Via l'Ull de la sèpia (230 m. V+/A2) a la Roca dels Aurons (Montserrat)

Difícil itinerari que va enllaçant un seguit de fissures fins empalmar amb la via Normal de la Roca dels Aurons. Després d'un inici incert, per terreny mediocre i exposat, continua per una fissura fins abordar un espectacular i estètic flanqueig, el qual té un tram final de roca més que delicada. I si no en teníem prou, seguidament, una sortida de reunió un xic estranya ens acabarà de posar a to. Sortosament, a partir d'aquest punt, l'escalada esdevindrà més amable, però no ens hem de confiar massa: qui hagi escalat la Normal de la Roca dels Aurons sabrà el perquè. Finalment, només dir que a la tercera reunió hi ha un característic forat, anomenat l'ull de la sèpia, que és el que dona nom a la via. A tall de conclusió, una bona escalada, situada en un entorn feréstec, ideal per trobar la tranquil·litat en una muntanya cada cop més massificada.

Inici del segon llarg (Vº/Ae)

Començant el tercer llarg (V+)

En un tram de la travessa (V+/A1)

Darrers metres del tercer llarg (V+/Ao)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalots fins el 2, una baga savinera i 3 pitons variats (2 universals i 1V).

Horari: unes 4 hores 30 minuts.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita).

RESSENYA DE LA VIA L'ULL DE LA SÈPIA

Via Oti-Parcerisas (95 m. V+/A2) a la Paret Nord d'Agulles (Montserrat)

Molts cops no sabem ben bé perquè escollim un determinat itinerari, sobretot quan es tracte de vies oblidades i amb nul·la informació a la xarxa. Potser és per la curiositat de veure què hi trobarem, o simplement per esbrinar què s'hi amaga darrere de tant de misteri. El cas és que ens vam fixar en la via Oti-Parcerisas, oberta ja fa més de trenta anys, hi vam anar, i de seguida vam poder resoldre el seu enigma: es tracte d'una escalada indòmita, poc amable, amb un primer llarg força delicat, un segon amb un equipament il·lògic, i un tercer més benevolent però on no s'hi val a badar. Per tant, tot té una raó de ser, i si determinades escalades tendeixen a quedar en l'oblit no és producte de l'atzar. Això si, si hi anem, l'experiència serà sublim. O no...

A l'inici de la via (V+/A2)

En el segon llarg (A1/V+)

Res millor que anar ben acompanyat

El darrer pas de la via (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), càmalots del 0,5 al 2, algun tascó, 6 pitons variats (2 universals, 3V i 1 lost arrow) i bagues savineres.

Horari: gairebé 3 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Montse Careta i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA OTI-PARCERISAS

Via Griso-Valera (210 m. V+/A2) a l'Asiàtica (Montserrat)

Itinerari que malgrat seguir una línia de fissures força lògica i contínua, la qual no deixarem fins el final de les dificultats, pràcticament no es repeteix (durant els deu primers anys, després de la primer ascensió, només es van contar tres repeticions). Tot i la seva bellesa trobarem algun tram amb roca discreta, parant especial atenció al tercer llarg, ja que fa anys un gran despreniment va modificar totalment la seva fisonomia: el que abans era una fàcil xemeneia avui dia és una precària i llarga llastra a equipar on vam patir moments de tensió al notar com alguna assegurança s'afluixava perquè la fissura s'expandia subtilment al pitonar-la. Sens dubte, una ruta que pot considerar-se una joia de la muralla nord de Frares Encantats, això sí, tenint present els seus peròs. Ah, i no us oblideu de gaudir de la bucòlica lleixa de la primera reunió, una de les més còmodes del massís, amb unes vistes fantàstiques, i de la curiosa formació calcària abans d'arribar a la tercera reunió.

Diedre precari a l'inici de la via (V+/A1)

Primers metres del segon llarg (A2)

La delicada llastra del tercer llarg (A2)

Burí precari a la tercera reunió

El darrer llarg de la via (Ae/A1+)

Posta de sol des del cim de l'Asiàtica

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc de tòtems, càmalots 3 i 4, mig joc de tascons, 12 pitons variats (5 universals, 6V i 1Z), una plaqueta recuperable, falquetes de fusta i bagues savineres.

Horari: poc més de 9 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada, del blog La noche del loro, d'en Luis Alfonso Luichy).

RESSENYA DE LA VIA GRISO-VALERA

Via Fada Maldí (110 m. 6a+) a la Prenyada (Montserrat)

Ruta que pot ser considerada la germana gran de l'Esperó Màgic, ja que ambdues recorren de forma paral·lela l'esplèndid mur de la cara nord de la roca de la Prenyada, però amb la diferència que a la Fada Maldí les dificultats són superiors i l'equipament és pràcticament inexistent: en el primer llarg només hi ha un espit, el segon està totalment net d'assegurances, tot i que cap el final podrem aprofitar algun burí d'una via que el travessa, i a la difícil tercera tirada tan sols trobarem un pitó de protecció. Tota una declaració d'intencions, segell Josep Maria Alsina, on per reeixir en l'escomesa haurem de menester amb solvència l'autoprotecció i on, sens dubte, els grans protagonistes són els merlets. Al capdavall, tot una joia de l'escalada santbenedictina.

En el primer llarg (V+)

El vertical segon llarg (6a)

Merlet i microfriend en un tram del 2n. llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material: microfriends, camalots fins el 2, tricams i un bon grapat de bagues de diferents mides per a merlets i alguna savina.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ponosiclimb, d'en Juanan Guevara):

RESSENYA DE LA VIA FADA MALDÍ