Pas de ploms en el quart llarg |
Placa fina poc abans de la quarta reunió (6a) |
RESSENYA DE LA VIA CONNEXIÓ GENERACIONAL |
Pas de ploms en el quart llarg |
Placa fina poc abans de la quarta reunió (6a) |
RESSENYA DE LA VIA CONNEXIÓ GENERACIONAL |
Lògica combinació que recorre íntegrament un dels diedres més vistosos de tota la Muralla d'Agulles, del qual no s'entén que no s'hagués ascendit prèviament. Té el seu inici en els dos primers llargs de la via Gironella per, tot seguit, continuar per l'estètic tercer llarg de la clàssica via Lusilla. Finalment, encara les dues darreres tirades, inèdites, per finir al coll on comença la via Normal de la Miranda dels Ossos. Tot plegat, una bona escalada, atlètica i a l'ombra, amb trams de roca delicada típics de cara nord, i ideal per ascendir un calorós matí d'estiu. En les tirades comuns amb els altres dos itineraris trobarem bastant material. En canvi, el penúltim llarg està pràcticament net. En definitiva, una bona opció a considerar.
En el primer llarg (6b+) |
A la dreta, en el llarg de la via Luisilla però 17 anys després |
Finalitzant el tercer llarg (6b) |
La Paret de la Font Freda, per la seva ubicació, sempre ha estat un indret una mica feréstec i solitari, ja que es troba situada una mica en terra de ningú, entre les parets que conformen Montrebei-Cap del Ras i el congost de Terradets. Tot i això, hi ha itineraris interessants que la recorren, com és el cas de la via Skylines, la qual presenta un atractiu i variat recorregut, de tall clàssic, i de bona roca en general. La via supera un seguit de plaques compactes i fissures, sempre cercant el punt més dèbil de la paret, i inclús un gran desplom, que es resol en escalada artificial. En conclusió, una bona opció a valorar (itinerari inclòs entre les 100 millors escalades de Catalunya, segons el llibre d'en Pep Soldevila), però tenint sempre present que hi ha trams mantinguts, amb passos difícils i obligats, i poc equipats.
Perdut en el mar de roca del primer llarg (Vº) |
En el desplom del quart llarg (A2) |
L'Edu forçant en lliure l'A2 |
Superant el difícil sisè llarg (6a/A1) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6a
Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX), bagues savineres i 1 pitó universal.
Horari: unes 6 hores (cordada de tres).
Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (del blog Bloc Empotrat):
RESSENYA DE LA VIA SKYLINES |
Lògic itinerari, a la dreta de la Cova de l'Arcada, obra de dos referents de l'escalada montserratina: en Armand Ballart i en Manuel Pérez "Lete". Recorre, envoltat de vies de caire esportiu, una evident fissura que fineix poc abans d'enllaçar amb un característic i marcat diedre que ratlla la paret. Per superar-lo haurem de fer front a una escalada exigent, amb un segona tirada dificultosa i compromesa, on només trobarem un únic espit com a material fix en els seus tres llargs (sense comptar els existents a les dues primeres reunions), a més a més d'alguns pitons de museu per facilitar la progressió. Recorregut dedicat a un dels pares de l'escalada catalana, en Ernest Mallafré, i una opció a considerar si el que volem és contrastar la diferència existent entre una escalada segura (observant els lluents parabolts de les vies properes) i una escalada incerta però plena d'autenticitat.
En ple diedre del primer llarg (Vº) |
El difícil i compromès segon llarg (6b/Ao) |
Un bon merlet en el segon llarg |
A l'atlètic darrer llarg (6b) |
RESSENYA DE LA VIA ERNEST MALLAFRÉ |
Quan en una paret ja s'han repetit totes les vies clàssiques i imprescindibles ens queden dues opcions: o comences a repetir alguna, o t'aventures en un d'aquells itineraris oblidats en el temps en què et preguntes per què la gent no hi va. En aquest cas vam escollir la darrera opció, escalant la via Pitonuda, i així vam poder obtenir la resposta a les nostres inquietuds: trams amb una vegetació que es va apoderant de les fissures, terra i líquens en altres, i tot amanit amb un equipament més aviat escàs i amb autèntiques relíquies de museu. A més a més, trobarem passatges amb roca discreta, també passos difícils i obligats, i menys pitons respecte la ressenya que dúiem, segurament absorbits i desintegrats per l'òxid. Ben mirat, via recomanable si el que busquem és obtenir una altra perspectiva del Serrat dels Monjos i allunyar-nos de les vies més concorregudes.
Inici del primer llarg (6b) |
Pitó a la primera reunió |
Sortida delicada de la primera reunió (V+) |
La "sòlida" tercera reunió |
RESSENYA DE LA VIA PITONUDA |
Abans del crux de la via (7a o 6b+/Ae) |
Escalada dificultosa, més del que pugui semblar quan donem un primer cop d'ull a la ressenya (en algun punt s'ha de pujar el grau, que és obligat). L'itinerari va enllaçant un seguit de fissures, les quals principalment s'escalen en lliure (atlètic), amb algun tram d'artificial, fins abastir una ampla xemeneia (6è llarg), pertanyent a la via STAE. El nostre itinerari, però, s'enfila per l'esquerra de la xemeneia, seguint uns parabolts, i ús puc ben assegurar que si no s'arriba a l'1,90 metres d'alçada, la dificultat serà extrema, perquè les cames no donen per pujar en ramonage. Per sort, el company va pujar còmodament amb aquesta tècnica, ja que arriba a l'alçada requerida, però jo, que només faig 1,80 metres, vaig acabant pujant amb machards (placa llisa, lleugerament desplomada i assegurances distants). Sabem d'alguna cordada que el que ha acabat fent és pujar per la via STAE. Una vegada superat aquest tram farem un aeri flanqueig, cap a l'esquerra, per encarar el darrer llarg, el qual no s'ha de menystenir de cap de les maneres (rata morta). Ben mirat, una via feréstega en un entorn idíl·lic.
Inici de la via (V+) |
En el contundent segon llarg (6a/A1) |
El surrealista sisè llarg (V+ si fas 1,90 m. Si no,... buf) |
Arribant a la darrera reunió (V+/Ao) |
Grau obligat: 6b
Material utilitzat: alien groc, joc de totems (fins el vermell) i 1 baga savinera.
Horari: unes 7 hores.
Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (d'en David Hita):
RESSENYA DE LA VIA PAX VOBISCUM |