Llarg itinerari que recorre el vessant nord-oest de la Paret de Sant Jeroni i que ofereix una escalada molt variada. Ens les haurem amb diedres, un off width atlètic, plaques verticals, fissures i travesses, fins a arribar a un dels passatges més singulars de la via: una escletxa que caldrà travessar per atènyer la canal de sortida (atenció, escaladors de talla ampla: el pas és realment ajustat i no hi ha cap variant possible. A més, el fet que es trobi al final del recorregut, després d'una gran diagonal, fa que l'abandonament des d'aquell punt sigui bastant delicat). Pel que fa al caràcter de la via, combina l'escalada en lliure obligada amb alguns llargs d'artificial, configurant un recorregut complet. En definitiva, un itinerari a tenir en compte en un vessant solitari i que finalitza de la manera més elegant possible: al mateix cim de Sant Jeroni (1.236 m), el punt culminant de Montserrat.
 |
Escalant l'atlètic diedre fissurat del segon llarg |
 |
El monolític mur dels llargs centrals (6a/Ae) |
 |
A l'artificial del novè llarg (A2) |
 |
En Carles arribant a la novena reunió (A2) |
 |
Passant per l'estreta escletxa del desè llarg (Vº) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6a
Material: joc de tòtems, aliens, camalots (3 i 4) i bagues savineres.
Horari: unes 11 hores.
Cordada: Carles Llovet i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):
 |
RESSENYA DE LA VIA NI OBLIT, NI PERDÓ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada