Itinerari que malgrat seguir una línia de fissures força lògica i contínua, la qual no deixarem fins el final de les dificultats, pràcticament no es repeteix (durant els deu primers anys, després de la primer ascensió, només es van contar tres repeticions). Tot i la seva bellesa trobarem algun tram amb roca discreta, parant especial atenció al tercer llarg, ja que fa anys un gran despreniment va modificar totalment la seva fisonomia: el que abans era una fàcil xemeneia avui dia és una precària i llarga llastra a equipar on vam patir moments de tensió al notar com alguna assegurança s'afluixava perquè la fissura s'expandia subtilment al pitonar-la. Sens dubte, una ruta que pot considerar-se una joia de la muralla nord de Frares Encantats, això sí, tenint present els seus peròs. Ah, i no us oblideu de gaudir de la bucòlica lleixa de la primera reunió, una de les més còmodes del massís, amb unes vistes fantàstiques, i de la curiosa formació calcària abans d'arribar a la tercera reunió.
 |
Diedre precari a l'inici de la via (V+/A1) |
 |
Primers metres del segon llarg (A2) |
 |
La delicada llastra del tercer llarg (A2) |
 |
Burí precari a la tercera reunió |
 |
El darrer llarg de la via (Ae/A1+) |
 |
Posta de sol des del cim de l'Asiàtica |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: joc de tòtems, càmalots 3 i 4, mig joc de tascons, 12 pitons variats (5 universals, 6V i 1Z), una plaqueta recuperable, falquetes de fusta i bagues savineres.
Horari: poc més de 9 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada, del blog La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy).
 |
RESSENYA DE LA VIA GRISO-VALERA |
