Va ser la primera via oberta en
aquest característic cim de la regió d'Agulles, i la darrera agulla montserratina
en què s’usà la tècnica del tronc per superar els seus metres més balmats. Va
ser oberta un ja llunyà any 1944, per la mítica cordada Haus – Estrems, utilitzant
unes pitonisses de cap quadrat que introduïen en petits forats que prèviament
havien fet al rocam. Actualment només queden unes poques com a relíquia, de més
que dubtosa fiabilitat, i no saben si per un error que s’ha anat cronificant al
llarg del temps, on totes les ressenyes marquen com un fàcil artificial equipat
el desplom i els metres que el segueixen (Ae), trobarem un artificial delicat (fins
A3) on haurem d’emprar material força divers. En resum, una bona opció per
copsar l’essència de l’escalada més romàntica al massís de Montserrat.
Arribant a la primera reunió (IV+) |
Inici del segon llarg (A2+/A3) |
Flor de pitons al segon llarg |
Pitonissa de cap quadrat |
Pas d'ancla |
Pitó falcat |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V/V+ (1 pas)
Material utilitzat: totem verd i lila, 2 plaquetes recuperables, 4 universals (3 mitjans i 1 curt), 5 pitons extraplans (1 mitjà i 4 curts), 1 V petita, 1 U llarga, 1 pitó tipus cullera, 5 pitonisses, 2 ancles, diverses falquetes de fusta i cordinos de diferent tamany.
Horari: poc més de 3 hores.
Cordada: David Hita i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (elaboració pròpia segon ascensió del 09-10-2020):
RESSENYA DE LA VIA NORMAL |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada