La via dels Químics és un
interessant i oblidat itinerari al vessant oest de la Paret d'Agulles de
Montserrat, sense cap tipus de referència a la xarxa, i una mica més treballós
del que pugui semblar en un primer moment. En ell trobarem trams d'artificial (portar
falquetes de fusta ens ha resolt més d'un pas), altres de roca discreta, un
estètic llarg en xemeneia que comparteix amb la via Vendrell-Surinyach-Ventura,
i una obligada i exposada sortida en lliure per abastar la cinquena reunió. El
material existent és força antic, i haurem de parar força atenció a l'hora de
traccionar d'algun pitó o burí. En definitiva, una bona ascensió amb tota
l'essència de l'escalada montserratina del anys vuitanta del segle passat.
|
Finalitzant l'artificial del segon llarg (A2) |
|
Pitonant un pas del tercer llarg (A1+) |
|
Sortint de la xemeneia del quart llarg (V) |
|
Pas d'artificial del cinquè llarg (A2) |
|
Inici del cinquè llarg (A2) |
|
|
Darrers metres de la via (IV+) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, 2 plaquetes recuperables, 5 pitons variats (2V, 2 universals mitjans i 1 universal curt) i falquetes de fusta (força útils).
Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).
Cordada: Joan Maria Vendrell, Pau Costa i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):
|
RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (1) |
|
RESSENYA VIA DELS QUÍMICS (2) |