Via espectacular oberta per dos mestres de l'escalada catalana, en Josep Manuel Anglada i en Joan Cerdà. Tot i que fa un temps es va fer una mínima restauració, aquesta va ser tan minsa que encara ens haurem de penjar de peces força precàries i fer un bon ús del martell i dels pitons per poder-la escalar. És un itinerari treballós que va enllaçant fissures a través de trams de placa, com el monolític sisè llarg, el qual supera un mur antològic. D'aquesta escalada només és pot dir que és superba, impressionant, tremendament lògica i, com va afirmar el famós pirineista Patrice de Bellefon, "amb un buit absolut, inclús sense aire".
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. Localitzarem el peu de via al costat d'unes gran savines, on veurem uns burins en una placa. (Uns 40 minuts).
L'impressionant Paret de l'Aeri de Montserrat |
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Pujar per la placa en Ae, amb tendència cap a la dreta, amb alguna sortida en lliure de Vº, fins arribar a una fissura on haurem d'equipar uns quants passos amb pitons, friends i aliens. Llarg amb una segona part força entretinguda i laboriosa (A2/Vº).
2n. llarg: Sortir en Ae, i de seguida flanquejar cap a l'esquerra a buscar una fissura (Vº delicat). Continuar per la fissura (A1/Vº), fins arribar a un desplom. Trobarem alguna assegurança força precària. Haurem de pitonar algun pas, i equipar altres amb algun friend i alien (A2).
3r. llarg: Continuar amb un parell de passos d'Ae, i en diagonal esquerra cercar una fissura (A1). S'ha de pitonar algun pas. Després la fissura es converteix en una canal vertical (Vº/Ao).En Jaume arribant a la fissura del tercer llarg (A1/Vº) |
5è llarg: Abastar una fissura a la dreta, la qual al principi està totalment desequipada (s'han de pitonar diversos passos). També haurem d'emprar algun empotrador mecànic. Més a dalt ja trobarem alguna assegurança. (A1/Vº).
6è llarg: És el famós llarg mític. S'han de llaçar moltíssimes bagues de 3mm que s'han d'anar col·locant amb paciència darrera d'uns reblons antics. També trobarem caps de burí, espits, i fins i tot algun parabolt. Un pas llarg l'haurem d'equipar amb un alien. És un llarg força llarg i lent, sobretot per la feinada d'anar llaçant les bagues de 3mm, tot i que no passa d'A1. El fet que hi hagi alguna assegurança bona ja no el fa tan exposat com devia ser antigament.
7è llarg: Sortir a la dreta per una placa delicada (Vº) i, després d'un desplom, atènyer una fissura, la qual seguirem fins la reunió. Posem un pitó a la placa, i algun més a la fissura (A1+).
8è llarg: Al principi pujar en artificial a equipar amb friends (A1), i sortir en lliure (Vº) fins arribar a un cap de burí. Atenció!!: aquest cap de burí, nou de la restauració feta a la via, ha saltat quan he posat la plaqueta recuperable i m'he penjat d'ell, amb la conseqüent caiguda de 8-10 metres fins a l'alçada de la reunió. El Jaume s'ha fet mal a les mans a l'aturar la caiguda, i amb els nervis se'ns ha caigut la motxilla (amb l'aigua, el menjar, les claus del cotxe, el mòbil, etc.). Després de dubtar què fer, decidim continuar i resolem el pas amb un alien i un pitó (pas delicat d'equipar) i poc després arribem a la reunió (A1).
9è llarg: Pujar per un diedre força atlètic i vertical, que s'haurà d'equipar amb algun pitó i empotradors mecànics (V+/A1). En aquest llarg és on trobarem els passos més obligats en lliure de la via.
10è llarg: Continuar mig en lliure (Vº) mig en artificial (Ao) amb tendència cap a l'esquerra. Arriba un moment que no s'ha de continuar recte (sortida directe), i s'ha de fer un gran flanqueig cap a l'esquerra (Vº) per arribar a una canal amb vegetació, després de la qual trobarem la reunió. Com la porta de l'antic aeri està tapiada, seguir per uns cables metàl·lics durant uns metres fins el cim de la via.
Entre la boira al cim de la via Anglada-Cerdà |
Grau obligat: V+
Material utilitzat: uns 15 pitons variats, camalots fins el número 3, joc d'aliens (alguns repetits), mig joc de tascons, plaquetes recuperables, alguna baga savinera i moltes bagues de 3mm (pel sisè llarg).
Material utilitzat: uns 15 pitons variats, camalots fins el número 3, joc d'aliens (alguns repetits), mig joc de tascons, plaquetes recuperables, alguna baga savinera i moltes bagues de 3mm (pel sisè llarg).
Horari: unes 12 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Nota: Per qui tingui curiositat de com va acabar l'incident de la caiguda de la motxilla li podem explicar que una vegada al refugi de Santa Cecília, tot i el cansament que duiem a sobre, vam haver de tornar a pujar a peu de via i, sortosament, la vam trobar.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
RESSENYA DE LA VIA ANGLADA-CERDÀ |
Olé crack!!! Jo vaig provar-la en solitari aquesta passada primavera i em vaig baixar, uf!! Suposo que no estava prou preparat.
ResponEliminaAra sóc jo qui espera la ressenya, jeje!! Quants cordinets vam fer servir més o menys?
Apa! Cuidat.
Parce
Hola Parce,
ResponEliminaBuf!, posar-se en solitari a l'Anglada-Cerdà de l'Aeri Déu n'hi do... Només per intentar-ho ja s'ha de ser prou valent... Fins on vas arribar?.
Respecte a les bagues de 3mm pel sisè llarg, vaig perdre el compte, però crec que unes 10 o 12 més o menys (porta unes 15 per si de cas).
Aquesta setmana penjaré la ressenya, però jo no sé dibuixar com tu, i el que faig és aprofitar una ressenya antiga i actualitzar-la amb els graus que m'han semblat.
Cuida't i salut.
PAU
Jo la vaig fer en solitari al 98.La restauració va ser a carrec d`en Pelut&cia...li has dit lo del burí? com es possible que els originals aguantin i els nous no?Jo recordo 17 passos de baguetilla i un "melilla"móvil en un forat a la sisena tirada.Gran blog,felicitats!
ResponEliminaOlè Paca!!. Felicitats amb 16 anys de retard per la teva solitària. És d'admirar. Respecte el burí que va saltar, no conec personalment al Pelut, així que suposo que no ho sap. Quan va passar, al principi vaig pensar que s'havia sortit la plaqueta recuperable. Però al tornar a pujar vaig veure que només quedava un mini foradet on abans estava el burí, i vaig flipar. Vaig pensar que potser va posar rivets i no burins. I d'aquests nous hi havia uns quants. Bé Paca, ànims (llegeixo el teu blog) i bones escalades!!.
ResponElimina