Via Integral Traveler (410 m. 6a/A2) al Serrat del Moro (Montserrat)

Llarg itinerari només recomanable pels esperits agosarats amants dels terrenys d’aventura. Ara bé, respecte de la via, s'han de fer un seguit de consideracions. Per a concretar-les, dividirem l'escalada en tres parts: la primera, que correspon a la veritable via Traveler, són només quatre tirades semiequipades que superen uns diedres fissurats a través d'una combinació de passos atlètics i obligats amb altres d'artificial. Una vegada superats aquests llargs inicials haurem finalitzat la via Traveler. És evident que els obridors van traçar sobre el paper una línia per enllaçar la seva via amb el diedre final de la via Santboiana, però que mai la van recórrer. Per tant, la segona part de l'itinerari discorre per un terreny salvatge i feréstec, sense cap tipus d'equipament, exposat, amb roca mediocre i vegetació. A mesura que anàvem pujant es feia patent que per allà no hi havia pujat mai ningú. Fins i tot vam ascendir una petita agulla verge enganxada a la paret que vam batejar com el Carallet. Vam obrir tres llargs, el darrer una autèntica selva vertical, fins arribar a una feixa amb dues opcions de sortida: la via Santboiana o la via dels Sostres. Nosaltres, com a tercera part de l'escalada, vam escollir la via dels Sostres.

Hem anomenat a l'itinerari Integral Traveler, una ruta indòmita que ens ha deixat una sensació d'aventura total. Això sí, no acabem d'entendre aquest fet d'atribuir-se un traçat quan realment només s'ha recorregut una part d'aquest. A més, l'únic repetidor que coneixem de la via ens ha confirmat que només va escalar els quatre primers llargs, els corresponents a la Traveler, i que veient el panorama que a partir d'aquell punt se li presentava va decidir baixar-se. Arribats fins aquí, estaria bé que si algú sap alguna cosa sobre la història d'aquest itinerari ens pogui il·lustrar. Per la meva part, he elaborat una ressenya amb les tres parts de la ruta diferenciades que poden servir d'ajut per a futurs repetidors de la integral.

 

Parabolt Lucky del primer llarg (sense comentaris)

En el diedre del tercer llarg (6a/A2)

Arribant a la tercera reunió (V+/Ao)

Obrint el sisè llarg (V+ expo)

Ascendint la bucòlica agulla del Carallet

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material: aliens, joc de camalots (fins el 4), tascons i bagues savineres.

Horari: 12 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (elaboració pròpia a partir d'un dibuix de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL TRAVELER

Via de l'Avi Xan (210 m. 6a+/Ao-Ae), sortida Mas-Brullet, al Serrat del Moro (Montserrat)

Itinerari amb un marcat caràcter esportiu que es pot enllaçar amb la fissura final de la via Mas-Brullet, ja que no recorre íntegrament la totalitat de la paret. Equipada per dalt durant durant una època en què van proliferar obertures d'aquest tipus al massís (principalment durant els anys 80 del darrer segle), té el seu inici en una gran placa, amb passos en lliure obligats, fins a situar-se sota un gran desplom, el qual supera sense contemplacions mitjançant l'ús de l'escalada artificial. Després d'una altra tirada, principalment en lliure, i d'uns metres per un tram de transició, podrem continuar l'ascensió per la via Mas-Brullet i finalitzar així, de manera elegant, l'escalada.

Ascendint el primer llarg (6b+)

Abans de superar el gran desplom del segon llarg (A2e)

En un tram del tercer llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+/6b

Material utilitzat: camalots 0,75 i 1 (fins el 3 si sortim per la via Mas-Brullet).

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog La noche del loro 2, d'en Luis Alfonso Luichy):

RESSENYA DE LA VIA L'AVI XAN, SORTIDA MAS-BRULLET

Via Parera-García (260 m. 6a/A2/Ae), entrant per la Casas-Chani, al Serrat del Moro (Montserrat)

Magnífica escalada que té el seu inici una vegada escalades les quatre primeres tirades de la via Casas-Chani i que recorre un evident sistema de fissures i diedres per abastar directament el cim de la paret del Serrat del Moro. El primer llarg ens oferirà un tècnic diedre seguit d'un aeri i delicat flanqueig, el segon és de tràmit, el tercer és l'anomenat "diedro huevo", un llarg amb personalitat pròpia, atlètic i desplomat, i el darrer puja per un tram ombrívol i feréstec que pràcticament ningú fa ja que les cordades prefereixen sortir per la via Circ Cric. He provat ambdues sortides, perquè no es digui, i puc ben assegurar que en cap de les dues es regala res.

Sortint del diedre inicial (V+/6a)

En l'aeri flanqueig del primer llarg (A2)

Escalant l'anomenat "diedro huevo" (6b+)

Darreres metres del tercer llarg (V+)

Llarg final per la via Circ Cric (6b+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4 (repetits de l'1 al 3), mig joc de tascons, una plaqueta recuperable i bagues savineres.

Horari: 6 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Damià Santiveri, Josep Santasusana i Pau Tomé.

Ressenya de la via: del blog "La Cordada Centenària" (surten ressenyats tant els llargs inicials per la via Casas-Chani com les dues possibles sortides, per la via original i per la via Circ Cric):

RESSENYA DE LA VIA PARERA-GARCÍA