Via Harondo (240 m. 6a+/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

Contundent itinerari al Serrat de les Garrigoses, amb llargs semiequipats i de grau collat, i on contínuament s'ha de donar la talla per anar resolvent els seus passos. També presenta algun tram exposat, amb assegurances distants, i una curta secció d'artificial que es resol prou bé. En definitiva, l'Harondo és una via difícil, on no és regala res, i que només té un petit inconvenient: la llarga feixa superior que s'ha de travessar, la qual, però, no li resta dificultat. I un avís: absteniu-vos d'anar-hi si el que busqueu és escalar una de les abundants vies domesticades d'aquesta franja del llevant montserratí. Avisats esteu...

Nom de la via just a peu de paret

En els passos més difícils del primer llarg (6a+ o 6a/Ao)

Diedre del segon llarg (6c+ o 6a/Ao)

Tram d'artificial del tercer llarg (A1)

Escalant el quart llarg (6c o 6a/Ao)

Assegurances distants en el darrer llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 al 3), joc de tascons i algunes bagues.

Horari: unes 6/7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA HARONDO

Via Oferta especial (190 m. 6a/A2) al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Excel·lent itinerari en un vessant montserratí ben assolellat, ideal pels dies més freds de l'any, amb escassíssima informació a la xarxa, i errònia, ja que quasi tota l'existent assenyala de manera incorrecta el traçat del tercer llarg. A més a més, hem entrat per la via original, un curt artificial força tens i totalment desequipat (ja he fet esment diversos cops en aquest blog que mai he entès fer una via a mitges). A destacar el sorprenent i estètic segon llarg (un aeri flanqueig), i l'exigent i obligada placa del tercer llarg, els quals representen una bona demostració del "savoir fer" dels seus obridors: en Armand Ballard i el desaparegut Fredi Parera. Sens dubte, una de les millors escalades de la zona (opinió personal).

Passat l'A2 del primer llarg (Vº)

El tens primer pas de la via

A la travessa del segon llarg (6a/Ae o 6c)

Finalitzant el segon llarg (6a/Ae o 6c)

A la difícil i obligada placa del tercer llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (semàfor) i camalots del 0,5 al 3. Per fer l'entrada original afegir algun tascó i 2 pitons (2V mitjanes).

Horari: poc més de 4 hores.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):
 

RESSENYA DE LA VIA OFERTA ESPECIAL

Via dels Químics (155 m. V+/A2) a la Bandereta (Montserrat)

La via dels Químics és un interessant i oblidat itinerari al vessant oest de la Paret d'Agulles de Montserrat, sense cap tipus de referència a la xarxa, i una mica més treballós del que pugui semblar en un primer moment. En ell trobarem trams d'artificial (portar falquetes de fusta ens ha resolt més d'un pas), altres de roca discreta, un estètic llarg en xemeneia que comparteix amb la via Vendrell-Surinyach-Ventura, i una obligada i exposada sortida en lliure per abastar la cinquena reunió. El material existent és força antic, i haurem de parar força atenció a l'hora de traccionar d'algun pitó o burí. En definitiva, una bona ascensió amb tota l'essència de l'escalada montserratina del anys vuitanta del segle passat.

Finalitzant l'artificial del segon llarg (A2)

Pitonant un pas del tercer llarg (A1+)

Sortint de la xemeneia del quart llarg (V)

Pas d'artificial del cinquè llarg (A2)

Inici del cinquè llarg (A2)

Darrers metres de la via (IV+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, 2 plaquetes recuperables, 5 pitons variats (2V, 2 universals mitjans i 1 universal curt) i falquetes de fusta (força útils).

Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Pau Costa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (1)

 

RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (2)

Via Ciencia ficción (230 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Interessant itinerari de principis dels anys 80 que recorre el pany de paret just a la dreta de la via GAM. De fet, comparteix el seu segon llarg. És una escalada combinada de tipus clàssic, amb passos obligats en lliure i en artificial, i amb un inici força brut i més difícil del que diu la ressenya original. Menció especial al cinquè llarg, on ens les haurem amb una fissura aèria i poc equipada. I atenció al darrer llarg, una placa de 45 metres amb només 5 assegurances (una quasi bé al final, així que feu els càlculs de l'"aire" que hi ha entre elles) i menys fàcil del que voldríem quan tenim tota la timba sota els peus. Per acabar, una darrera informació: la via s'ha fet totalment en lliure (fins a 8a). Chapeau!!.

Arribant a la tercera reunió

En Jaume a la tercera reunió

En un tram de l'aeri quart llarg (A2e)

Darrers metres del quart llarg (A2e)

Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Ciencia ficción

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 2, tascons, bagues savineres, cordinos per a merlets i tres pitons variats (1V, 1U i 1 universal). 

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de la pàgina web La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy):
 

RESSENYA DE LA VIA CIENCIA FICCIÓN

Via CES o Sorolla (160 m. 6a/Ae) al Turó de les Nou Cabres (Sant Llorenç del Munt)

Selecta escalada de l'any 1959 en un racó de Sant Llorenç del Munt on actualment està totalment prohibit escalar, una mostra més de l'absurditat en què a vegades arriba la gestió dels parcs naturals. Per tant, no desvetllarem la incògnita de quan es va fer aquesta ascensió, si abans o després de la prohibició. En quant a la via, tot i ser la reina del sector, era poc repetida, amb algun llarg exposat i un diedre final que era la cirereta del pastís, el qual exigia força decisió i fermesa per afrontar-lo. Pel que fa a la roca, ja se sap, estem a Sant Llorenç i amb això està tot dit. I per concloure una reivindicació, i un dels motius d'aquesta entrada: NO A LES PROHIBICIONS, SÍ A LES REGULACIONS!!. En fi, sentit comú.

L'aresta sud del Turó de les Nou Cabres

Iniciant el quart llarg (V)

Inici del difícil sisè llarg (6b)

Finalitzant el diedre del sisè llarg (6a)

Piada de dos mestres de l'escalada al pot de registre del cim

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 2, plaquetes recuperables i bagues per alguna savina i merlet.

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Gerber Cucurell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA CES O SOROLLA

Via Excalibur (150 m. V+/A2/A1e) a la Petitona (Montserrat)

La via Excalibur és un típic itinerari dels anys 80 del segle passat, exemple viu d'un determinada manera d'entendre l'escalada on, tot i el material modern que disposem avui en dia, encara haurem de dur els pitons per sortir airosos de l'empresa. Injustament oblidat, ja que pràcticament no es repeteix, els seus llargs combinen trams d'artificial amb passos obligats en lliure, i et porten de manera elegant al cim de la Petitona, bon mirador de la regió d'Agulles. La seva ascensió és una bona aventura vertical a l'ombra, ideal per aquells dies més calorosos de l'estiu.

En el primer llarg de la via (V+/Ae)

Flanquejant el característic sostre del quart llarg (A1+/Ae)
 

En els darrers metres del tercer llarg (A2/Ae)

En un tram del quart llarg (A2/V+)

Iniciant el cinquè llarg (A1/V)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), 2 jocs de camalots (del 0,5 al 4), una plaqueta recuperable, bagues savineres i 8 pitons (3V mitjanes, 1V petita, 1 bong, 1 lost arrow, 1 universal dur i 1 universal tou).

Horari: poc més de 5 hores.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada l'1 de setembre de 2017):

RESSENYA DE LA VIA EXCALIBUR

Via Tope Toni (280 m. 6a/Ao) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

Continuem amb els itineraris "oblidats" de la Paret de l'Aeri. Després d'escalar l'any passat la via A dónde hostias putas vas, situada en el mateix pany de paret, aquest estiu ens hem decidit per la via Tope Toni, escalada d'esperit aventurer i poc equipada en general (excepte el magnífic diedre del penúltim llarg), amb trams sinuosos, exposats i de roca trencada. A la part superior la creuen diversos itineraris, per la qual cosa caldrà parar atenció per no confondre's de via. Escalada només recomenable si s'està habituat a aquest tipus de terreny, típic de cara nord de Montserrat. I atenció amb els graus de ressenyes antigues, propis dels anys 80 (els hem actualitzat).

 

La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro

En l'exposat tercer llarg (V+)

Precària primera reunió

Sortint de la sisena reunió

En el fi flanqueig del vuitè llarg (6a)

Escalant el diedre del penúltim llarg (6a/Ao o 6b+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (del blau al vermell), camalots (del 0,5 al 4), mig joc de tascons, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 2 pitons (1 lost arrow i 1 pla curt).

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA TOPE TONI