Escalar una via TIM sempre serà sinònim d'assumir una sèrie de premisses com haver d'afrontar trams amb roca dubtosa, d'altres vegetals, i alguns de lliure dur i obligat. A més a més, mai mancarà aquell pas exposat que ens farà suar de valent, i de ben segur que no ens treurem aquella sensació d'ai al cor fins haver arribat al final de les dificultats. La TIM del Serrat del Patriarca, la qual realment s'anomena via CES (Centre Excursionista Sabadell), reuneix totes les característiques abans esmentades, i una vegada escalada només ens restarà respectar i admirar aquest magnífic grup d'escaladors montserratins que la van obrir, i preguntar-nos com carai s'ho van fer amb els escassos i rudimentaris mitjans de la seva època. Senzillament chapou!.
Aproximació: des del refugi de Santa
Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de
localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el
Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, pujarem per ella fins trobar el peu de via. (Uns 35 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.
2n. llarg: Escalar el diedre que tenim al davant (A1). Després de superar un tram que desploma (A1 a equipar), ens haurem de situar a l'esquerra, i des d'aquí iniciar una travessa cap a l'esquerra (V+ obligat), una mica descendent al principi, fins arribar a una canal amb vegetació (atenció pel de segon, pèndul assegurat en cas de caiguda) . Reunió al costat d'una gran savina.
Nota: El primer i el segon llarg es poden empalmar si fem atenció al roçament de les cordes i si sabem gestionar correctament el material.
3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.
4t. llarg: Escalar tota la fissura diedre que tenim al davant. Trobarem trams amb vegetació, d'altres terrossos, i alguns amb roca delicada. La part central desploma. Llarg difícil de 45 metres, el més treballós de la via en quant a equipar. Principalment el pujarem en artifical (trams d'A1 i algun A2), amb alguns passos obligats en lliure (V+). Reunió en unes grans savines.
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.
6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat minva (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.
7è llarg: Seguir recte per la fissura que tenim al davant (Vº) i al cap d'uns metres flanquejar en diagonal esquerra (IV+) uns metres fins arribar a una zona terrossa i amb vegetació (III+/IVº). Des d'aquest punt continuar amunt per de seguida decantar-se cap a l'esquerra (IIIº) a buscar alguna savina per muntar reunió.
8è llarg: Curt flanqueig a l'esquerra (IIº) per anar a buscar la canal de sortida, la qual farem caminant.
Descens: Des del cim de la via
continuar per l'esquerra (sud-est), fent alguna grimpada, fins a trobar un curt mur amb un parabolt (pas d'Aoe, vigilar). Una vegada superat el pas, seguirem caminant per la carena per de seguida desgrimpar una rampa (a la dreta) abans d'arribar al següent cimet.
Aquesta rampa ens abocarà a una canal, la qual baixarem fins a creuar-nos amb un camí ben traçat. El seguirem cap a
l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la
característica roca del Cap de Mort agafarem un clar corriol a mà esquerra
que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels
Avellaners. Descendirem la canal fins passar pel peu de
la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de
pujada. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.
Horari: unes 8/9 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| El Serrat del Patriarca de Montserrat |
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.
 |
| En l'A1e del començament del primer llarg |
 |
| Superant el tram desplomat (A1) del segon llarg |
3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.
 |
| Arribant a la tercera reunió (Vº delicat) |
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.
6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat minva (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.
 |
| En els primers metres (V+) del difícil sisè llarg |
 |
| Escalant l'inici del setè llarg (IV+/Vº) |
 |
| Al cim de la via TIM o Sabadell |
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.
Horari: unes 8/9 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| RESSENYA DE LA VIA TIM o SABADELL |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada