Hi ha escalades en què la seva curtedat és inversament proporcional a la seva dificultat i exposició, i un bon exemple el trobem en la via Terrassa del Dauet d'Agulles, un agosarat itinerari d'en Fredi Parera i en Xavi Espel de l'any 1977. En un sol llarg recorre un vertical esperó, únicament protegit amb un malmès pitó, el qual podrem reforçar amb una mica d'imaginació i habilitat. Tot i així continuarà sent una tirada compromesa, per la qual cosa l'arribada al cim ens proporcionarà un bon alleujament, sobretot quan vegem per sota els nostres peus el gran buit que acabem de deixar.
 |
| El Dauet d'Agulles |
 |
| Moviments compromesos (6a) |
 |
| Iniciant la via (6a) |
 |
| Protegint-nos amb una mica d'imaginació |
DADES DE LA VIA:
Grau Obligat: 6a
Material utilitzat: alien verd, dos excèntrics mitjans i un tascó petít.
Horari: uns 45 min. (cordada de tres).
Cordada: Gerber Cucurell, Josep Climent i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (a partir del dibuix d'en Xavi Vidal):
 |
| RESSENYA DE LA VIA TERRASSA |
hostia! aquesta puntua molt!!!!
ResponEliminaTe la canvio per alguna de les que tu has fet i que puntuen molt més... ;-)
EliminaUna via de debó!ho sento per la expresió prepotent, peró es aixis. El Fredi hi entrava amb un pas d'A0 dún merlet. Je,je, quant l'hi varem dir que l'haviem fet en lliure, ens va dir que lo xulo era fer el pas de merlet. El merlet es bo com a seguro. El pitó es precari! estaria be de deixar-ne un a caldo. Aquesta via te l'avantatge que en cas de caiguda, pots intentar dirigir aquesta cap el buit de la dreta i no anar a xocar al replà. Moltes felicitats!
ResponEliminaMerci Amadeu. Recordo algun cop que m'havies parlat d'aquesta via.
EliminaVam estar buscant una bona estona el merlet del principi i no el vam saber trobar. I déu n'hi do per arribar al pitó, el qual està en un estat força malmès. No sé si aguantaria una caiguda.
Per cert, tu saps qui era en Xavi Espel?. Va ser un acompanyant circumstancial d'en Fredi, o també era un fora de sèrie?.