dimecres, 6 d’octubre de 2021

Via Gran Diedre (190 m. 6a/A1) a l'Asiàtica (Montserrat)

Degut a la lògica de la seva línia va ser el primer itinerari que es va obrir a la muralla nord dels Frares Encantats un llunyà any 1957, per membres del GEDE, en plena pandèmia mundial de la grip asiàtica (d'aquí l'origen del nom de l'agulla), els quals mitjançant una exposada escalada van utilitzar enormes tacs de fusta i llargues escàrpies per poder progressar. Actualment és una via oblidada que ja no es repeteix, tot i traspuar un caràcter romàntic i clàssic difícilment d'igualar, possiblement a causa de la falta de qualitat del seu rocam, i sobretot per la canal final, summament herbosa, vertical, descomposta i delicada de superar. Nogensmenys, la bellesa del seu traçat farà que recorre'l sigui una experiència memorable, malgrat el tram final, gens agraït de superar. Però ja se sap: no tot és plaent en aquesta vida, i encara menys al vessant nord de Montserrat.

El característic diedre de l'Asiàtica
En un pas difícil del primer llarg (6a/A1)
Primers metres del segon llarg (V+)
Arribant a la tercera reunió (V+)
Passos delicats a l'inici de la canal (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (gris i vermell), camalots del 0,5 al 4 (repetits de l'1 al 4), totem groc, 7 pitons variats (1 pla, 2 universals, 3V i 1U), 2 plaquetes recuperables i bagues savineres.

Horari: gairebé 7 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió de juny de 2021):

RESSENYA DE LA VIA GRAN DIEDRE

dilluns, 27 de setembre de 2021

Via Civis-Círia (410 m. 6b+ o V+/6a-Ao) al Cabirol Superior (Pedraforca)

Quan pràcticament no hi ha informació d'un itinerari i a les guies sembla, a priori, una via amable, alguna cosa no acaba de quadrar. I és el que hem pogut comprovar a la Civis-Círia, a la cara nord del Pedraforca, una via amb un equipament tan antic i testimonial que a mesura que vas recorrent les seves tirades vas tan desorientat que tens l'absolut convenciment que has perdut l'itinerari, fins que et trobes algun pitó amagat que et marca el camí a seguir. A més a més, el fet que alguns trams siguin de roca força delicada no facilita gens les coses. Ens trobem, per tant, davant d'un clar exemple que les dificultats d'una escalada no només venen determinades pel grau sinó que, també, entren en joc altres factors com poden ser la qualitat de la roca, les assegurances existents o la facilitat per seguir l'itinerari. I atenció al quart llarg, el qual travessa un petit camp de tora blava (planta molt tòxica i que fins i tot pot arribar a ser mortal).

Inici delicat del tercer llarg (Vº)
En el quart llarg (IV+)
En un tram del difícil vuitè llarg (V+/6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 i bagues.

Horari: 5 hores 30 minuts.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 14 d'agost de 2021):

RESSENYA DE LA VIA CIVIS-CÍRIA

dissabte, 24 de juliol de 2021

Via Cainejos (135 m. 6a/A2) al Ganivet dels Diables (Montserrat)

La paret del Ganivet sempre s'ha considerat la germana petita de la de Diables, però això no vol dir  que no puguem trobar vies amb caràcter, tot el contrari. Un bon exemple el tenim en la via Cainejos, un itinerari intens de finals des anys 70 amb el segell de dos referents de l'època: en Josep Lluís Moreno i en Xavier Ortega. Totes les tirades presenten una certa dificultat, destacant la memorable travessa del tercer llarg, i alguna arribada a reunió un xic exposada, com és el cas de l'entrada a la segona reunió, i també la de la tercera, on haurem de passar per unes llastres força delicades. Definitivament, una bona opció per gaudir d'aquesta fantàstica paret.

En el primer llarg (V+/Ao)
La travessa del tercer llarg (6a/Ae)
Observant l'entrada a la tercera reunió (A2)
En el quart llarg (V+/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (del negre al vermell), mig joc de tascons, joc de totems, 2 plaquetes recuperables, 8 pitons variats (1 universal llarg, 2 universals mitjans, 1 universal curt, 1P mitjana, 1V mitjana, 1V gran i 1U llarga), bagues savineres, 1 falqueta de fusta i un ganxo.

Horari: unes 6 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Alberto Palatchi i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA CAINEJOS

diumenge, 11 de juliol de 2021

Via Super Glue 3 (145 m. V+/A1) al Contrafort de l'Ànec (Montserrat)

Qui s'adreci cap el coll d'Agulles des del peu de la muralla nord dels Frares Encantats segurament no podrà evitar dirigir la seva mirada cap a un prominent sostre a tocar del camí. Era coneixedor que un traçat el recorria, però l'aspecte del rocam i la nul·la informació existent a la xarxa m'originaven una certa inquietud. Ara puc dir que l'itinerari és força estètic i elegant en els dos primers llargs, sobretot en la superació del sostre, però també s'ha de tenir present que el tercer llarg és exposat, i no per la seva dificultat sinó per la precarietat del terreny. La continuació és curiosa, amb un ramonage horitzontal més impressionant que difícil, per finalitzar amb un llarg de tràmit fins el cim. Tot plegat, una bona i oblidada escalada amb aquell regust del romanticisme més clàssic.

Inici del primer llarg (V+/A1)
Tac de fusta abans de la primera reunió
La penjada primera reunió, a la base del sostre
Flanquejant el sostre del segon llarg (A1/Ae)
En els primers metres del tercer llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits fins l'1), 4 pitons variats (2V grosses, 1 universal llarg i 1 lost arrow) i bagues savineres.

Horari: unes 4 hores 30 minuts.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA SUPER GLUE 3

diumenge, 13 de juny de 2021

Via Ribas-Velasco (90 m. 6a) al Senatxo (Montserrat)

Hi ha itineraris que sobre el paper semblen amables però que, quan els afrontes, et demostren que la realitat és una altra. És el cas de la via Ribas-Velasco al Senatxo, una curta escalada on des del primer llarg, tot i alguna assegurança afegida amb posterioritat a la seva obertura, te n'adones que vindran maldades. El segon llarg, de roca discreta, ja t'acaba de confirmar el caràcter de la via, amb un únic espit en tota la tirada i reunió a muntar en una savina horitzontal, totalment penjada al buit, i on no les tens totes en quant a la seva solidesa. I així arribem al darrer llarg, la cirereta del pastís: una gran travessa força exposada, difícil d'assegurar, incerta, amb trams de roca dubtosa, i que trobarem al cap de pocs metres de deixar la reunió. Un bon exemple que mostra que molts cops el grau no és l'únic factor a tenir present.

En el primer llarg (6a)
El diedre del segon llarg (6a o V+/Ao)
Única assegurança del tercer llarg

La travessa del darrer llarg (V+ expo)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 2 (el 3 i el 4 poden ser útils), tricam negre, 4 pitons variats (2 universals, un llarg i un mitjà, 1U llarga i 1V gran) i bagues savineres.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2021):

RESSENYA DE LA VIA RIBAS-VELASCO

dilluns, 26 d’abril de 2021

Via Salvador Ubach "Tiba" (45 m. V+) al Sabre (Montserrat)

Exposat recorregut que guanya el cim d'aquesta agulla amb un espectacular i ample ramonage, excepte els metres finals, que s'escalen per placa. I precisament, en aquesta transició, és on es troba el tram més delicat de l'ascensió, ja que arriba un moment en què l'amplada de les parets obliga a deixar el ramonage que s'està fent i, mitjançant un pas de decisió, passar-se a la pròpia paret del Sabre. I atenció als darrers metres: no són fàcils, haurem d'estudiar atentament els moviments a realitzar i, a més a més, no sempre ens podrem assegurar allà on voldríem. Tot plegat, una altra mostra del bon fer d'aquells escaladors pertanyents a una època amb uns mitjans més aviat escassos.

Inici del primer llarg (IV+)
En el ramonage del segon llarg (V+)
El precari antic ràpel del cim
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (del 0,5 al 2) i 1 pitó universal mijà.

Horari: 1 hora 30 minuts.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2021):

RESSENYA DE LA VIA SALVADOR UBACH "TIBA"

dimarts, 13 d’abril de 2021

Via Jesús Barrientos (240 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

La Paret dels Diables sempre té un cert compromís però, tot i així, hi ha uns quants itineraris més o menys domesticats que són escalats amb assiduïtat. En canvi, hi ha d'altres que fa anys que no es repeteixen i dels quals no trobarem cap tipus d'informació a la xarxa, excepte alguna ressenya pretèrita. És el cas de la Jesús Barrientos, una ascensió amb un rocam generalment precari, amb poques assegurances i força malmeses pel pas del temps, i on haurem de ser destres en l'ús del martell per reeixir en l'escalada. Tanmateix, és un dels traçats més suggestius i complets d'aquest pany de la paret, i sens dubte ens deixarà més que satisfets.

Panoràmica des del segon llarg (V+/A1)

En l'ombrívol tercer llarg (V+)

Arribant a la tercera reunió (Ao)
Iniciant el sisè llarg (Vº/V+)
Algunes assegurances precàries de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (del blau al vermell), camalots (del 0,5 al 2), tascons, bagues de diferent diàmetre, 1 plaqueta recuperable, 7 pitons variats (4V i 3 universals) i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: Armand Ballart i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA JESÚS BARRIENTOS