Recorregut solitari, en el vessant oest de la Paret de Sant Jeroni, obert un ja llunyà octubre del 1950 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola, una de les cordades més prolífiques de la seva època. L'itinerari té el seu inici en una precària fissura i, després de travessar una gran placa, va a buscar una inesperada canal de sortida amb un primer llarg vertical, difícil i de roca mediocre. Després, només caldrà resseguir el fons de la canal fins a trobar-nos una barana a la sortida, la qual dona el nom a la via i que serveix de protecció per a que aquells que vulguin albirar el buit no prenguin mal, situada a pocs metres d'on finirem l'escalada: el cim de Sant Jeroni (1.236 metres), punt culminant de Montserrat. Sens dubte, una manera més que elegant d'acabar l'ascensió.
 |
En el primer llarg (IV+) |
 |
| A les fàcils plaques intermitges (IVº) |
 |
| Inici difícil a la canal de sortida (V+) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2) i bagues savineres.
Horari: gairebé 2 hores.
Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):
 |
RESSENYA DE LA VIA CANAL DE LA BARANA |