Amb aquesta via Rabadá-Navarro dono per acabada la gran trilogia dels dos audaços escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro que vaig iniciar ja va uns quants anys, i de la qual formen part també la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i l'altra al Pilar de Cotatuero d'Ordesa. Inicialment batejada com a via Félix Méndez, és un itinerari extraordinari que va superant de manera intel·ligent els nombrosos obstacles existents mitjançant trams sinuosos i atrevides i aèries travesses que més d'un cop ens deixaran sense alè. És una escalada compromesa on haurem de fer front a diversos passos atlètics, a d'altres un xic esposats, a alguns amb roca dubtosa, i a un bon grapat amb roca ferma. Trobarem poques assegurances excepte en el torreó final, i haurem de tenir una bona dosi d'intuïció per anar desxifrant correctament l'itinerari. Atenció, hi ha un munt de variants i embarcaments, alguns equipats, per tant no cometeu l'error d'anar sense una bona ressenya.
 |
| El majestuós Mallo Firé |
 |
| Peu de via amb la inscripció R-N amb una fletxa |
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: Iniciar l'escalada en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un diedre (IV+/V- exposat, potencial caiguda a terra), el qual seguirem (V+). De seguida ens desplaçarem cap a l'esquerra cap a un gran nínxol (V+, antiga reunió), i sense entrar en ell tornarem a la dreta a buscar un desplom (V+). El superarem amb dos passos d'Ae, i just a l'esquerra trobarem la reunió.
2n. llarg: Continuar en travessa cap a l'esquerra
fins un burí (IV+), i seguir cap a l'esquerra per una repissa per
arribar a una reunió opcional de parabolts (IV+). Des d'aquest punt
continuar recte pel terreny més evident i ajudant-nos sempre per
l'intuïció (Vº) fins trobar la reunió.
3r. llarg: No seguir recte sinó per la dreta per una àeria i estètica travessa (Vº), i quan portem uns metres veurem un parabolt a dalt a la dreta en un mur vertical. L'haurem de superar (V+) fins arribar a una llastra amb roca delicada, i una vegada a sobre de la llastra (Vº) trobarem la reunió una mica a la dreta.
4t. llarg: No continuar per la fissura obliqua que tenim uns metres per sobre de la reunió (coneguda com la cicatriu). Des de la reunió escalar un curt mur i fer una àeria travessa cap a l'esquerra per una estreta repissa fins a un burí (Vº). Superar el desplom on hi ha el burí i després un pont de roca (Vº/Ao), i el següent desplom que trobarem l'evitarem per la dreta (IV+/Vº), i a l'alçada d'un altra pont de roca seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (IV+/Vº).
5è. llarg: Sortir de la reunió escalant el mur vermell que tenim just a sobre (V+ atlètic), primer un xic cap a l'esquerra i després en diagonal cap a la dreta (V+), fins arribar a una zona de repisses, les quals anirem superant sempre anant una mica en tendència cap a la dreta i seguint la intuïció aribarem a la reunió (IV+/Vº).
6è llarg: Continuar per la fissura just a l'esquerra de la reunió (Vº) i arribar a un pitó que està sota un pas desplomat (Ao). Superat el pas desplaçar-se cap a l'esquerra per una estreta repissa (Vº delicat) i situar-nos sota la fissura central, de les tres que existeixen (reconeixible perquè hi ha una sabina). L'escalem (Vº), i més a dalt trobarem la reunió (dos burins força allunyats entre sí).
7è llarg: Novament sortirem en travessa cap a la dreta (IV+/Vº) uns metres, després pujarem recte, per tornar a fer una travessa cap a l'esquerra fins la reunió (IV+/Vº).
8è llarg: Superar un pas desplomat només sortir de la reunió (6a o Ae) i continuar en lliure una mica en tendència cap a l'esquerra (V+ atlètic) fins a una zona amb roca delicada. En aquest punt anar en diagonal dreta (Vº), i en poc trobarem la reunió.
9è llarg: Sortir per una repissa cap a la dreta uns 10 metres (IVº), fins trobar-nos un desplom conegut com "la Panza de la Francesa". Hi ha algun parabolt. Escalar en tendència cap a la dreta. Ae i passos obligats atlètics de V+/6a.
10è llarg: Continuar pel torreó final. La segona assegurança està força distant de la primera (V+ exposat). Anar seguint les assegurances. En un moment donat segueixen una clara tendència cap a l'esquerra, per seguir recte fins arribar a la reunió. Llarg amb força assegurances, però on haurem d'escalar entre elles (Ae/Ao i V+ atlètic obligat).
11è llarg: Escalar el diedre de sobre la reunió (Vº/V+), amb roca delicada. Una vegada superat aquest (algun pas d'Ao), desplaçar-se cap a l'esquerra, i seguir amunt (Vº atlètic, assegurances distants). Tobarem una reunió de rescat amb grans argolles.
12è llarg: Sortir per la dreta de la reunió amb roca delicada (IVº/IV+), per trobar-nos un parabolt a l'esquerra. Superat aquest pas (IV+) el terreny es tomba ràpidament, i arribarem a la Punta No Importa del Mallo Firé.
Descens: Des de la Punta No Importa que acabem d'escalar, dirigir-se cap a la Punta Mateo (la següent que trobarem), i a la seva base cap a l'esquerra trobarem un ràpel. Fer el ràpel (uns 15 metres) en pèndul cap a l'esquerra (mirant la paret). Recomanable passar la corda per alguna assegurança per mimbar el pèndul. Arribarem a un petit coll, del qual neix una canal que haurem de desgrimpar ajudant-nos d'arrels d'arbres. Així arribarem a un segon ràpel (25 metres), i una vegada fet aquest, continuar per la dreta sense perdre alçada per de seguida agafar un trencall cap a l'esquerra. En una metres trobarem la instal·lació d'un tercer ràpel (35 metres) en una sabina. Fet aquest, arribarem al camí de baixada, que seguirem cap a la dreta, i el qual va a buscar la pista que neix a la base del Mallo Pisón. (Aproximadament 1 hora).
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens del blau al vermell, camalots del 0,5 a l'1, una plaqueta recuperable i bagues per ponts de roca i merlets.
Horari: unes 8 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog A0 a vista (tot i que en un primer moment pugui sembla una ressenya poc convencional, és molt precisa i exacte):
 |
| En el petit diedre del primer llarg (V+) |
 |
| Escalant els darrers metres del segon llarg (Vº) |
 |
| A l'aèria travessa del tercer llarg (Vº) |
 |
| Poc abans de la reunió del quart llarg (IV+/Vº) |
 |
| En els metres finals del cinquè llarg (IV+/Vº) |
7è llarg: Novament sortirem en travessa cap a la dreta (IV+/Vº) uns metres, després pujarem recte, per tornar a fer una travessa cap a l'esquerra fins la reunió (IV+/Vº).
 |
| En el setè llarg. Enèssima travessa (IV+/Vº) |
9è llarg: Sortir per una repissa cap a la dreta uns 10 metres (IVº), fins trobar-nos un desplom conegut com "la Panza de la Francesa". Hi ha algun parabolt. Escalar en tendència cap a la dreta. Ae i passos obligats atlètics de V+/6a.
10è llarg: Continuar pel torreó final. La segona assegurança està força distant de la primera (V+ exposat). Anar seguint les assegurances. En un moment donat segueixen una clara tendència cap a l'esquerra, per seguir recte fins arribar a la reunió. Llarg amb força assegurances, però on haurem d'escalar entre elles (Ae/Ao i V+ atlètic obligat).
 |
| Acabant el desè llarg (IV+/Vº) |
12è llarg: Sortir per la dreta de la reunió amb roca delicada (IVº/IV+), per trobar-nos un parabolt a l'esquerra. Superat aquest pas (IV+) el terreny es tomba ràpidament, i arribarem a la Punta No Importa del Mallo Firé.
 |
| Al cim del Mallo Firé després d'escalar la via Rabadá-Navarro |
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens del blau al vermell, camalots del 0,5 a l'1, una plaqueta recuperable i bagues per ponts de roca i merlets.
Horari: unes 8 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog A0 a vista (tot i que en un primer moment pugui sembla una ressenya poc convencional, és molt precisa i exacte):
 |
| RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada