Via oberta al principi de la decada dels anys 50 pel magnífic escalador J. Santacana, juntament amb R. Farrera i J. Balbastro. És una de les millors vies de fissura ample de tot Montserrat, on sobretot hi destaca el temut primer llarg en off-width. Tot i que originàriament es va obrir en artificial mitjançant grans tacs de fusta, dels quals no en queda ni un, ara és un llarg dur i obligat on haurem d'utilitzar una bona tècnica d'empotrament per superar-lo. La resta de llargs, no tan difícils com el primer, també ens exigiran un petit esforç. En definitiva, la Santacana, que és com se la coneix popularment, és una via curta però amb prestigi, així que ja sabeu què heu de fer.
Aproximació: des del Monestir ens hem de dirigir a les fonts de la plaça de l'Abat Oliba, i pujar per les escales de ciment situades a l'esquerra d'aquestes. De seguida ens desviarem cap a la dreta per passar per sobre d'un pont, i seguirem el camí amb força trams cimentats i amb escales fins arribar al Pla de Santa Anna (hi ha un petit cartell amb el seu nom escrit). Aquí haurem de prendre un desviament cap a la dreta, i al cap de poc un altre desviament, però aquest cop cap a l'esquerra. Un camí amb algunes escales cimentades ens portarà a l'ermita de Sant Benet, però abans d'arribar a aquesta agafarem el camí de la dreta, que passa per una porta. Continuarem per ell i no agafarem un trencall que va a la dreta. Més endavant, quan ja som a prop de la Mòmia, si que haurem d'agafar un trencall a la dreta, i posteriorment flanquejar per sota la cara sud de la Mòmia, fins arribar a una canal que neix entre aquesta i la Momieta. A pocs metres veurem la fissura de l'inici de la via. (Uns 35/40 minuts). DESCRIPCIÓ DE LA VIA: 1r. llarg: De dreta a esquerra per una petita feixa anirem a buscar la gran fissura ample (IIIº) . Els primers passos d'aquesta els farem mig empotrats i mig per la placa de la dreta (V+). Continuarem amb la mateixa tònica, amb passos cada vegada més atlètics (V+/Ao), fins arribar als més obligats del llarg (6a+/Ao). Una vegada superat aquest tram la dificultat disminueix i arribarem a la reunió (Vº).
En el pas clau de l'exigent primer llarg (6a+)
2n. llarg: Continuar pel diedre atlètic (Vº i V+) fins passar una savina. Més a dalt el diedre es transforma en xemeneia, i és aquí on trobarem els passos més difícils del llarg (6a). Després d'aquests seguirem en diedre, però ja amb una dificultat més fàcil (Vº), i poc després trobarem la reunió.
En un tram de l'atlètic diedre del segon llarg (V+)
3r. llarg: Seguirem en diedre, amb assegurances distants (V+), i on en algun tram ens haurem de mig empotrar. La reunió la trobarem a dalt de tot de la gran llastra, i és comuna amb la de la via Haus-Estrems.
Arribant a la tercera reunió (V+), vist des de la Momieta
4t. llarg: Tram comú amb la via Haus-Estrems. Seguir recte per una petita llastra (IV+), i a continuació anar primer un pèl a la dreta per unes plaques (IVº), i després un pèl a l'esquerra, per continuar recte fins el cim de la Mòmia, no sent necessari fer una reunió intermitja que passarem. Ens trobarem un passet de IV+/V-, i després màxim IIIº.
Començant els primers metres del quart llarg (IV+)
Al cim de la Mòmia, després d'escalar la via Santacana
Descens: Des del cim de la Mòmia baixarem rapelant per la seva cara nord (un ràpel de 40 m. o dos de 20 m.) fins a una feixa arbrada. Des d'aquesta desgrimparem fins a un collet, i a continuació agafarem la canal que baixa directament en direcció al refugi de Sant Benet (vertical i amb trams a desgrimpar). Ràpidament arribarem al camí de pujada, i una vegada en aquest l'haurem de desfer tot fins arribar al Monestir. (Aproximadament uns 30 min.). Grau obligat:6a+
Material utilitzat: camalots de l'1 al 5, alien groc, 1 plaqueta recuperable i 1 baga savinera. Horari: unes 2/3 hores. Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé. Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del blogressenya.net):
Oblidada via al Serrat del Patriarca escalada a l'estiu, la GESAM o Diablos és un itinerari que ja pràcticament no es repeteix, i el qual té dues parts ben diferenciades: una primera més salvatge i amb poc material posat, i una segona d'artificial equipat amb obligades sortides en lliure. A mitja alçada la via travessa un espectacular sostre fissurat que per si mateix ja mereix ser escalat, tot i que algunes peces d'aquest resten en un estat més que precari (tacs podrits). Ascensió amb caràcter, més entretinguda del que pugui semblar en un primer moment, de ben segur que deixarà més que satisfets a aquells escaladors que gaudeixen amb escalades d'un caràcter marcadament clàssic.
L'altiu Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, s'ha de pujar per ella fins pràcticament a dalt de tot, ja que la via que cerquem és la que cau més amunt de les existents. (Uns 45 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Començar per un Ae (comú amb la via Tabor), i al cap d'uns metres desviar-se cap a l'esquerra per una espècie de fissura-feixa horitzontal (Ao, possibilitat de pitonar alguna cosa) fins arribar a dos burins (Ae), i d'aquí flanquejar cap a l'esquerra a buscar la reunió (Vº), la qual farem d'un arbre i d'un burí.
2n. llarg: Pujar al principi per una fissura amb vegetació, amb roca dubtosa i terra (A1, força delicat). Al cap d'uns 15 metres trobarem un burí, i fem un pas d'Ae. Continuar per una canal-diedre a l'esquerra, delicada, difícil, i sense equipar (V+, clavar algun pitó) fins a la reunió. Llarg en conjunt difícil.
3r. llarg: Seguir fins a un pedestal, on trobarem un burí (V+), i escalar una fissura desequipada, abans de la qual trobarem un plom (Ao/A1). De la fissura s'ha de sortir en lliure, a la recerca de dos burins (Vº), i una mica més a dalt trobarem la reunió.
4t. llarg: Continuar en lliure cap a una fissura desequipada al principi (Vº delicat). Equipar la fissura amb algun pitó i friend (A1), fins arribar a dos pitons, i sortir en lliure fins a la reunió (Vº), força precària i a la base del sostre característic.
Equipant el tram d'A1 del quart llarg
5è llarg: Sostre fissurat. Anar resseguint-lo al principi en horitzontal cap a la dreta (A2). Trobarem algun tac de fusta (un o dos millor ni tocar-los ja que estan podrits, i utilitzar friends grans). Més endavant trobarem algun burí i algun pitó precari (A1/Ae). S'ha de muntar la reunió en una gran savina.
Superant l'espectacular sostre del cinquè llarg (A2)
6è llarg: Flanquejar en lliure cap a l'esquerra (Vº) per cercar un tram equipat amb burins, amb dos passos obligats a equipar entremig (Ae/A1). Sortida en lliure de l'artificial (Vº) en tendència cap a l'esquerra fins arribar a una repissa amb algun arbre.
Arribant a la sisena reunió (Vº)
7è llarg: Continuar recte per un Ae, amb dues sortides en lliure obligades, la primera de Vº, i la segona de V+ (d'uns 3/4 metres a pèl sense possibilitats d'equipar). Així arribarem a un desplom equipat (A2e), del qual sortirem en lliure (Vº) amb tendencia cap a l'esquerra, fins arribar a la reunió.
8è llarg: Seguir per un fort desplom equipat (A2e), amb una sortida en lliure delicada (Vº). Al cim no hi ha reunió i no hi ha possibilitats de muntar alguna cosa.
En el tram d'A2e del darrer llarg
Al cim de la via GESAM o Diablos
Descens: Des del cim de la via s'ha de desgrimpar o rapelar pel vessant contrari fins arribar al bosc. El creuarem i assolirem un camí ben traçat. El continuarem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort trobarem un corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Una vegada iniciem el seu descens en poc passarem pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora).
Grau obligat: V+
Material utilitzat: camalots 0,75 al 5 (5 repetit), aliens del verd al vermell, 2 plaquetes recuperables, bagues de 3mm, alguna baga savinera i 7 pitons variats (1 universal, 1V ample, 2U, 1 lost arrow i 2P).
Horari: unes 8 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
La via Esperó de l'Alba a la Paret Nord d'Ecos (o Roques del Salt de la Nina) és un itinerari obert a finals de la dècada dels 70 que recorre un estètic esperó amb una concepció moderna: apurar al màxim les possibilitats que ofereix la roca per tal de deixar la menor empremta possible. Per tant, les "excursions" en la majoria dels llargs estan més que garantides, i s'ha de tenir una bona tècnica montserratina per tal de saber assegurar-se mínimament per llargues plaques. En conjunt, tot i que les dificultats que trobarem són assequibles, és una escalada exposada i amb algun tram de roca delicada, on la psicologia juga un paper determinant. Això sí, la via bé es mereix una visita en aquest entorn salvatge. Llàstima que la majoria de les poques assegurances existents comencin a reflectir el pas del temps.
La salvatge Paret Nord d'Ecos de Montserrat
Aproximació: Tenim diverses possibilitats. La més recomanable és iniciar-la des del punt de la carretera d'on surt la desviació que porta al restaurant El Casot (indicat). Hi ha una esplanada per deixar el cotxe. Prenem un camí poc marcat que de seguida ens deixa en un altre més ample, que cal seguir a la dreta. Després d'un gir mol tancat a l'esquerra sortim a un GR. El seguim cap a la dreta fins a una desviació. Continuem per l'esquerra abandonant el GR (a la dreta aniríem a parar sota la Cadireta d'Agulles). En poc assolirem una altra cruïlla, i agafarem el camí de l'esquerra (a la dreta aniríem al Coll d'Agulles), el qual ressegueix la base de la muralla nord dels Frares Encantats fins arribar al Coll de Porc. Una vegada en aquest punt hem de baixar per l'altre vessant i ràpidament agafar una desviació cap a l'esquerra, la qual en pocs minuts passa pel Coll del Miracle, el qual trobarem a l'esquerra senyalitzat. Baixar per aquest, i en res trobarem un camí poc marcat a la dreta que haurem d'agafar (no seguir cap a baix). Aquest camí és força planer i va travessant de forma horitzontal aquesta regió fins arribar a la base de la Paret Nord d'Ecos. Trobarem algun tram amb passamans i alguna cadena. (Aproximadament 1 hora 10/15 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Comencem per una placa amb un burí al principi i un altre sense xapa a la meitat (Vº), i seguir per una petita fissura amb roca descomposta (Vº delicat) fins arribar a un bosc penjat, el qual travessarem (IIº) fins a la base de l'esperó. Farem reunió en una savina.
Iniciant el primer llarg (Vº)
2n. llarg: És el llarg que trobarem més equipat. Sortim per una curta canal a la dreta de la reunió fins a una savina, a la qual ens enfilarem per abastar un primer burí a l'esquerra (Ae). Fem diversos passos en Ae (algun burí sense xapa i passos llargs) per arribar a un petit pitó amb anella (A1), del qual sortirem en lliure cap a l'esquerra (Vº) a buscar algun burí més (Ae). Del darrer burí hi ha una sortida en lliure obligada (V+) per arribar a la reunió.
A punt d'arribar al darrer burí del segon llarg (Vº/Ae)
3r. llarg: Continuem per l'esquerra de la reunió per un mur vertical a cercar dues assegurances (V+/Ae obligat i fi). Del segon espit s'ha de sortir cap a la dreta (V+) i arribar a un tercera assegurança que no veurem fins tenir-la just a sobre. D'aquesta fins a la reunió s'ha de seguir per la placa buscant el camí més lògic (Vº) i sense trobar cap assegurança (amb una mica de traça podrem assegurar-nos amb algun merlet i un alien).
Poc abans d'arribar a la tercera reunió (Vº)
4t. llarg: Continuem per l'esquerra de la reunió fins arribar a una petita feixa (Vº) on podrem col·locar un pitó. Molt a l'esquerra i més a dalt podem assegurar-nos d'un espit que probablement pertanyi a una altra via (via Anselm?) (Vº). De l'espit escalem netament en diagonal cap a la dreta fins arribar a una altra petita feixa on trobarem un burí (Vº). D'aquest burí seguim una mica a la dreta i després a munt busquen el camí més lògic. No trobarem cap més assegurança fins la reunió i podrem assegurar-nos amb algun merlet, algun alien i el camalot 2 (Vº sostingut).
En els darrers metres verticals del quart llarg (Vº)
5è llarg: Seguim per la dreta de la reunió per terreny indefinit (Vº). Quan portem uns quants metres podrem clavar un pitó en una petita fissura. Força més a dalt trobarem l'únic burí del llarg (Vº). D'aquest anirem una mica en diagonal cap a l'esquerra, i seguirem pel camí més evident fins a la reunió (Vº), podent-nos assegurar amb algun pitó i algun alien. Poc abans de la reunió i a l'esquerra hi ha un pont de roca equipat, probablement de la via Anselm. Com a crítica direm que el forat del pont de roca és veu clarament que és artificial. No entenem perquè s'ha fet a tocar de la via.
Escalant les plaques del cinquè llarg (Vº)
6è llarg: Continuem una mica per l'esquerra de la reunió a buscar una ancla (Vº vertical), per seguir per terreny amb roca delicada i en el qual trobarem dos burins seguits (Vº). Seguim per la dreta del segon burí, sempre per terreny amb roca força discreta (IV+/Vº), fins que a poc a poc la dificultat va minvant i on ens podrem assegurar amb algun pitó. Al cim de l'esperó trobarem una reunió (llarg força llarg).
En un tram de roca discreta del sisè llarg (Vº)
Al cim de la via Esperó de l'Alba
Descens: Del cim de l'esperó anar a buscar en direcció sud unes marques de color vermell, les quals ens duran a unes altres de color blau. Les hem de seguir cap a la dreta (oest) fins durant l'l Coll del Miracle, i una vegada en aquest haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora).
Grau obligat: V+
Material utilitzat: camalot 2, aliens groc i gris, 3 plaquetes recuperables, bagues per a merlets i 4 pitons variats (1V curta, 1 lost arrow, 1 universal curt i 1 universal mitjà).
Ens trobem davant d'una via històrica, una de les joies de l'escalada de la Península Ibèrica, la qual forma part de la gran trilogia obra dels dos genials escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro (juntament amb la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i amb l'altra al Mallo Firé de Riglos). D'aquest itinerari podem dir que és audaç, atrevit i sinuós, el qual recorre d'una forma intel·ligent l'arrogant Pilar de Cotatuero al Gallinero d'Ordesa. Per escalar-lo haurem de superar aèries travesses, desploms exigents, atlètiques xemeneies i trams incerts, en un marc paisatgístic incomparable. I una recomanació: atenció amb els graus d'Ordesa. No els infravaloreu. Qui avisa no és traïdor.
Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) agafar una pista en direcció a les grades de Soaso. Als pocs minuts s'arriba a una bifurcació, i seguir pel camí de l'esquerra, el qual du a la cascada de Cotatuero. Es puja per forts pendents fins trobar una cabana, propera a la cascada. Continuar cap a munt i de seguida continuar per un trencall a l'esquerra, el qual passa per la base del Pilar de Cotatuero i de la via. (Aproximadament 1 hora 15/30 min).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Pujar per un diedre evident, el qual a poc a poc va guanyant verticalitat (Vº). Arriba un moment que l'hem de deixar i seguir amb tendència cap a l'esquerra (Vº i un pas de V+).
2n. llarg: Superar un mur vertical (Vº/Ao) i arribar a una repissa, la qual seguirem cap a l'esquerra en una llarga travessa fàcil i aèria (un pas de Vº al principi i després IIIº).
A l'aèria travessa (IIIº) del segon llarg
3r. llarg: Superar una placa fissurada (Ao) i sortir en lliure (V+/6a delicat). Poc després s'ha de fer una travessa cap a l'esquerra, amb algun pas descendent (màxim IVº), i arribar a una repissa que és on es troba la reunió. Llarg perdedor.
Passos difícils a l'inici del tercer llarg (V+/Ao)
4t llarg: Pujar per un diedre gris vertical, mig en V+ i
mig en Ao. Després tram desplomat en lliure obligat de V+ fins a una gran
repissa, i travessar cap a l'esquerra en lliure (Vº), amb un o dos passos d'artifical equipat al final de la travessa (Ao/A1).
En un tram vertical (V+) del quart llarg
5è llarg: Al principi pujar per una fissura en artificial amb passos a equipar (A1), i sortir en lliure (V+) fins a sota un gran sostre, que es on trobarem la reunió.
Superant els darrers metres del cinquè llarg (V+)
6è llarg: És el famós llarg del sostre en travessa. Es va resseguint cap a l'esquerra (A1), trobant bastants pitons. Arriba un moment que desploma força i, poc després, s'ha de sortir cap enfora amb un pas espectacular i aeri (A2), per arribar poc després en flanqueig cap a l'esquerra a la reunió (Ao).
Pas espectacular i aeri (A2) per superar el sostre del sisè llarg
7è llarg: Al principi pujar per terreny Una mica indefinit (Vº), per seguidament seguir amb tendència cap a la dreta entre blocs per anar a cercar l'inici de la travessa que dóna al jardí que talla la via (màxim algun pas de Vº atlètic).
8è llarg: Al començament ens hem de despenjar d'unes cintes antigues que pengen d'un pitó, sortint a la dreta de la reunió. S'arriba a una petita feixa, continuar uns metres a la dreta, i pujar primer recte (IV+/Vº) i després sempre cap a la dreta per una repissa, des de la qual arribarem al jardí penjat (màxim IIIº).
A partir d'aquest punt caminar cap a dalt a la recerca d'una gran cornisa, la qual seguirem cap a l'esquerra. Al final convé assegurar-se, ja que tot i ser fàcil (màxim un o dos passos de III+/IV-), una caiguda resultaria fatal. La segona part de la via comença en una gran bauma, al peu d'una fissura-xemeneia força evident.
9è llarg: Començament difícil i a equipar (A1). Sortida delicada en lliure força sostingut (V+) fins a la reunió.
10è llarg: S'ha de continuar per un diedre (Vº), el qual es converteix en una fissura ample que se supera en Ao/A1. D'aquesta se surt en lliure (V+) per poc després arribar a la reunió.
11è i 12è llarg: El fem en un llarg. Al primer tram s'ha de pujar per un diedre amb una mica de vegetació (Vº), i posteriorment continuar per una xemeneia molt estreta (V+).
13è llarg: Se surt de la reunió per un diedre (Vº sostingut) que de seguida s'obre i es jeu (IV+), per tot seguit anar-se estretant fins a convetir-se en una xemeneia llisa i difícil (6a). Passat aquest tram, la dificultat minva (IV+).
Sortint de la xemeneia llisa i difícil del tretzè llarg (IV+)
14è llarg: S'ha de seguir pel diedre a l'esquerra de la reunió (primer pas de IV+/Vº), i continuar amunt per un terreny cada vegada més fàcil fins a un gran arbre, que és on s'ha de fer la reunió i on s'acaba la via.
Al cim del Pilar de Cotatuero, després d'escalar la via Rabadá-Navarro
Descens: Anar cap a la dreta, a través d'unes prades, per continuar per un camí en direcció a la cascada de Cotatuero, que és visible des del principi. A l'arribar a la cascada unes fites ens indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Cotatuero (a la dreta). Una vegada superades (atenció), arribarem poc després a la cabana per la qual hem passat durant l'aproximació, i des d'aquesta desfarem el camí de pujada fins el pàrquing d'Ordesa. (Aproximadament 1 hora 30/45 minuts de descens).
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,5 al 2) i algun tascó.
Horari: unes 9 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya de la pàgina web La noche del Loro (atenció: la numeració dels llargs de l'entrada del blog no coincideix exactament amb la de la ressenya):
Via espectacular oberta per dos mestres de l'escalada catalana, en Josep Manuel Anglada i en Joan Cerdà. Tot i que fa un temps es va fer una mínima restauració, aquesta va ser tan minsa que encara ens haurem de penjar de peces força precàries i fer un bon ús del martell i dels pitons per poder-la escalar. És un itinerari treballós que va enllaçant fissures a través de trams de placa, com el monolític sisè llarg, el qual supera un mur antològic. D'aquesta escalada només és pot dir que és superba, impressionant, tremendament lògica i, com va afirmar el famós pirineista Patrice de Bellefon, "amb un buit absolut, inclús sense aire".
L'impressionant Paret de l'Aeri de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. Localitzarem el peu de via al costat d'unes gran savines, on veurem uns burins en una placa. (Uns 40 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Pujar per la placa en Ae, amb tendència cap a la dreta, amb alguna sortida en lliure de Vº, fins arribar a una fissura on haurem d'equipar uns quants passos amb pitons, friends i aliens. Llarg amb una segona part força entretinguda i laboriosa (A2/Vº).
Començant el primer llarg (A2/Vº) de la via Anglada-Cerdà
2n. llarg: Sortir en Ae, i de seguida flanquejar cap a l'esquerra a buscar una fissura (Vº delicat). Continuar per la fissura (A1/Vº), fins arribar a un desplom. Trobarem alguna assegurança força precària. Haurem de pitonar algun pas, i equipar altres amb algun friend i alien (A2).
En Jaume a la primera reunió des del segon llarg
3r. llarg: Continuar amb un parell de passos d'Ae, i en diagonal esquerra cercar una fissura (A1). S'ha de pitonar algun pas. Després la fissura es converteix en una canal vertical (Vº/Ao).
En Jaume arribant a la fissura del tercer llarg (A1/Vº)
4t. llarg: Llarg curt, de placa i fissura. Superats els primers metres arribaren a un petit diedre, el qual té alguna assegurança precària i que haurem de reforçar amb empotradors mecànics (Vº sostingut i Ao).
5è llarg: Abastar una fissura a la dreta, la qual al principi està totalment desequipada (s'han de pitonar diversos passos). També haurem d'emprar algun empotrador mecànic. Més a dalt ja trobarem alguna assegurança. (A1/Vº).
Iniciant la fissura del cinquè llarg (A1/Vº)
6è llarg: És el famós llarg mític. S'han de llaçar moltíssimes bagues de 3mm que s'han d'anar col·locant amb paciència darrera d'uns reblons antics. També trobarem caps de burí, espits, i fins i tot algun parabolt. Un pas llarg l'haurem d'equipar amb un alien. És un llarg força llarg i lent, sobretot per la feinada d'anar llaçant les bagues de 3mm, tot i que no passa d'A1. El fet que hi hagi alguna assegurança bona ja no el fa tan exposat com devia ser antigament.
Escalant el sisè llarg (A1), vist des de la via Electric Ladyland
7è llarg: Sortir a la dreta per una placa delicada (Vº) i, després d'un desplom, atènyer una fissura, la qual seguirem fins la reunió. Posem un pitó a la placa, i algun més a la fissura (A1+).
Escalant el setè llarg (A1+/Vº), vist des de la via Electric Ladyland
8è llarg: Al principi pujar en artificial a equipar amb friends (A1), i sortir en lliure (Vº) fins arribar a un cap de burí. Atenció!!: aquest cap de burí, nou de la restauració feta a la via, ha saltat quan he posat la plaqueta recuperable i m'he penjat d'ell, amb la conseqüent caiguda de 8-10 metres fins a l'alçada de la reunió. El Jaume s'ha fet mal a les mans a l'aturar la caiguda, i amb els nervis se'ns ha caigut la motxilla (amb l'aigua, el menjar, les claus del cotxe, el mòbil, etc.). Després de dubtar què fer, decidim continuar i resolem el pas amb un alien i un pitó (pas delicat d'equipar) i poc després arribem a la reunió (A1).
9è llarg: Pujar per un diedre força atlètic i vertical, que s'haurà d'equipar amb algun pitó i empotradors mecànics (V+/A1). En aquest llarg és on trobarem els passos més obligats en lliure de la via.
En l'atlètic diedre del novè llarg (V+/A1)
10è llarg: Continuar mig en lliure (Vº) mig en artificial (Ao) amb tendència cap a l'esquerra. Arriba un moment que no s'ha de continuar recte (sortida directe), i s'ha de fer un gran flanqueig cap a l'esquerra (Vº) per arribar a una canal amb vegetació, després de la qual trobarem la reunió. Com la porta de l'antic aeri està tapiada, seguir per uns cables metàl·lics durant uns metres fins el cim de la via.
Entre la boira al cim de la via Anglada-Cerdà
Descens: Pujar fins a l'antiga estació de l'aeri, i a l'altra banda d'aquesta cercar el camí, el qual seguirem cap a la dreta. Uns metres més endavant trobarem a la dreta l'inici de baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), que ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília (uns 45 minuts).
Grau obligat: V+
Material utilitzat: uns 15 pitons variats, camalots fins el número 3, joc d'aliens (alguns repetits), mig joc de tascons, plaquetes recuperables, alguna baga savinera i moltes bagues de 3mm (pel sisè llarg).
Horari: unes 12 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Nota: Per qui tingui curiositat de com va acabar l'incident de la caiguda de la motxilla li podem explicar que una vegada al refugi de Santa Cecília, tot i el cansament que duiem a sobre, vam haver de tornar a pujar a peu de via i, sortosament, la vam trobar.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
Aquests dies he complert l'escalada número 1.000 de la meva vida com a escalador i he volgut celebrar-ho d'una manera especial, així que aquest cap de setmana he decidit fer-ho escalant la mítica via Còsmica a la Paret dels Diables juntament amb el meu company d'aventures verticals Jaume Prat, escalada que teníem pendent des de feia temps. La via en si és espectacular, compromesa, exigent, amb un buit aterridor, atlètica, desplomada de valent, i amb una retirada força complicada. Hem entrat per la via original, perquè mai hem entès fer una via a mitges, ja sigui amb l'excusa d'estalviar-se uns llargs, o per evitar una part no tan estètica, o per la raó que sigui. I és que com diu un amic nostre (l'Armand), "qui no ha escalat l'entrada original de la Còsmica no ha fet la via". Paraules amb les quals estem totalment d'acord. Això sí, aquesta és només la nostra opinió, per tant que cadascú sigui fidel a la seva pròpia ètica escaladora.
L'espectacular Paret dels Diables
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra, i a l'alçada d'on neix la canal de la via TIM seguirem en sentit descendent al principi i ascendent després, sempre cap a l'esquerra, per envoltar dos puros. La via comença a l'altra banda d'aquests, en una canal-diedre força evident i amb vegetació a mitja alçada. (Uns 40 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Pugem per la canal diedre (IV+/Vº) fins que arriba un tram amb roca delicada i amb vegetació a equipar (A0/A1). Trobarem dos pitons i un burí. Sortida a un jardí, on farem la reunió d'un arbre. (Material utilitzat: 2V, 1U, camalots fins el 3, aliens i bagues savineres).
A la canal diedre d'entrada (Vº/A1)
2n. llarg: Flanquegem cap a l'esquerra per terreny molt inestable i precari (ingraduable) per arribar a una petita fissura descomposta (Vº). Seguir fins a una savina, on hi ha dos burins. Continuar per la placa de la dreta (A1), i atènyer uns burins (Ae/A1), que no deixarem fins la reunió, al costat d'una gran savina. (Material utilitzat: 2 universals, 1 lost arrow, camalots fins el 2, aliens i bagues savineres).
3r. llarg: Al principi pujar per una fissura a equipar (A1), i així s'arriba a uns burins (Ae). A continuació flanquejar cap a la dreta (V+), fins arribar a una zona amb roca discreta (una mica expo). Més a dalt hi ha un burí sense xapa salvador, que protegeix l'entrada a una fissura delicada i a equipar amb mala roca (Vº sostingut). Finalment. després d'escalar un terreny terrós i amb vegetació s'arriba a una gran repissa. Reunió de parabolts. (Material utilitzat: 2 universals, 1U, 1 lost arrow, camalots fins el 3, aliens, 1 plaqueta recuperable i bagues savineres).
A punt d'iniciar la travessa del tercer llarg (V+)
4t. llarg: Escalarem una fissura vertical i atlètica que comença a l'esquerra de la reunió, fent algun encastament (V+/Ao), i així arribem a un parabolt. Quan la fissura s'acaba, després de dos burins, pujar cap a l'esquerra fins a un pitó (Ae/Ao), i d'aquí recta a munt (Vº) per arribar a una repissa on farem reunió de dos parabolts. (Material utilitzat: camalots fins el 3).
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió i superar un primer pas (Vº). Després seguir per un graons vermellosos amb algun pas delicat (Vº/Ao). Llarg totalment desequipat, excepte un parabolt que podem aprofitar. Reunió de molts burins. (Material utilitzat: camalots fins el 2 i aliens).
6è llarg: Sortim recte de la reunió (Vº/A1) i arribem a un Ae de burins força deteriorats i precaris, alguns sense xapa, i on t'has d'estirar bastant. A continuació escalar un tram mig equipat amb algun pitó (A1/A2), on haurem de colocar alguna peça, després un altra tram amb algun burí i algun pitó (Ae/A1) i fer una sortida en lliure (V+) per arribar a un Ae de burins i parabolts (A2e). Finalment escalar una fissura que es deixa equipar bé (V+/Ao), i que és més vertical i atlètica del que sembla, per arribar a un gran balcó penjat al buit. Reunió amb parabolts i burins. (Material utilitzat: 1 bong petit, 1 universal+falca, camalots fins el 2, aliens, un tascó, tres plaquetes recuperabes i un cordinillo).
Superant el tram d'A2e de l'espectacular sisè llarg
7è llarg: Escalem la fissura de la dreta. El primer pitó es mou. Tram amb força passos a equipar (A1). Així s'arriba a un Ae de burins malmesos, amb algun pitó de via, on també s'ha d'equipar algun pas (A1+), fins arribar a la reunió, de burins i un espit. (Material utilitzat: 1U llarga, 1 universal, 1V, 1 plàtan, camalots fins el 1 i aliens).
A punt d'arribar al tram d'Ae del setè llarg
8è llarg: Seguim pel diedre (A1+). Anirem trobant algun pitó. El segon pitó del llarg l'arranco amb les mans. El diedre cada vegada desploma més, i tot i trobar alguna peça i algun burí, s'han d'equipar força passos (A2 atlètic i sostingut). Seguirem amb la mateixa tònica, fins arribar a la reunió a través d'una fina fissura desplomada on hi ha un tac de fusta (A2). Reunió totalment penjada al buit d'espits i burins. Llarg treballós. (Material utilitzat: 1V que no hem pogut recuperar, camalots fins el 3, alien blau i un tascó).
Superant l'espectacular i desplomat vuitè llarg (A2)
Jaume intentant treure un pitó al vuitè llarg
9è llarg: Sortim de la reunió per una curta fissura totalment desplomada (A2). Trobarem dos pitons i la resta l'haurem d'equipar. Així arribarem a una burinada, amb un parabolt intercalat (A2e), que ens durà a una reunió de burins penjada i incòmode. Podem seguir uns 5 metres i arrbarem a una reunió molt més còmode i amb parabolts, que pertany a la via del Tarragó. (Material utilitzat: camalots fins el 3 i alien groc).
Penjada vuitena reunió des del novè llarg
10è llarg: Continuem amb Ae de burins amb algun parabolt intercalat. De seguida haurem de fer un petit flanqueig cap a l'esquerra en lliure (Vº), i a l'alçada d'una savina continuar en Ae per una burinada. Quan aquesta s'acaba s'ha de sortir en lliure (un pas de Vº/V+), primer recte i després amb tendència a l'esquerra. Al cap d'uns metres trobarem un burí amagat a l'esquerra d'una petita feixa (IV+). Per terreny fàcil arribarem al cim del Plàtan de Diables. Reunió al terra de dos burins i un espit. (Material utilitzat: llarg equipat).
Al cim del Plàtan de la Paret dels Diables
Descens: Cercarem un corriol cap a la dreta, el qual arriba al camí que porta a l'ermita de Sant Antoni. L'anirem seguint fins arribar al coll del Cavall Bernat, i una vegada allà baixarem per la canal d'aquest, equipada amb cordes fixes, la qual ens durà al camí de l'arrel, que seguirem direcció el refugi de Santa Cecília (1 hora).
Grau obligat: V+
Material utilitzat (ascensió feta el 22 de juny de 2013): 9 pitons variats (2V, 2 universals, 1U normal, 1U llarga, 1 lost arrow, 1 plàtan i 1 bong petit), 1 falqueta de fusta, camalots del 0,5 al 3, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 3 plaquetes recuperables, cordinillos i bagues savineres. Guíndola molt útil.
Horari: unes 12 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
