Escalada dificultosa, més del que pugui semblar quan donem un primer cop d'ull a la ressenya (en algun punt s'ha de pujar el grau, que és obligat). L'itinerari va enllaçant un seguit de fissures, les quals principalment s'escalen en lliure (atlètic), amb algun tram d'artificial, fins abastir una ampla xemeneia (6è llarg), pertanyent a la via STAE. El nostre itinerari, però, s'enfila per l'esquerra de la xemeneia, seguint uns parabolts, i ús puc ben assegurar que si no s'arriba a l'1,90 metres d'alçada, la dificultat serà extrema, perquè les cames no donen per pujar en ramonage. Per sort, el company va pujar còmodament amb aquesta tècnica, ja que arriba a l'alçada requerida, però jo, que només faig 1,80 metres, vaig acabant pujant amb machards (placa llisa, lleugerament desplomada i assegurances distants). Sabem d'alguna cordada que el que ha acabat fent és pujar per la via STAE. Una vegada superat aquest tram farem un aeri flanqueig, cap a l'esquerra, per encarar el darrer llarg, el qual no s'ha de menystenir de cap de les maneres (rata morta). Ben mirat, una via feréstega en un entorn idíl·lic.
 |
Inici de la via (V+) |
 |
En el contundent segon llarg (6a/A1) |
 |
El surrealista sisè llarg (V+ si fas 1,90 m. Si no,... buf) |
 |
Arribant a la darrera reunió (V+/Ao) |
Grau obligat: 6b
Material utilitzat: alien groc, joc de totems (fins el vermell) i 1 baga savinera.
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (d'en David Hita):
 |
RESSENYA DE LA VIA PAX VOBISCUM |