Via Esperó de l'Alba (220 m. V+/A1) a la Paret Nord d'Ecos (Montserrat)

La via Esperó de l'Alba a la Paret Nord d'Ecos (o Roques del Salt de la Nina) és un itinerari obert a finals de la dècada dels 70 que recorre un estètic esperó amb una concepció moderna: apurar al màxim les possibilitats que ofereix la roca per tal de deixar la menor empremta possible. Per tant, les "excursions" en la majoria dels llargs estan més que garantides, i s'ha de tenir una bona tècnica montserratina per tal de saber assegurar-se mínimament per llargues plaques. En conjunt, tot i que les dificultats que trobarem són assequibles, és una escalada exposada i amb algun tram de roca delicada, on la psicologia juga un paper determinant. Això sí, la via bé es mereix una visita en aquest entorn salvatge. Llàstima que la majoria de les poques assegurances existents comencin a reflectir el pas del temps.

La salvatge Paret Nord d'Ecos de Montserrat

Aproximació: Tenim diverses possibilitats. La més recomanable és iniciar-la des del punt de la carretera d'on surt la desviació que porta al restaurant El Casot (indicat). Hi ha una esplanada per deixar el cotxe. Prenem un camí poc marcat que de seguida ens deixa en un altre més ample, que cal seguir a la dreta. Després d'un gir mol tancat a l'esquerra sortim a un GR. El seguim cap a la dreta fins a una desviació. Continuem per l'esquerra abandonant el GR (a la dreta aniríem a parar sota la Cadireta d'Agulles). En poc assolirem una altra cruïlla, i agafarem el camí de l'esquerra (a la dreta aniríem al Coll d'Agulles), el qual ressegueix la base de la muralla nord dels Frares Encantats fins arribar al Coll de Porc. Una vegada en aquest punt hem de baixar per l'altre vessant i ràpidament agafar una desviació cap a l'esquerra, la qual en pocs minuts passa pel Coll del Miracle, el qual trobarem a l'esquerra senyalitzat. Baixar per aquest, i en res trobarem un camí poc marcat a la dreta que haurem d'agafar (no seguir cap a baix). Aquest camí és força planer i va travessant de forma horitzontal aquesta regió fins arribar a la base de la Paret Nord d'Ecos. Trobarem algun tram amb passamans i alguna cadena. (Aproximadament 1 hora 10/15 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Comencem per una placa amb un burí al principi i un altre sense xapa a la meitat (Vº), i seguir per una petita fissura amb roca descomposta (Vº delicat) fins arribar a un bosc penjat, el qual travessarem (IIº) fins a la base de l'esperó. Farem reunió en una savina.

Iniciant el primer llarg (Vº)

2n. llarg: És el llarg que trobarem més equipat. Sortim per una curta canal a la dreta de la reunió fins a una savina, a la qual ens enfilarem per abastar un primer burí a l'esquerra (Ae). Fem diversos passos en Ae (algun burí sense xapa i passos llargs) per arribar a un petit pitó amb anella (A1), del qual sortirem en lliure cap a l'esquerra (Vº) a buscar algun burí més (Ae). Del darrer burí hi ha una sortida en lliure obligada (V+) per arribar a la reunió.

A punt d'arribar al darrer burí del segon llarg (Vº/Ae)

3r. llarg: Continuem per l'esquerra de la reunió per un mur vertical a cercar dues assegurances (V+/Ae obligat i fi). Del segon espit s'ha de sortir cap a la dreta (V+) i arribar a un tercera assegurança que no veurem fins tenir-la just a sobre. D'aquesta fins a la reunió s'ha de seguir per la placa buscant el camí més lògic (Vº) i sense trobar cap assegurança (amb una mica de traça podrem assegurar-nos amb algun merlet i un alien).

Poc abans d'arribar a la tercera reunió (Vº)

4t. llarg: Continuem per l'esquerra de la reunió fins arribar a una petita feixa (Vº) on podrem col·locar un pitó. Molt a l'esquerra i més a dalt podem assegurar-nos d'un espit que probablement pertanyi a una altra via (via Anselm?) (Vº). De l'espit escalem netament en diagonal cap a la dreta fins arribar a una altra petita feixa on trobarem un burí (Vº). D'aquest burí seguim una mica a la dreta i després a munt busquen el camí més lògic. No trobarem cap més assegurança fins la reunió i podrem assegurar-nos amb algun merlet, algun alien i el camalot 2 (Vº sostingut).

En els darrers metres verticals del quart llarg (Vº)

5è llarg: Seguim per la dreta de la reunió per terreny indefinit (Vº). Quan portem uns quants metres podrem clavar un pitó en una petita fissura. Força més a dalt trobarem l'únic burí del llarg (Vº). D'aquest anirem una mica en diagonal cap a l'esquerra, i seguirem pel camí més evident fins a la reunió (Vº), podent-nos assegurar amb algun pitó i algun alien. Poc abans de la reunió i a l'esquerra hi ha un pont de roca equipat, probablement de la via Anselm. Com a crítica direm que el forat del pont de roca és veu clarament que és artificial. No entenem perquè s'ha fet a tocar de la via.

Escalant les plaques del cinquè llarg (Vº)

6è llarg: Continuem una mica per l'esquerra de la reunió a buscar una ancla (Vº vertical), per seguir per terreny amb roca delicada i en el qual trobarem dos burins seguits (Vº). Seguim per la dreta del segon burí, sempre per terreny amb roca força discreta (IV+/Vº), fins que a poc a poc la dificultat va minvant i on ens podrem assegurar amb algun pitó. Al cim de l'esperó trobarem una reunió (llarg força llarg).

En un tram de roca discreta del sisè llarg (Vº)

Al cim de la via Esperó de l'Alba

Descens: Del cim de l'esperó anar a buscar en direcció sud unes marques de color vermell, les quals ens duran a unes altres de color blau. Les hem de seguir cap a la dreta (oest) fins  durant l'l Coll del Miracle, i una vegada en aquest haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalot 2, aliens groc i gris, 3 plaquetes recuperables, bagues per a merlets i 4 pitons variats (1V curta, 1 lost arrow, 1 universal curt i 1 universal mitjà).

Horari: unes 4/5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del blog Never Stop Dancing to the Electro Boogie):

RESSENYA DE LA VIA ESPERÓ DE L'ALBA

Via Rabadá-Navarro (400 m. 6a/A2) al Pilar de Cotatuero (Ordesa)

Ens trobem davant d'una via històrica, una de les joies de l'escalada de la Península Ibèrica, la qual forma part de la gran trilogia obra dels dos genials escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro (juntament amb la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i amb l'altra al Mallo Firé de Riglos). D'aquest itinerari podem dir que és audaç, atrevit i sinuós, el qual recorre d'una forma intel·ligent l'arrogant Pilar de Cotatuero al Gallinero d'Ordesa. Per escalar-lo haurem de superar aèries travesses, desploms exigents, atlètiques xemeneies i trams incerts, en un marc paisatgístic incomparable. I una recomanació: atenció amb els graus d'Ordesa. No els infravaloreu. Qui avisa no és traïdor.

Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) agafar una pista en direcció a les grades de Soaso. Als pocs minuts s'arriba a una bifurcació, i seguir pel camí de l'esquerra, el qual du a la cascada de Cotatuero. Es puja per forts pendents fins trobar una cabana, propera a la cascada. Continuar cap a munt i de seguida continuar per un trencall a l'esquerra, el qual passa per la base del Pilar de Cotatuero i de la via. (Aproximadament 1 hora 15/30 min).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per un diedre evident, el qual a poc a poc va guanyant verticalitat (Vº). Arriba un moment que l'hem de deixar i seguir amb tendència cap a l'esquerra (Vº i un pas de V+).

2n. llarg: Superar un mur vertical (Vº/Ao) i arribar a una repissa, la qual seguirem cap a l'esquerra en una llarga travessa fàcil i aèria (un pas de Vº al principi i després IIIº).

A l'aèria travessa (IIIº) del segon llarg

3r. llarg: Superar una placa fissurada (Ao) i sortir en lliure (V+/6a delicat). Poc després s'ha de fer una travessa cap a l'esquerra, amb algun pas descendent (màxim IVº), i arribar a una repissa que és on es troba la reunió. Llarg perdedor.

Passos difícils a l'inici del tercer llarg (V+/Ao)

4t llarg: Pujar per un diedre gris vertical, mig en V+ i mig en Ao. Després tram desplomat en lliure obligat de V+ fins a una gran repissa, i travessar cap a l'esquerra en lliure (Vº), amb un o dos passos d'artifical equipat al final de la travessa (Ao/A1).

En un tram vertical (V+) del quart llarg

5è llarg: Al principi pujar per una fissura en artificial amb passos a equipar (A1), i sortir en lliure (V+) fins a sota un gran sostre, que es on trobarem la reunió.

Superant els darrers metres del cinquè llarg (V+)

6è llarg: És el famós llarg del sostre en travessa. Es va resseguint cap a l'esquerra (A1), trobant bastants pitons. Arriba un moment que desploma força i, poc després, s'ha de sortir cap enfora amb un pas espectacular i aeri (A2), per arribar poc després en flanqueig cap a l'esquerra a la reunió (Ao).



Pas espectacular i aeri (A2) per superar el sostre del sisè llarg

7è llarg: Al principi pujar per terreny Una mica indefinit (Vº), per seguidament seguir amb tendència cap a la dreta entre blocs per anar a cercar l'inici de la travessa que dóna al jardí que talla la via (màxim algun pas de Vº atlètic).

8è llarg: Al començament ens hem de despenjar d'unes cintes antigues que pengen d'un pitó, sortint a la dreta de la reunió. S'arriba a una petita feixa, continuar uns metres a la dreta, i pujar primer recte (IV+/Vº) i després sempre cap a la dreta per una repissa, des de la qual arribarem al jardí penjat (màxim IIIº).

A partir d'aquest punt caminar cap a dalt a la recerca d'una gran cornisa, la qual seguirem cap a l'esquerra. Al final convé assegurar-se, ja que tot i ser fàcil (màxim un o dos passos de III+/IV-), una caiguda resultaria fatal. La segona part de la via comença en una gran bauma, al peu d'una fissura-xemeneia força evident.

9è llarg: Començament difícil i a equipar (A1). Sortida delicada en lliure força sostingut (V+) fins a la reunió.

10è llarg: S'ha de continuar per un diedre (Vº), el qual es converteix en una fissura ample que se supera en Ao/A1. D'aquesta se surt en lliure (V+) per poc després arribar a la reunió.

11è i 12è llarg: El fem en un llarg. Al primer tram s'ha de pujar per un diedre amb una mica de vegetació (Vº), i posteriorment continuar per una xemeneia molt estreta (V+).

13è llarg: Se surt de la reunió per un diedre (Vº sostingut) que de seguida s'obre i es jeu (IV+), per tot seguit anar-se estretant fins a convetir-se en una xemeneia llisa i difícil (6a). Passat aquest tram, la dificultat minva (IV+).

Sortint de la xemeneia llisa i difícil del tretzè llarg (IV+)

14è llarg: S'ha de seguir pel diedre a l'esquerra de la reunió (primer pas de IV+/Vº), i continuar amunt per un terreny cada vegada més fàcil fins a un gran arbre, que és on s'ha de fer la reunió i on s'acaba la via.

Al cim del Pilar de Cotatuero, després d'escalar la via Rabadá-Navarro

Descens: Anar cap a la dreta, a través d'unes prades, per continuar per un camí en direcció a la cascada de Cotatuero, que és visible des del principi. A l'arribar a la cascada unes fites ens indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Cotatuero (a la dreta). Una vegada superades (atenció), arribarem poc després a la cabana per la qual hem passat durant l'aproximació, i des d'aquesta desfarem el camí de pujada fins el pàrquing d'Ordesa. (Aproximadament 1 hora 30/45 minuts de descens).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,5 al 2) i algun tascó.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya de la pàgina web La noche del Loro (atenció: la numeració dels llargs de l'entrada del blog no coincideix exactament amb la de la ressenya):

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO (I)

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO (II)

Via Anglada-Cerdà (310 m. V+/A2) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

Via espectacular oberta per dos mestres de l'escalada catalana, en Josep Manuel Anglada i en Joan Cerdà. Tot i que fa un temps es va fer una mínima restauració, aquesta va ser tan minsa que encara ens haurem de penjar de peces força precàries i fer un bon ús del martell i dels pitons per poder-la escalar. És un itinerari treballós que va enllaçant fissures a través de trams de placa, com el monolític sisè llarg, el qual supera un mur antològic. D'aquesta escalada només és pot dir que és superba, impressionant, tremendament lògica i, com va afirmar el famós pirineista Patrice de Bellefon, "amb un buit absolut, inclús sense aire".

L'impressionant Paret de l'Aeri de Montserrat

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. Localitzarem el peu de via al costat d'unes gran savines, on veurem uns burins en una placa. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per la placa en Ae, amb tendència cap a la dreta, amb alguna sortida en lliure de Vº, fins arribar a una fissura on haurem d'equipar uns quants passos amb pitons, friends i aliens. Llarg amb una segona part força entretinguda i laboriosa (A2/Vº).

Començant el primer llarg (A2/Vº) de la via Anglada-Cerdà

2n. llarg: Sortir en Ae, i de seguida flanquejar cap a l'esquerra a buscar una fissura (Vº delicat). Continuar per la fissura (A1/Vº), fins arribar a un desplom. Trobarem alguna assegurança força precària. Haurem de pitonar algun pas, i equipar altres amb algun friend i alien (A2).

En Jaume a la primera reunió des del segon llarg

3r. llarg: Continuar amb un parell de passos d'Ae, i en diagonal esquerra cercar una fissura (A1). S'ha de pitonar algun pas. Després la fissura es converteix en una canal vertical (Vº/Ao).

En Jaume arribant a la fissura del tercer llarg (A1/Vº)

4t. llarg: Llarg curt, de placa i fissura. Superats els primers metres arribaren a un petit diedre, el qual té alguna assegurança precària i que haurem de reforçar amb empotradors mecànics (Vº sostingut i Ao).

5è llarg: Abastar una fissura a la dreta, la qual al principi està totalment desequipada (s'han de pitonar diversos passos). També haurem d'emprar algun empotrador mecànic. Més a dalt ja trobarem alguna assegurança. (A1/Vº).

Iniciant la fissura del cinquè llarg (A1/Vº)

6è llarg: És el famós llarg mític. S'han de llaçar moltíssimes bagues de 3mm que s'han d'anar col·locant amb paciència darrera d'uns reblons antics. També trobarem caps de burí, espits, i fins i tot algun parabolt. Un pas llarg l'haurem d'equipar amb un alien. És un llarg força llarg i lent, sobretot per la feinada d'anar llaçant les bagues de 3mm, tot i que no passa d'A1. El fet que hi hagi alguna assegurança bona ja no el fa tan exposat com devia ser antigament.

Escalant el sisè llarg (A1), vist des de la via Electric Ladyland

7è llarg: Sortir a la dreta per una placa delicada (Vº) i, després d'un desplom, atènyer una fissura, la qual seguirem fins la reunió. Posem un pitó a la placa, i algun més a la fissura (A1+).

Escalant el setè llarg (A1+/Vº), vist des de la via Electric Ladyland

8è llarg: Al principi pujar en artificial a equipar amb friends (A1), i sortir en lliure (Vº) fins arribar a un cap de burí. Atenció!!: aquest cap de burí, nou de la restauració feta a la via, ha saltat quan he posat la plaqueta recuperable i m'he penjat d'ell, amb la conseqüent caiguda de 8-10 metres fins a l'alçada de la reunió. El Jaume s'ha fet mal a les mans a l'aturar la caiguda, i amb els nervis se'ns ha caigut la motxilla (amb l'aigua, el menjar, les claus del cotxe, el mòbil, etc.). Després de dubtar què fer, decidim continuar i resolem el pas amb un alien i un pitó (pas delicat d'equipar) i poc després arribem a la reunió (A1).

9è llarg: Pujar per un diedre força atlètic i vertical, que s'haurà d'equipar amb algun pitó i empotradors mecànics (V+/A1). En aquest llarg és on trobarem els passos més obligats en lliure de la via.

En l'atlètic diedre del novè llarg (V+/A1)

10è llarg: Continuar mig en lliure (Vº) mig en artificial (Ao) amb tendència cap a l'esquerra. Arriba un moment que no s'ha de continuar recte (sortida directe), i s'ha de fer un gran flanqueig cap a l'esquerra (Vº) per arribar a una canal amb vegetació, després de la qual trobarem la reunió. Com la porta de l'antic aeri està tapiada, seguir per uns cables metàl·lics durant uns metres fins el cim de la via.

Entre la boira al cim de la via Anglada-Cerdà

Descens: Pujar fins a l'antiga estació de l'aeri, i a l'altra banda d'aquesta cercar el camí, el qual seguirem cap a la dreta. Uns metres més endavant trobarem a la dreta l'inici de baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), que ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília (uns 45 minuts).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: uns 15 pitons variats, camalots fins el número 3, joc d'aliens (alguns repetits), mig joc de tascons, plaquetes recuperables, alguna baga savinera i moltes bagues de 3mm (pel sisè llarg).

Horari: unes 12 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Nota: Per qui tingui curiositat de com va acabar l'incident de la caiguda de la motxilla li podem explicar que una vegada al refugi de Santa Cecília, tot i el cansament que duiem a sobre, vam haver de tornar a pujar a peu de via i, sortosament, la vam trobar.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA ANGLADA-CERDÀ