífic itinerari i el primer que es va traçar de manera directa al Mallo Pisón. Té dues parts ben diferenciades: una primera que solca uns delicats murs per anar a buscar un sinuós diedre fissurat que abasta el coll del Puro, i una segona on des d'aquest es recorre una profunda xemeneia fins el final de les dificultats. Històricament la primera part pràcticament no s'escalava per la seva exposició, la mala qualitat de la roca i les poques assegurances existents, però fa uns anys es va restaurar (amb la xemeneia ja s'havia fet anteriorment), eliminant la sobre acumulació d'assegurances i substituint, no afegint, la resta de material. Per tant, el caràcter de la via segueix sent el mateix. En definitiva, una bona opció a tenir en compte en el majestuós regne dels Mallos de Riglos.

Peu de via amb la inscripció SM amb una fletxa
En el primer llarg de la via (Vº)
Iniciant el tercer llarg (V+/6a)
A mitja tirada del 3r. llarg (Vº/V+)
Escalant el quart llarg (6b o V+/Ao)
En el setè llarg (fins V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 a l'1, mig joc de tascons i una baga savinera.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ao a vista):


RESSENYA DE LA VIA SERÓN-MILLÁN