Via Gran Diedre (190 m. 6a/A1) a l'Asiàtica (Montserrat)

Degut a la lògica de la seva línia va ser el primer itinerari que es va obrir a la muralla nord dels Frares Encantats un llunyà any 1957, per membres del GEDE, en plena pandèmia mundial de la grip asiàtica (d'aquí l'origen del nom de l'agulla), els quals mitjançant una exposada escalada van utilitzar enormes tacs de fusta i llargues escàrpies per poder progressar. Actualment és una via oblidada que ja no es repeteix, tot i traspuar un caràcter romàntic i clàssic difícilment d'igualar, possiblement a causa de la falta de qualitat del seu rocam, i sobretot per la canal final, summament herbosa, vertical, descomposta i delicada de superar. Nogensmenys, la bellesa del seu traçat farà que recorre'l sigui una experiència memorable, malgrat el tram final, gens agraït de superar. Però ja se sap: no tot és plaent en aquesta vida, i encara menys al vessant nord de Montserrat.

El característic diedre de l'Asiàtica

En un pas difícil del primer llarg (6a/A1)

Primers metres del segon llarg (V+)

Arribant a la tercera reunió (V+)

Passos delicats a l'inici de la canal (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (gris i vermell), camalots del 0,5 al 4 (repetits de l'1 al 4), totem groc, 7 pitons variats (1 pla, 2 universals, 3V i 1U), 2 plaquetes recuperables i bagues savineres.

Horari: gairebé 7 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió de juny de 2021):

RESSENYA DE LA VIA GRAN DIEDRE

Via Civis-Círia (410 m. 6b+ o V+/6a-Ao) al Cabirol Superior (Pedraforca)

Quan pràcticament no hi ha informació d'un itinerari i a les guies sembla, a priori, una via amable, alguna cosa no acaba de quadrar. I és el que hem pogut comprovar a la Civis-Círia, a la cara nord del Pedraforca, una via amb un equipament tan antic i testimonial que a mesura que vas recorrent les seves tirades vas tan desorientat que tens l'absolut convenciment que has perdut l'itinerari, fins que et trobes algun pitó amagat que et marca el camí a seguir. A més a més, el fet que alguns trams siguin de roca força delicada no facilita gens les coses. Ens trobem, per tant, davant d'un clar exemple que les dificultats d'una escalada no només venen determinades pel grau sinó que, també, entren en joc altres factors com poden ser la qualitat de la roca, les assegurances existents o la facilitat per seguir l'itinerari. I atenció al quart llarg, el qual travessa un petit camp de tora blava (planta molt tòxica i que fins i tot pot arribar a ser mortal).

Inici delicat del tercer llarg (Vº)

En el quart llarg (IV+)

En un tram del difícil vuitè llarg (V+/6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 i bagues.

Horari: 5 hores 30 minuts.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 14 d'agost de 2021):

RESSENYA DE LA VIA CIVIS-CÍRIA

Via Cainejos (135 m. 6a/A2) al Ganivet dels Diables (Montserrat)

La paret del Ganivet sempre s'ha considerat la germana petita de la de Diables, però això no vol dir  que no puguem trobar vies amb caràcter, tot el contrari. Un bon exemple el tenim en la via Cainejos, un itinerari intens de finals des anys 70 amb el segell de dos referents de l'època: en Josep Lluís Moreno i en Xavier Ortega. Totes les tirades presenten una certa dificultat, destacant la memorable travessa del tercer llarg, i alguna arribada a reunió un xic exposada, com és el cas de l'entrada a la segona reunió, i també la de la tercera, on haurem de passar per unes llastres força delicades. Definitivament, una bona opció per gaudir d'aquesta fantàstica paret.

En el primer llarg (V+/Ao)

La travessa del tercer llarg (6a/Ae)

Observant l'entrada a la tercera reunió (A2)

En el quart llarg (V+/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (del negre al vermell), mig joc de tascons, joc de totems, 2 plaquetes recuperables, 8 pitons variats (1 universal llarg, 2 universals mitjans, 1 universal curt, 1P mitjana, 1V mitjana, 1V gran i 1U llarga), bagues savineres, 1 falqueta de fusta i un ganxo.

Horari: unes 6 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Alberto Palatchi i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA CAINEJOS

Via Super Glue 3 (145 m. V+/A1) al Contrafort de l'Ànec (Montserrat)

Qui s'adreci cap el coll d'Agulles des del peu de la muralla nord dels Frares Encantats segurament no podrà evitar dirigir la seva mirada cap a un prominent sostre a tocar del camí. Era coneixedor que un traçat el recorria, però l'aspecte del rocam i la nul·la informació existent a la xarxa m'originaven una certa inquietud. Ara puc dir que l'itinerari és força estètic i elegant en els dos primers llargs, sobretot en la superació del sostre, però també s'ha de tenir present que el tercer llarg és exposat, i no per la seva dificultat sinó per la precarietat del terreny. La continuació és curiosa, amb un ramonage horitzontal més impressionant que difícil, per finalitzar amb un llarg de tràmit fins el cim. Tot plegat, una bona i oblidada escalada amb aquell regust del romanticisme més clàssic.

Inici del primer llarg (V+/A1)

Tac de fusta abans de la primera reunió

La penjada primera reunió, a la base del sostre

Flanquejant el sostre del segon llarg (A1/Ae)

En els primers metres del tercer llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits fins l'1), 4 pitons variats (2V grosses, 1 universal llarg i 1 lost arrow) i bagues savineres.

Horari: unes 4 hores 30 minuts.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA SUPER GLUE 3

Via Ribas-Velasco (90 m. 6a) al Senatxo (Montserrat)

Hi ha itineraris que sobre el paper semblen amables però que, quan els afrontes, et demostren que la realitat és una altra. És el cas de la via Ribas-Velasco al Senatxo, una curta escalada on des del primer llarg, tot i alguna assegurança afegida amb posterioritat a la seva obertura, te n'adones que vindran maldades. El segon llarg, de roca discreta, ja t'acaba de confirmar el caràcter de la via, amb un únic espit en tota la tirada i reunió a muntar en una savina horitzontal, totalment penjada al buit, i on no les tens totes en quant a la seva solidesa. I així arribem al darrer llarg, la cirereta del pastís: una gran travessa força exposada, difícil d'assegurar, incerta, amb trams de roca dubtosa, i que trobarem al cap de pocs metres de deixar la reunió. Un bon exemple que mostra que molts cops el grau no és l'únic factor a tenir present.

En el primer llarg (6a)

El diedre del segon llarg (6a o V+/Ao)

Única assegurança del tercer llarg

La travessa del darrer llarg (V+ expo)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 2 (el 3 i el 4 poden ser útils), tricam negre, 4 pitons variats (2 universals, un llarg i un mitjà, 1U llarga i 1V gran) i bagues savineres.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2021):

RESSENYA DE LA VIA RIBAS-VELASCO

Via Salvador Ubach "Tiba" (45 m. V+) al Sabre (Montserrat)

Exposat recorregut que guanya el cim d'aquesta agulla amb un espectacular i ample ramonage, excepte els metres finals, que s'escalen per placa. I precisament, en aquesta transició, és on es troba el tram més delicat de l'ascensió, ja que arriba un moment en què l'amplada de les parets obliga a deixar el ramonage que s'està fent i, mitjançant un pas de decisió, passar-se a la pròpia paret del Sabre. I atenció als darrers metres: no són fàcils, haurem d'estudiar atentament els moviments a realitzar i, a més a més, no sempre ens podrem assegurar allà on voldríem. Tot plegat, una altra mostra del bon fer d'aquells escaladors pertanyents a una època amb uns mitjans més aviat escassos.

Inici del primer llarg (IV+)

En el ramonage del segon llarg (V+)

El precari antic ràpel del cim

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (del 0,5 al 2) i 1 pitó universal mijà.

Horari: 1 hora 30 minuts.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2021):

RESSENYA DE LA VIA SALVADOR UBACH "TIBA"

Via Jesús Barrientos (240 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

La Paret dels Diables sempre té un cert compromís però, tot i així, hi ha uns quants itineraris més o menys domesticats que són escalats amb assiduïtat. En canvi, hi ha d'altres que fa anys que no es repeteixen i dels quals no trobarem cap tipus d'informació a la xarxa, excepte alguna ressenya pretèrita. És el cas de la Jesús Barrientos, una ascensió amb un rocam generalment precari, amb poques assegurances i força malmeses pel pas del temps, i on haurem de ser destres en l'ús del martell per reeixir en l'escalada. Tanmateix, és un dels traçats més suggestius i complets d'aquest pany de la paret, i sens dubte ens deixarà més que satisfets.

Panoràmica des del segon llarg (V+/A1)

En l'ombrívol tercer llarg (V+)

Arribant a la tercera reunió (Ao)

Iniciant el sisè llarg (Vº/V+)

Algunes assegurances precàries de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (del blau al vermell), camalots (del 0,5 al 2), tascons, bagues de diferent diàmetre, 1 plaqueta recuperable, 7 pitons variats (4V i 3 universals) i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: Armand Ballart i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA JESÚS BARRIENTOS

200 vies de la guia d'escalades "Montserrat. Ascensiones de leyenda"

En el seu moment ja vaig fer esment al meu primer llibre de referència d'escalada a Montserrat, el qual abastava el seu vessant nord (Guía de escaladas de la vertiente norte), però no va ser l'únic, ja que hi va haver un altre que també va ser el meu principal referent al massís i, en aquest cas, amb l'avantatge que englobava tota la muntanya: es tracta, com no, de l'emblemàtica guia d'escalades Montserrat. Las más bellas ascensiones, d'en Antonio García Picazo, publicada l'any 1990 per Ediciones Martínez Roca. I aquest cop, aprofitant que no fa gaire vaig assolir les 200 escalades d'aquesta guia (això sí, seguint fil per randa els itineraris tal i com són descrits i sense defugir cap llarg, ja que com comento sovint, si no es fan tots els llargs d'una via no considero que s'hagi ascendit), és l'ocasió de fer-li un petit homenatge.

 

La 1ª edició (Ed. Martínez Roca, del 1990)

Montserrat. Las más bellas ascensiones és, juntament amb d'altres, una obra cabdal de l'escalada montserratina, realitzada per un escalador que ha deixat empremta a Montserrat, i no només per la seva tasca esportiva, sinó també per la seva gran tasca divulgadora. L'obra en sí és una selecció pròpia de les vies més essencials del massís, independentment de la seva dificultat, i a diferència d'altres guies, també fa un petit repàs, des d'una perspectiva personal i romàntica, a la història de cada itinerari. En ella trobarem des d'escalades senzilles, ideals per a la iniciació, fins feréstegues i emblemàtiques ascensions, només aptes per a aquells escaladors més experimentats. Posteriorment l'autor va fer una reedició de l'obra original ampliant la selecció dels itineraris escollits, traient-ne d'altres, i canviant el títol de la guia (Montserrat. Ascensiones de leyenda, autoedició publicada l'any 2000). Però no va ser la revisió final; al cap d'uns anys va fer una tercera edició, tornant a ampliar els itineraris escollits (Monsterrat. Ascensiones de leyenda, publicada l'any 2007 per Ediciones Desnivel).

 

La 3ª edició (Ed. Desnivel, del 2007)

La 2ª edició (Autoedició, del 2000)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui sap si serà la versió definitiva, o si n'hi haurà una quarta, amb més itineraris, però arribats a aquest punt em quedo amb les paraules d'en Picazo: "Passaran els anys, es renovaran els materials, evolucionarà l'home, s'obriran nous itineraris, però totes aquestes ascensions, que us presento com les que més estimo, mai passaran de moda. No perdran mai la seva lògica, ni la seva bellesa. Ni deixaran de ser escalades perquè, senzillament, són les ascensions més atractives" (AGP dixit).

LA LLISTA DE LES 201 VIES D'ESCALADA (llistat actualitzat a dia 18-04-2021):

     1.  Via Normal (20 m. IV+) a l’Eco Superior.

     2.  Canal del Joc de l’Oca.

     3.  Torrent del Clot de Sajolida.

     4.  Torrent del Tres en Ratlla.

     5.  Ferrada Teresina.

     6.  Via Aresta Brucs (70 m. IV+) al Frare Gros.

     7.  Via Normal (50 m. IV+) al Bisbe.

     8.  Via Normal (110 m. V-) a l’Agulla Sens Nom.

     9.  Via Aresta Brucs (45 m. IV+) a la Màquina de Tren.

  10.  Via Aresta Brucs (100 m. IV) a la Salamandra.

  11.  Via Aresta Brucs (50 m. IV+) a la Roca Plana dels Llamps.

  12.  Via Aresta Brucs (100 m. IV+) al Serrat de la Pastereta.

  13.  Via Normal (40 m. IV+) al Frare de Baix del Clot de la Mònica.

  14.  Via Sol Solet (120 m. V) a la Miranda de Can Jorba.

  15.  Via Escabroni-Escapullini (130 m. V+) a la Miranda de Can Jorba.

  16.  Via Badalona (170 m. V) al Gorro Frigi.

  17.  Via Aresta Brucs (130 m. V) a la Cajoleta.

  18.  Via Cerdà-Riera o Aresta Brucs (90 m. V) a l’Agulla de l’Arbret.

  19.  Via Aresta del violí (110 m. V+) a la Miranda de Sant Benet.

  20.  Via Torras-Nubiola (120 m. V) a la Paret de Sant Jeroni.

  21.  Via Nubiola-Torras (100 m. IV+) a la Paret de Sant Jeroni.

  22.  Via Normal (25 m. IV) a la Portella Inferior.

  23.  Via Nomal (40 m. IV) a la Pelada.

  24.  Via Normal (35 m. IV+) a la Savina Inferior.

  25.  Via Normal (20 m. V) a la Savina Superior.

  26.  Via Normal (45 m. IV+) a l’Agulla del Sol Ponent.

  27.  Via Aresta Brucs (60 m. IV+) a la Peluda.

  28.  Via Aresta Brucs (20 m. V+) al Senatxo.

  29.  Via Aresta Brucs (25 m. V+) a la Figuereta.

  30.  Via GAM (100 m. V+/Ae) a la Portella Petita.

  31.  Via Aresta Brucs (60 m. V-) a la Miranda de les Boïgues.

  32.  Via Aresta Brucs (100 m. V/A1e) al Gegant Encantat.

  33.  Via Pany o Normal (85 m. V) al Gegant Encantat.

  34.  Via Normal (120 m. V/A1) a la Porra.

  35.  Via GESAM (100 m. V+/A2) a la Punxa.

  36.  Via Estorach / Nubiola-Torras-Nubiola al Timbaler del Bruc (75 m. 6a+).

  37.  Via Aresta Brucs (80 m. V) a la Saca Gran.

  38.  Via Ítaca (90 m. V+/A1e) a la Saca Gran.

  39.  Via Pel davant variant Canaletes (160 m. V+) a la Panxa del Bisbe.

  40.  Via Anglada-Eli (120 m. V/A1e) al Camell dels Ecos.

  41.  Via Normal (65 m. IV+/A2e) a la Bola de la Partió.

  42.  Via Normal (60 m. V) a la Bitlla.

  43.  Via Boy-Roca (150 m. V+/Ae) a la Trompa de l’Elefant.

  44.  Via Normal (70 m. V/A2) a la Portella Gran.

  45.  Via Archs-Freixas (80 m. 6a) a la Miranda de la Portella.

  46.  Via CADE (140 m. V/A1) a la Miranda de la Portella.

  47.  Via Normal (65 m. V) al Cavall Bernat.

  48.  Via J.B. (10 m. 6a/Ae) al Dauet d’Agulles.

  49.  Via Starman (10 m. 6a) al Dauet d’Agulles.

  50.  Via Normal (30 m. V+) al Dauet d’Agulles.

  51.  Via Terrassa (15 m. 6a) al Dauet d’Agulles.

  52.  Via Original (50 m. 6a/Ao) a la Filigrana.

  53.  Via Normal (50 m. V+/A1e) a la Nina.

  54.  Via Perfil de otoño (50 m. 6a/Ae) a la Nina.

  55.  Via Normal (55 m. V) a la Campana.

  56.  Via Original (45 m. IV+/A2) al Rave.

  57.  Via Xemeneia Capeta-Torras-Nubiola (50 m. V) al Sabre.

  58.  Via Torras-Nubiola (70 m. V) a la Figuereta.

  59.  Via Normal (60 m. V/A1e) al Lloro.

  60.  Via Aresta Brucs o GEDE (125 m. V+) al Sentinella.

  61.  Via Pisters (80 m. V+/A1) al Sentinella.

  62.  Via Pany-Farrera o Normal (60 m. V+/Ao) al Fusell.

  63.  Via Integral Senda dels Àngels (100 m. V+/A1) a la Portella Gran.

  64.  Via Gómez-Xalmet (145 m. V+/Ae) a la Prenyada.

  65.  Via Massapasma (205 m. V/Ao) a l’Albarda Castellana.

  66.  Via del Cuervo (165 m. V/A1e) al Tornillo i a la Desgraciada.

  67.  Via Normal (95 m. V) a la Momieta.

  68.  Via GAM (75 m. V+/Ae) a la Momieta.

  69.  Via Aresta Brucs (170 m. V) a la Foca.

  70.  Via Canaleta de les nimfes (60 m. V) a la Miranda de Santa Magdalena.

  71.  Via Dustin (80 m. V+/Ae) a la Gorra Marinera.

  72.  Via del Davant (130 m. V) a la Gorra Marinera.

  73.  Via Mingo Arenas-Sorolla (105 m. V) a la Magdalena Inferior.

  74.  Via Ratanplan (95 m. V) a la Magdalena Inferior.

  75.  Via Mingo Arenas (140 m. V+) a la Magdalena Superior.

  76.  Via 98 Octanos (150 m. 6a) a la Magdalena Superior.

  77.  Via La Bella Easo (140 m. 6a) al Gorro Frigi.

  78.  Via Ópera Prima (135 m. V+/Ae) al Gorro Frigi.

  79.  Via Haus-Estrems (180 m. V+/Ao) al Gorro Frigi.

  80.  Via Montpart (180 m. IV+) al Gorro Frigi.

  81.  Via Stromberg (140 m. 6a) al Gorro Frigi.

  82.  Via Esparreguera (170 m. V+) a la Roca Gris.

  83.  Via Tarantel·la (170 m. V+) a la Roca Gris.

  84.  Via Mickey Mouse (170 m. 6a) a la Roca Gris.

  85.  Via GEEB (135 m. 6a/A1) a la Cadireta del Diable.

  86.  Via Montpart (100 m. 6a) a la Miranda de les Boïgues.

  87.  Via Hiwatta (125 m. V+/A1e) a la Miranda de les Boïgues.

  88.  Via García-Vidal (110 m. V+/Ae) a la Miranda de les Boïgues.

  89.  Via Terestel (110 m. V+/A1) a l’Agulla del Mirador.

  90.  Via Normal (50 m. 6a) a la Torre dels Aurons.

  91.  Via Aresta Fredi-Picazo (175 m. V+/A1) a la Torre dels Aurons.

  92.  Via Normal (60 m. V+/Ao) al Cilindre.

  93.  Via Cerdà-Riera (140 m. V+/Ae) a l’Agulla Ven-Suri-Ven.

  94.  Via Iglesias-Torres (100 m. V+/A1) al Tossal de Mullapans.

  95.  Via Bon Voyage (65 m. V+/Ae) al Setrill.

  96.  Via Salvador-Álava o Aresta Brucs (110 m. 6a) al Setrill.

  97.  Via Xemeneia Vendrell (170 m. V) a la Canal de la Moreneta.

  98.  Via El Tiempo se acaba (100 m. V+/Ae) a la Presidenta.

  99.  Via Xemeneia Torras Homet (70 m. V-) a l’Esquelet.

100.  Via Anglada-Guillamon (115 m. V/A2) al Faraó.

101.  Via Estrany Mirall Llunar (140 m. 6a/Ae) al Faraó.

102.  Via Colorantes Permitidos (170 m. 6a/A1) a l’Elefantet.

103.  Via Caprichos de Invierno (160 m. 6a) als Plecs de la Vinya Nova.

104.  Via TIM (110 m. V+/Ao) a la Paret de Sant Jeroni.

105.  Via Rat Penat (135 m. 6a/A1) a la Paret de Sant Jeroni.

106.  Via Canet-Rosales-Alonso (140 m. V+/A1) a la Paret de Sant Jeroni.

107.  Via Anglada-Guillamon (110 m. IV+/A3e) a la Cadireta d’Agulles.

108.  Via Pany o Normal (40 m. V+) al Dit.

109.  Via Aresta Brucs (100 m. V+/Ae) al Dit.

110.  Via Lusilla-Gil-Casanovas (150 m. V+/A3) a la Gorra Marinera.

111.  Via de l’Aranya (340 m. V+/A1) al Serrat de les Garrigoses.

112.  Via Cervera-Raúl (170 m. V/A1e) a la Talaia Gran.

113.  Via Anglada-Vergés (150 m. V+/A1) a la Talaia Gran.

114.  Via Esperó Màgic (110 m. V+) a la Prenyada.

115.  Via Aresta Integral Hispano-Suècia (170 m. V+/A1e) a la Prenyada.

116.  Via Baños de Sol (125 m. V+/Ao) a la Prenyada.

117.  Via Mas-Guash (130 m. V+/A2) al Puntal de l’Albarda Castellana.

118.  Via Aresta Ribas (145 m. V+/Ae) al Puntal de l’Albarda Castellana.

119.  Via SAME (105 m. V+/A1+) a l’Agulla del Senglar.

120.  Via Sor Angustias de la Cru (150 m. V+/A1) a la Monja.

121.  Via Goma 2 (125 m. V/A1) a la Monja.

122.  Via Normal (80 m. IV+) a la Mòmia.

123.  Via Haus-Estrems (150 m. 6a) a la Mòmia.

124.  Via Pirenaica ((160 m. V+/A1) a la Mòmia.

125.  Via Integral la Puerta de la Roca (190 m. V+) a l’Agulla de Sant Cugat.

126.  Via Perfil Picazo (100 m. 6a) a l’Agulla de Sant Cugat.

127.  Via GEDE (135 m. V+/A1) a l’Agulla Gran del Pas del Príncep.

128.  Via Aresta Brucs (110 m. 6a/Ao) a la Bessona Inferior.

129.  Via Antonio García Picazo (100 m. 6a/Ae) a la Bessona Inferior.

130.  Via Hay algo que aquí va mal (75 m. 6a/Ae) a la Bessona Superior.

131.  Via Pic-Nic (140 m. V+/Ae) al Serrat dels Monjos.

132.  Via Iglesias-Torres-Casanovas (145 m. V/A1) a la Boleta del Portell Estret.

133.  Via Integral Freekópata (225 m. 6a/Ao) a la Salamandra.

134.  Via Gran Xemeneia d’Agulles (160 m. V+/Ao) a l’Agulla de l’Escorpí.

135.  Via Barrio Sésamo (120 m. 6a/Ae) a l’Agulla de l’Arítjol.

136.  Via GEDE (155 m. V+/A1) a la Trompa de l’Elefant.

137.  Via Cerdà-Pokorski (160 m. 6a/A1) a la Trompa de l’Elefant.

138.  Via Hispano-Suecia (165 m. V+/Ae) a la Trompa de l’Elefant.

139.  Via The Wall (130 m. V+) a la Trompa de l’Elefant.

140.  Via SAME (140 m. V+/A2) al Contrafort de l’Ànec.

141.  Via Antonio García Picazo (140 m. 6a/A1) al Plec de Llibre Inferior.

142.  Via Revoluciones Celestes (130 m. 6a/A1) a l’Agulla Jordi Solé i Massip.

143.  Via Navarro (60 m. V+/Ao) a la Cadireta d’Agulles.

144.  Via Civis II-García-Casas (130 m. V+/A1) a la Foradada.

145.  Via Griviola Bella (230 m. V+/A1e) al Turó del Montgròs.

146.  Via Estrella Polar (220 m. 6a/Ae) al Turó del Montgròs.

147.  Via Interlaken (150 m. V+/A1) a la Paret del Migdia.

148.  Via Terra de Nòmades (190 m. V+/Ao) al Pollegó Est.

149.  Via Tomàquets d’Amagatotis (130 m. V+/Ao) al Pollegó del Mig.

150.  Via Aresta Ribas (300 m. V+) al Pollegó Oest.

151.  Via Puigmal (205 m. V+/A1e) al Cavall Bernat.

152.  Via Punsola-Reniu (220 m. V+/Ae) al Cavall Bernat.

153.  Via Directa Sagitario (200 m. 6a/A1) al Plec de Llibre Superior.

154.  Via Rosaura (200 m. V+/A1) al Plec de Llibre Superior.

155.  Via Galí-Gil (135 m. V+/A2) al Cap de l’Arc.

156.  Via Trinitat (130 m. V+/A2) a la Roca Plana dels Llamps.

157.  Via Reina-Sánchez (235 m. V+/Ao) al Ganivet dels Diables.

158.  Via Aresta GAM (230 m. V+/A1e) al Bisbe.

159.  Via Ancestra (165 m. 6a/A2) a l’Asiàtica.

160.  Via Esperó Iglesias-Casanovas (185 m. V+/A1) a l’Asiàtica.

161.  Via Aresta Arcarons (220 m. V+/Ae) al Plec de Llibre Superior.

162.  Via Esperó Ribas (195 m. V+/Ao) al Bastó del Frare.

163.  Via Lusilla (190 m. V+/A2) a la Miranda dels Ossos.

164.  Via Diedre Pericman (180 m. V+/Ao-Ae) a la Paret Nord d’Ecos.

165.  Via Esperó de l’Alba (205 m. V+/A1-Ae) a la Paret Nord d’Ecos.

166.  Via Albert-Cervera (145 m. V+/A1) a la Mòmia.

167.  Via CADE (150 m. V+/Ao) a la Roca 92.

168.  Via CADE (220 m. V+/Ao) a l’Agulla del Centenar.

169.  Via Mas-Brullet (285 m. V+/Ao-Ae) al Serrat del Moro.

170.  Via Casas-Chani (275 m. 6a/A1e) al Serrat del Moro.

171.  Via Esperó Bartomeu Piuggrós (110 m. V+/A2-A3e) al Serrat del Moro.

172.  Via Jordi Matas (340 m. V+/A1-A1e) al Serrat del Moro.

173.  Via Esperó Nord-Oest (250 m. V+/A1) al Serrat del Moro.

174.  Via Anglada-Guillamon (190 m. V+/A2e) al Cavall Bernat.

175.  Via Desirée (200 m. V+/A1e) al Cavall Bernat.

176.  Via La Gran Il·lusió (225 m. 6a/Ae) al Cavall Bernat.

177.  Via Anglada-Cerdà (170 m. V+/A2-A1e) a la Boleta Foradada.

178.  Via Vilanovins o GEAM (280 m. V+/A1) a la Paret dels Diables.

179.  Via Directa del Prostíbul (230 m. 6a/A1) a la Paret de Santa Cecília.

180.  Via STAE (300 m. V+/A2) a la Paret de Santa Cecília.

181.  Via Aresta del Serrat de Sant Jeroni (300 m. V+) a la Paret de Santa Cecília.

182.  Via Sánchez-Martínez (315 m. V+/A1) a la Paret dels Diables.

183.  Via GAM (330 m. V+/A1) a la Paret dels Diables.

184.  Via Hurtado-Carbonell (200 m. V+/A1) a la Paret dels Diables.

185.  Via Easy Rider (300 m. V+/Ae) a la Paret de l’Aeri.

186.  Via Reencuentros (285 m. 6a+/A1) a la Paret de l’Aeri.

187.  Via Magic Stones entrada Pany-Farrera (285 m. 6a/A2) a la Paret de l’Aeri.

188.  Via Lotus (250 m. 6a/Ae) a la Paret de l’Aeri.

189.  Via Dels Sostres (320 m. V+/Ae) a la Paret de l’Aeri.

190.  Via Flipp Matinal (230 m. 6a/A1) a la Paret dels Diables.

191.  Via CADE (220 m. V+/A2) a la Paret dels Diables.

192.  Via Rolling Stones (160 m. V+/A2) a la Paret dels Diables.

193.  Via Alfanhuí (230 m. V+/A1+) al Serrat del Patriarca.

194.  Via Cobo-Pamplona (280 m. V+/A2) al Serrat del Patriarca.

195.  Via Manyos-Casanovas (240 m. V+/A1+) al Serrat del Patriarca.

196.  Via Anglada-Cerdà (285 m. V+/A2) al Frare Gros.

197.  Via Travessia Integral (450 m. 6a/A1) als Flautats.

198.  Via TIM entrada Pany-Farrera (300 m. 6a/A1) a la Paret de l’Aeri.

199.  Via Còsmica (300 m. V+/A2) a la Paret dels Diables.

200.  Via Anglada-Cerdà (310 m. V+/A2) a la Paret de l’Aeri.

201.  Via Valentín Casanovas (300 m. 6a/A1) a la Paret de l’Aeri.

I evidentment, qualsevol qüestió que tingueu sobre algun d'aquests itineraris no dubteu en preguntar. Bones escalades!!.