Contundent itinerari, situat en el marge esquerra del Plàtan de Diables, obert per dos emblemàtics escaladors catalans: l'Armand Ballart i el desaparegut Fredi Parera. És una escalada que recorre una evident línia fissurada, poc equipada, que ens exigirà avançar bàsicament en tècnica artificial, de pitonatge laboriós i no sempre evident, amb algun tram puntual obligat en lliure. També s'ha de dir, però, que s'ha ascendit gairebé tota en lliure, esdevenint una ruta força exigent si s'opta per aquesta modalitat.
El primer cop que hi vam anar, la tardor del 2021, el company va patir una forta caiguda. Vaig aconseguir baixar-lo a peu de via, però a causa de les lesions patides va ser necessari avisar al 112. Una vegada els equips d'emergència van ser al lloc el van estabilitzar ràpidament i va ser evacuat cap a l'hospital de Manresa. A mi em va tocar recollir tot el material i baixar caminant cap a Santa Cecília mentre reflexionava sobre tot el que havia passat. Sortosament, l'Edgar es va recuperar sense problemes i en unes setmanes tornava a escalar. Des d'aquí vull agrair l'eficàcia, la celeritat i la professionalitat dels GRAE del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i del SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques).
El primer cop que hi vam anar, la tardor del 2021, el company va patir una forta caiguda. Vaig aconseguir baixar-lo a peu de via, però a causa de les lesions patides va ser necessari avisar al 112. Una vegada els equips d'emergència van ser al lloc el van estabilitzar ràpidament i va ser evacuat cap a l'hospital de Manresa. A mi em va tocar recollir tot el material i baixar caminant cap a Santa Cecília mentre reflexionava sobre tot el que havia passat. Sortosament, l'Edgar es va recuperar sense problemes i en unes setmanes tornava a escalar. Des d'aquí vull agrair l'eficàcia, la celeritat i la professionalitat dels GRAE del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i del SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques).
Al cap d'uns mesos l'Edgar em va proposar de tornar-hi, i és així que aquest passat juny vam poder ascendir aquesta fantàstica ruta, sobretot gràcies al bon fer i la motivació de l'Edgar, que no es va arronsar gens ni mica després de la caiguda patida. I no content amb això, a finals d'estiu, i després d'obtenir el corresponent permís del Patronat, va restaurar tot sol la via, en dues jornades, substituint els malmesos burins per parabolts i canviant cordinos podrits per nous. A més a més, durant la nostra ascensió, se'ns van quedar tres pitons que no va haver manera de recuperar. Tot plegat fa que la ruta sigui un pel menys compromesa, però no us confieu, que ho segueix sent...
La difícil tercera tirada (V+/A2) |
Recuperant el material del tercer llarg |
Escalant el cinquè llarg (V+/A2) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+/6a
Material utilitzat: aliens, camalots del 0,5 a l'1, plaquetes recuperables, uns 16 pitons variats (10 universals, 5V i 1U), falquetes de fusta, cordinos fins i bagues savineres.
Horari: poc més de 12 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada, del blog Teràpia vertical, de l'Armand Ballart):
RESSENYA DE LA VIA ARMAND-FREDI |
Quin viot nois. Molt valent el teu company!
ResponEliminaEl company és molt valent.
EliminaBon viot. Recomanable si se sap on es va. Salutacions!.