Via Aresta Brucs (110 m. 6a/Ao) a la Bessona Inferior (Montserrat)

Malgrat no ser un llarg itinerari, l'Aresta Brucs a la Bessona Inferior reuneix tots aquells ingredients necessaris perquè sigui una escalada amb caràcter i cert compromís: exposada en el primer llarg, amb diversos passos fins i tècnics en tot el seu recorregut, en el qual trobarem alguna assegurança malmesa pel pas del temps i roca delicada en la darrera tirada. Una demostració més del bon fer dels germans Cerdà. Per acabar, només fer esment que hem sortit per la via original perquè, com ja s'ha dit anteriorment en aquest blog, mai hem entès fer les vies a mitges, amb l'excusa que sigui. És l'única manera de copsar en tota la seva essència els itineraris escalats. Pur romanticisme potser...

La Bessona Inferior amb la Vespa al davant

Aproximació: des del refugi Vicenç Barbé (accessible des del pàrquing de Can Massana en uns 40 min.) agafar el camí en direcció nord que condueix fins a l'Agulla de l'Arbret. Una vegada passat l'Esquelet haurem de pujar per la següent canal que trobarem a mà esquerra, i una vegada remuntada aquesta cercarem una altra canal entre la Vespa i el Pingüí, que també pujarem, i al capdamunt de la qual trobarem el peu de via, en un coll que formen la Vespa i la Bessona Inferior. (Uns 15 minuts des del refugi).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per una placa vertical (Vº) cap a un característic llavi horitzontal, el qual passarem per la seva dreta amb una escalada força fina (V+/6a). Aquí trobarem els passos més compromesos de tota l'ascensió. Després anar en lleugera tendència cap a l'esquerra (Vº) fins trobar un pas de dos burins que podrem superar en Ae o en lliure (6a). Una vegada superat aquest pas anirem en diagonal cap a la dreta (Vº) per trobar la reunió.

2n. llarg: Sortir per l'esquerra de la reunió (IV+) a cercar un mur vertical equipat amb burins (Ae). Des del darrer burí continuar en lliure en diagonal cap a la dreta (Vº finet) fins arribar a una petita bauma, on trobarem la reunió.

Arribant al tram d'Ae del segon llarg

3r. llarg: Sortint per la dreta de la reunió continuar més o menys recte (IV+) cap a un gran forat, el qual superarem en Ae o en lliure, per continuar en lliure (Vº i després IVº) fins el peu d'un desplom, on farem reunió.

En els darrers metres del tercer llarg (IV+/Vº)

Nota: El segon i el tercer llarg es poden empalmar sense problemes, tal i com vam fer nosaltres.

4t. llarg: Flanquejar horitzontalment uns metres cap a l'esquerra (IVº) per trobar uns burins que superen un desplomet. Haurem d'equipar algun pas (Ae/Ao). Tram amb roca descomposta i precari. Sortirem en lliure delicat (Vº), amb una dificultat que anirà minvant ràpidament fins el cim. No fer una reunió intermitja en una savina.

Al cim de la Bessona Inferior després d'escalar la via Aresta Brucs

Descens: Des del cim fer un primer ràpel pel vessant oest fins el collet entre la Bessona Inferior i la Bessona Superior (35 m.). Des d'aquest punt farem un segon ràpel (15 m.) que ens deixrà al coll que formen les Bessones amb l'Agulla de l'Arbret i en el qual trobarem un camí amb marques vermelles. Des d'aquí tenim dues opcions:

a) Anar cap a la dreta on, en pocs minuts, arribarem al camí de pujada, el qual desfarem fins al refugi Vicenç Barbé. (Uns 15 minuts).

b) Anar cap a l'esquerra seguint les marques vermelles. Aquest camí ens durà al Pas de la Portella i, des d'aquest, ens podrem dirigir al pàrquing de Can Massana. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens verd i groc i una baga savinera (material utilitzat només en el darrer llarg).

Horari: poc més de 2 hores (cordada de tres).

Cordada: Armand Ballart, Robert Fernández i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (ressenya antiga sense poder-ne esbrinar l'autor):

RESSENYA DE LA VIA ARESTA BRUCS

Via Virolai (300 m. 6a/A1) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

La Virolai és una via poc repetida on trobarem trams força variats: obligats passos de placa, atlètics diedres, alguna fissura vertical, una travessa aèria i agosarada a l'inici del darrer llarg i algun pas d'empotrament, tot amanit amb un rocam des d'excel·lent a discret, majoritàriament net de vegetació, però de forma puntual amb més vegetació de la que desitjaríem. Si a més a més li afegim que l'equipament és força escàs (només 10 espits en 300 metres, sense contar les reunions), tot plegat fa que sigui un itinerari exigent i poc atractiu pel gran públic. Una llàstima, perquè sincerament és una gran via, amb segell Ballart-Darder.

Aproximació: des del pàrquing de les Coves del Salnitre, que és on deixarem el cotxe, hem de saltar la tanca i desgrimpar el mur. De seguida comença un caminet poc fresat al principi, i resseguint més o menys la base de la paret arribarem a peu de via en uns 15 minuts. Atenció, costa localitzar l'inici de l'itinerari. El trobarem després de la via Don Cipote de la Mancha i pocs metres abans de la via Paradigma.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per un diedre amb vegetació (V+) per arribar a un pas de placa desplomat, a l'esquerra, amb un espit. Superar el pas (A1e) i sortir mig en lliure mig en artificial, una mica en xemeneia (Ao/V+), per acabar escalant un mur vertical a la dreta fins a la reunió (Vº), on trobarem un espit i un pont de roca. (45 metres i 2 espits)

2n. llarg: Continuar pel diedre de la dreta (Vº). Arriba un moment que s'estreta en una fissura i haurem de fer algun pas d'emportrament (V+). Sortirem d'aquest una mica a l'esquerra per abastar la reunió més a dalt, d'un sol espit (Vº delicat). (40 metres i 1 espit).

Nota: Aquí vam obrir una variant, escalant l'estètic esperó a la dreta del diedre del segon llarg, amb una dificultat homogènia de Vº i un pas puntual de V+. L'hem batejada com a "variant Innocentada", ja que la vam obrir per error el dia 28 de desembre de 2014. Està totalment neta d'assegurances. Posteriorment ens vam adonar de l'errada, així que vam baixar i vam fer el segon llarg de la via Virolai per on tocava.

3r. llarg: Haurem de fer una petita grimpada (Iº) i arribar al camí de les Feixades, que és on comença el llarg. Des del camí pujar per un diedre vertical amb vegetació (6a). Quan s'acaba el diedre anar cap a l'esquerra i escalar un petit mur (Vº/V+) per arribar a una fissura vertical. Pujarem per la placa de la dreta (Vº/V+) fins el final de la fissura, i una vegada en aquest punt només ens restarà superar uns resalts (Vº) per trobar la reunió, de dos espits. (15+50 metres i 1 espit i un pont de roca).

En un tram del tercer llarg (V+)

4t llarg: Sortirem recte i en tendència a la dreta (V+ una mica exposat) fins que haurem de fer una travessa horitzontal (IV+), a cercar un mur vertical a la dreta. Pujarem pel mur, de passos fins i obligats (V+/6a), i després de superar el darrer resalt (Vº) trobarem la reunió, de dos espits. (35 metres i 3 espits).

Escalant el mur del quart llarg (V+/6a)

5è llarg: Tram de rostoll mig caminant, mig grimpant (Iº-IIº), d'uns 100 metres de longitud. Algun pas de IVº per superar un ressalt al mig del llarg. Haurem de fer servir la intuïció per localitzar el següent llarg i muntar reunió. Una referència és fixar-se en un sostre característic. La via puja a la dreta de la línia vertical d'aquest sostre.

6è llarg: Seguir per una espècie de diedre. Trams amb roca discreta (Vº sostingut). La reunió, de dos espits, és just a la dreta del sostre característic. (50 metres i 1 espit).

A la meitat del sisè llarg (Vº)

7è llarg: Fer una aèria travessa cap a l'esquerra per sobre del sostre (V+ exposat) fins trobar dos espits seguits (V+/Ae). Després de superar-los haurem d'anar lleugerament a l'esquerra a buscar una estètica fissura, la qual no deixarem fins el final (Vº sostingut). La reunió, d'un únic espit, la trobarem a la dreta, al final de les dificultats. (45 metres i 2 espits).

Descens: A uns 10 metres a la dreta de la darrera reunió trobarem una instal·lació per rapelar (pertany a la via Matarratas), i farem tres ràpels per aquesta via (40m/45m/40m), el darrer per una canal amb força vegetació. Així abastarem la feixa que talla la paret, la qual sempre seguirem en tendència cap a les Coves, fixant-nos en alguna fita, fins arribar al camí de tornada al pàrquing (trams de desgrimpada i algun de pujada). (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (fins el 3,5), bagues per a savines i ponts de roca, algun tascó i 5 pitons variats (2V, 1U i 2 universals).

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 28 de desembre de 2014):

RESSENYA DE LA VIA VIROLAI

Panoràmica del Serrat de les Garrigoses: (de l'Armand Ballart, per localitzar la via):

PANORÀMICA DEL SERRAT DE LES GARRIGOSES

Via Fissura murciana (170 m. 6a/A1) al Penyagolosa (Castelló)

La cara sur del Penyagolosa ens ofereix una paret vertical que impressiona des de la seva base i on la via Fissura murciana hi va enllaçant una sèrie de fissures fins acabar en un estètic diedre final. És una escalada amb trams atlètics i, tot i que la paret és curta, sempre és té la sensació d'estar en una gran ascensió. Segurament si la paret fos més llarga seria més transitada (en plenes festes de Nadal vam estar completament sols). Això sí, un consell: durant el dia l'escalada al sol és agradable, però durant la nit les temperatures baixen vertiginosament sota zero. Avisats esteu!!.

La vertical paret sud del Penyagolosa

Aproximació: agafarem la pista que comença al santuari de Sant Joan de Penyagolosa i deixarem el vehicle en un replà, en el punt on comença el camí cap el cim del Penyagolosa (cartells indicatius). Seguirem aquest camí, i al cap d'una estona ens desviarem per un trencall a mà esquerra cap el Portellàs (indicat). Aquest camí ens durà ràpidament a un petit coll, el qual ens permetrà accedir al vessant sud de la muntanya. Baixarem un tros de tartera per ràpidament buscar una primera feixa horitzontal a la dreta. La seguirem, i en poc localitzrem el peu de via (hi ha una doble fletxa a l'inici). (Uns 25 minuts des del vehicle).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per un terreny una mica inestable (IV/Vº) cap a un petit diedre vertical. Escalarem el diedre (Vº sostingut) i poc després trobarem la reunió en una petita feixa.

Arribant a la primera reunió (Vº)

2n. llarg: Seguir recte pel diedre, vertical i sostingut, i menys difícil del que pugui semblar (Vº), fins arribar a la reunió.

A l'inici del segon llarg (Vº)

Nota: Aquests dos primers llargs es poden empalmar en un sol llarg de 55 metres.

3r. llarg: Continuarem per la fissura, força vertical i semiequipada (A1/V+). Anirem enllaçant fissures, trobant algun pas obligat en lliure (A1/6a), per cercar la reunió en un petit balcó a l'esquerra. Llarg antològic.

En un tram del tercer llarg (A1/6a)

4t. llarg: Des de la reunió fer una travessa ascendent cap a l'esquerra a buscar una petita repissa (Vº) fins arribar a una fissura vertical. Pujar per la fissura en escalada combinada (Ae/V+) i sortir en lliure amb roca delicada fins sota un desplomet (V+/6a). Superar el desplom (Ae/Ao) i, just després d'aquest, fer una petita travessa cap a la dreta per un bloc (IV+/V-, atenció) per trobar la reunió.

A la part central del quart llarg (Ae/V+)

5è llarg: Cercar el característic diedre final fent una travessa ascendent cap a l'esquerra (IV+/Vº). Una vegada en el diedre escalar-lo íntegrament fins que s'acaba (Vº atlètic), i grimpar uns metres més (IIº/IIIº) per anar a trobar la reunió.

Escalant el característic diedre final (Vº)

Al cim del Penyagolosa després d'escalar la via Fissura murciana

Descens: Pujar al cim del Penyagolosa (1.813 m.) que tenim a tocar i, des d'aquest, seguir tranquil·lament el camí de baixada cap a on tenim aparcat el vehicle. (Uns 30 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots (fins el 3,5) i bagues per algun pont de roca.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya de la pàgina web La noche del loro:

RESSENYA DE LA VIA FISSURA MURCIANA

Via Trinitat (130 m. V+/A2) a la Roca Plana dels Llamps (Montserrat)

No massa repetida ruta, la via Trinitat és una interessant escalada que recorre de manera intel·ligent la impressionant cara est de la Roca Plana dels Llamps, situada a la regió dels Ecos. En el seu recorregut va passant de manera sinuosa petites baumes fins arribar al desplom final, el qual supera directament a través d'una fissura. La via per si mateixa és preciosa, però ens obligarà a realitzar agosarats passos un pèl exposats, amb l'afegit que alguna assegurança està en un estat més que deplorable. De fet, amb l'autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat, prèvia sol·licitud per escrit, vam restaurar posteriorment alguna peça del quart llarg, i la tercera i la quarta reunió. També vam comentar que s'haurien de restaurar tots els burins i reunions de la via, i des del Patronat ens va respondre que ja ho estudiarien. La via bé que s'ho mereix; senzillament, és una petita joia.

La cara est de la Roca Plana dels Llamps

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció Can Massana, i l'anirem seguint fins trobar una desviació a l'esquerra que porta al coll del Migdia. Pujarem fins aquest i baixarem per l'altra vessant uns 5-10 minuts. Haurem de passar de llarg un primer desviament cap a la dreta per acabar agafant més a baix un segon trencall també a la dreta, direcció al Montgrós. Al cap de poca estona passarem per un estretament característic format per una llastra i la cara est de la Salamandra, i poc després ja veurem la impressionant cara est de la Roca Plana dels Llamps. Continuarem cap el Montgrós, i abans d'arribar al collet format entre aquest i la Roca Plana dels Llamps agafarem una petita traça pel bosc (a la dreta) fins arribar a peu de via. Al primer llarg de la via Trinitat no trobarem cap assegurança però es pot veure l'emplaçament de la primera reunió, a l'extrem esquerra d'una bauma allargada, a sobre d'una petita sabina. Una bona referència és buscar un parabolt a uns quatre metres del terra (pertany a la via Ummagumma). La via Trinitat comença just a la seva esquerra. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujarem més o menys recte, buscant el camí més lògic, amb un primer pas que ens agafarà en fred i costarà (Vº finet). Haurem d'anar cap a una gran bauma característica, amb uns darrers metres de roca delicada (Vº). Una vegada a la bauma cercarem el seu extrem esquerra (IV+/Vº) fins trobar la reunió. Llarg molt psicològic, sense cap assegurança, i on ens costarà protegir-nos correctament.

2n. llarg: Continuarem per l'esquerra de la reunió amb un pas d'A1e, i sortida en lliure cap a l'esquerra (Vº fi). Si volem podem aprofitar un espit de la via del Silenci que farà que el pas en lliure sigui menys obligat. Seguirem flanquejant cap a l'esquerra fins superar una altra bauma amb un sol pas d'A1e, on tornarem a sortir en lliure cap a l'esquerra (Vº). Arribarem a un Ae/A1, amb una sortida en lliure atlètica entremig (Vº), per acabar en lliure fins trobar la reunió (Vº).

Escalant la part intermitja del segon llarg (A1e/Vº)

3r. llarg: Sortirem per la dreta de la reunió a buscar un burí (IV+/Vº). Després d'aquest farem una essa d'esquerra a dreta fins arribar a una bauma (Vº força fi al principi). Des de la bauma haurem de cercar una fissura que hi ha a l'esquerra (V+ delicat), superar la fissura (Vº/V+), i quan aquesta s'acaba flanquejar cap a la dreta fins arribar a la reunió (Vº). En aquesta reunió hem posat dos parabolts.

Pas delicat a l'inici del tercer llarg (Vº)

4t. llarg: Continuarem per la dreta de la reunió en A1e. El segon burí estava en tan mal estat que només penjar-nos l'hem arrancat d'arrel, amb la conseqüent caiguda (posteriorment aquest burí l'hem substituït per un parabolt). Seguim en artificial per una fissura força desplomada, amb més d'un burí en un estat més que deplorable i mig sortit, algun pitó de museu, i passos a equipar (fins A2). I des del darrer burí (que també substituirem per un parabolt per evitar una cremallera en cas de caiguda) sortirem en lliure cap a la dreta i seguidament flanquejarem cap a l'esquerra per anar a trobar la reunió (Vº fi). En aquesta reunió hem posat dos parabolts.

En els primers metres del quart llarg (A1e/A2)

Dos burins del desplomat quart llarg

5è llarg: Des de la reunió sortirem en flanqueig cap a l'esquerra (IV+/V-) per al cap d'uns metres continuar recte fins arribar al cim (IVº i III). En aquest llarg no trobarem cap assegurança.

A l'inici del darrer llarg (IV+/V-)

Al cim de la Roca Plana dels Llamps després d'escalar la via Trinitat

Nota: En tots els llargs, excepte en el darrer, hem clavat algun pitó.

Descens: Des del cim baixarem per l'aresta sud en un o dos ràpels (50 m.). Una vegada finalitzats haurem de caminar uns metres cap el collet format entre la Roca Plana dels Llamps i el Montgrós i fer un darrer petit ràpel des d'una savina (10 m.). Una vegada al collet baixarem cap el coll del Migdia, trobant de seguida el camí d'aproximació realitzat, el qual haurem de desfer. (Aproximadament 1 hora 15 minuts fins al vehicle).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien vermell, camalots (del 0,5 al 3,5), bagues per a merlets, 5 pitons variats (1P, 1 pla, 1 universal, 1V i 1 lost arrow) i alguna falqueta de fusta.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA TRINITAT

Via Jocs d'alçada (220 V+/Ae) al Cavall Bernat (Montserrat)

És evident que no deixa de fascinar-me escalar el Cavall Bernat, i una vegada escalades les seves vies més clàssiques i concorregudes m'encanta explorar les "altres vies", aquelles que per un motiu o altre pràcticament no es fan o de les quals la informació existent és gairebé nul·la (com per exemple la Via Nanga Pardal o la Via Sabadell). Aquesta vegada l'escalada escollida és un curiós itinerari que dóna tota la volta a l'emblemàtica agulla després d'anar enllaçant diferents trams de vies ja existents a base de travesses i aeris pènduls. Sens dubte, una original manera de pujar al seu cim.

El Cavall Bernat, font de constant inspiració

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Un cop passat el característic Morral del Cavall trobarem a la dreta del camí una marcada canal que és el començament de la Canal del Cavall (hi ha unes fites que marquen el seu inici). Pujarem per ella fins el coll del Cavall. Des del coll hem de superar un petit resalt grimpant uns metres (IIIº, parar atenció) fins a una gran savina característica, on trobarem l'inici de la via. (Uns 55 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Des de la savina fer un ràpel pel vesant nord d'uns 25 metres per una canal evident amb una mica de vegetació. S'ha d'arribar fins el peu d'un petit mur on trobarem un burí i un plom.

2n. llarg: A l'inici del llarg hi ha el burí abans esmentat amb la plaqueta trencada. Fem un petit arranjament doblegant el que queda de plaqueta a cops de martell i posant un cordino (que deixem). Per reforçar el pas col·loquem un plom (que també deixem posat) i triangulem les dues assegurances. Una vegada superat aquest pas (Vº finet) anar en diagonal cap a l'esquerra per continuar tota la resta de llarg en escalada descendent (IV+/Vº, trobarem algun burí) fins arribar a la reunió de sobre la característica llastra de la via Punsola-Reniu.

3r. llarg: Seguir recte pel curt llarg pertanyent a la via Punsola-Reniu (Vº/Ae), escalant-lo íntegrament fins la reunió.

4t. llarg: Continuar per la via Punsola-Reniu (Ae/Vº) per al cap d'uns metres fer un pèndul cap a l'esquerra, travessant la via La gran il·lusió, fins arribar a la via Puigmal, on superarem els darrers metres del llarg corresponent d'aquesta via (Vº).

Al tram pertanyent a la via Puigmal (Vº), just després del pèndul

5è. llarg: Llarg que pertany a la via Puigmal. Sortir per l'esquerra de la reunió en lliure (IV+/Vº) i continuar recte en artificial equipat (A1e). Atenció, a mig llarg no seguir per uns parabolts a la dreta, ja que pertanyen a la via Grau-Tarragó.

6è. llarg: Seguir per la via Puigmal uns metres (A1e) fins guanyar suficient alçada per poder fer un pèndul cap a l'esquerra, amb el qual creuarem les vies Nanga Pardal, Desiree i Edelweis, per acabar flanquejant horitzontalment en lliure (Vº) fins arribar a la reunió de la via Anglada-Guillamon.

7è. llarg: Fer vuit passos de la via Anglada-Guillamon (A1e), i des del darrer pas fer un petit pèndol cap a l'esquerra per iniciar un gran flanqueig horitzontal (al principi un pas de Vº/V+, i després IV+/Vº), per anar a buscar la reunió de sobre la berruga de la via Normal. Atenció, els primers metres del flanqueig són exposats, sobretot pel de segon, amb una potencial caiguda força lletja sobre una repissa situada uns deu metres per sota.

Escalant el tram que pertany a la via Anglada-Guillamon (A1e)

8è llarg: Continuar pel darrer llarg de la via Normal (IV+ i després III+) fins el cim del Cavall.

Al cim del Cavall Bernat després d'escalar la via Jocs d'alçada

Descens: En direcció sud, uns metres més a baix de la moreneta trobarem una instal·lació de ràpel. Farem un primer ràpel (20 m.) que ens deixarà a sobre la característica berruga del Cavall Bernat. Farem un segon ràpel (40 m.) cap a l'esquerra (mirant a la paret) fins arribar al peu de la via normal. Des d'aquest punt s'ha de buscar la canal del Cavall, que té el seu començament uns metres més endavant des d'on ens trobem, a l'esquerra. Baixar per la canal (trams equipats amb cordes), i una vegada que passem pel peu de la via escalada només haurem de desfer el camí de pujada fins arribar al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora des del cim del Cavall Bernat).

Grau obligat: Vº/V+

Material utilitzat: un alien vermell i una baga per a merlet.

Horari: unes 4/5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (vam utilitzar la ressenya original):

RESSENYA DE LA VIA JOCS D'ALÇADA