dimecres, 29 de maig del 2024

Via Skylines (350 m. 6a/A2) a la Paret de la Font Freda (Montsec d'Ares)

La Paret de la Font Freda, per la seva ubicació, sempre ha estat un indret una mica feréstec i solitari, ja que es troba situada una mica en terra de ningú, entre les parets que conformen Montrebei-Cap del Ras i el congost de Terradets. Tot i això, hi ha itineraris interessants que la recorren, com és el cas de la via Skylines, la qual presenta un atractiu i variat recorregut, de tall clàssic, i de bona roca en general. La via supera un seguit de plaques compactes i fissures, sempre cercant el punt més dèbil de la paret, i inclús un gran desplom, que es resol en escalada artificial. En conclusió, una bona opció a valorar (itinerari inclòs entre les 100 millors escalades de Catalunya, segons el llibre d'en Pep Soldevila), però tenint sempre present que hi ha trams mantinguts, amb passos difícils i obligats, i poc equipats.

Perdut en el mar de roca del primer llarg (Vº)

En el desplom del quart llarg (A2)

L'Edu forçant en lliure l'A2
Superant el difícil sisè llarg (6a/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX), bagues savineres i 1 pitó universal.

Horari: unes 6 hores (cordada de tres).

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Bloc Empotrat):

RESSENYA DE LA VIA SKYLINES

dissabte, 23 de març del 2024

Via Ernest Mallafré (90 m. 6b/Ao) al sector de la Cova de l'Arcada (Montserrat)

Lògic itinerari, a la dreta de la Cova de l'Arcada, obra de dos referents de l'escalada montserratina: en Armand Ballart i en Manuel Pérez "Lete". Recorre, envoltat de vies de caire esportiu, una evident fissura que fineix poc abans d'enllaçar amb un característic i marcat diedre que ratlla la paret. Per superar-lo haurem de fer front a una escalada exigent, amb un segona tirada dificultosa i compromesa, on només trobarem un únic espit com a material fix en els seus tres llargs (sense comptar els existents a les dues primeres reunions), a més a més d'alguns pitons de museu per facilitar la progressió. Recorregut dedicat a un dels pares de l'escalada catalana, en Ernest Mallafré, i una opció a considerar si el que volem és contrastar la diferència existent entre una escalada segura (observant els lluents parabolts de les vies properes) i una escalada incerta però plena d'autenticitat.

En ple diedre del primer llarg (Vº)

El difícil i compromès segon llarg (6b/Ao)

Un bon merlet en el segon llarg

A l'atlètic darrer llarg (6b)

DADES DE LA VIA
 
Grau obligat: 6b
 
Material utilitzat: totems del blau al taronja (repetint el groc i el verd), camalot núm. 3, bagues savineres i 2 pitons (1 universal i una 1V mitjans).
 
Horari: unes 3 hores (cordada de tres).
 
Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.
 
Ressenya de la via: (del blog Teràpia vertical, de l'Armand Ballart):
 

RESSENYA DE LA VIA ERNEST MALLAFRÉ

dilluns, 19 de febrer del 2024

Via Pitonuda (120 m. 6b) al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Quan en una paret ja s'han repetit totes les vies clàssiques i imprescindibles ens queden dues opcions: o comences a repetir alguna, o t'aventures en un d'aquells itineraris oblidats en el temps en què et preguntes per què la gent no hi va. En aquest cas vam escollir la darrera opció, escalant la via Pitonuda, i així vam poder obtenir la resposta a les nostres inquietuds: trams amb una vegetació que es va apoderant de les fissures, terra i líquens en altres, i tot amanit amb un equipament més aviat escàs i amb autèntiques relíquies de museu. A més a més, trobarem passatges amb roca discreta, també passos difícils i obligats, i menys pitons respecte la ressenya que dúiem, segurament absorbits i desintegrats per l'òxid. Ben mirat, via recomanable si el que busquem és obtenir una altra perspectiva del Serrat dels Monjos i allunyar-nos de les vies més concorregudes.

Inici del primer llarg (6b)

Pitó a la primera reunió

Sortida delicada de la primera reunió (V+)

La "sòlida" tercera reunió

DADES DE LA VIA:
 
Grau obligat: 6a 
 
Material utilitzat: camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX) i bagues savineres.
 
Horari: poc més de 3 hores.
 
Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Romàntic Guerrer, d'en Lluís Parcerisa):
 

RESSENYA DE LA VIA PITONUDA