dilluns, 9 de febrer del 2015

Via Virolai (300 m. 6a/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

La Virolai és una via poc repetida on trobarem trams força variats: obligats passos de placa, atlètics diedres, alguna fissura vertical, una travessa aèria i agosarada a l'inici del darrer llarg i algun pas d'empotrament, tot amanit amb un rocam des d'excel·lent a discret, majoritàriament net de vegetació, però de forma puntual amb més vegetació de la que desitjaríem. Si a més a més li afegim que l'equipament és força escàs (només 10 espits en 300 metres, sense contar les reunions), tot plegat fa que sigui un itinerari exigent i poc atractiu pel gran públic. Una llàstima, perquè sincerament és una gran via, amb segell Ballart-Darder.

Aproximació: des del pàrquing de les Coves del Salnitre, que és on deixarem el cotxe, hem de saltar la tanca i desgrimpar el mur. De seguida comença un caminet poc fresat al principi, i resseguint més o menys la base de la paret arribarem a peu de via en uns 15 minuts. Atenció, costa localitzar l'inici de l'itinerari. El trobarem després de la via Don Cipote de la Mancha i pocs metres abans de la via Paradigma.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per un diedre amb vegetació (V+) per arribar a un pas de placa desplomat, a l'esquerra, amb un espit. Superar el pas (A1e) i sortir mig en lliure mig en artificial, una mica en xemeneia (Ao/V+), per acabar escalant un mur vertical a la dreta fins a la reunió (Vº), on trobarem un espit i un pont de roca. (45 metres i 2 espits)

2n. llarg: Continuar pel diedre de la dreta (Vº). Arriba un moment que s'estreta en una fissura i haurem de fer algun pas d'emportrament (V+). Sortirem d'aquest una mica a l'esquerra per abastar la reunió més a dalt, d'un sol espit (Vº delicat). (40 metres i 1 espit).

Nota: Aquí vam obrir una variant, escalant l'estètic esperó a la dreta del diedre del segon llarg, amb una dificultat homogènia de Vº i un pas puntual de V+. L'hem batejada com a "variant Innocentada", ja que la vam obrir per error el dia 28 de desembre de 2014. Està totalment neta d'assegurances. Posteriorment ens vam adonar de l'errada, així que vam baixar i vam fer el segon llarg de la via Virolai per on tocava.

3r. llarg: Haurem de fer una petita grimpada (Iº) i arribar al camí de les Feixades, que és on comença el llarg. Des del camí pujar per un diedre vertical amb vegetació (6a). Quan s'acaba el diedre anar cap a l'esquerra i escalar un petit mur (Vº/V+) per arribar a una fissura vertical. Pujarem per la placa de la dreta (Vº/V+) fins el final de la fissura, i una vegada en aquest punt només ens restarà superar uns resalts (Vº) per trobar la reunió, de dos espits. (15+50 metres i 1 espit i un pont de roca).

En un tram del tercer llarg (V+)
4t llarg: Sortirem recte i en tendència a la dreta (V+ una mica exposat) fins que haurem de fer una travessa horitzontal (IV+), a cercar un mur vertical a la dreta. Pujarem pel mur, de passos fins i obligats (V+/6a), i després de superar el darrer resalt (Vº) trobarem la reunió, de dos espits. (35 metres i 3 espits).

Escalant el mur del quart llarg (V+/6a)
5è llarg: Tram de rostoll mig caminant, mig grimpant (Iº-IIº), d'uns 100 metres de longitud. Algun pas de IVº per superar un ressalt al mig del llarg. Haurem de fer servir la intuïció per localitzar el següent llarg i muntar reunió. Una referència és fixar-se en un sostre característic. La via puja a la dreta de la línia vertical d'aquest sostre.

6è llarg: Seguir per una espècie de diedre. Trams amb roca discreta (Vº sostingut). La reunió, de dos espits, és just a la dreta del sostre característic. (50 metres i 1 espit).

A la meitat del sisè llarg (Vº)
7è llarg: Fer una aèria travessa cap a l'esquerra per sobre del sostre (V+ exposat) fins trobar dos espits seguits (V+/Ae). Després de superar-los haurem d'anar lleugerament a l'esquerra a buscar una estètica fissura, la qual no deixarem fins el final (Vº sostingut). La reunió, d'un únic espit, la trobarem a la dreta, al final de les dificultats. (45 metres i 2 espits).

Descens: A uns 10 metres a la dreta de la darrera reunió trobarem una instal·lació per rapelar (pertany a la via Matarratas), i farem tres ràpels per aquesta via (40m/45m/40m), el darrer per una canal amb força vegetació. Així abastarem la feixa que talla la paret, la qual sempre seguirem en tendència cap a les Coves, fixant-nos en alguna fita, fins arribar al camí de tornada al pàrquing (trams de desgrimpada i algun de pujada). (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (fins el 3,5), bagues per a savines i ponts de roca, algun tascó i 5 pitons variats (2V, 1U i 2 universals).

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 28 de desembre de 2014):

RESSENYA DE LA VIA VIROLAI
Panoràmica del Serrat de les Garrigoses: (de l'Armand Ballart, per localitzar la via):

PANORÀMICA DEL SERRAT DE LES GARRIGOSES

6 comentaris:

  1. bona! aquesta i algunes més d'aquest pany dret s'endevinen ben trobades, i amb el segell d'oberturista que sempre li dóna un valor afegit a l'escalda, fent escalar de cap a peus. El Serrat sembla tenir un punt alpinístic propi, malgrat el paisatge és de terra baixa.
    Així per la topo entenc que vau clavar? sovint és l'únic dubte, el del martell, que acompanya aquestes vies poc repetides, ara en la era dels flotants de tecnologia màxima.. merci!

    ResponElimina
  2. Hola edunz. Nosaltres vam clavar en algun llarg (en el 1r, 3r i 4t), però no és imprescindible. Amb una mica de traça amb el material flotant i amb alguna petita apretada segurament es pot passar perfectament sense clavar. El que passa és que nosaltres a vegades anem justos de grau i hem de pitonar per assegurar-nos correctament quan no podem col·locar un flotant.
    Salutacions i bones escalades!!.

    ResponElimina
  3. merci!! ho provarem.. tampoc fa nosa uns pocs claus i el martell al cintu. Bones escaldes!

    ResponElimina
  4. Recordeu que en aquesta zona, per sota el camí de les Feixades, està prohibit escalar des de l'1 de gener per les restriccions (per això hi vam anar el dia 28 de desembre), i que des del camí cap a dalt a partir de l'1 de març. Ja explicareu què tal!!.

    ResponElimina
  5. Bon blog noi. Molts detalls i bona ressenya.
    L'única pega que he trobat en aquest post és això del segell Ballart. Home, està bé per ser sintètic, però ja que em coneixes hi podries afegir el meu cognom per ser més fidel al resultat de la via.
    En Guillamon sempre rondina quan sent que la gent anomena les vies que va obrir amb el seu cosí, simplement com a Anglada.
    A reveure. T'aniré seguint.
    Ricard Darder

    ResponElimina
  6. Ricard, tens tota la raó i ja està solucionat (sorry pel desgreuge).
    En Guillamon no s'equivoca: sempre tenim el mal costum d'escurçar els noms de les vies, fet que la majoria de vegades és injust.
    M'alegro que t'agradi el bloc, i felicitats per la via. Ens va encantar.
    Salut i bones escalades!.

    ResponElimina