Tal com el famós personatge dels contes de Les mil i una nits, la princesa Sherezade, em trobo atrapat, però no dins del palau del sultà, sinó per una paret que no deixa de sorprendre'm cada cop que recorro les seves línies. En aquest cas, la línia escollida ha resultat ser un itinerari arrogant que s'enfila per un pany caòtic de Diables, ple de paranys, i amb un equipament força vell i precari. Atenció al cinquè llarg, amb els burins situats a una distància surrealista que obliga a portar una antena o invent similar. Tot i així, s'ha de sortir dels estreps a caçar les assegurances (aquest tram es va obrir des de dalt i sembla ser que no van calcular bé a l'hora de col·locar-les). I menció especial per a la sortida de la quarta reunió, un tram ben tens en travessa amb un buit absolut, totalment desplomat, amb unes llastres mig descompostes i algun pitó que més que donar-te moral el que fa és acabar de treure-te-la. Al capdavall, una opció a tenir en compte si el que necessitem és cremar adrenalina...
 |
A l'inici del segon llarg (6a/A1) |
 |
Finalitzant el quart llarg (6b/A2) |
 |
Un dels pitons de via |
 |
En el tens desplom del cinquè llarg (A2+) |
 |
Arribant a la cinquena reunió (6b/Ae) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6b
Material: joc de tòtems, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, 5 pitons variats (3 universals i 2V) i una antena (o similar).
Horari: gairebé 9 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (del llibre d'en Luis Alfonso Luichy. Graus actualitzats):
 |
RESSENYA DE LA VIA SHEREZADE |