Amb aquest itinerari finalitzo la trilogia de les vies Barrufets al massís de Montserrat, el qual pot ser considerat la cirereta del pastís (els altres dos són la via Barrufets a la Palangana i la via Barrufets al Frare Gros). Sens dubte, i sense desmerèixer els altres, el de la Paret dels Diables és el més majestuós i superb però, avui dia, també el menys recorregut i més oblidat. El seu equipament mediocre i la poca qualitat del rocam, que trobarem en certs trams, el mantenen allunyat de la tendència actual de cercar bon equipament i bona roca. Però l'essència de l'escalada no només està constituïda per aquests dos factors, que podem considerar limitants, i va molt més enllà, ja que és tot un delit recórrer escalades que destil·len pur romanticisme, com és el cas.
 |
En el difícil segon llarg (A2/V) |
 |
Recuperant el tercer llarg (V/A1) |
 |
En el precari quart llarg (A2) |
 |
Material malmès pel pas del temps |
 |
El desplomat cinquè llarg (A2e/A1) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens (inclòs el negre), camalots (del 0,5 al 2), joc de tascons, 3 plaquetes recuperables, 7 pitons variats (2 universals, 2V, 2P i 1 bong), alguna falqueta de fusta i cordinos prims.
Horari: poc més de 9 hores (cordada de tres).
Cordada: Josep Climent, Carles Llovet i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart, retocada):
 |
RESSENYA DE LA VIA BARRUFETS |
DONCS jO NO N´HE FET CAP DE BARRUFETS...
ResponEliminaPerquè t'has dedicat a obrir a tort i a dret. I a repetir vies més difícils... ;-)
Elimina