diumenge, 12 de juny del 2022

Via El Districte de les Bruixes (300 m. 6a-/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Acrobàtic itinerari que transcórrer pel bell mig de la Paret dels Diables, el qual té el seu inici en una pregonera fissura quasi bé horitzontal que trobarem a mitja tirada del tercer llarg de la clàssica via Sánchez-Martínez. És una ruta espectacular, i amb una retirada compromesa depenent del punt on estiguem (de fet, en puc donar fe, ja que després d'una caiguda en el tram més desplomat del recorregut vaig quedar totalment penjat al buit sense tocar paret, ni tampoc poder pujar ni baixar, i només després de més d'una hora de maniobres vam aconseguir resoldre la situació. Crec que ha estat el moment més angoixant que he passat a Montserrat). I per concloure un apunt final: atenció als darrers llargs, amb passos obligats en lliure i algun tram amb aire entre assegurances. Moltes cordades, però, eviten aquestes darreres tirades, i prefereixen finalitzar per la Sánchez-Martínez, quedant-se, malauradament, sense la possibilitat de dir que han escalat el Districte de les Bruixes (ja he fet esment diversos cops que sóc de l'opinió que si les vies no es fan íntegrament un no pot dir que les ha escalades. Això sí, que cadascú faci el que vulgui, que per això som lliures).

En el tercer llarg i primer de la via (V+/A1)

L'aèria quarta reunió

Panoràmica des de l'acrobàtic cinquè llarg (A2+)

Mirant el buit des del cinquè llarg (A2+)

Finalitzant el darrer llarg (A2-Ae)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, joc de totems, camalots (3 i 4), una plaqueta recuperable i 3 pitons universals (2 curts i 1 mitjà).

Horari: unes 10 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya d'en Nil Bohigas (atenció: els graus són de principis dels anys 80 i, per tant, estan totalment desfasats. Depenent del pas, s'ha d'afegir entre mig i un grau més. I no menystenir l'avís que hi ha en un petit requadre,  just a sota el material a portar):

RESSENYA DE LA VIA EL DISTRICTE DE LES BRUIXES

4 comentaris:

  1. doncs Jo vaig tenir una moguda amb un llest que tambe va caure on Tu i malgrat El company, vaig aconseguir arribar al terra AMB UNA SOLA CORDA fent rapels en direccio la sanchez i plomejant per arribari...Es un viot.Jo recordo haver pitonat quasi tota la fisura, i la part de dalt mosquejat de si s´havia obert per dalt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest tipus de vies sempre ens guarden imprevistos que hem de solucionar de la millor manera impossible. Molt bo això de plomejar en els ràpels!.
      La part de dalt mosqueja bastant. Plaques amb algun pas punyetero...

      Elimina