Via Ravier (500 m. V+/Ao) a la cara oest del Grand Quayrat (Pirineu francès)

Sempre m'ha fascinat assolir tres mils, i si ho puc fer escalant millor que millor. Per això, ascendir la via Ravier al Grand Quayrat (3.060 m.), un dels cims emblemàtics del Pirineu francès, m'ha deixat força satisfet. És un itinerari on s'uneixen romanticisme i el pirineisme més clàssic, que recorre la impressionant cara oest d'aquesta muntanya, i del qual un dels germans Ravier va afirmar que "amb tota evidència i des de tota l'eternitat aquesta roca estava feta per a ser escalada". No fa falta afegir res més... 

La cara oest del Grand Quayrat (3.060 m.)

Aproximació: des del refugi d'Espingo (situat a 1.967 metres i accessible des de les Granges d'Astau en 1 hora 30 minuts / 2 hores) agafar el camí que ascendeix al refugi del Portillon d'Oô per abandonar-lo a l'alçada de la base de la cara oest del Grand Quayrat, on s'arriba directament travessant cap a l'esquerra. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: En un escalada d'alta muntanya com aquesta la descripció dels llargs és aproximada, els quals poden variar en funció d'on fem les reunions i de les variants escalades.

1r. llarg: Començar per unes plaques a la dreta d'un diedre evident (Vº) fins agafar a l'esquerra unes vires amb vegetació (V- delicat).

Iniciant el primer llarg (Vº)

2n. llarg: Seguir per unes plaques fissurades (Vº/V+) cap a un diedre-xemeneia, el qual superarem  (IV+/V-). 

3r. llarg: Continuar per un petit mur (IV+/V-) i en pocs metres farem reunió, a la base d'un diedre.

4t. llarg: Escalar el diedre fissurat, força atlètic (6a+ o V+/Ao), i després seguir amb tendència cap a la dreta per terreny una mica indefinit (IV+/Vº).

Escalant el característic diedre del quart llarg (6a+ o V+/Ao)

5è. llarg: Sortir en diagonal dreta des de la reunió (Vº) per el cap d'uns metres continuar en tendència cap l'esquerra. Trobarem algun pas delicat (V+).

6è. llarg: Anar a buscar una fissura atlètica (IV+/Vº) per posteriorment abastar una gran feixa herbosa que talla la paret, la qual es troba a mà esquerra. En aquest punt haurem de caminar cap a l'esquerra i cercar el punt més dèbil de la segona part de la paret per continuar l'escalada (poc evident).

7è. llarg: Pujar per terreny bastant indefinit (Vº) cap a una espècie de fissura en arc (V+).

A l'inici del segon tram de la via (Vº)

8è. llarg: Seguir per una petita canal amb vegetació (IV+), i seguidament continuar per un tram amb roca força bona i adherent (Vº sostingut).
 

En els darrers metres del vuitè llarg (Vº)

9è llarg: Pujar per unes plaques a la dreta d'una fissura (al principi V+). A continuació la dificultat minva fins arribar a la reunió (Vº).

Escalant les plaques de l'inici del novè llarg (V+)

10è llarg: Escalar un terreny fàcil (IV-) per seguidament afronar un diedre atlètic força característic (V+). Més endavant trobarem la reunió (IV-).

11è llarg: Continuar per l'esquerra per una fissura en off width al principi (V+). Superat el pas seguirem per ella i més endavant farem reunió (Vº).

12è llarg: Seguirem per terreny indefinit i una mica perdedor, amb una dificultat de Vº, i un petit pas de V+.

Panoràmica del Lac du Portillon des de la via Ravier

13è llarg: Llarg també bastant indefinit. Al principi trobrem un pas fi (V+), però després la dificultat decreix força (IIIº).

14è llarg: Buscar una gran canal pedregosa evident (IV+), la qual pujarem fins arribar a una petita bretxa que talla la cresta que porta al cim (IIº). Llarg en el qual el company haurà de sortir en ensamble si no volem fer una reunió intermitja.

En aquest punt podem recollir tot el material i anar crestejant (màxim IIº) fins arribar al cim del Grand Quayrat (3.060 m.).

Al cim del Grand Quayrat (3.060 m.) després d'escalar la via Ravier

Descens: Des del cim descendirem en direcció nord per una fàcil aresta per arribar a una petita bretxa. En aquest punt agafarem un ample corredor (a l'esquerra, vessant oest) i el baixarem un bon tram. Seguidament el deixarem, creuant un estret esperó herbós, per anar a cercar una tartera de grans blocs en travessa descendent cap a la dreta. Una vegada superada la tartera abastarem uns pendents herbosos fins trobar el camí que ens durà al refugi d'Espingo. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens verd, groc, gris i vermell, camalots del 0,5 al 3 (mitjans repetits), joc de tascons i bagues per a blocs.

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Víctor Artís i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Bloc empotrat (atenció: la numeració i la graduació dels llargs de l'entrada del blog no coincideix exactament amb els de la ressenya mostrada. També poden haver variants en l'itinerari. Veure la nota al respecte a l'inici d'aquesta entrada):

RESSENYA DE LA VIA RAVIER (I)

RESSENYA DE LA VIA RAVIER (II)

Via Toni Comerma (200 m. 6a/Ae/A1) a la Petitona (Montserrat)

Ascensió ferèstega a la Paret Nord d'Agulles amb un marcat caràcter de cara nord, vertical i aèria, la qual supera un espectacular sostre. És una escalada bàsicament d'artificial equipat, amb petites sortides en lliure, alguna força obligada. Al tenir poques repeticions s'ha de vigilar amb el rocam. Una darrera cosa: no us deixeu enganyar per la ressenya, ja que tot i semblar una via amable no ho és pas. Final romàntic al menut cim de la Petitona.

Aproximació: des del pàrquing de Can Massana agafar una pista en direcció al refugi Vicenç Barbé. En 10/15 minuts arribarem al coll del Guirló. No seguir un desviament a la dreta que porta al refugi Vicenç Barbé (senyal indicatiu), sinó que haurem de continuar cap a la Cadireta d'Agulles (evident). Poc abans d'arribar a aquesta característica agulla trencarem per una canal que neix a mà dreta, no gaire ben marcada, que ens menarà al peu de la cara nord de la Paret d'Agulles (trams equipats amb cordes fixes), la qual resseguirem cap a la dreta fins visualitzar el característic sostre de la via. (Aproximadament uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començarem el llarg en lliure, amb passos de Vº i algun de V+, fins arribar a un tram d'artificial equipat (Ae/A1), el qual ens durà a la reunió de sota el característic sostre.

En un tram del primer llarg (Ae/A1)

Abans d'arribar a la primera reunió (Ae)

2n. llarg: Superarem el sostre totalment equipat (A3e). Les assegurances estan força separades, per la qual cosa ens haurem d'estirar de valent (atenció pel de segon).

Escalant el sostre del segon llarg (A3e)

3r. llarg: Continuarem en artificial equipat (Ae) i cap el final haurem de fer alguna sortida en lliure obligat (V+/6a).

4t. llarg: Seguirem amb la tònica de l'artificial equipat (Ae) fins arribar a una sortida en lliure força obligada. Podrem utilitzar un ganxo per fer un petit Ao si anem una mica de justos de grau. En aquest cas el grau obligat serà de 6a.

Finalitzant el quart llarg (Ae)

5è llarg: Llarg amb roca delicada on trobarem algun pitó precari i que escalarem en escalada combinada (obligat V+/Ao) fins arribar al final de les dificultats.

A l'inici del cinquè llarg (V+/Ao)

6è llarg: Curt llarg de tràmit que realitzem desencordats i que finalitza elegantment al petit cim de la Petitona (III+).

Al cim de la Petitona després d'escalar la via Toni Comerma

Descens: Haurem d'agafar una canal i arribar al camí que va cap el Coll d'Agulles (marques vermelles i direcció est, cap a l'esquerra). Una vegada al Coll el baixarem per l'altra vessant (nord). Al llarg del descens trobarem dues cruïlles, i en ambdós cops agafarem el desviament de l'esquerra, cap a la Cadireta d'Agulles. Passarem sota d'aquesta i des d'aquest punt desfarem el cami d'anada fins el pàrquing de Can Massana. (Aproximadament uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: moltes cintes (unes 24), alien lila, un ganxo i una baga savinera.

Horari: poc menys de 4 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (vam utilitzar la ressenya del blog ressenya.net):

RESSENYA VIA TONI COMERMA

Via Rat penat (135 m. 6a/A1) a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Sempre m'ha resultat interessant descobrir itineraris que per una raó o altra són menys coneguts i, per tant, poc escalats. No obstant, una vegada ascendits te n'adones que són injustament oblidats. És el cas de la via Rat penat, un curt i aeri itinerari que de manera intel·ligent ressegueix un lògic sistema de fissures de la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, i que culmina elegantment en el mateix cim de Sant Jeroni (1.236 metres). Trobarem roca regular en algun tram, i més d'un pas exigent que ens farà suar.

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció Can Massana, i l'anirem seguint fins trobar una desviació a l'esquerra que porta al coll del Migdia (per la Canal del Llum). Pujarem fins aquest i baixarem per l'altra vessant fins a una nova desviació cap a l'esquerra (marques grogues). Passarem per sota de la Talaia Gran, i una mica més endavant deixarem el camí per agafar a l'esquerra una marcada torrentera rocosa fins assolir el peu de paret (trobarem alguna corda fixa). Anirem seguint més o menys a prop del peu de paret, sempre cap a l'esquerra, i poc després d'un tram en baixada trobarem el peu de via. El terreny és força salvatge i no trobarem una traça ben definida. (Aproximadament 1 hora 15/30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujarem per l'esquerra d'una fissura poc equipada. Trobarem roca discreta i delicada (6a/Ao). Llarg que t'agafa en fred i on haurem de parar atenció per assegurar-nos correctament.

2n. llarg: Seguirem amb la mateixa tònica, escalant per la placa del costat de la fissura, la qual es va arquejant a poc a poc cap a l'esquerra (6a/Ao). La roca, respecte el primer llarg, millora.

Escalant un tram del segon llarg (V+/6a)

3r. larg: Continuarem seguint la fissura, escalant per la placa se sota. Arriba un moment que la fissura esdevé totalment horitzontal (Vº/V+). Flanquejarem cap a l'esquerra (V+/Ao) fins arribar a la reunió, a la base d'un diedre.

A l'inici del flanqueig del tercer llarg (Vº/V+)

4t. llarg: Escalarem el diedre, poc equipat (V+), en la seva totalitat. Quan  aquest s'acaba trobarem una placa equipada i aèria (A1e), i anant en tendència cap a la dreta arribarem a la reunió.

Començant el diedre del quart llarg (V+)

A l'aèria placa del quart llarg (A1e)

5è llarg: Sortirem recte per una placa (Vº/V+) a buscar una fissura. Seguirem per l'esquerra d'aquesta (al principi V+/A1e, i després IV+) fins arribar a l'aresta, on s'acaben les dificultats de la via.

En un tram del cinquè llarg (Vº/V+)

Des d'aquest punt farem una curta grimpada per assolir el cim de Sant Jeroni (1.236 m.), punt culminant de Montserrat.

Descens: Des del cim de Sant Jeroni baixarem per les escales en direcció el Monestir. Finalitzat el primer tram d'escales i en una zona planera (a uns 5 minuts del cim) haurem de deixar el camí principal i desviar-nos cap a l'esquerra a cercar la Canal de Sant Jeroni, la qual ens retornarà al refugi de Santa Cecília. Trobarem algun tram equipat amb cables. (Aproximadament 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens groc, vermell i lila, un camalot (el 0,5), mig joc de tascons i 4 pitons variats (2V, 1U i 1 universal).

Horari: poc més de 5 hores (cordada de tres).

Cordada: Armand Ballart, Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA RAT PENAT