La via dels Químics és un
interessant i oblidat itinerari al vessant oest de la Paret d'Agulles de
Montserrat, sense cap tipus de referència a la xarxa, i una mica més treballós
del que pugui semblar en un primer moment. En ell trobarem trams d'artificial (portar
falquetes de fusta ens ha resolt més d'un pas), altres de roca discreta, un
estètic llarg en xemeneia que comparteix amb la via Vendrell-Surinyach-Ventura,
i una obligada i exposada sortida en lliure per abastar la cinquena reunió. El
material existent és força antic, i haurem de parar força atenció a l'hora de
traccionar d'algun pitó o burí. En definitiva, una bona ascensió amb tota
l'essència de l'escalada montserratina del anys vuitanta del segle passat.
Pitonant un pas del tercer llarg (A1+) |
Sortint de la xemeneia del quart llarg (V) |
Pas d'artificial del cinquè llarg (A2) |
Inici del cinquè llarg (A2) |
Darrers metres de la via (IV+) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, 2 plaquetes recuperables, 5 pitons variats (2V, 2 universals mitjans i 1 universal curt) i falquetes de fusta (força útils).
Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).
Cordada: Joan Maria Vendrell, Pau Costa i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):
RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (1) |
RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (2) |
Bona recuperació, Pau. No crec que es faci massa.
ResponEliminaPer això estem els clàssics, per treure de l'oblit aquest tipus de vies... ;-)
EliminaM'ha agradat trobar aquesta ressenya a internet.
ResponEliminaSóc un dels que va fer la primera, fa un munt d'anys, juntament amb en Josep Mª Martínez-Benet i en Marcel Oliveres.
Cordialment
Joaquim Casal
Bones Joaquim. Doncs per mi és tot un afalac que un dels obridors d'aquesta via li hagi agradat la piada que he fet. Una curiositat: ereu tots químics?.
EliminaFelicitats per la via que vau obrir.
Una cordial salutació.
Pau Tomé