Hi ha vies tant feréstegues i oblidades que fins i tot hi ha algú que s'endinsa per elles creient que està obrint un nou itinerari. Això és el que li va succeir a en Jordi Verdaguer, qui va observar una fissura evident que ratllava la Paret Nord d'Agulles, la qual enllaçava amb el darrer llarg de la via CADE, i va decidir anar a obrir-la. La sorpresa majúscula va ser que va trobar rastres de pas (alguna assegurança), tot i haure-se-les amb un terreny força salvatge, amb trams de roca mediocre i abundant vegetació, i on inclús va haver d'afegir algun espit, com per exemple a l'offwidth de la segona tirada, obligat i difícil. Mai no s'ha sabut trobar qui van ser els escaladors que van fer la primera ascensió i, per tant, ningú ha volgut batejar la ruta; d'aquí el perquè del seu nom. A veure si algú sap quelcom i diu el què.
 |
La salvatge fissura de la via Sense nom |
 |
En el primer llarg (A1+/V+) |
 |
L'inici del segon llarg (ingraduable) |
 |
El difícil i obligat offwidth (6a) |
 |
Terreny precari en el quart llarg (Vº/V+) |
 |
Darreres llums del dia durant la baixada |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: un C3 (de camalot), camalots del 0,5 al 4,5 (4 repetit), 2 plaquetes recuperables, bagues savineres i 9 pitons variats (5 universals, 2V i 2U).
Horari: gairebé 7 hores.
Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (a partir d'un dibuix d'en David Hita):
 |
RESSENYA DE LA VIA SENSE NOM
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada