Mític itinerari al Mallo Pisón, la via del Pájaro és una joia de l'escalada riglera oberta per Fernando Cobo l'any 1981. Pràcticament no tenia repeticions, per la seva gran exposició i perillositat (només 12 burins en 300 metres), fins que l'any 2006 es va reequipar, canviant els ponts de roca ja existents i afegint assegurances, fet que va generar una certa polèmica. Tot i això continua sent una via difícil i exposada, amb trams obligats i amb molta distància entre assegurances, algunes de les quals són ponts de roca dubtosos, i on mantenir el cap fred resulta primordial. Això sí, si es té el grau i el cap necessaris per escalar-la, l'experiència serà brutal. I atenció: el darrer llarg ens recordarà que no podem perdre la concentració fins acabar la via.
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6b
Material utilitzat: camalot del 0,5 i un tascó (del núm. 7). Tot i això portar aliens i friends. Amb traça podrem col·locar alguna peça més, però no gaires.
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (de la pàgina web Via clásica. Escaladas de siempre):
![]() |
Panoràmica del Mallo Pisón |
![]() |
Iniciant la via (només 6a ¿¿??) |
![]() |
Escalant el segon llarg (6a) |
![]() |
Passos agosarats per superar el sisè llarg (6b+) |
![]() |
En el contundent setè llarg (6c o 6b/Ae) |
![]() |
Assegurances distants en el vuitè llarg (6b+ o 6b/Ae) |
Grau obligat: 6b
Material utilitzat: camalot del 0,5 i un tascó (del núm. 7). Tot i això portar aliens i friends. Amb traça podrem col·locar alguna peça més, però no gaires.
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (de la pàgina web Via clásica. Escaladas de siempre):
![]() |
RESSENYA DE LA VIA DEL PÁJARO |